Manual de Documents I Llenguatge Administratius

MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS
MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS
BIBLIOTECA DE LA UNIVERSITAT JAUME I. Dades catalogrfiques
MANUAL de documents i llenguatge administratius / [coordinaci Joan Andreu i Bells, Servei de Llenges i Terminologia de la Universitat Jaume I]. 3 ed. Castell de la Plana : Publicacions de la Universitat Jaume I, D.L. 2009 p. ; cm. Bibliografa. ISBN 978-84-8021-701-9. 1. Formularis administratius en catal. 2. Catal administratiu. I. Andreu i Bells, Joan, coord. II. Universitat Jaume I Servei de Llenges i Terminologia. III. Universitat Jaume I (Castell). Publicacions de la Universitat Jaume I, ed. IV. Ttol. 811.134.11:35(083.2) 811.134.11:35
Edici Publicacions de la Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions. Campus del Riu Sec. Edifici Rectorat i Serveis Centrals. 12071 Castell de la Plana. www.tenda.uji.es Fax 964 72 88 32 e-mail: publicacions@uji.es Coordinaci Servei de Llenges i Terminologia. Universitat Jaume I Collaboraci Josep Maria Chord Fandos Lourdes Pascual Gargallo Bartomeu Prior Romero Carmina Ribs Falc Secretariat de Promoci del Valenci de la Universitat dAlacant Servei de Normalitzaci Lingstica de la Universitat Politcnica de Valncia Servei de Normalitzaci Lingstica de la Universitat de Valncia
De la present edici: Publicacions de la Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions
Disseny: AS & A Design Impressi: La Grfica ISG ISBN: 978-84-8021-701-9 Dipsit legal: V- -2009
NDEX
Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 PART I. Documents administratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Disseny de documents administratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Concepte, classificaci i estructura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Disseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Criteris de disseny bilinge de documents administratius . . . . . . 20 Impresos i formularis administratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Marc legal dels documents administratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Els documents administratius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Lacta de reuni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Lanunci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 La carta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 El certificat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 La citaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 El conveni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 La convocatria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 El currculum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83 La declaraci jurada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 La diligncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 Linforme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 La invitaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106 La notificaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Lofici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 El recurs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 La resoluci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 El saluda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 La sollicitud . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
PART II. El llenguatge administratiu
.....................................
141
Definici i estil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 Definici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 Estil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 Caracterstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 Tractament personal i protocollari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155 Tractament personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 Tractament protocollari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160 Llista de tractaments protocollaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 Llenguatge igualitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173 s igualitari del llenguatge administratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173 Recursos lingstics i grfics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181 Majscules i minscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183 Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185 s de les majscules segons la posici que ocupen en un text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 s de les majscules segons la funci distintiva del terme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187 Abreviacions: abreviatures, sigles i smbols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203 Definici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205 Tipus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205 Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214 Llista dabreviatures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215 Llista de sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228 Llista de smbols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234 Fraseologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 239 Fraseologia especfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241 Connectors lingstics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 243 Frmules fixes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 Altres adverbis i locucions usuals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255 Terminologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 261 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 293
PRESENTACI
Lany 1992, la Universitat Jaume I va publicar el primer fascicle, dun total de 12, que amb el temps van constituir el Manual de llenguatge administratiu, el qual ha estat, durant aquests 10 anys, referncia obligada per a la fixaci de criteris lingstics i de pautes de disseny de documents administratius, no sols de ladministraci universitria valenciana, sin tamb de moltes administracions i organismes pblics. Les universitats valencianes estan decidides a dur endavant el procs de normalitzaci lingstica que porte el valenci a assolir mbits ds on encara la seua presncia no est consolidada, com ara la gesti administrativa i docent; ns una bona prova ledici conjunta daquest MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS, que posa a disposici de la comunitat universitria una eina fonamental per poder desplegar les funcions del lloc de treball en la llengua prpia i oficial dels valencians. Lextensi del multilingisme en la societat actual, i en el si de les nostres universitats, fa necessari dotar el valenci dels recursos suficients perqu puga ser usat en tots els registres, especialment els ms formals, amb plena garantia deficcia comunicativa i de qualitat lingstica. En conseqncia, ls del MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS permetr, grcies a la unificaci de criteris lingstics, de convencions administratives i de normes de disseny de documents, i dacord amb les recomanacions internacionals de modernitzaci de lestil administratiu, que es reforce la imatge homognia i coherent de cada una de les nostres universitats, mitjanant els textos i els documents que shi generen. Us encoratgem, doncs, a posar en prctica aquest MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS, amb lobjectiu daconseguir una comunicaci ms efica amb les persones que es relacionen amb la Universitat i a fer del valenci la llengua habitual de les nostres institucions. SALVADOR ORDEZ DELGADO, rector de la Universitat dAlacant FRANCISCO TOLEDO LOBO, rector de la Universitat Jaume I de Castell de la Plana JESS RODRGUEZ MARN, rector de la Universitat Miguel Hernndez dElx JUSTO NIETO NIETO, rector de la Universitat Politcnica de Valncia FRANCISCO TOMS VERT, rector de la Universitat de Valncia
INTRODUCCI
Ls dun model de llengua coherent i el disseny unificat de la documentaci administrativa sn elements bsics, i molt importants, que qualsevol administraci pblica ha de tenir en compte si vol aconseguir una comunicaci efica amb els seus interlocutors i una gesti rpida i senzilla. Les universitats, com a rgans complexos que gestionen interessos molt diversos, administratius, docents i de recerca, han de tenir com a estratgia la consecuci de la qualitat en totes les seues activitats, i la llengua ns el principal mitj de transmissi. Com a registre despecialitat, el llenguatge administratiu est present en quasi tots els procediments de la gesti universitria, i la documentaci administrativa (informes, sollicituds, certificats...) s la via a travs de la qual es transmet una imatge corporativa homognia i un estil propi. Per aconseguir una major eficcia en la comunicaci i, per tant, en la gesti, entre els estaments de la comunitat universitria i entre les diferents administracions cal conixer els registres especialitzats de la llengua que shi usen. El llenguatge administratiu s una eina fonamental, i quotidiana, del personal dadministraci i serveis de les universitats; per tamb del professorat que, a ms de docncia i recerca, hi exerceix activitats de direcci i gesti, i dels estudiants que, com a usuaris que shan de relacionar amb ladministraci universitria, han de conixer les caracterstiques daquest llenguatge despecialitat i ser capaos dusar-lo al llarg de la seua vida acadmica i laboral. A ms, la multiplicaci de serveis administratius com a conseqncia del creixement duna administraci pblica comporta laugment de la complexitat de la gesti administrativa i, en ocasions, la proliferaci de documents i impresos elaborats amb criteris de disseny i de redacci divergents que trenquen la necessria homogenetat, sistematitzaci i coherncia que exigeix la documentaci administrativa.
Aquest MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS, doncs, vol contribuir a facilitar lefectivitat i la rapidesa de les relacions al si de la Universitat mitjanant la fixaci i difusi, duna banda, de les normes i convencions prpies del llenguatge administratiu i, duna altra, dels criteris de disseny dels documents ms habituals de ladministraci, que preveu la funcionalitat i la simplicitat com a marca didentitat. La universitat, com a instituci pblica dedicada a la reflexi i a la investigaci, ha de projectar a la societat una imatge moderna i efica, a ms de ser punt de referncia daltres administracions pbliques tamb implicades en la renovaci, modernitzaci i democratitzaci del llenguatge administratiu. El MANUAL, en qu han collaborat tots els serveis lingstics de les universitats valencianes, vol continuar la tasca dimpulsar i facilitar ls del valenci en la gesti de les nostres universitats; per, a ms, les propostes que shi exposen tamb sn daplicaci a altres llenges, en la mesura que recullen criteris fixats per organismes internacionals sobre convencions com ara les abreviacions, la democratitzaci dels tractaments personals, etc., i recomanacions dels principals autors que han estudiat la renovaci del llenguatge administratiu. Aquesta segona edici del MANUAL, revisada i millorada pel Servei de Llenges i Terminologia de la Universitat Jaume I, est conformada per dues parts de contingut ben diferenciat. La primera recull els documents ms habituals de la gesti en ladministraci pblica estructurats en els segents apartats: definici, caracterstiques, estructura, fraseologia, terminologia, remarques, esquemes i exemples; a ms, shi inclou un captol dedicat al procs de disseny de documents i dimpresos i al marc legal aplicable. La segona part est dedicada al llenguatge administratiu com a registre despecialitat i als aspectes que shi relacionen com ara les abreviacions, les majscules i les minscules, etc., per tamb a qestions de caire ms lingstic com ara lestil, el tractament personal i protocollari, els connectors lingstics, la fraseologia i la terminologia administratives, etc. El captol final cont un recull exhaustiu de la bibliografia relacionada amb el llenguatge administratiu que sha publicat fins ara. Lobjectiu del MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS, doncs, s dotar ladministraci i els seus treballadors duna srie de recursos, que caldr adaptar a lespecificitat de cada instituci, per elaborar textos administratius eficaos mitjanant laplicaci sistemtica al llenguatge i als documents duns criteris consensuats concordants amb les tendncies actuals de renovaci del llenguatge administratiu.
