UNITAT DIDCTICA : LES PERSONES I EL CONSUM DALIMENTS 3er de Primria

Components del grup: Ariza Lpez, Cristina Ariza Jurado, Judith Garca Font, Paula Guerrero Prez, Melani

Grup: G1 M2

Assignatura: 22123- Cincies Experimentals i la Seva Didctica I (BIOLOGIA)

Curs: 3er de Grau en Ed. Primria

NDEX
1. Introducci..................................................................................................3 2. Localitzaci.................................................................................................3 3. Justificaci..................................................................................................3 4. Etapa/Cicle/Curs........................................................................................3 5. Data/Duraci..............................................................................................3 6. Grup Destinatari.........................................................................................3 7. Avaluaci inicial..........................................................................................4 8. Objectius Didctiques.................................................................................4 9. rees de coneixement................................................................................4 10. Continguts.................................................................................................5 11. Mapa Conceptual......................................................................................5 12. Estratgies didctiques.............................................................................6 13. Disseny i seqncia dactivitats.................................................................6 14. Adaptacions curriculars.............................................................................6 15. Medis, Materials i Recursos......................................................................6 16. Agrupaments.............................................................................................7 17. Organitzaci..............................................................................................7 18. Avaluaci...................................................................................................7 19. Orientaci i Tutoria....................................................................................8 20. Desenvolupament de les sessions............................................................8 Sessi 1......................................................................................................8 Sessi 2......................................................................................................9 Sessi 3....................................................................................................10 Sessi 4....................................................................................................12 Sessi 5....................................................................................................17 Sessi 6....................................................................................................17 Anexe.............................................................................................................19

1. Introducci:
Aquesta unitat didctica anomenada Les persones i el consum daliments formar part del temari de coneixement del medi i; consistir en introduir als alumnes com funciona el nostre cos, la importncia de lalimentaci en els ssers humans, que s els que ens aporten els aliments i, la necessitat de dur una dieta equilibrada i de tenir una vida sana. Tamb treballarem els distints rgans que participen en el procs digestiu i les funcions principals de cada un dells.

2. Localitzaci:
Aquesta unitat de programaci s la unitat 3 del temari, desprs de la unitat 1 que s lsser hum i de la unitat 2 que s els ossos i el msculs. Est ubicada dins el primer trimestre i quan finalitzem la unitat, tot el centre, de manera conjunta i desprs de que cada curs hagi treballat diverses unitat relacionades amb lalimentaci, participar en unes jornades anomenades Menjar sa dedicades a aconseguir una correcta alimentaci per part dels alumnes i la seva conscienciaci. Els nins adquiriran hbits alimentaris saludables i coneixeran millor les propietats dels aliments i la importncia que tenen per al seu cos. I a ms, com tenir una dieta equilibrada i variada.

3. Justificaci:
Treballarem aquesta unitat didctica amb els alumnes perqu es fonamental que els nins coneguin la importncia de lalimentaci sana i la dieta equilibrada i, com el seu cos treballa una vegada que singereixen els aliments per a produir el cicle digestiu.

4. Etapa/Cicle/Curs:
Etapa: primria. Cicle: Segon. Curs: tercer de primria.

5. Data/Duraci:
La data dinici daquesta unitat didctica ser l1 doctubre del 2012 i finalitzar dia 12 doctubre del 2012 , s a dir, utilitzarem exactament sis sessions que es troben repartides en dues setmanes. Hem de dir que al finalitzar la unitat didctica farem unes jornades de conscienciaci, a les quals els alumnes exposaran tot el que han aprs i duran a la prctica els coneixements adquirits. Aquestes jornades duraran 1 setmana completa de dilluns a divendres i ser la darrera setmana de novembre.

