BASES ANTROPOLÒGIQUES

• “Tothom s’assembla”.

○ Homogeneïtzen totes les persones del nostre món.

 Idees Poden ser els mateixos, o poden estar

marcats
 Creences per la cultura occidental.
 Valors i costums
 Desitjos i aspiracions

• Els homes i les dones són:

Éssers complexos.
○
Que viuen en societat.
○
Que tenen uns sistemes de valors.
○
Costums.
○
○ Rituals. Són diferents
○ Creences religioses.
○ Que fan ús de la tecnologia.
○ Participen d’activitats polítiques i econòmiques.
○ Es relacionen per uns sistemes de parentius i afinitats.
Antropologia (disciplina
○ Que viuen en un espai i en un temps determinat. que vol
comprendre i
conèixer a l’ésser
humà)
➢ Antropologia: Deriva de 2 paraules:

○ Anthropos = “home”
○ Logos = “estudi”

• Què és l’antropologia?

○ És la ciència que tracta l’estudi de l’home, les seves varietats

racials, culturals, etc, des dels seus orígens, fins als nostres dies.

• Per conèixer i comprendre als éssers humans:

○ S’ha basat en observacions sistemàtiques. Visió transcultural.

○ Ha recollit dades de les diferents societats.
 • Visió transcultural:

○ Ens facilitarà la comprensió del nostre estil de vida i el dels

altres.
○ Ens facilitarà respostes sobre qui i què som, perquè pensem
d’aquesta manera i no d’una altra, etc.
○ Ens ajudarà a millorar la comprensió del món que ens
envolta.

• Subdisciplines de l’antropologia:

○ Antropologia física o biològica:

 Es dedica a l’estudi de l’ésser humà des del seu vessant

biològic i a través de l’evolució.
 Intenta explicar quins són els efectes que ha provocat la
cultura en la biologia humana.
 Subdisciplines:

• Paleontologia: A partir de les restes fòssils, estudia

l’evolució humana des dels primers primats fins a
l’actualitat.
• Genètica: Estudia com es produeixen les adaptacions
i evolucions humanes a través de l’herència.
• Primatologia: Es dedica a l’estudi de l’anatomia i el
comportament social dels primats.
• Ecologia humana: Fa referència a la relació de la
persona amb el seu medi.

○ Antropologia arqueològica: Estudia el comportament humà i la

seva evolució cultural i social a través dels vestigis i les restes
materials.

○ Antropologia cultural i social: Estudia la cultura i la societat,

tant passat com de l’actualitat, mitjançant la descripció i explicació
sistemàtica de les seves semblances i diferències, l’estudi del
parentiu, dels sistemes de creences i de l’organització econòmica,
política i social. Altres disciplines:

○ Antropologia de la medicina: Estudia els aspectes

culturals del concepte de salut i de la malaltia i el seu
tractament.
 ○ Antropologia urbana: Estudia la forma de vida a la ciutat
des del punt de vista cultural (com es viu, com es construeix
el món urbà, les cultures i subcultures urbanes...).

• Altres disciplines relacionades amb l’antropologia:

○ L’etnografia:

 És una part molt important de l’antropologia.

 És una disciplina descriptiva (sobre paper).
 Té com a finalitat: la recollida de dades, la documentació i la
descripció de processos i fets referits a un grup humà.
 És l’estratègia d’investigació pròpia de l’antropologia que
pretén comprendre qualsevol cultura aliena des d’una
perspectiva global i holística.

✔ Entre les estratègies d’investigació cal fer esment de 2 punts de

vista diferents a l’hora d’interpretar-ne els estudis:

○ Punt de vista èmic:

 Parteix de la perspectiva local.

 De la manera de pensar dels pobles estudiats.
 De la naturalesa de les seves normes.
 De la manera de percebre al voltant...
 Es parteix del punt de vista de la persona observada.

○ Punt de vista ètic:

 Punt de vista que es pren des de la persona que

observa.
 D’aquesta manera s’intentarà donar una visió global,
objectiva i científica de l’objecte d’estudi, a partir de la
perspectiva de la persona que investiga.

○ L’etnologia:

 És l’altre part important de l’antropologia.

 Estudi comparatiu dels comportaments culturals de diverses
societats.
 Parteix dels resultats dels treballs de l’etnografia, i els
analitza i compara transculturalment.
 ✔ A partir d’aquesta visió, l’etnologia distingeix 3 tipus de trets
segons el seu caràcter:

 Trets universals: Són aquells que es donen en totes les

cultures.
 Les generalitats: Fan referència a aquells elements que es
donen en molts grups humans però no en tots. (bodes).
 Les particularitats: Només són pròpies dels grups
estudiats (EDIN).

• Antropologia i cultura

○ Edward Taylor:

 Va definir la cultura com: “aquell tot complex que inclou els

coneixements, les creences, l’art, la moral, el dret, els
costums i qualsevol altres hàbits i capacitats adquirits per
l’home com a membre de la societat”.

○ William Havilland considera que hi ha 4 trets que destaquen en

la cultura:

 La cultura és compartida:

• Perquè hi hagi cultura, ho ha d’haver un grup o

societat.
• La cultura marca la pauta del comportament.
• La cultura determina quins són els valors i creences.
• La cultura exerceix d’aglutinador i dota als
components del grup d’una identitat i experiència
comuna, que els identifica com a membres.

 La cultura s’aprèn:

• La cultura s’aprèn i és el que s’entén amb el nom

d’enculturació.
• La cultura s’aprèn a través de l’observació de manera
directa o conscient o bé de manera inconscient.