PART I DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
DISSENY DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
Disseny
CONCEPTE
DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
La documentaci administrativa s el mitj dexpressi lingstica que utilitza ladministraci per formalitzar la gesti dels afers pblics. La complexitat daquesta gesti, regulada per un marc jurdic molt concret i sobre les matries ms diverses: sanitat, educaci, economia, etc., fa que el repertori de documents de qu shi disposa siga molt gran. Els documents administratius acompleixen dues funcions bsiques: la de constataci i la de notificaci dels actes de ladministraci. A ms, cal tenir en compte que el paper ja no s lnic suport dels documents administratius; la incorporaci de mitjans informtics, electrnics i telemtics a la gesti administrativa permet ampliar el concepte, i el disseny, dels documents administratius.
CLASSIFICACI
A partir dels subjectes que participen en la relaci administrativa, es pot fer una classificaci bsica dels documents ms comuns als diferents mbits administratius. a) Documents dels ciutadans a ladministraci: Carta, declaraci, denncia, desistiment, petici, queixa, reclamaci, recurs, renncia, sollicitud... b) Documents de ladministraci als ciutadans: Anunci, ban, carta, certificat, citaci, edicte, invitaci, notificaci, ofici, rebut, resoluci, saluda... c) Documents interns de ladministraci: Acta, carta, convocatria de reuni, conveni, diligncia, informe, ofici... A banda, nhi ha molts daltres especfics de cada administraci o que fan referncia concretament a un tipus de gesti especialitzada: convocatries de llocs de treball, informes mdics, resultats davaluacions docents, exmens, pressupostos, discursos, etc.
ESTRUCTURA
La informaci bsica en molts documents administratius es distribueix en tres parts clarament diferenciades: a) Lencapalament, que generalment correspon a les dades identificadores de qui fa el document. Si aquest semet des dun organisme pblic o empresa, ha dincloure el logotip de la instituci, i shi sol afegir la localitzaci (amb adrea, telfon...) de lrgan emissor.
Manual de documents i llenguatge administratius
17
Disseny
En aquest apartat sinclou la salutaci i les frases introductries, si nhi ha (Dacord amb el vostre escrit d...; En resposta a la vostra sollicitud sobre...). b) El nucli, on sexposa la informaci essencial que es vol transmetre en el document. c) El peu, que correspon al final del document i que cont la signatura de lemissor (crrec, nom i cognoms) i la dataci. Segons els casos shi afegeix, al final del full, la destinaci del document. En tot cas, els documents administratius han de contenir la identificaci de la destinaci i de lrgan o persona que lemet: nom, cognoms, signatura i crrec. Lespecificitat de cada document tamb es veu remarcada pels usos diferents del llenguatge i del disseny formal; aix, es diferencien clarament el saluda de lofici o la invitaci de la carta: mida del paper, tractament personal, disposici dels continguts, dataci, etc.
DISSENY
A lhora de dissenyar un document cal seguir una srie de passos que es poden agrupar en tres fases: 1. Concepci del document Abans delaborar un document shan de preveure una srie de condicions que en poden afectar tant la forma com el contingut: el marc legal, els recursos econmics i tcnics de qu es disposa, el temps, la imatge corporativa, la destinaci, etc. Aix doncs, cal determinar a priori: Tipus: sollicitud, certificat, informe, carta... Segons el missatge que es vol transmetre i la fase del procediment administratiu en qu sincloga sha de redactar un tipus de document o un altre. Abast: intern, extern. Funci: informar, comunicar, demanar resposta, exigir... Limitacions i recursos: mitjans tcnics de qu es disposa (ordinadors, programari, impressores...), possibilitat de maquetaci i edici, distribuci del document, marc legal... Intervenci daltres persones i serveis (qui el firma, qui li dna el vistiplau, qui en fixa el contingut...). La destinaci: individual, collectiva, institucional; edat, nivell cultural i lingstic, localitzaci geogrfica, opci lingstica, personal de ladministraci o ciutadans... Lexistncia prvia daltres documents iguals o similars. El recorregut que seguir des que es redacte fins que sarxive i la relaci que establir amb altres documents.
18
Disseny
2. Redacci del document Amb totes les dades anteriors, el pas segent s el de donar forma i contingut al document. Contingut. Pot ser molt divers i depn del tipus de document: certificar, informar, comunicar, sollicitar... Estructura. El contingut, amb dependncia del tipus de document no s el mateix un ofici que un formulari, sha de disposar de manera que facilite la comprensi del missatge i se nobtinga una primera informaci visual que es complete amb la lectura del contingut. Aix, per exemple, cal estructurar els continguts de cartes, informes, oficis..., en pargrafs, o usar recursos tipogrfics com la negreta, les lnies de punts, els quadres..., en impresos que shan demplenar. Llengua. Una srie de condicions (destinaci geogrfica, llengua oficial de la instituci, context sociolingstic...) determinen lelaboraci dels documents en una llengua o en diverses llenges. Cal aplicar-hi tots els recursos tcnics i humans disponibles per garantir la correcci normativa i la qualitat lingstica del text. Registre. El llenguatge administratiu sexpressa en un registre formal.Ara b, en consideraci als receptors del document i a les situacions ds, el grau de formalitat pot variar amb lobjectiu daconseguir una major receptivitat i eficcia. Aix, per exemple, cal usar el tractament de vs en documents com ara un ofici, per es pot emprar el tractament de tu en un avs o en un anunci (si no forma part dun procediment administratiu) adreats a lestudiantat duna universitat. Estil. Ha de ser clar i senzill, precs i directe, breu i objectiu, igualitari i efica. Vegeu Defini i estil dins del MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS. Forma. A primera vista, la disposici i lestructuraci dels continguts ha de deixar clar de quin tipus de document es tracta: un certificat, un saluda, una carta... Cal remarcar que, especialment en el cas dels formularis i impresos que han demplenar els usuaris, la distribuci formal del text i la maquetaci sn determinants de leficcia del document. 3.Avaluaci del document Abans demetre com a definitiu el document cal fer-ne un reps general que tinga presents tots els elements exposats en els punts 1 i 2. Fins i tot conv que una persona diferent de qui lhaja redactat el revise i el valore. Especialment en el cas de formularis i impresos, o models de documents, desprs dun temps en funcionament, cal fer-ne una valoraci de leficcia: determinar si hi ha hagut canvis que obliguen a modificar-ne els continguts, a afegir-nhi o a llevar-ne; valorar si les respostes dels usuaris indiquen que
19
Disseny
alguna pregunta no sentn; considerar si conv canviar la localitzaci en el paper dalgun tem; etc.
CRITERIS DE DISSENY BILINGE DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
La disponibilitat lingstica que lordenament legal exigeix a ladministraci tamb sha de veure garantida amb lexistncia dimpresos en les llenges oficials i, si escau per raons prctiques, en altres llenges ds internacional. Les lleis reconeixen al valenci, com a llengua oficial, plena eficcia jurdica; ladministraci, doncs, dacord amb la seua poltica lingstica, pot usar aquesta llengua de manera preferent en els impresos i documents que posa a labast dels ciutadans. No obstant aix, si es considera convenient ls de ms duna llengua, el disseny de la documentaci ha de crear la soluci ms adequada per aconseguir leficcia comunicativa, tenint en compte lespecificitat del document, l'mbit d's, el marc legal aplicable, la destinaci i els criteris generals de redacci i destil aplicables a la documentaci administrativa. Les diferents opcions de redacci bilinge de la documentaci administrativa passen per la consideraci que una de les llenges s la primera i laltra, o les altres, sn versions tradudes del text original. El marc legal citat permet considerar el valenci com a primera llengua, per la seua condici de llengua prpia, a ms doficial. Les opcions de disseny shauran dadaptar a cada tipus de document. 1. Edicions diferents del mateix document El document selabora i susa en la primera llengua (L1), tot i que nhi ha versions en altres llenges oficials (L2, L3, etc.) a disposici dels ciutadans que ho demanen. Aquest criteri s aplicable a qualsevol tipus de document. 2. Edici nica del document 2.1 Cada versi sha descriure en una cara del full: lanvers en la L1 i el revers en la L2.Totes dues versions en lletra redona, amb el mateix cos i amb la distribuci espacial similar. Si el document t ms dun full, cal distribuir el text de manera que cada pgina comence amb el mateix text en les dues versions, independentment de la llargria diferent que puguen tenir els pargrafs en cada llengua. Aquesta opci de disseny bilinge es pot aplicar a certificats, cartes, anuncis, impresos en general i fins i tot a llibres. Exemple 2.1.1 de les pgines 22 i 23.