6. Grup destinatari:
El grup al que va dirigit aquesta unitat didctica s de 25 alumnes, dels quals, dos dells tenen necessitats educatives especials (N.E.E). Un dells t un grau molt baix dautisme amb una mica dhiperactivitat, per pot realitzar totes les activitats igual que els altres alumnes.
3

Laltre alumne t unes necessitats motrius especials i va en cadira de rodes, per tant lescola com laula ja est adaptada a lalumne, per tant, tamb pot realitzar les activitats sense dificultats. Context: Lescola est situada a un barri de lextraradi de la ciutat, a un s 15 minuts del centre. s un nucli urb per bastant tranquil amb zones verdes. El nivell sociocultural s mitj i els alumnes es coneixen entre ells ja que duen des de primer de primria junts al mateix centre educatiu. Ens trobem amb un 35% dimmigraci a lescola. A la nostra aula tenim 3 nins immigrants: una nina xinesa, un nin magreb i una nina colombiana. Tots ells ja estan totalment integrats a la classe i no tenen problemes amb lidioma.

7. Avaluaci inicial:
Durant la realitzaci daquesta unitat didctica propiciarem el treball i ladquisici de les segents competncies bsiques: Competncia en comunicaci lingstica. Competncia matemtica. Competncia social i ciutadana. Competncia cultural i artstica. Competncia per aprendre a aprendre. Autonomia i iniciativa personal.

8. Objectius didctics:
Extrets del currculum general de primria: - Desenvolupar hbits de treball individual i collectiu, desfor i de responsabilitat en lestudi aix com actituds de confiana en si mateix, sentit crtic, iniciativa personal, responsabilitat, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge. - Adquirir habilitats per a la prevenci i la resoluci pacfica de conflictes, que li permetin actuar amb autonomia en lmb it familiar i domstic, aix com en els grups socials amb els quals es relaciona. - Desenvolupar una actitud responsable i solidria que afavoreixi un clima propici per a la llibertat personal, laprenentatge i la convivncia. Extrets del currculum de Coneixement del Medi: - Identificar i explicar les conseqncies per a la salut i per al desenvolupament personal de determinats hbits d'alimentaci, d'higiene, d'exercici fsic i de descans. - Identificar, a partir d'exemples de la vida diria, alguns dels usos principals que les persones fan dels recursos naturals, assenyalant avantatges i inconvenients, i analitzar el procs seguit per algun b o servei, des de l'origen fins al consumidor.

9. rees de coneixement:
Es treballaran les segents rees de coneixement: Coneixement del medi: ja que la unitat s part del temari daquesta assignatura i es treballen els objectius, els procediments i les actituds prpies del currculum especfic daquesta rea, a ms dels continguts transversals.
4

Llengua catalana i llengua castellana: seran treballades a la unitat didctica ja que sn els dos idiomes amb els quals impartirem les sessions i els alumnes empraran a laula per a comunicar-se. A ms, farem un diccionari de classe que elaborarem entre tots on es recolliran els termes especfics de la unitat didctica en ambds idiomes i estar disponible per a ser consultat en qualsevol moment. Matemtiques: ser treballada quan parlem de les quantitats. Educaci Plstica i visual: ser treballada a partir del dibuix i la realitzaci de manualitats. Mitjanant aquestes rees treballarem de manera transversal la comprensi lectora, lexpressi oral i escrita, la comunicaci audiovisual, les tecnologies de la informaci i la comunicaci i leducaci en valors.

10. Continguts
Continguts conceptuals: - Els aliments: la valoraci de la necessitat de dur a terme una alimentaci correcta i, identificaci i classificaci dels aliments segons la funci que compleixen en una dieta equilibrada. - Els nutrients: diferents tipus de nutrients i la seva funci dins lorganisme. - La nutrici: coneixement sobre el procs de nutrici. - Els aparells de la nutrici: coneixement dels aparells que intervenen en el procs de nutrici i la seva funci dins aquest. - Les classificacions dels aliments: diferents formes de classificar el aliments (roda dels aliments i pirmide dalimentaci). Continguts procedimentals: - Planificaci i participaci de manera autnoma, creativa i responsable en activitats doci, individuals i collectives. - Realitzaci duna pirmide dalimentaci i una roda daliments tant de manera collectiva com individual. - Participaci en la representaci del funcionament dels aparells dins la digesti i nutrici. - Control de la seva alimentaci. - Creaci de dietes equilibrades. Continguts actitudinals: - Actitud crtica davant les prctiques socials que perjudiquen el desenvolupament sa i obstaculitzen el comportament responsable per la salut. - Actitud crtica davant la varietat daliments que es troben al seu abast. - Actitud crtica davant el tipus de vida que poden dur, prctica desport o vida sedentria. Continguts transversals: - Adopci dhbits saludables d'alimentaci, d'higiene, exercici fsic, descans, utilitzaci del temps lliure... detectant i prevenint riscs per la salut. - Respecte i tolerncia davant les diverses opinions dels companys.

