Na Isabel Martín Gómez, Portaveu del Grup Municipal Esquerra Unida-

BLOC en l'Ajuntament de Paiporta pel que fa al document de revisió del

PGOU Catarroja de 1988, sotmès a informació pública per acord plenari de
data 23 de gener de 2009 i publicat en el Diari Oficial de la Comunitat
Valenciana núm. 5.995 el dia 17 d’abril de 2009, efectua les següents

AL·LEGACIONS

1) INEXISTÈNCIA DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL

La revisió d’un Pla General ha d’anar acompanyada, segons la Llei de la
Generalitat 2/1989, de 3 de març, d’un estudi d’impacte ambiental que
incloga tot el projecte del nou pla. En la revisió del PGOU de 1988 hi ha
l'Informe de Sostenibilitat Ambiental, però no l’obligat Estudi d'Impacte
Ambiental.

La Memòria de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental de la revisió del PGOU

de 1988 diu que és, precisament, el Sector “Nou Mil·lenni” l’actuació que
més “produirà efectes significatius sobre el medi ambient”. Abans, aquest
sòl estava classificat en el PGOU com a sòl no urbanitzable de protecció
agrícola, mentre que ara es pretén reclassificar-lo com a urbanitzable d'ús
global residencial.

El 18 d'abril de 2007, es va dictar la Declaració d'Impacte Ambiental del

Programa d'Actuació Integrada “Nou Mil·lenni” a Catarroja. I la revisió del
PGOU diu que “el present Pla General estima que els únics efectes
significatius que es produiran sobre el medi ambient vindran derivats de
l'execució d'aquest Programa, pel que l'anàlisi d'impactes, així com les
mitjanes correctores i el programa de vigilància ambiental del mateix,
analitzats per l'Organisme Ambiental competent i corroborats per la
Conselleria a través de l'emissió de la DIA seran els quals haurien de ser
contemplats en el present Informe de Sostenibilitat Ambiental, ja que el
Pla General no preveu sobre el municipi cap reclassificació addicional a la
ja tramitada amb el PDAI Nou Mil·lenni. Per això es procedirà a la remissió
de la identificació d'impactes, caracterització i valoració dels mateixos,
realitzada en la tramitació del Sector “Nou Mil·lenni”.

Una revisió real del PGOU de 1988 hauria de tenir un Estudi d'Impacte
Ambiental nou, referit a la totalitat del projecte i no, com en aquest cas,
remetre’s a la DIA ja emesa pel que fa al Pla Parcial del Nou Mil·lenni.
Entenem, doncs, que és il·legal remetre’s a la Declaració d'Impacte
Ambiental i a l'Estudi d'Impacte Ambiental d'una actuació aprovada
anteriorment, ja que les circumstàncies han canviat des de l’aprovació del
PGOU de 1988, que entenem que ha de comptar obligatoriament amb un
Estudi d'Impacte Ambiental, amb el contingut mínim establit en l'Ordre de
la Conselleria de Territori i Habitatge de 3 de gener de 2005 (DOGV de
12/01/05).

De no complir-se aquesta obligació, la Revisió del PGOU pot ser objecte

d'expedient contra el Regne d'Espanya davant la Comissió Europea. N’hi
ha jurisprudència al respecte, com ara la Sentència de 16 de març de
2006 del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va
condemnar a l'Estat Espanyol per prescindir de l'Estudi d'Impacte
Ambiental en la construcció del centre comercial “Kinepolis” a Paterna.

Textualment, “la Comissió al·lega que el Govern espanyol ha aplicat

incorrectament el disposat en els articles 2, apartat 1, 3 i 4, apartat 2, de
la Directiva 85/337 modificada, en relació amb el punt 10, lletra b), del
seu annex II, així com els articles 8 i 9 de la mateixa Directiva, atès que
no ha adoptat cap mesura destinada a comprovar si el projecte de
construcció del centre d'oci situat a Paterna podia tenir repercussions
importants en el medi ambient, en particular a causa de la seua
naturalesa, dimensions o localització.