20
Disseny
Hi ha casos, com ara els trptics plegats en acordi o els llibrets informatius, que es poden editar en dues llenges, de manera que la portada comence amb la L1 i la contraportada, amb la L2, i a linterior de ledici es troben els dos textos situats al revs lun respecte de laltre. Exemple 2.1.2 de les pgines 24 i 25. 2.2 Les dues versions en la mateixa cara del full. Partici vertical. El full es divideix en dues columnes; en la primera ha danar la L1 i en la segona, la L2. Exemple 2.2.1a de la pgina 26. Exemple 2.2.1b de la pgina 27. Partici horitzontal. El full es divideix en dues meitats; en la meitat superior ha danar la L1 i en la meitat inferior, la L2. Exemple 2.2.2 de la pgina 28. 2.3 Lnia sobre lnia. La lnia superior sha descriure en la L1 i en lletra redona; la lnia inferior (sense espai interlineal) ha danar en la L2 i en lletra cursiva. Lespai que marca el lloc on sha descriure, cal situar-lo al nivell de la lnia superior. Exemple 2.3 de la pgina 29. 2.4 En la mateixa lnia. Una versi a continuaci de l'altra separades per una barra inclinada i un espai davant i darrere de la barra; la primera (L1) en lletra redona i la segona (L2), en cursiva: L1 / L2. Exemple 2.4 de la pgina 30. Aquests dos ltims criteris noms conv aplicar-los, segons els casos, als impresos. 2.5 En algunes ocasions la presncia de ms de dues llenges o lorganitzaci de la informaci fa que susen diferents criteris en un mateix document. Exemple 2.5 de les pgines 31 i 32.
21
Disseny
EXEMPLE 2.1.1. (ANVERS)
OFICINA DE COOPERACI INTERNACIONAL I EDUCATIVA
Annex al conveni de cooperaci educativa
Parts 1. Nom de lempresa: ............................................................................................................................................................................................................. Supervisor/a: ........................................................................................................................................................................................................................................ Crrec/Departament/Secci: ............................................................................................................................................................................................ 2. Dades de la Universitat Jaume I Tutor/a: ......................................................................................................................................................................................................................................................... Departament: ........................................................................................................................................................................................................................................
Data del conveni: conveni: .......................................................................................................................................................................................................................
Dades de lestudiant/a Nom i cognoms: ............................................................................................................................................................ DNI: ............................................ Adrea: .............................................................................................................. Localitat: .......................................... Codi postal: ...................... Telfon: .......................................................................................................... Adrea electrnica: ........................................................................... Titulaci: ...................................................................................................................................................................................................................................................
Dades de lestada en prctiques Durada total de les prctiques en hores: ................................................................................................................................................... Data dinici: ..........................................................................................................................................................................................................................................
(Firma) Castell de la Plana, .............. d ........................................ de 200 ...........
22
Disseny
Exemple 2.1.1. (REVERS)
OFICINA DE COOPERACI INTERNACIONAL I EDUCATIVA
Appendix to the educational cooperation agreement
Parts 1. Company name: ...................................................................................................................................................................................................................... Supervisor: .............................................................................................................................................................................................................................................. Post/Department: .......................................................................................................................................................................................................................... 2. Universitat Jaume I details Tutor: .............................................................................................................................................................................................................................................................. Department: ..........................................................................................................................................................................................................................................
Agreement date: date: ......................................................................................................................................................................................................................... Agreement
Student details Full name: .................................................................................................................... Passport number: ................................................................ Address: .......................................................................................................................... City: ..................................... Postal code: ........................ Telephone: .................................................................................................................. E-mail: ............................................................................................... Degree: ........................................................................................................................................................................................................................................................
Placement details Total number of placement hours: ..................................................................................................................................................................... Start date: ................................................................................................................................................................................................................................................
(Signature) Castell de la Plana, ...............
...............................................
200 ...............
23
Disseny
EXEMPLE 2.1.2. (ANVERS)
24
Disseny
EXEMPLE 2.1.2. (REVERS)
25
Disseny
EXEMPLE 2.2.1a
26
Disseny
EXEMPLE 2.2.1b
27
Disseny
EXEMPLE 2.2.2
28
Disseny
EXEMPLE 2.3
Sol.licitud de beca de col.laboraci
RECTORAT
Solicitud de beca de colaboracin
29
Disseny
EXEMPLE 2.4
VICERECTORAT VICERECTORAT DE DE DOCNCIA DOCNCIA I ESTUDIANTS I ESTUDIANTS
Sol.licituddinscripci dinscripci en Sollicitud el Programa de formaci en el Programa de formacidadults dadults Solicitudde de inscripcin en Solicitud inscripcin el Programa de formacin en el Programa de formacinde de adultos adultos
Dades personals / Datos personales Nom i cognoms / Nombre y apellidos: ................................................................................. DNI: ....................................................................... Adrea / Direccin: ............................................................................................................................................................................................................................ Localitat / Localidad: ............................................................................ CP: .................................... Telfon / Telfono: .................................. Lloc de naixement / Lugar de nacimiento: .............................................................................................................................................................. Data de naixement / Fecha de nacimiento: .............................................................................................................................................................. Professi habitual / Profesin habitual: ..................................................................................................................................................................... EXPOSE / EXPONGO : : EXPOSE / EXPONGO
................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................... ................................................................................................................................................................................................................................................................................... ...................................................................................................................................................................................................................................................................................
SOL.LICITE / SOLICITO : SOLLICITE / SOLICITO : Participar en el Programa de formaci dadults / Participar en el Programa de formacin de adultos.
(Firma) Castell de la Plana, ............ d ................................................. de 200 ...........
30
Disseny
EXEMPLE 2.5 (ANVERS)
31
Disseny
EXEMPLE 2.5 (REVERS)
32
Disseny
IMPRESOS I FORMULARIS ADMINISTRATIUS
Un imprs o formulari, en llenguatge administratiu, s un document de ladministraci, redactat de manera sinttica, que sadrea generalment als ciutadans i en el qual es deixen espais en blanc perqu lusuari, de manera guiada, els emplene noms amb la informaci que interessa a ladministraci. La confecci de formularis es regeix per patrons basats en criteris de racionalitzaci i normalitzaci acceptats com a norma i que relacionen tota la documentaci duna mateixa administraci. Un imprs ben dissenyat estalvia treball memorstic (en la redacci) i mecnic (en la classificaci i extracci de la informaci), i contribueix a difondre una imatge corporativa unificada, per tal com segueix mtodes delaboraci basats en raonaments sistemtics (racionalitzaci) i els aplica com a norma (normalitzaci). Els formularis, com la resta de documents administratius, shan de revisar peridicament per actualitzar-los i adaptar-los a circumstncies noves, per evitar duplicitats amb altres documents, per millorar el contingut i el disseny, per comprovar que compleixen la normativa legal...; en definitiva, per fer-los ms eficaos. La disposici grfica dels continguts, i tamb ls coherent i no abusiu dels recursos tipogrfics (quadres, tipus de lletra, espais ombrejats, subratllats, colors...) sn molt importants a lhora de dissenyar un formulari entenedor i efica; aix doncs, cal tenir en compte: 1. Disposar les dades de manera lgica i ordenada. Les ms importants shan de situar en un lloc preferent o remarcar-les tipogrficament. 2. Distingir visualment els diferents apartats o continguts. 3. Destriar els aspectes que no pertanyen estrictament al formulari, com ara les instruccions per emplenar-lo, i situar-los al peu o al revers del full. 4. Eliminar qualsevol element, grfic o lingstic, que no siga estrictament necessari per a leficcia del formulari. 5. Preveure si limprs ser emplenat per mitjans mecnics o manuals, i reservar lespai en blanc suficient perqu hi cpien les dades. 6. Optar pel sistema ms senzill doferir informaci i de demanar resposta, segons els casos: espais blancs, puntejats, quadres... 7. Programar un calendari de revisi i davaluaci dels documents.