11. Mapa conceptual:

Les persones i el consum daliments (link al mapa conceptual creat)
5

12. Estratgies didctiques:

Per dur a terme les explicacions i activitats daquesta unitat didctica, s necessari seguir algunes regles mnemotcniques, s a dir, no tan sols ensenyar als alumnes a obtenir coneixements terics, sin mostrar a la prctica aquells coneixements ms difcils de comprendre o els ms abstractes; per a qu lalumne capti la informaci de manera adequada seguint un estil daprenentatge significatiu. Les regles mnemotcniques ens serviran per provocar aprenentatges constructivistes i de qualitat; on els alumnes van construint sobre les idees o coneixements previs altres coneixements nous i, daquesta manera van ampliant cada cop ms el seu bagatge cognitiu. No ens interessen els aprenentatges memorstics ni tradicionals on laprenentatge sol ser de curta durada. El que pretenem s experimentar amb all que ensenyam, que els alumnes participin del seu aprenentatge i que comprovin per ells mateixos all que aprenen.

13. Disseny i seqncia dactivitats:

Les activitats estan dissenyades per a treballar pas per pas la teoria que donarem als infants. Daquesta manera, les activitats conduiran als alumnes a adquirir els aprenentatges que nosaltres proposarem com a mestres i tamb estaran dirigides a reforar els aprenentatges que sexposaran a classe de forma conjunta. Com a mestres tenim com a objectiu que totes les activitats siguin motivadores i que provoquin curiositat i ganes daprendre. Volem que els nins dediquin atenci a fer-les i, alhora, que els agradi treballar les feines de laula. Les activitats formaran part dun aprenentatge constructivista, s a dir, que aquestes estaran lligades tant amb la teoria com amb els procs densenyament/aprenentatge que realitzarem a les sessions a laula. No hi ha una seqncia dactivitats que es repeteixi de forma lineal ja que estaran adaptades a cada moment o necessitat que pugui sorgir a laula. Totes les activitats poden ser modificades i adaptades segons les caracterstiques de cada grup/classe.

14. Adaptacions curriculars:

No hem tingut que fer cap adaptaci curricular en la unitat didctica perqu ja ha estat preparada tinent en compte les caracterstiques de tot el grup. Per tant, les activitats no han estat adaptades als alumnes sin que ja han estat fetes especialment per a ells.

15. Medis, Materials i Recursos didctics:

El medi principal on es dur a terme aquesta unitat didctica ser dins laula, encara que tamb treballarem a distints indrets de lescola. Materials: llibres, folis, pintures, llepisss de colors, cartolines, tisores, ferrament, ordinadors, pissarra digital o projector , etc. Recursos didctics: activitats amb pissarra digital, pluges didees, mapa conceptual, presentacions creades amb Power Point i, jocs didctics i en grup.
6

16. Agrupaments:
Els alumnes treballaran de forma individual, per parelles o en grups de cinc quan facem activitats ms complexes o en el cas de lactivitat 3 de la sessi 4 es faran 4 grups (3 de 6 alumnes i 1 de 7 alumnes). Tamb hi haur moments als quals participar tota la classe de forma conjunta.

17. Organitzaci:
Organitzaci del temps: Per a realitzar aquesta unitat didctica ocuparem dues setmanes del calendari escolar. Treballarem un total de 6 sessions de treball a laula. La duraci de lactivitat ser de tres hores setmanals, s a dir, una hora el dilluns de 10 a 11h, una altra el dijous d11 a 12h i una altra el divendres de 10 a 11h. En total utilitzarem 6 hores de lrea de coneixement del medi per dur a terme aquesta unitat didctica. Organitzaci del lespai: Laula no tindr una distribuci fixa ja que adaptarem lespai depenent de les nostres necessitats per a treballar a cada moment. Lorganitzaci de lespai ser canviant.