Segons la Comissió, no es pot qüestionar aquesta afirmació atès que

aquest projecte va ser presentat com el segon complex de cinemes més
gran d'Europa, es troba situat en zona urbana, confrontant amb
urbanitzacions ja existents i pròxima a zones de desenvolupament urbà, i
es preveu una afluència setmanal de 60.000 persones. El Govern espanyol
justifica l'omissió d'avaluació d'impacte ambiental d'aquest projecte
al·legant que el centre controvertit serà construït en sòl urbà, és a dir, en
terrenys que estan totalment transformats, bé per contar, com a mínim,
amb accés rodat, proveïment d'aigua, evacuació d'aigües i
subministrament d'energia elèctrica, bé per estar consolidats amb
l'edificació en la forma i amb les característiques que estableix la legislació
urbanística aplicable, o bé perquè en execució del planejament hagen
estat urbanitzats d'acord amb el mateix. Considera que, tractant-se doncs
d'un projecte que s'executarà sobre un terreny completament
transformat, l'impacte sobre el medi ambient no pot ser important.

L'incompliment retret per la Comissió en aquest motiu no és sinó la

conseqüència d'aplicar a un cas particular la legislació que ja ha estat
considerada contrària al Dret comunitari en l'examen del quart motiu. En
efecte, l'aplicació de la legislació nacional, que exclou sotmetre al
procediment d'autorització i avaluació d'impacte ambiental els projectes
d'urbanització en zones urbanes, té com resultat l'alliberament de tals
obligacions pel que fa al projecte de construcció del centre d'oci
controvertit.

Doncs bé, d'una banda, en vista de les dimensions, naturalesa i

localització d'aquest projecte, no es pot excloure, d'entrada, que no puga
tenir repercussions importants en el medi ambient. Per altra banda, com
s'ha demostrat a l'examinar el quart motiu, la legislació espanyola en
matèria de medi ambient, aplicada al projecte de construcció d'un centre
d'oci a Paterna, no s'ajusta a la Directiva 85/337 modificada, en la mesura
que no s'obliga a les autoritats competents a determinar si l'execució de
projectes d'urbanització, inclosa la construcció de centres comercials i
d'aparcaments en zones urbanes, comporta el risc de provocar efectes
importants en el medi ambient i, en aquest cas, a sotmetre aquests
projectes a una avaluació d'impacte ambiental”.

Així doncs, si s’aplica la doctrina del Tribunal de Justícia al cas de la revisió

del PGOU de Catarroja s’arriba a la conclusió que el projecte de revisió no
està exempt de sotmetre’s a avaluació ambiental en tota la seua extensió.

2) NO HI HA RECURSOS HÍDRICS SUFICIENTS

La revisió objecte de les presents al·legacions incorre en el mateix
problema que el Pla Parcial Nou Mil·lenni: la falta de disponibilitat de
recursos hídrics.

Segons el Reial decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova

el Text refós de la Llei d'Aigües, en el seu art. 25.4 diu: “les
Confederacions Hidrogràfiques emetran informe previ, en el termini i
supòsits que reglamentàriament es determinen, sobre els actes i plans
que les Comunitats Autònomes hagen d'aprovar en l'exercici de les seues
competències, entre unes altres, en matèria de medi ambient, ordenació
del territori i urbanisme, espais naturals, pesca, forests, regadius i obres
públiques d'interès regional, sempre que tals actes i plans afecten al
règim i aprofitament de les aigües continentals o als usos permesos en
terrenys de domini públic hidràulic i en les seues zones de servitud i
policia, tenint en compte a aquests efectes el previst en la planificació
hidràulica i en les planificacions sectorials aprovades pel govern. Quan els
actes o plans de les Comunitats Autònomes o de les entitats locals
comporten noves demandes de recursos hídrics, l'informe de la
Confederació Hidrogràfica es pronunciarà expressament sobre l'existència
o inexistència de recursos suficients per a satisfer tals demandes.
L'informe s'entendrà desfavorable si no s'emet en el termini establit a
aquest efecte. El disposat en aquest apartat serà també d'aplicació als
actes i ordenances que aproven les entitats locals en l'àmbit de les seues
competències, llevat que es tracte d'actes dictats en aplicació
d'instruments de planejament que hagen estat objecte del corresponent
informe previ de la Confederació Hidrogràfica”.