33
Disseny
MARC LEGAL DELS DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
1. Normativa general: el multilingisme en els documents administratius Al territori valenci, la legislaci vigent estableix la cooficialitat del valenci i del castell; ara b, el valenci ha de ser considerat com a primera llengua oficial, ats el carcter de llengua prpia que li atorguen les lleis (Estatut dautonomia, article 6.1 i 6.6; Llei ds i ensenyament del valenci, i estatuts de les universitats valencianes). Aix implica que el valenci sha dusar de manera preferent sobre laltra llengua oficial, ja que, a ms doficial, s prpia. Pel que fa als usos administratius del valenci, la Llei 4/1983, ds i ensenyament del valenci recull:
Article 2 El valenci s llengua prpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqncia, tots els ciutadans tenen el dret a conixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit tant en les relacions privades com en les relacions amb les instncies pbliques. Article 3 (...) Ls del valenci pels ciutadans en les relacions tant pbliques com privades, produeix plens efectes jurdics, igual com si emprassen el castell, sense que puga derivar-se de lexercici del dret a expressar-se en valenci qualsevol forma de discriminaci o exigncia de traducci. Article 7 1. El valenci, com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana, ho s tamb de la Generalitat i de la seua administraci pblica, de ladministraci local i de les altres corporacions i institucions pbliques dependents daquelles. 2. El valenci i el castell sn llenges oficials a la Comunitat Valenciana. Article 8 Les lleis que aproven les Corts Valencianes seran redactades i publicades en ambdues llenges. Article 9 1. Seran vlides i amb plena eficcia jurdica totes les actuacions administratives realitzades en valenci a lmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
34
Disseny
Article 10 Al territori de la Comunitat Valenciana, tots els ciutadans tenen el dret a adrear-se i relacionar-se amb la Generalitat, amb els ens locals i altres de carcter pblic, en valenci. Article 11 1. En les actuacions administratives iniciades a instncia de part, i en les que havent-hi daltres interessats aix ho sollicitassen, ladministraci actuant haur de comunicar-los tot all que els afecte en la llengua oficial en qu shagus iniciat. 2. De la mateixa manera, qualsevol que siga la llengua oficial usada, als expedients iniciats dofici, les comunicacions i altres actuacions es faran en la llengua indicada pels interessats. Article 12 1. Dacord amb el que disposa la present llei, tots els ciutadans tenen el dret de poder adrear-se a ladministraci de justcia en la llengua oficial que creguen convenient dusar, sense que sels puga exigir cap mena de traducci i sense que sen puga seguir retard o demora en la tramitaci de llurs pretensions. 2.Totes les actuacions, documents i escrits, realitzats o redactats en valenci davant els tribunals de justcia i les que aquests duguen a terme en la mateixa llengua tenen plena validesa i eficcia. Article 13 1. La redacci de tots els documents pblics es far en valenci o en castell a indicaci de latorgant i, si en sn ms, en la que elegiran de com acord. 2. En tot cas, es redactaran en castell les cpies o certificacions dels documents que hagen de tenir efecte fora del territori de la Comunitat Valenciana. 3. En la resta dels casos, les cpies i certificacions seran lliurades en la llengua sollicitada per linteressat o requeridor, i els notaris i altres fedataris pblics hauran de traduir, quan sescaiga, les matrius i els originals. En qualsevol cas, sempre es podran fer en les dues llenges.
35
Disseny
Article 14 Els assentaments que shagen de realitzar a qualsevol registre pblic es faran en la llengua oficial sollicitada per linteressat o els interessats de com acord. Si no se sollicitara cap llengua en particular, es far en la que shaja declarat, atorgat o redactat el document a assentar. Article 16 Les empreses de carcter pblic, aix com els serveis pblics directament dependents de ladministraci, han de garantir que els empleats que tenen relaci directa amb el pblic tinguen el coneixement suficient del valenci per a atendre amb normalitat el servei que els s encomanat. Article 30 4. Els impresos, formularis i models oficials que hagen dutilitzar els poders pblics a la Comunitat Valenciana hauran de redactar-se de forma bilinge.
La Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, en larticle 36, fixa els usos de les llenges en els procediments:
1. La llengua dels procediments tramitats per ladministraci general de lestat s el castell. No obstant aix, les persones interessades que sadrecen als rgans de ladministraci general de lestat amb seu al territori duna comunitat autnoma poden utilitzar tamb la llengua que hi s cooficial. En aquest cas, el procediment sha de tramitar en la llengua elegida per la persona interessada. Si concorren diverses persones interessades en el procediment, i hi ha discrepncia pel que fa a la llengua, el procediment sha de tramitar en castell, si b els documents o testimonis que requerisquen les persones interessades shan dexpedir en la llengua que aquestes hagen elegit. 2. En els procediments tramitats per les administracions de les comunitats autnomes i de les entitats locals, ls de la llengua sha dajustar al que preveu la legislaci autonmica corresponent. Ladministraci pblica instructora haur de traduir al castell els documents, expedients o parts daquests que hagen de tenir efecte fora del territori de la comunitat autnoma i els documents dirigits als interessats que aix ho solliciten expressament. Si han de tenir efecte al territori duna comunitat autnoma on siga cooficial aqueixa mateixa llengua distinta del castell, no hi caldr la traducci.
36
Disseny
2. Normativa particular dels documents administratius Molts dels documents que usa ladministraci han estat regulats legalment de manera especfica; aix, la Llei 30/1992 estableix el marc a partir del qual shan delaborar concretament alguns documents. Per exemple: Les sollicituds (larticle 70).1 Les convocatries de reunions dels rgans collegiats i les actes (els articles del 22 al 27). Les notificacions (els articles 42, 58 i 59). Els recursos (els articles del 107 al 119, especialment larticle 110). Les resolucions (els articles 89 i 113, especialment; i tamb els 42, 43, 44, 55, 117, 119, 124 i 138). La compareixena (larticle 40). No obstant aix, la normativa legal noms afecta els continguts mnims que han de recollir alguns documents, i deixa a les diferents administracions la possibilitat de dissenyar la seua documentaci dacord amb criteris pragmtics que recullen, tant la singularitat de la prpia imatge corporativa, com els avanos en la modernitzaci del llenguatge administratiu (llenguatge igualitari, tipografia, comprensibilitat, precisi, brevetat, senzillesa, claredat, coincidncia amb normes internacionals, informatitzaci...). 3. Altra normativa La Llei 30/1992 estableix els principis que emmarquen lelaboraci de documentaci administrativa de manera telemtica i els requisits que cal complir: a) Garantir lautenticitat del document i fer-ne impossible la falsificaci o manipulaci. b) Garantir la unitat del document i fer-ne impossible lescurament o eliminaci dalguna part. c) Garantir la conservaci del document i evitar-ne el deteriorament o destrucci. d) Garantir la recepci pel destinatari, per a la qual cosa aquest ha de disposar dels mitjans tcnics suficients. e) Garantir que quede constncia de la recepci del document.
1 La normalitzaci dels documents administratius, i especialment lampliaci daquest article de la Llei 30/1992, ha estat regulada posteriorment, en lmbit de ladministraci general de lestat, pel Reial decret 1465/1999, de 17 de setembre (BOE nm. 230, de 25 de setembre).
37
Disseny
Aix es concreta en els articles segents:
Article 19. Comunicacions entre rgans 2. Les comunicacions entre rgans administratius poden efectuar-se per qualsevol mitj que assegure la constataci de la seua recepci. Article 45. Incorporaci de mitjans tcnics 1. Les administracions pbliques han dimpulsar la utilitzaci i aplicaci de les tcniques i mitjans electrnics, informtics i telemtics, per a desenvolupar la seua activitat i exercir les seues competncies, amb les limitacions que estableixen la Constituci i les lleis a la utilitzaci daquests mitjans. 2. Quan siga compatible amb els mitjans tcnics de qu disposen les administracions pbliques, els ciutadans shi poden relacionar per a exercir els seus drets amb tcniques i mitjans electrnics, informtics o telemtics respectant les garanties i els requisits previstos en cada procediment. 3. Els procediments que es tramiten i sacaben en suport informtic han de garantir la identificaci i lexercici de la competncia per part de lrgan que lexerceix. 4. Els programes i les aplicacions electrnics, informtics i telemtics que hagen de ser utilitzats per les administracions pbliques per a lexercici de les seues potestats han de ser prviament aprovats per lrgan competent, el qual nha de difondre pblicament les caracterstiques. 5. Els documents emesos, siga quin siga el seu suport, per mitjans electrnics, informtics o telemtics per les administracions pbliques, o els que aquestes emeten com a cpies doriginals emmagatzemats per aquests mateixos mitjans, gaudeixen de la validesa i eficcia del document original sempre que en quede garantida lautenticitat, integritat i conservaci i, si sescau, la recepci per la persona interessada, i tamb el compliment de les garanties i els requisits exigits per aquesta o altres lleis.2
La preocupaci per modernitzar el llenguatge i la documentaci de ladministraci pblica t la fita ms especfica en lOrdre de 7 de juliol de 1986
2 Aquest article ha estat desplegat pel Reial decret 263/1996, de 16 de febrer, pel qual es regula la utilitzaci de tcniques electrniques, informtiques i telemtiques per ladministraci general de lestat.
38
Disseny
de Presidncia del Govern (BOE nmero 174, de 22 de juliol), la qual, desprs de caracteritzar el llenguatge administratiu tradicional com un obstacle per a la comunicaci efica i fluida entre els ciutadans i ladministraci, regula diversos aspectes de la redacci administrativa, limita l's dels tractaments protocollaris, fixa els continguts dalguns documents, estableix criteris per a ls de material imprs, etc. Ms recentment, el Reial decret 1465/1999, de 17 de setembre (BOE nm. 230, de 25 de setembre), que deroga la citada Ordre de 7 de juliol, fixa, per als rgans de ladministraci general de lestat i, amb carcter supletori, per a les altres administracions publiques, conceptes i criteris per al disseny de documentaci administrativa: unificaci de la imatge de ladministraci, simplificaci dimpresos, contingut dels documents formalitzats, disseny bilinge de la documentaci, etc. Encara que la Llei orgnica 15/1999 de protecci de dades de carcter personal estableix els procediments dinformar els ciudatans dels seus drets sobre ls de les seues dades personals.