18. Avaluaci:
Es dur a terme una avaluaci continuada i global del procs daprenentatge dels alumnes i es tindr en compte el progrs en el conjunt de les diverses rees del currculum. A ms davaluar els aprenentatges i progressos dels alumnes tamb savaluar els processos densenyament i lactivitat docent. Amb la finalitat de millorar i modificar aquells aspectes on lactuaci docent o la unitat didctica no hagi estat massa encertada. Per avaluar tindrem en compte si els nostres alumnes han adquirit les segents capacitats del currculum: - Identificar i explicar les conseqncies per a la salut i per al desenvolupament personal de determinats hbits d'alimentaci, d'higiene, d'exercici fsic i de descans. - Identificar, a partir d'exemples de la vida diria, alguns dels usos principals que les persones fan dels recursos naturals, assenyalant avantatges i inconvenients, i analitzar el procs seguit per algun b o servei, des de l'origen fins al consumidor. Activitats davaluaci o conclusi: Per a avaluar als nostres alumnes ho farem en dues parts i a les dues darreres sessions: - A la sessi 5 farem una mica de conclusi de tota la unitat i tindrem en compte el treball que han realitzat i la dedicaci que han posat a cada sessi. El treball en grup, la organitzaci i latenci a les sessions. - A la sessi 6 avaluarem als alumnes mitjanant un mapa conceptual a mode de resum que hauran de completar de forma individual i, la realitzaci duna dieta equilibrada dun dia amb les corresponent cinc
7

menjades diries que crear cada un del alumnes de forma tamb individual.

19. Orientaci i tutoria:

Si qualque alumne no pogus seguir les sessions i ans molt perdut, li donarem una srie dactivitats de refor i material complementari per a que treballi a casa o el mestre aprofitar alguns moments de treball en grup per a treballar amb aquest alumne individualment.

20. Desenvolupament de les sessions:

SESSI 1 : Introducci al tema de la nutrici de les persones. Activitat 1: Ens demanem que sabem sobre la nutrici? En aquesta primera sessi introduirem als nins el tema de la unitat didctica a travs duna pluja didees mitjanant preguntes plantejades pel mestre, com per exemple: - Quina relaci hi pot haver entre un cotxe i les persones? - Qu necessita un cotxe per moures? I una persona? - Dels aliments que menjam les persones que s el que ens ajuda a que el nostre cos funcioni? Sabeu que sn els nutrients? - s el mateix menjar una fruita i un donuts? A travs de les preguntes arribarem a aconseguir explicar lo segent: Com els cotxes que necessiten benzina per moure-sen, el nostre cos tamb necessita combustible per funcionar. Els aliments que ingerim ens proporcionen aquest combustible, i, a ms, les substncies que ens fan falta per crixer. Segons els aliments que ingerim el nostre cos funcionar millor o pitjor. Desprs daquestes preguntes entre tots haurem de fer dues definicions a les quals ens quedi clar que sn els nutrients i en que consisteix la nutrici. Per aix el mestre/a escriur la definici a la qual arribaran a la pissarra per a que els alumnes lescriguin al seu quadern. Aix arribaran a definicions paregudes a aquestes: LA NUTRICI I ELS NUTRIENTS: La nutrici consisteix en obtenir les substncies que necessitem per viure, repartir-les pel cos i eliminar les substncies perjudicials. Els nutrients sn substncies tils pel nostre cos que sobtenen mitjanant la digesti dels aliments. Per aconseguir tots els nutrients que necessitem, hem de menjar aliments naturals i variats. Activitat 2: Les funcions dels nutrients. Desprs dintroduir el tema de la nutrici passarem a explicar les diferents funcions que tenen els nutrients. Primer plantejarem el segent: Per qu mengem? O dit d'una altra manera quines funcions fan els nutrients que ingerim amb els aliments? Una vegada haguem tret conclusions daquestes preguntes passarem a
8