Per tant, és il·legal aprovar un pla que comporte l'increment de recursos

hídrics sense l'informe favorable de, en aquest cas, la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer. I la CHX va emetre un informe el dia 13 de febrer
de 2008 en sentit desfavorable. L’informe va comptabilitzar que el volum
total d’aigua potable per a atendre la demanda, inclòs el Nou Mil·lenni, és
de 4.846.104 m3/any. Ara bé, l’informe també diu que “no pot identificar-
se disponibilitat de recursos hídrics amb la seua mera existència en l’àmbit
d’actuació, havent de tramitar-se el corresponent expedient administratiu
per a aprofitament d’aigua destinada a l’ús que es derive de l’actuació
projectada”.

A més a més, l'Ajuntament de Catarroja no disposa de la concessió

administrativa d'aigües, requisit aquest indispensable perquè la
Confederació determine si el cabdal demandat té cabuda en el seu Pla
Hidrològic de Conca i és compatible amb la resta de demandes hídriques.

3) NO ÉS UNA REVISIÓ DEL PGOU: ÉS UN VESTIT A MIDA DEL PAI

NOU MIL·LENNI

La revisió del PGOU de Catarroja que se sotmet a informació pública

pretén donar cobertura al Pla Parcial del Nou Mil·lenni. És a dir, que se li fa
un vestit a mida -la revisió del PGOU- al Pla Parcial per a dotar-lo d’una
nova cobertura legal. No es tracta d’una revisió qualsevol, que exigiria un
plantejament nou, i no uns fets consumats, un pla ja aprovat com el que
concorren en aquest cas.

Una revisió és una planificació ex novo, açò és, una reconsideració general
de les determinacions del planejament municipal, quan no suposa una
alteració de les determinacions concretes de l'instrument de planejament,
sinó una variació dels criteris respecte al sencer model territorial, que
exigeix un tractament global i afecta a la totalitat de l'instrument
d'ordenació a cada moment vigent. Legalment, el concepte de revisió
només es troba en el Reglament de Planejament Urbanístic, de 23 de juny
de 1978 –ja que ni la Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat,
Urbanística Valenciana, ni el seu reglament ofereixen definició alguna.
L'art. 154.3 del citat Reglament diu: “s'entén per revisió del Pla l'adopció
de nous criteris respecte de l'estructura general i orgànica del territori o
de la classificació del sòl, motivada per l'elecció d'un model territorial
distint o per l'aparició de circumstàncies sobrevingudes, de caràcter
demogràfic o econòmic, que incidisquen substancialment sobre
l'ordenació, o per l'esgotament de la capacitat del Pla”.

Així, la revisió és el mecanisme que, justificadament, obri la porta al

replantejament del model territorial –prèviament definit en un pla– en
tota la seua extensió per a establir un altre model territorial. Si, com és el
cas, s'opta per un model desarrollista i de creixement, la revisió
classificarà el sòl necessari, però tenint en compte les sinergies i
interaccions que això provocarà en el Municipi i en la seua àrea
d'influència.

Com a conseqüència de l'exposat, considerem que la revisió del PGOU

suposa una veritable desviació de poder, que consisteix, en paraules de la
Llei Reguladora de la Jurisdicció de Contenciós-Administrativa, de 13 de
juliol de 1998 (Llei 29/1998) en “l'exercici de potestats administratives per
a fins distintes dels fixats per l'ordenament jurídic”. I és que la potestat de
revisió del PGOU de 1988 està sent utilitzada únicament per a revestir de
legalitat una actuació ja aprovada i qüestionada davant els Tribunals: la
del Nou Mil·lenni.