39
ELS DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
Lacta de reuni
DEFINICI
Lacta de reuni s un document mitjanant el qual es deixa constataci dels fets esdevinguts durant una reuni dun rgan collegiat, dels acords presos, de les deliberacions, de les intervencions, etc.
CARACTERSTIQUES
La redacci de les actes exigeix atendre amb especial atenci la concisi, la selecci i la sntesi dels continguts, la claredat narrativa i tamb lestructuraci visual del document. Cal abandonar, doncs, lanacrnic retoricisme que caracteritzava la redacci tradicional dactes, en les quals se seguia un esquema descriptura narrativa, cronolgica i farcida delements lingstics superflus i tamb de contingut irrellevant. Sha dusar el present dindicatiu, encara que la redacci del document siga posterior a la reuni. Pel que fa al tractament personal del secretari o la secretria, que s qui escriu lacta, sha de fer servir la tercera persona del singular en la redacci de lacta i la primera persona del singular en la frmula final; la referncia als altres membres de la reuni sha de fer en tercera persona del singular. La data de lacta correspon al dia en qu es va reunir lrgan, independentment de la data de redacci. Els pargrafs shan dalinear tots a lesquerra i, doncs, no shi ha de fer cap entrada de lnia.Tampoc susen els tractaments protocollaris en documents habituals i de trmit com aquest. El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de lrgan que redacta lacta sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc.
43
Lacta de reuni
1. Identificaci de la reuni Cal fer-hi constar: El nom de lorganisme. El nmero de la sessi. La data. Lhorari. El lloc. 2. Assistents De primer cal indicar el nom i els cognoms de les persones que hi assisteixen. En el cas del president i del secretari es fa constar, desprs duna coma, el crrec corresponent. Si assisteixen altres persones en representaci dalgun organisme, tamb shi pot fer constar el nom daquest. Desprs, en un pargraf a banda, sindiquen les persones absents, que es poden introduir per Shan excusat dassistir-hi o, simplement, Absents. 3. Ordre del dia En aquest apartat es reprodueix lordre del dia de la convocatria de reuni. Si nhi ha hagut cap modificaci, tamb shi fa constar. 4. Desenvolupament de la sessi Shi explica levoluci de la sessi, amb el nom de les persones que hi intervenen, les rpliques, les discussions i altres incidncies. Aquest apartat, que s optatiu, pot ser substitut pel segent, tot i que tamb es pot fer una redacci conjunta, de manera que els acords presos es vinculen ms directament als fets esdevinguts en la sessi. 5. Acords En aquest apartat es detallen els acords presos i el resum de les votacions; conv que cada acord quede individualitzat en un pargraf a part i numerat, i que lordre de presentaci dels acords es corresponga amb el de lordre del dia.Tamb shi pot fer constar els desacords. 6.Temes pendents Aquest apartat s opcional; si hi ha temes pendents, shan denumerar breument. Sn temes pendents aquells que figuren en lordre del dia i no shan pogut tractar, per exemple, per falta de temps, i tamb els punts de lordre del dia que els membres de lrgan collegiat decideixen ajornar.
44
Lacta de reuni
7. Frmula final Sol ser sempre la mateixa: El/la president/a ala la sessi, de la qual, com a secretari/ria, estenc aquesta acta. 8. Signatura Normalment hi ha dues signatures: la del secretari, a lesquerra, i la del president, a la dreta i una mica ms avall que lanterior, precedida del vistiplau: El secretari Vist i plau El president En algunes actes, com ara les de les meses de negociaci sindical, sol aparixer la firma de totes les persones assistents a la reuni. Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci. 9. Annexos Aquest apartat inclou la relaci de documents annexos a lacta.
TERMINOLOGIA
abstenci f Acci i efecte de no prendre part en una votaci. acord administratiu m Decisi de ladministraci pblica, adoptada per un rgan collegiat. alar (la sessi) v tr Donar per acabada la sessi. assumptes de trmit m pl Punt de lordre del dia, habitual en les reunions, que es dedica al tractament de qestions reglamentades dimportncia menor. dictamen m Opini escrita i motivada que emet un facultatiu sobre un assumpte de la seua especialitat. dur a terme v tr Tenir lloc, fer, realitzar. Aquesta expressi i els seus sinnims, per precisi terminolgica, no shan dusar com a equivalents de celebrar; aquest verb implica actes solemnes o festius, no administratius. No sha demprar,
45
Lacta de reuni
doncs: la reuni *celebrada pels vicerectors sobre gesti econmica... sin, per exemple, la reuni que van tenir els vicerectors sobre... o la reuni dels vicerectors sobre... esborrany de lacta m Text de lacta abans de ser aprovada i susceptible de modificacions. esmena f Proposta de modificaci dun text. estendre acta v tr Redactar una acta. Sinnim: alar acta informar v intr Aquest verb, en laccepci intransitiva, se sol usar de manera incorrecta, en llenguatge administratiu, com a transitiu: *Informar favorablement la proposta... Cal dir, doncs: Emetre informe favorable sobre la proposta... o tamb: Informar favorablement sobre la proposta. qurum m Nombre mnim de membres presents en una assemblea, necessari per a la validesa dels acords que hi sn presos. torn obert de paraules m Frmula emprada per designar el darrer punt de lordre del dia. En aquesta part de la sessi les persones presents poden plantejar preguntes, manifestar opinions, donar informaci, etc., sobre assumptes dinters de lrgan collegiat. Per poder sotmetre a votaci una proposta no prevista en lordre del dia cal que estiguen presents tots els membres de lrgan i que, per majoria, decidisquen la urgncia de lassumpte. A lmbit municipal sempra la frmula precs i preguntes.1 vot de qualitat m Vot que, pel fet de ser duna persona de major autoritat, decideix una qesti en cas dempat.
Aquesta frmula sutilitza per designar la part duna junta o reuni de persones en qu els membres interpellen a qui presideix la sessi sobre qestions del seu inters. Un prec s la formulaci duna proposta dactuaci adreada oralment o per escrit a algun dels rgans de govern municipal. Els precs formulats en un ple poden ser objecte de debat, per no poden ser sotmesos a votaci. Una pregunta s qualsevol intervenci plantejada a un rgan collegiat en un ple, per escrit o oralment.
46
Lacta de reuni
Vistiplau m Verificaci i conformitat dun certificat, duna actuaci, etc. El certificat ha de dur el vistiplau del president Aquest substantiu equival al castell visto bueno. Vist i plau Locuci que susa per introduir la signatura del crrec que dna laprovaci del document amb el significat de visar, verificar, donar conformitat. Vist i plau El president Aquest sintagma equival al castell visto y conforme. vot particular m Vot expressat en sentit diferent del que ha resultat majoritari i que sexpressa per escrit justificant-ne els motius. votaci nominal f Votaci en la qual en cada vot consta el nom de la persona que lha ems. votaci tcita f Aprovaci duna proposta sense formulaci expressa de la votaci. Sol ser ms usual la forma equivalent votaci per assentiment.
FRASEOLOGIA
La presidenta ala la sessi, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. Sala la sessi de la qual, com a secretria, estenc aquesta acta. El senyor Blanes informa sobre els punts segents: Lacta de la sessi anterior saprova per unanimitat. Sexcusen: / Sexcusen dassistir-hi: / Shan excusat dassistir-hi: / Han excusat la seua absncia: Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior. Lectura i proposta daprovaci de lacta de la sessi anterior. Assumptes de trmit. Torn obert de paraules. La senyora Mestre demana que conste en lacta la seua intervenci.
47
Lacta de reuni
REMARQUES
Les normes que regulen les convocatries, les sessions, el procediment, etc., dels rgans collegiats estan establertes per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, concretament en el captol II, articles del 22 al 27 (BOE nm. 285, de 27 de novembre de 1992). Aquesta Llei, que atribueix al secretari la funci de redactar lacta, marca els continguts bsics que cal recollir-hi: els assistents, lordre del dia, les circumstncies del lloc i del temps en qu sha fet, els punts principals de les deliberacions i el contingut dels acords adoptats (article 27.1). En tot cas, els rgans collegiats poden dotar-se dun reglament propi que pot fer variar el seu funcionament respecte daltres rgans. s habitual ls de les oracions impersonals en la redacci de les actes i, com a conseqncia, apareixen oracions gramaticalment incorrectes com la passiva pronominal amb subjecte agent: *Saprova lacta pels membres presents. *Pels consellers es tramitar lacord pres a lassemblea. Normativament: Els membres presents aproven lacta. Els consellers tramitaran lacord. Lacta s aprovada pels membres presents. Lacord ser tramitat pels consellers. Lacta, laproven els membres presents. Lacord, el tramitaran els consellers. La redacci administrativa exigeix labsncia de qualsevol mena de discriminaci lingstica, especialment la discriminaci per ra de sexe; per tant, a lhora de redactar una acta, i qualsevol altre document, cal tenir present que el crrec sha descriure en el gnere que correspon a la persona que lexerceix: la presidenta o el president, el secretari o la secretria, etc. En la redacci de les actes sha dusar de manera generalitzada el tractament personal senyor/senyora, tot i que en el cas de persones que actuen en representaci del seu crrec es pot expressar aquest, per sense el nom o cognom a continuaci. Exemples: El rector informa sobre... La senyora Prior pregunta sobre... El representant del professorat afirma que...