explicar les funcions dels nutrients, i ho farem mitjanant una Presentaci amb Power Point (Anexe 1) i una srie dactivitats experimentals. ACTIVITATS EXPERIMENTALS 1- Mengem per tenir energia: Per aquesta activitat farem una cadena amb tots els alumnes de la classe representant un cos hum. El mestre/a ser un aliment i els alumnes agafats de les mans hauran de dirigir-se a la mestra. El primer alumne de la cadena haur dagafar de la m a la mestra i comenar a botar, simbolitzant aix que laliment aporta energia al cos per aquest motiu anir passant lenergia als altres companys cada cop que sestrenyin la m. Acabaran tots els alumnes botant. Daquesta manera demostrarem que laliment cont uns nutrients que ens aporten en energia. 2- Mengem per crixer i renovar-nos: Desprs el mestre projectar una srie dimatges a la presentaci Power Point, utilitzant les fotografies dell/a mateix/a passant per la infncia, ladolescncia, ledat adulta i la vellesa (de ms petit a ms gran). Aix el farem reflexionar que: menjam per crixer i renovar-nos. A partir daqu, enllaam que per arribar a la vellesa s necessari menjar sa. Aix conclourem la sessi amb lltima funci dels nutrients: 3- Mengem per tenir salut : *Per finalitzar la sessi els proporcionarem una taula que hauran demplenar al llarg de tota la setmana i dur-la emplenada la propera (Anexe 2). Com a deures tamb els hi comanarem que duguin revistes o imatges daliments. SESSI 2: Els aparells que intervenen en la nutrici. Activitat 1: Coneixem els aparells que intervenen en la nutrici. En aquesta activitat el mestre/a realitzar una presentaci amb Power Point (Anexe 3) a la qual els anir mostrant als alumnes els diferents aparells que participen en la nutrici de les persones. Aix apareixeran els aparells i les parts dels quals participen a la nutrici. Aquests sn: Laparell digestiu, el respiratori, el circulatori, el sistema nervis i lexcretor. Activitat 2: Ens convertim en el nostre cos per a realitzar el procs de nutrici. Per fer veure als alumnes la relaci existent entre els diferents aparells del cos durant el procs de la nutrici realitzarem un joc que consistir en el segent: Hi haur 7 estacions: 1- El mestre representar el sistema nervis, fent del seu rgan principal, el cervell. 2- Un grup dalumnes representar a laparell digestiu. 3- Un altre grup ser laparell circulatori. 4- Un grup aparell excretor. 5- Un grup aparell respiratori. 6- Un grup aliments. 7- Un darrer grup seran els aliments.

Els grup dels aliments enviats per laparell nervis aniran en parelles a laparell digestiu. Arribats a aquest, un es convertir en substncia de rebuig i un altre en nutrient, mitjanant una targeta que els donar els membres de laparell digestiu. Tots dos hauran de dirigir-se al sistema circulatori i en aquest el nutrient deixar a la seva parella per anar amb un responsable de laparell circulatori que el conduir al grup de les cllules. I la substncia de rebuig partir del sistema circulatori directament a laparell excretor, per desprs tornar una altra vegada a ser aliment i no quedar-nos aturats. Mentrestant, durant tot aquest procs, laparell respiratori sencarregar de portar oxigen a les cllules; que seran unes targetes que per una banda seran Oxigen i, quan la cllula gasti loxigen girar la targeta passant aix a ser CO2. Aqu s quan la persona que feia de nutrient i es troba a les cllules, ja haur estat consumida i per tant, es convertir en substncia de rebuig (orina) i haur de passar per laparell excretor per desprs tornar a ser aliment. I aix de manera contnua repetint el cicle. SESSI 3: La Roda dels Aliments. Activitat 1: Coneixem que s la Roda dels Aliments. En aquesta sessi els explicarem la roda dels aliments mostrant per quins aliments est compost cada grup, mitjanant la projecci de la imatge que veureu a continuaci: Classificaci dels aliments Els aliments ms corrents shan classificat segons els nutrients que contenen en 7 grups que constitueixen la RODA DELS ALIMENTS: - Grup 1 VERMELL: Llet i derivats (protenes). - Grup 2 VERMELL: Carns, peixos i ous (protenes). - Grup 3 VERD: Llegums, fruits secs i patates (protenes, vitamines i minerals). - Grup 4 BLAU: Hortalisses (vitamines i minerals). - Grup 5 BLAU: Fruites (vitamines i minerals). - Grup 6 TARONJA: Cereals i sucres (hidrats de carboni). - Grup 7 TARONJA: Sams i olis (greixos).