➢ L’organització en grups: L’ésser humà sempre a estat organitzats en

grups.
○ Un grup: És un conjunt de persones que tenen la mateixa
característica. L’estudi de les persones no es pot entendre si no es
formant part de diferents grups.

○ Tipus de grups en funció del criteri que utilitzem per a la seva

classificació.

 Segons el grau d’interacció física:

• Grups formals: Formats expressament, disposen d’unes

tasques i d’unes funcions, amb unes normes
preestablertes. (ONG)
• Grups informals: Depenen de les relacions espontànies,
poden tenir una certa estructura.

 Segons el grau d’intimitat:

• Grups primaris: Grups petits, tenen una forta carrega

afectiva i una comunicació directa entre els membres. (La
colla d’amics)
• Grups secundaris: són més nombrosos, les relacions
són indirectes.

 Segons la relació de l’individu amb els grups:

• Grups de pertinença: Fa referència a grups per edats,

per classes socials, per professió i per sexe.
• Grups de referència: La persona no pertany al grup,
s’hi sent identificada i aspira a formar part.

○ Les persones dins dels grups.

 Identitat i estatus.
Tothom tenim més d’una identitat, que cadascú esgrimeix en
funció de la situació que es troba.

 Dos tipus d’estatus social.

• Estatus adscrits: Ens els trobem inevitablement que no
podem triar. (Sexe, edat...)
• Estatus adquirits: Són aquells que aconseguim a través
d’un esforç, activitat, acció... (Estudiants)

 Prejudicis i discriminació.
 La discriminació porta associada uns prejudicis acompanyats
d’un seguit d’estereotips.

• Prejudici: Menyspreu a tot allò que fa referència a un

grup o a una persona (valors, creences, normes...)
• Estereotips: Idees que prenen forma a partir d’una
opinió simple, normalment negativa o desfavorable.

 Els prejudicis, juntament amb el estereotips, fan que la gent

doni per suposada quina serà l’acció del grup davant d’una
determinada situació.

 Discriminació: Conjunt de pràctiques que perjudica un grup i

els seus membres.

 Tipus de discriminació:

• Racial: Base biològica. (color de pell)

• Institucional: Tracten de manera diferent els grups.
• Actitudinal: Les persones a partir dels prejudicis
practiquen la discriminació contra un grup.
• Genocidi: Pretén la destrucció d’un grup a través de
l’assassinat massiu.
• L’etnocidi: Pretén eliminar les cultures a través del
colonialisme.
• L’assimilació: Es produeix quan una minoria assumeix la
cultura, els valors i normes de la cultura dominant.

○ Identitat i diversitat cultural.

 Identitat cultural.
Tot individu que pertany a un grup social és conscient de la
seva pertinença, donat que ha adquirit una herència cultural
que inclou:

• Totes les normatives, pautes, conductes i valors, que ens

donaran una visió del món, una realitat particular i una
forma de viure dins de la comunitat que l’identifica.
Aquesta identificació, és l’ identitat cultural.

 Tipologies o models culturals.

• La identitat cultural de cada comunitat estarà organitzada

dins d’un model cultural que quedarà caracteritzat en
funció d’una sèrie de variables:
 ○ Ambientals.
○ Econòmiques.
○ Socials.

• Determinen els trets bàsics de l’estructura i del

funcionament social.
• Concepte de model cultural: Per fer referència a aquells
que tendeixen a ser dominants en un espai – temps
concret.
• En l’actualitat podem parlar de 3 models culturals
dominants diferents:

○ Model occidental:

 Caracteritzat per una gran diversitat d’idees i

pensaments, que han anat configurant la
nostra cultura, dominada per constants canvis
en la recerca de la societat ideal.
 Aquestes inquietuds han donat lloc a diferents
formes de concebre el món:

• Cristianisme (que ha estat una constant

en la cultura occidental).
• Humanisme (on l’home és el centre del
món).
• Pensament científic (on s’intenta
explicar racionalment d’on ve i cap a on
va l’existència humana).
• Desenvolupament industrial (on, a
causa dels diferents mètodes de
producció i de la innovació tecnològica
es produeixen importants canvis
econòmics, culturals i socials).

○ Model oriental:

 El fet religiós està immers en les vides dels

individus, i determina molts aspectes de
l’estructura social.

○ Model arabomusulmà:
 Té un fort arrelament religiós, i marca
l’estructura i la manera de concebre el món
social.
 L’islam, que vol dir “submissió a Déu”, és la
religió d’aquest model, els principis de la qual
són recollits a l’Alcorà.
 És una religió senzilla, que s’assenta en 5 pilars
fonamentals:

• Només hi ha un Déu, Al·là, i el seu

profeta és Mahoma.
• L’oració (5 vegades al dia).
• El dejú (durant els 30 dies del Ramadà).
• L’almoina als pobres.
• La peregrinació a la Meca (una vegada
a la vida).

 En els països àrabs:

• Conflueixen una tecnologia innovadora

amb els costums més tradicionals.
• La religió divideix la geografia i els
poders polítics de les diferents nacions,
que donen lloc a concepcions diferents:

○ L’ integrisme: Corrent que

defensa diferents aspectes
històrics i socials antics,
propugnant una forma d’entendre
un fet i una doctrina social dins
d’un règim religiós que sovint
destaca per la seva intransigència
i agressivitat.
○ El fonamentalisme: Forma de
conservadorisme d’un sistema
religiós o polític que carrega
contra aquells que s’han desviat
de les conductes, pràctiques i
doctrines que el defineixen o
caracteritzen.

• Modernitat i tradició es troben

confrontades. Aquesta lluita per certs
ideals respon també a un mal
repartiment de la riquesa.