48
ESQUEMES I EXEMPLES
Lacta de reuni
EXEMPLE
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
ACTA DE LA REUNI DE LA JUNTA DE SUPERVISI D'ESTUDIANTS Nm. de la sessi: 25 Data: 24 de gener de 2001 Horari: de les 12 a les 15 hores Lloc: despatx 123 Assistents Isabel Sanahuja Ripoll, presidenta Pere Lpez Garcia, secretari Encarna Fuster Mic Josep M. Pasqual i Casanova Absents Immaculada Feliu Toms Andreu Casaus i Llop
TTOL IDENTIFICACI
DE LA REUNI
ASSISTENTS
Ordre del dia 1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior. 2. Anlisi de la Memria de la Junta de Supervisi dEstudiants. 3. Assumptes de trmit. 4. Torn obert de paraules. Desenvolupament de la sessi 1. La presidenta obri la sessi i el secretari llegeix lesborrany de lacta de la sessi anterior. 2. La presidenta demana a Encarna Fuster que expose el contingut de la Memria de la Junta de Supervisi dEstudiants. Desprs duna breu descripci de la Memria, senceta un debat sobre la convenincia dincloure-hi uns apartats nous referents a la taxa dels estudiants que repeteixen el primer cicle. Es comenta tamb la possibilitat de publicar la Memria al llarg del curs actual. 3. Pere Lpez reparteix una cpia de lescrit trams al Deganat en qu sollicita un despatx per a les reunions de la Junta. 4. No hi ha intervencions. Acords 1. Lacta de la sessi saprova per unanimitat dels assistents. 2. Sinclou en la Memria un apartat sobre lestudiantat que no aprove el primer cicle, que ha de redactar Pere Lpez. El secretari ha de fer les gestions oportunes per tenir enllestida la Memria abans que finalitze el curs. La presidenta ala la sessi, de la qual, com a secretari, estenc aquesta acta. El secretari Vist i plau La presidenta
ORDRE
DEL DIA
DESENVOLUPAMENT
DE LA SESSI
ACORDS
FRMULA FINAL
SIGNATURA VISTIPLAU SIGNATURA
49
Lanunci
DEFINICI
Lanunci s un document mitjanant el qual es comunica pblicament una informaci de carcter general.
CARACTERSTIQUES
El contingut dels anuncis pot ser molt variat; en general, els anuncis dels organismes oficials fan referncia a convocatries pbliques dinters per al conjunt de la poblaci i solen inscriures en el marc dun procediment administratiu. Pel que fa als temps verbals, shi usa la tercera persona del singular en present dindicatiu. s important que el text siga breu i que lestructura visual permeta fer-ne una lectura rpida i clara. El format del document depn del mitj de publicaci (diaris, revistes, taulers d'anuncis...) i de les normes didentitat visual de cada organisme.
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de la instituci que publica lanunci sha de fer dacord amb les prpies normes didentitat corporativa, i ha de contenir el logotip i el nom de lorganisme. Si lanunci parteix dalguna facultat o escola, vicerectorat o secretaria general, es pot indicar a sota del nom de la universitat; en la resta de casos la referncia al departament emissor sols ha de figurar al peu del document. 1.Ttol Aquest apartat cont lobjecte de lanunci: convocatria de llocs de treball, perodes de matriculaci, terminis de reclamacions, etc. En la part superior, i encapalant el text, cal posar, en majscules i en negreta, la paraula ANUNCI o, si escau, AVS. 2. Cos de lanunci Shi explica detalladament la informaci que es vol donar a conixer: objectius, caracterstiques, requisits, llocs, horaris, terminis, etc. El contingut pot variar, doncs, segons el tipus danunci.
50
Lanunci
3. Peu Cal incloure-hi, si pertoca, ladrea i lhorari datenci al pblic. Segons les caracterstiques dels anuncis, aquests poden incloure tamb la signatura i el crrec de la persona responsable, a ms de la dataci.
TERMINOLOGIA I FRASEOLOGIA
Es comunica que aquest anunci es publica tamb en... Amb motiu de... Dacord amb... La presentaci dofertes sha de fer abans de... Convocatria pblica per proveir les places de... El curs consta de... La durada s de... Les condicions i les bases del concurs sexposen al tauler danuncis de... El termini de presentaci de sollicituds s... La documentaci que cal presentar s... Les persones interessades poden recollir... La llista de persones admeses es far pblica... Es poden presentar reclamacions... Per a ms informaci... Es posa en coneixement dels estudiants i estudiantes... Sinforma que... La Universitat Politcnica de Valncia informa que...
REMARQUES
No sha de confondre lanunci amb lavs; aquest, que sol ser de carcter ms breu i informal, tramet informaci dinters nicament per a un grup concret de persones, que hauran de prendren coneixement i actuar en conseqncia. En general, el contingut dels avisos fa referncia a interrupcions o alteracions de normes o costums fixats al si dun organisme: tancament dinstallacions, suspensi de classes, canvis dhorari i llocs dexamen, etc. Lavs no s un document previst en el procediment administratiu.
51
Lanunci
EXEMPLE 1
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
ANUNCI
TTOL
Convocatria de 2 places de professorat contractat per al curs 2001-2002
La Universitat Jaume I de Castell de la Plana convoca concurs pblic de mrits per cobrir 2 places de professorat associat a temps parcial de 6 hores en les rees de: 1. Dret Penal. Perfil: docncia de mat i de vesprada en Dret Penal. 2. Filologia Alemanya.
COS
Perfil: Llengua i Literatura Alemanyes. El tipus de places convocades i les bases de la convocatria estan exposades als taulers danuncis del Servei de Recursos Humans de la Universitat i a les secretaries de les facultats. Les sollicituds shan de presentar al Registre General de la Universitat Jaume I. Termini de presentaci de sollicituds: des del 20 de setembre fins a les 14 hores del dia 27 de setembre de 2000.
PEU
Vicerectorat dOrdenaci Acadmica i Professorat
52
ESQUEMES I EXEMPLES
Lanunci
EXEMPLE 2
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
AVS Es comunica a tota la comunitat universitria que el prxim dia 22 de setembre, i amb motiu de lobertura del curs 1999-2000, els autobusos intercampus reduiran el servei i noms en circularan dos al mat i un a la vesprada. El vicerector dInfraestructures i Serveis
TTOL
COS
SIGNATURA
DATACI
Valncia, 18 de setembre de 2000
EXEMPLE 3
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
AVS Les persones que abans del dia 7 de maig de 2001 no hagen presentat la sollicitud corresponent no podran accedir a les beques del Servei dEsports.
TTOL
COS
Alacant, 4 dabril de 2001
DATACI
53
La carta
DEFINICI
La carta s una comunicaci escrita de carcter interpersonal de contingut general, no prevista en la tramitaci dun procediment administratiu.
CARACTERSTIQUES
La carta s la forma ms usual de comunicaci escrita i reflecteix el carcter i la personalitat de qui lescriu, no nicament per all que hi diu i la manera com ho diu, sin tamb pel tipus de paper, lestil de la redacci, la frmula dacomiadament, etc. Cal tenir-hi en compte, especialment, el destinatari; aix, convindr modificar el registre lingstic, el tractament personal, el nivell de formalitat, etc., segons es tracte dun estudiant, dun professor o duna altra persona de fora de la Universitat. El document administratiu ms af a la carta s lofici. La principal diferncia s que lofici cont estrictament informaci oficial i s monotemtic, es refereix a un expedient en qu sintegra i concreta documentalment una actuaci administrativa prevista legalment; en canvi la carta permet tractar diversos temes i comporta un procs ms lliure delaboraci formal i de domini de la tcnica de redacci; a ms hi cont frmules de salutaci i comiat. Hi ha tres tipus bsics de carta segons el tema de qu es tracte i del destinatari: la privada, la comercial i ladministrativa. A ms, es parla de circular per designar les cartes que, amb una mateixa redacci, senvien a moltes persones diferents. Els criteris de redacci de cartes que ac es donen afecten especialment les cartes administratives, per tamb es poden aplicar a les comercials. Pel que fa al tractament personal, cal distingir lemissor del receptor. Per al primer es pot triar entre la primera persona del singular (jo, ms directe i personal) o la primera del plural (nosaltres, de carcter ms impersonal o collectiu). Per al receptor, la forma preferent s el tractament de vs; el tractament de vost (tercera personal del singular) estableix una relaci distant, i el de tu (segona del singular) noms s adequat en la correspondncia privada o en casos de gran amistat i confiana mtua. El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
Per aconseguir claredat, rigor i concisi en la redacci administrativa cal estructurar el text de manera lgica. Aquest propsit sassolir si es delimita clarament les tres parts bsiques de qu consta la carta: lentrada, el cos i el tancament.