10

 Activitat 2: Creem la nostra prpia Roda dels Aliments. Per realitzar aquesta activitat farem s de les revistes i imatges daliments que hagin portat els alumnes a classe prviament. Lactivitat consistir en penjat al voltant de la classe set cartolines, una de cada color corresponent a cadascun dels set grups daliments. Farem grups de cinc persones aproximadament i, cada grup haur de retallar, de les revistes que hauran portat, una varietat daliments que pertanyen als diferents grups que composen la roda dels aliments. Desprs cada grup haur daferrar els seus retalls a la cartolina corresponent depenent del color del grup daliments. Un cop distributs tots els aliments cada grup dalumnes ser el responsable dexplicar a la resta de la classe un grup de la roda daliments. Fent aix sadonaran de si els aliments es troben ben collocats al grup al qual estan o no. A partir daqu, per tornar a collocar els que estan mal situats hauran de pensar quines diferncies hi ha. I si falta qualque aliment que no estigui representat, un alumne sencarregar de retallar-ho i aferrar-ho a la cartolina corresponent. Ser aqu on el mestre intervindr per explicar els diferents tipus de nutrients que cont cada grup daliments: Podem agrupar els aliments que menjam segons els diferents nutrients que ens proporcionen quan els consumim. Hi ha 5 tipus de nutrients: - Els Hidrats de Carboni i els Greixos: sn les substncies nutritives que ens donen energia per crrer, treballar i estudiar. Sn com la benzina dels
11

cotxes. s el combustible que ens permet moure-nos. Els Hidrats de Carboni sn el pa, la pasta, el sucre i larrs. Els Greixos sn els olis, cansalada i mantega. - Protenes: sn les substncies nutritives que serveixen per construir els teixits del cos hum (carn, ssos, msculs, etc.). Es pot dir que sn com els totxos de lorganisme i sn indispensables en el creixement. Es divideixen en dos grups: La llet i els seus derivats (iogurt, formatge, nata). Les protenes animals (carn, peix i ous). - Vitamines i Minerals: sn les substncies nutritives que ajuden al bon funcionament de lorganisme. Sn considerats els agents del cos i que faciliten la circulaci dels altres nutrients. Les obtenim de les fruites, verdures i hortalisses. Per finalitzar la sessi farem incidncia en la importncia de menjar variat tots els dies i una quantitat suficient dels aliments de cada grup de la roda, aix podem estar segurs de que la nostra alimentaci s correcta. SESSI 4: Classificam i ordenam els aliments i els nutrients. Activitat 1: Cerca la teva parella. En aquesta activitat realitzarem un joc en el qual repartirem entre els nostres alumnes unes targetes. Aquestes seran de dos tipus: Unes tindran una imatge que representi un aliment: citriera doli, una poma, un bistec, un iogurt, un tros de pa, etc. i les altres tindran escrit el tipus de nutrient que li correspon a cadascun dels aliments que duen dibuixats les altres targetes. Lactivitat consistir en que els nens hauran de cercar entre els seus companys la parella corresponent a la targeta que tenen. Per exemple: Si tenen un iogurt hauran de cercar al company que tingui la targeta que posi protenes. O b si tenen un plat de macarrons hauran de cercar al company que tingui la targeta que posi Hidrats de Carboni. Amb aquesta activitat els nens aprendran a associar els distints aliments amb els nutrients que aporten cadascun dells. Activitat 2: Coneixem la Pirmide dalimentaci. Mitjanant aquesta activitat ensenyarem als nostres alumnes la importncia que t dur una alimentaci equilibrada. Aix ho farem mitjanant la pirmide dels aliments que ens permetr classificar i ordenar els distints tipus daliments que ha dingerir el nostre cos per tal d obtenir els nutrients necessaris per dur a terme les seves funcions diries.

