LLENGUATGE I PENSAMENT

El llenguatge: (té molta relació amb el pensament)

• És la capacitat que ens permet la comunicació, en la qual un emissor transmet un

missatge a un receptor utilitzant un codi que tots dos coneixen.

• És el conjunt de signes o sons articulats, senyals i gestos amb els que l’ésser
humà manifesta allò que pensa o sent.

Per mitjà del llenguatge podem emmagatzemar les dades o els coneixements en la
memòria.

Les dades s’arxiven:

• Pel seu so (relació amb la percepció).

• Per la seva escriptura.
• Per la seva imatge.

• Podem distingir 3 tipus de llenguatge:

○ Llenguatge oral: Es produeix a través de l’emissió de sons, a través de

paraules, frases i oracions formades d’acord a les regles.

○ Llenguatge escrit: La informació es transmet indirectament al receptor.

○ Llenguatge corporal o gestual: Ens comuniquem a través de

moviments, gestos i postures.

• Com funciona el llenguatge? Segueix 3 processos:

○ Recepció: Interpretem allò que podem percebre a través dels sentits.

 Si es tracta de llenguatge oral, la nostra percepció serà auditiva,

identificant la seva imatge. (donem un significat a allò que
escoltem).

 Si el llenguatge és escrit, podem percebre els símbols a través

dels ulls, i els assignarem un significat. (Imatge home - dona dels
lavabos).

○ Integració (associació, comprensió i organització): Relacionem i

maneguem de manera lògica les informacions obtingudes visual i
auditivament.

○ Expressió o codificació: Reproduïm correctament paraules i oracions

amb una articulació convenient.

El pensament:
• Capacitat mental que té la facultat d’ordenar i coordinar els processos de la
memòria de manera que li permetin d’exercir les seves funcions com ara raonar,
crear o solucionar problemes.

• El funcionament del pensament oscil·la entre 2 pols:

○ Realista: Segueix les normes de la lògica i està adaptat a la realitat

exterior.
○ Imaginatiu: Dona respostes a través de plantejaments més originals.

• El pensament implica la participació: La percepció, l’atenció i la memòria, es creen

a través de símbols, els quals s’han de fer tangibles. L’encarregat de dur-ho a
terme és el llenguatge (capacitat d’expressar els nostres pensaments).

• El llenguatge és un mitjà per a comunicar-se, i un instrument per a ordenar el

pensament.

• El llenguatge i el pensament són característiques dels éssers humans i processos

psicològics superiors.

○ Existeix pensament sense les eines de representació que proporciona el

llenguatge.

○ El llenguatge és una conseqüència del pensament.

• Teories sobre la relació entre llenguatge i pensament:

1) “El llenguatge depèn del nivell de desenvolupament cognitiu

individual”. (Piaget)

• El llenguatge és una conseqüència del desenvolupament de la intel·ligència

(capacitat d’adaptar-nos a l’entorn).

• El desenvolupament dels esquemes és sinònim del desenvolupament de la

intel·ligència (necessària per a que la persona s’adapti al seu ambient i
pugui sobreviure).

• El pensament i el llenguatge han de desenvolupar-se per separat.

• Un nen aprèn a parlar només quan el seu desenvolupament cognitiu ha

assolit un nivell concret.

• El llenguatge és un reflex del nivell d’intel·ligència infantil.

• La primera parla era egocèntrica (la parla s’utilitza per expressar el

pensament del nen més que per a comunicar-se socialment amb altres
persones).
 • Les verbalitzacions del nen no van dirigides cap a la mare, sinó que són
reflexions dels seus propis pensaments i intencions.

• Gradualment la parla del nen es va socialitzant.

• Una vegada aconseguit això, la parla egocèntrica de la infància desapareix.

2) “El llenguatge i el pensament es desenvolupen per separat fins,

aproximadament, els 2 anys, moment en el qual s’uneixen i es
desenvolupen junts”. (Vygotsky)

• El llenguatge i el pensament es desenvolupen independentment l’un de

l’altre al principi.

• Els nens comencen a pensar abans de començar a parlar.

• Els lactant comencen a desenvolupar esquemes com a conseqüència de les

seves interaccions físiques amb l’ambient.

• Al voltant dels 2 anys, es produeix un canvi en el pensament del nen ja que

s’utilitzen símbols per a representar altres coses.

• El pensament consistia en accions, percepcions i imatges (pensament

prellingüístic).

• El desenvolupament del llenguatge ha transcorregut per separat mitjançant

la pràctica i la producció dels sons necessaris per emetre la parla en forma
de balbuceig (llenguatge preintelectual: té les seves arrels en les
interaccions socials).

• El pensament prelingüístic i el llenguatge preintelectual es fonen i el nen

comença a pensar en paraules.

• Quan els nens comencen a parlar, el seu llenguatge és egocèntric.

• Entre els 2 i els 7 anys, la parla relativa a accions o plans es va tornant

gradualment parla interna.

• El llenguatge parlat es fa parla social.

○ Diferències entre Piaget i Vygotsky:

PIAGET VYGOTSKY
El llenguatge reflecteix el desenvolupament El llenguatge té les seves arrels en les interaccions
cognitiu individual. socials, però el pensament es desenvolupa a partir
de les accions de l’individu sobre l’ambient.
La parla egocèntrica desapareix i és substituïda La parla egocèntrica continua en les nostres ments
per la parla social. com a pensament verbal mentre el desenvolupem
la parla social per a comunicar-nos amb els demés.
Considera el llenguatge com un instrument per Dona al llenguatge un paper bàsic en la seva
revelar el pensament. progressiva estructuració o organització del
pensament.
3) Teories conductistes:

• El llenguatge està sotmès a les mateixes lleis de comportament com

qualsevol conducta.

• S’ha d’explicar a partir de la seqüència estímul – resposta.

• Watson:

○ El llenguatge – pensament, permet realitzar 2 funcions bàsiques de

manera més econòmica: funció de representació i funció de
comunicació.

• Condicionament operant de Skinner:

○ L’aprenentatge del llenguatge es don de manera associativa per

imitació.

4) Chomsky i la LAD:

• L’infant està equipat amb un dispositiu innat que li permet adquirir la

llengua.

• Dispositiu = LAD (Dispositiu d’adquisició del llenguatge).

○ Facultat de la ment humana.

○ Conté una sèrie d’universals lingüístics comuns a totes les llengües

del món.