54
La carta
1. Entrada 1.1 Capalera Sol estar impresa en el paper. Es troba situada a la part superior esquerra del document i identifica, normalment amb el logotip, el nom i ladrea amb el telfon, la instituci o lorganisme que tramet la carta. La capalera tamb pot aparixer a la part dreta del paper i, en alguns casos, al centre.
1.2 Identificaci del destinatari Els destinataris duna carta poden ser particulars i institucions; la identificaci sha de situar al marge superior esquerre del paper. La informaci bsica s:
a) Particulars: Nom i cognoms. Adrea. Codi postal i poblaci. b) Institucions: Nom de lorganisme. Secci, departament, etc., o crrec a qui sadrea la carta. Nom i cognoms. Adrea. Codi postal i poblaci.
1.3 Salutaci La carta cont una frmula de salutaci que ha destar dacord amb el to general que expressa el text i amb la relaci que hi ha entre lemissor i el receptor.
Per a comunicacions solemnes i de mxima consideraci es pot fer servir Distingit senyor, Distingida senyora. En ocasions en qu no es coneix personalment el destinatari, la frmula que shi usa, neutra per alhora respectuosa, s Senyor, Senyora. Quan el redactor i el destinatari es coneixen personalment, i si hi ha una relaci damistat o si mantenen correspondncia habitualment, es pot usar una frmula ms prxima i afectuosa: Benvolgut senyor (o amic, company, etc.), Benvolguda senyora (o amiga, companya, etc.). Grficament si susa ms duna paraula, shan de posar en lnies diferents: Distingit professor, Benvolguda companya, Distingida professora, Benvolgut company, Immediatament desprs de la frmula de salutaci es posa una coma, ja que aquest signe de puntuaci sadiu ms que altres (com ara els dos punts o el punt) amb lessncia de vocatiu que tenen la major part de les salutacions inicials; desprs, i a banda, es redacta el contingut del document.
55
La carta
2. Cos de la carta Abans de redactar una carta, cal seleccionar la informaci que ha dincloure i organitzar-la en blocs homogenis, de manera que cada idea, cada informaci diferent, aparega, a la vista del lector, independent; a es pot aconseguir fcilment si sestructuren els diferents continguts en pargrafs breus i separats. Els continguts shan dorganitzar de manera lgica: Presentaci de lassumpte. Desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc. Conclusi: sntesi, petici, etc. Segons el grau de formalitat (que ja sha establert amb la frmula de salutaci), sha de resoldre la redacci dels continguts que es vol comunicar i el tractament personal que shi utilitze. 3.Tancament
3.1 Comiat Comprn el comiat, la signatura, la dataci i, si nhi ha, la informaci ocasional. Reflecteix el grau de formalitat de la carta, i ha de mantenir una correlaci directa amb la frmula de salutaci i estar dacord amb el to general del text.
Frmules de comiat ms usuals ordenades de major a menor cortesia: Us salude/saludem amb respecte Aprofite/aprofitem locasi per saludar-vos atentament Ben atentament Atentament Cordialment Una salutaci cordial Ben cordialment Desprs del comiat es posa una coma, si el sentit de la frase senllaa amb la signatura; altrament, un punt.
3.2 Signatura La carta, com que s un document interpersonal, dna preferncia a la persona sobre el crrec; aquest se situa al final i, a diferncia de lofici, no porta article determinat. Lestructura s, doncs, la segent: (Signatura.) Nom i cognoms. Crrec.
56
La carta
3.3 Dataci Ha danar desprs de la signatura. Si el paper de carta duu impresa ladrea i la localitat ja hi consta, sen pot prescindir i la dataci es pot reduir a expressar el dia, el mes i lany. Si no s aix, cal indicar, en primer lloc, la localitat i, desprs duna coma, la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). Tampoc es posa punt i final a la dataci.
Les cartes poden tenir una doble dataci; duna banda, la data que correspon a la redacci del text i, duna altra, la del registre; amb carcter general, aquesta s la que t autntic valor administratiu.
3.4 Informaci ocasional Aquest tipus dinformaci sintrodueix per mitj de les sigles PD (post data, quan lafegit es fa en una data posterior a la de lescrit), PS (post scriptum, simplement desprs de lescrit) o NB (nota bene, quan es vol insistir sobre algun aspecte que ja sha tractat en la carta).
Aquestes notes afegides al text de les cartes no sn recomanables en la correspondncia administrativa. Sintrodueixen fora del cos de la carta, al peu de lescrit, i sn informacions addicionals com ara les referncies a documents, annexos, relaci de persones a les quals sha trams una cpia de la carta, etc. En aquest apartat final tamb es pot fer constar, si escau (normalment per a control intern), la identificaci de lemissor; aix, shi pot trobar les inicials de qui redacta en majscules i les de qui transcriu el text en minscules separades per una barra inclinada; per exemple: FPM/jab.
Pel carcter de la carta, que pot tractar qualsevol tema, la terminologia s lespecfica del llenguatge administratiu i la prpia de la llengua general. Lexpressi narrativa del text, per, fa que certs elements lxics hi tinguen una major rellevncia; els principals sn els connectors i la fraseologia relacional.
En resposta a la vostra carta... Ens plau comunicar-vos que... Us fem saber que... Us comuniquem... A fi de... us demanem que... Com que tenim el propsit de... Ens permetem demanar-vos... Acusem rebuda de la carta... Pel que fa a la vostra carta de data...
57
La carta
Us agram la confiana que... Rebeu la nostra sincera felicitaci. Us agrasc per endavant... Confiem que... Us done les grcies per... Agram el vostre escrit... Esperem la vostra resposta. Rebeu una afectuosa enhorabona. Lamentem haver-vos dinformar... Us avisem que hem rescindit... Ens veiem obligats a negar-vos... A partir del dia... donarem per cancellat el comproms.
REMARQUES
La distribuci del text en una carta obeeix a unes condicions esttiques i prctiques. La principal caracterstica s lalineaci per lesquerra de tots els textos seguint leix vertical que dibuixen les lnies del logotip o de la denominaci de lorganisme. Cal separar els pargrafs amb un doble espai i no fer-hi cap entrada o sagnat. Alguns elements que configuren el disseny dels documents (amplada dels marges, situaci del logotip i de ladrea, etc.) ja vnen determinats pels programes didentificaci visual de cada organisme; en tot cas, i com a criteri orientatiu: - Entre el marge superior del paper i la primera ratlla escrita es pot deixar un espai en blanc de tres centmetres aproximadament. - Entre lltima ratlla escrita i el marge inferior, uns dos centmetres. - Entre el marge esquerre del paper i el comenament de cadascuna de les ratlles, tres centmetres. - El marge de la dreta pot ser de dos centmetres. En els sobres de les cartes, ladrea del destinatari sha descriure en lespai corresponent al quadrant inferior dret. Les dades del remitent shan descriure en la part superior del sobre per la banda de darrere, tot i que hi ha casos en qu ja figuren impreses en la part inferior esquerra de lanvers. En tot cas shi ha de posar la identificaci completa de lemissor i expressar-hi clarament el departament, la secci, el negociat, etc., i ladrea completa de qui tramet el document. La circular, a ms duna modalitat de carta, tamb s una disposici administrativa dictada pels rgans superiors de ladministraci sobre lorganitzaci interna i el funcionament dels serveis que en depenen.
58
ESQUEMES I EXEMPLES
La carta
EXEMPLE 2
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Institut de Formaci Professional Ramon Llull Sra. Laura Gisbert i Navarro C/ Pintor Castell, 3 03080 Alacant
IDENTIFICACI
DEL DESTINATARI
Senyora Gisbert, Us agrasc, primer de tot, la collaboraci demostrada pel personal del vostre centre, per lorientaci i les facilitats que ens va donar a lhora de consultar la bibliografia de qu disposeu en aqueix institut. El Servei de Normalitzaci Documental de la Universitat dAlacant ha iniciat recentment la publicaci dun Manual de normalitzaci documental que ha de servir de guia i de norma per als funcionaris daquesta administraci a lhora delaborar documents administratius i de fixar-hi criteris de redacci i destil. Pel carcter general daquesta publicaci vlida tant per al catal com per al castell i com que lestudi del disseny documental forma part dalgunes matries impartides al vostre institut, dacord amb la conversa mantinguda, us en tramet un exemplar. Al llarg de lany eixiran publicats els fascicles posteriors que ja us farem arribar. Espere que siga dutilitat tant al professorat com a lalumnat del vostre centre. En tot cas ens resultaria molt interessant qualsevol aportaci de la vostra experincia. Atentament,
SALUTACI
COS
COMIAT
SIGNATURA
Jaume Altava Bellmunt Cap de Normalitzaci Documental Alacant, 24 de gener de 2001
DATACI
59
La carta
EXEMPLE 2
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
IDENTIFICACI
DEL DESTINATARI
Conselleria de Cultura i Educaci Sra. Carme Pla i Betoret Avinguda de Campanar, 32 46015 Valncia
SALUTACI
Senyora consellera, En primer lloc, us vull agrair la vostra presncia en lacte de presa de possessi de Josep Pons i Llorens com a gerent de la Universitat i el suport que vau atorgar al Pla dinversions 2001-2004 daquesta Universitat, en la reuni del dia 1 de mar de 2001 de la Comissi Universitria de les Corts Valencianes. Aix mateix, i per complir el que es preveu en els Estatuts de la Universitat Jaume I, us comunique que avui mateix sha trams al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la normativa que, amb laprovaci unnime del Claustre i del Consell Social, regula la figura de la Sindicatura de Greuges de la Universitat. Pel que fa a la vostra proposta de data per a la reuni dels rectors de les universitats valencianes, us agrairia que la traslladreu a la setmana segent, ja que altrament obligacions de docncia universitria mimpedirien assistir-hi. Per acabar, aprofite locasi per invitar-vos a lacte dinvestidura dels nous doctors hororis causa per la Universitat Jaume I que tindr lloc el prxim dia 6 dabril de 2001, a les 10 h, a la sala dactes Alfons el Magnnim, de la Facultat de Cincies Juridques i Econmiques, del campus del Riu Sec.