12

Per dur una vida saludable a ms duna dieta equilibrada cal incorporar una activitat fsica continuada. La Pirmide es composa per diferent grups daliments : 1- Grup dels cereals: ens donen energia. Dins aquest grup trobarem larrs, la pasta, el pa i els cereals de desdejuni. 2- Grup de la fruita: ens donen vitamines i fibra per al bon funcionament del nostre cos. 3- Grup de les verdures i hortalisses: ens proporcionen vitamines, fibra i energia. 4- Grup dels lactis: ens proporcionen protenes i calci per formar els nostres ssos. 5- Grup de la carn, peix i ous: ens proporcionen protenes per a formar els nostres msculs. 6- Grup dels greixos i dolos: hem devitar el seu consum i menjar-los en petites quantitats perqu sn perjudicials per al nostre cor. En definitiva lobjectiu daquesta activitat s que els nostres alumnes tinguin un primer contacte amb la pirmide dels aliments per tal de que aprenguin quins son els aliments que han de consumir diriament, setmanalment o b ocasionalment. A ms dentendre que per dur una vida saludable cal seguir una dieta variada combinada amb la prctica dactivitat fsica diria. Activitat 3: El joc de la pirmide dalimentaci. Una vegada coneixen els diferents grups en els quals es divideix la pirmide dalimentaci, els mostrarem mitjanant un mural, prviament dissenyat pel mestre, que cada grup de la pirmide es correspon amb els diferents nutrients que aporten: Sucres i Greixos Lactis
13

 Protenes (carn, peix i ous) Verdures i Fruites riques en vitamines i minerals (grup de les verdures i hortalisses i de les fruites). Hidrats de Carboni (grup dels cereals).

I a ms, els mostrarem que ens aporta cada nutrient: Perqu puguem veure lefecte que t cada nutrient damunt el nostre organisme, el nostre propi cos, veurem a partir daquest esquema, all que ens aporta cada tipus de nutrient:

14

Podem veure que els greixos i els hidrats de carboni ens proporcionen energia. Per aquest fet els hidrats de carboni que no sn dolos es troben a la base, perqu en necessitem al llarg del dia. Hem de berenar hidrats de carboni per tal dadquirir lenergia per comenar el dia, anar a escola, etc. Les protenes sn importants perqu ens ajuden a crixer. Per tant, la combinaci de les carns, el peix i altres aliments amb protenes (els ous per exemple) sn imprescindibles per crixer de manera saludable. Les vitamines i els minerals sn necessaris per estar sans, per tant, ens fan ms forts i poder evitar tamb certes malalties, com quan ens refredem. La pastanaga, per exemple, t vitamina A que refora la vista i les vitamines duna taronja ajuden a no agafar refredats. Un mineral molt important pel creixement s el calci, que ens ajuden a que els ossos creixin forts i sans. Un cop els hem introdut dins aquests conceptes farem un concurs entre quatre grups, 3 de 6 i 1 de 7(25 alumnes en total), a cada grup hi haur un portaveu. El mestre aferrar a la pissarra un mural on apareix dibuixada la pirmide dels aliments. I aprofitant que encara ens quedaran revistes duna a ltra sessi, els alumnes hauran de posar en com amb el seu grup els aliments que han de retallar per desprs aferrar-los en cartolines de diferents colors segons el grup al qual pertanyen. Cada targeta o fitxa dur escrit darrere el nmero de lequip i el nom dels components per a que desprs el mestre pugui avaluar lactuaci de cada equip. GRUP 1: Taronja GRUP 2: Blau GRUP 3: Verd GRUP 4: Groc Exemple de targetes o fitxes creades pels alumnes:

15

Cada grup, doncs, jugar amb aquestes fitxes de m anera que el mestre demanar a un grup que posi un determinat tipus daliment i el grup haur dacordar quin aliment trien per collocar-lo a lesgla de la pirmide que pertoca (aferrant-ho amb blue-tac). Per exemple, el mestre demanar a cada grup: Grup 1 i grup 2 Aferreu un aliment que ens aporti hidrats de carboni. Grup 3 i grup 4 Aferreu un aliment que ens aporti vitamines. Grup 1 i grup 2 Aferreu un aliment que ens aporti protenes. Grup 3 i 4 Aferreu un aliment que ens aporti greixos. Grup 1 i grup 2 glcids.productes lactis Quan sacabi el joc es mirar quants encerts ha realitzat cada grup per veure lequip guanyador. Aquells aliments que estiguin mal collocats es demanar a la classe a veure si alg ho classificaria duna altra manera. Si s aix, es canviaria la fitxa a lesgla corresponent. Per finalitzar, penjarem la pirmide resultant a la classe perqu vegin quins aliments sn els ms importants (la base) i quins shan de consumir amb menys proporci i freqncia. Exemple de pirmide dalimentaci resultant:

16

SESSI 5: Vida Saludable. Activitat 1: Pautes per una vida saludable. Amb lobjectiu de transmetre als alumnes que: Una dieta saludable i una activitat fsica suficient i regular sn els principals factors per assolir i mantenir una bona salut durant tota la vida. Aquesta sessi es dedicar a posar en com entre tot el grup classe una srie de pautes que cal seguir per tal de dur a terme una vida saludable. Les pautes que cal seguir sn les segents: 1. No hi ha aliments "dolents", sin freqncies de consum inadequades. Adapta les quantitats a l'edat i al desenvolupament del nen. 2. Fruites i verdures cada dia. Cal menjar fruites i verdures diriament, de temporada, que aportin al nostre organisme vitamines, minerals i fibra. 3. Tres o quatre racions de productes lactis al dia. Serveixen per assegurar el calci que els ossos, en ple desenvolupament, necessiten. 4. Utilitza oli d'oliva. s el ms recomanable per cuinar i prendre en cru. 5. Dues preses de protenes al dia. Dues preses moderades al dia de peix, carn, ous o pernil sn suficients per aportar al nostre organisme la quantitat de protenes que necessitem. 6. Hidrats de carboni integrals. El pa, l'arrs, la pasta, les patates, els llegums i els cereals aporten els hidrats de carboni complexos que necessitem. Els productes integrals, aporten ms fibra i fan augmentar la ingesta de vitamines i minerals. 7. Una bona hidrataci s important. Per beure, sempre aigua. Els refrescs noms en moments puntuals i sense cafena. 8. Alimentaci variada. Cal programar una alimentaci que inclogui aliments de tots els grups, sense abusar de cap d'ells. Tots els aliments sn bons, l'important s l'equilibri entre ells. 9. Aliments envasats. La indstria alimentria ofereix productes de qualitat que s'adapten a les noves tendncies de vida. Opta pels peixos en conserva i les verdures envasades. 10. Practicar Activitat Fsica de manera continuada. Aquestes pautes seran escrites a una cartolina DINA3 que es penjar a la classe per tal de que els nostres alumnes la puguin llegir cada vegada que es faci necessari. Amb aquesta sessi ens proposem que els nostres alumnes siguin capaos de sintetitzar tot all que han aprs en cadascuna de les sessions anteriors per tal de que puguin incorporar els nous aprenentatges a la seva vida diria. SESSI 6: Posem en prctica els nostres coneixements. Activitat 1: Completam un mapa conceptual sobre les persones i el consum daliments. En aquesta activitat els nostres alumnes han demplenar de manera individual els buits del mapa conceptual (Anexe 4) que prviament els haurem lliurat.

17

Lobjectiu principal daquesta activitat s que el mestre avalu si els seus alumnes han adquirit els coneixements i conceptes que shavien proposat inicialment. Activitat 2: Creem una dieta saludable per un dia sencer. Aquesta activitat consisteix en que els nostres alumnes de manera individual facin una dieta equilibrada dun dia de la setmana amb les cinc menjades daquest dia. Exemple de dieta per 7 dies (link a exemples de menjars saludables)

18

ANEXE
Anexe 1: Power Point sobre la funci dels nutrients. (link) Anexe 2: En aquesta taula haureu danotar quantes vegades mengeu cada aliment al llarg de la setmana i dur-la emplenada a classe.

19

Anexe 3: Power Point sobre els aparells que intervenen en el procs de nutrici. (link) Anexe 4: Mapa Conceptual Complet pel mestre i, un per lalumne amb buits i les paraules necessries per emplenar-lo.

20

21

Paraules per omplir els buits: substncies tils pel nostre cos llegums fruits secs i tubercles s el cervell lactis vitamines sams i olis llets i derivats greixos i dolos d'aparells aliments la nutrici formar estructures sals minerals fruita aparell digestiu hidrats de carboni fruites extreure els nutrients aparell respiratori greixos aparell excretor obtenir energia circuli la sang

22