COS
COMIAT
Atentament,
SIGNATURA
Felip Palau Morell Rector
DATACI
Castell de la Plana, 13 de mar de 2001
60
El certificat
DEFINICI
El certificat s un document mitjanant el qual es reconeix oficialment un fet administratiu del qual hi ha constataci.
CARACTERSTIQUES
La funci del certificat s la de donar fe del contingut dun document, dun fet o de les circumstncies que consten en arxius, registres, llibres dactes, etc. La matria objecte de certificaci pot ser, doncs, ben diversa. Cada mbit de ladministraci t la seua regulaci especfica a lhora de certificar fets relatius a la seua competncia: del certificat mdic al destudis i del certificat de bona conducta al de treball, qualsevol mbit administratiu pot tenir la necessitat dexpedir-ne. En general, sn els funcionaris pblics competents o les persones autoritzades legalment (secretaris, gerents, vicerectors, directors tcnics, caps de secci...) els qui tenen capacitat per expedir certificats. En aquest sentit, en la normativa de procediment administratiu noms es troben directrius generals, i aquestes seran aplicables quan hi haja mancana de normes ms especfiques. El tractament personal adient s, per a lemissor del certificat, la primera persona del singular ( jo ), tot i que de vegades tamb es pot emprar la tercera persona del singular (ell/ella); el text del certificat sha de redactar en forma impersonal i les referncies al destinatari shan de fer en tercera persona. El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
La gran quantitat de supsits que demanen la redacci de certificats i la constataci de dades de diversa naturalesa obliga a adaptar els models de certificat a cada cas. Ac se nexposen dos models; el primer, el ms usual dins ladministraci, per als casos en qu el text de la certificaci s curt; el segon, que permet expressar de manera ms esquemtica les dades, per als casos de major complexitat textual. 0. Capalera La identificaci de lorganisme que expedeix el certificat sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci de qui signa el certificat Shi fa constar el nom i els cognoms de la persona que emet el certificat i, separat per una coma, el crrec en funci del qual lexpedeix.
61
El certificat
Desprs de la coma, i abans del crrec, tamb es pot posar una locuci explicativa com en qualitat de... o com a... 2. Cos del certificat Sinicia amb la forma de la primera persona del present dindicatiu CERTIFIQUE, en majscules i negreta, desprs dos punts i Que, conjunci completiva que introdueix la frase amb la qual se certifiquen els fets. A continuaci, si sha de certificar alguna cosa duna persona, shi ha descriure el nom corresponent i all que hom reconeix oficialment mitjanant la certificaci, la qual es pot introduir amb construccions del tipus de Que dels antecedents que hi ha en aquest (organisme) es dedueix/es desprn que... (vegeu lapartat de fraseologia). Lordre daquests elements es pot alterar: Que dacord amb els antecedents... (nom i cognoms, i els fets que shi certifiquen). Per identificar clarament la persona a la qual fa referncia el certificat, a ms del nom i dels cognoms, caldr fer-hi constar el nmero del document didentitat (o passaport) i tamb, si escau, la relaci que aquesta persona t amb la instituci que lliura el document o qualsevol altra dada (...funcionari d... amb el NRP...; ...contractat laboral daquesta universitat, etc.). En els casos en qu shaja de certificar ms dun fet convindr no introduir loraci amb la conjunci Que i posar directament darrere del mot CERTIFIQUE dos punts i, numerats (1r, 2n, 3r, 4t, 5...) i separats per pargrafs, els diversos fets que shi certifiquen. Resulta convenient, per remarcar visualment el cos de la certificaci, deixar un marge a partir de lacabament de la paraula CERTIFIQUE (vegeu lesquema); tamb es pot expressar a part, en un pargraf diferent. 3. Frmula de certificaci Normalment es pot mantenir la mateixa estructura neutra o adaptar-la segons el tipus de certificat (vegeu lapartat sobre terminologia i fraseologia). 4. Signatura Cal expressar-hi la signatura de qui fa el certificat. En els casos en qu, si escau, hi haja de figurar el vistiplau, aquest sha de situar a la dreta i una mica ms avall que laltra signatura; els seus components sn: Vist i plau. Crrec. (Signatura.) Nom i cognoms.
62
El certificat
Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci. 5. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). No es posa punt i final a la dataci.
TERMINOLOGIA
Vistiplau m Verificaci i conformitat dun certificat, duna actuaci, etc. El certificat ha de dur el vistiplau del president. Aquest substantiu equival al castell visto bueno. Vist i plau Locuci que susa per introduir la signatura del crrec que dna laprovaci del document amb el significat de visar, verificat, donar conformitat. Vist i plau La presidenta Aquest sintagma equival al castell visto y conforme. Lliurar v tr Entregar, posar en mans, en poder, a la discreci dalg. Encara no ens ha lliurat les mercaderies que li hem comprat. Aquesta quantitat, la lliurareu al tresorer. Expedir v tr Estendre per escrit, amb les formalitats habituals, documents oficials. Expedir un document oficial. Estendre v tr Posar per escrit en forma acostumada una acta, una factura, etc. El secretari ha destendre les actes de les sessions.
FRASEOLOGIA
Que, dels informes que possem en aquest servei, resulta que... Que, dels antecedents que hi ha als nostres arxius, es desprn que...
63
El certificat
I perqu conste signe aquest certificat. I perqu conste signe aquest certificat amb el vistiplau del vicerector. CERTIFIQUE: La conformitat daquestes dades amb els documents originals que hi ha en aquest (organisme) de qu sc responsable. I perqu aix conste, i a lefecte d..., expedisc aquest certificat. ...dacord amb els antecedents de qu disposem en aquest Departament, resulta que... ...amb el vistiplau d... ...per ordre i amb el vistiplau d...
REMARQUES
No sha descriure en una mateixa frase la dataci i la frmula de certificaci; aix mateix, en la dataci de la documentaci administrativa, el topnim i la data no shan dintroduir amb cap preposici, ni cal escriure la data amb lletres. Exemple: Alacant, 24 de gener de 2001 No recomanable: I perqu conste, expedisc aquest certificat a Alacant a vint-i-quatre de gener de 2001 Resulta innecessari remarcar en majscules o en negreta el nom o els cognoms de qui fa el certificat o a qui es fa el certificat. Cal fer constar sempre el crrec en lexercici del qual es fa el certificat. Shi ha de prescindir de qualsevol frmula de tractament protocollari.
64
ESQUEMES I EXEMPLES ESQUEMES I EXEMPLES
El La certificat Carta
EXEMPLE 1
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Carme Vendrell Pitarch, cap de lrea de Recursos Humans de la Universitat dAlacant,
IDENTIFICACI DE QUI
SIGNA EL CERTIFICAT
CERTIFIQUE: Que, dacord amb els antecedents que hi ha en aquesta administraci, Josep Bells Ripolls forma part del personal laboral contractat temporal daquesta Universitat, com a assessor lingstic, des del dia 3 de febrer de 1992.
COS
I perqu conste expedisc aquest certificat.
FRMULA
DE CERTIFICACI
Vist i plau El vicerector de Docncia
SIGNATURA VISTIPLAU SIGNATURA
Ignasi Granell i Safont
Alacant, 24 de gener de 2002
DATACI
65
El certificat
EXEMPLE 2
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Nom i cognoms: Neus Andreu i March Document didentitat: 18345986 Domicili: Cronista Muntaner, 25, 4t, G Telfon: 964260114 Codi postal: 12005
SOLLICITUD
DE
Localitat: Castell de la Plana
Centre on treballa/estudia: Facultat de Cincies Jurdiques i Econmiques Tipus de certificat: Certificat destar matriculada en aquesta Universitat.
Altres dades:
CERTIFICAT
Castell de la Plana, 6 dabril de 2001
IDENTIFICACI DE QUI
SIGNA EL CERTIFICAT
Maria Josep Carb Vidal, secretria general de la Universitat Jaume I, CERTIFIQUE: Que Neus Andreu i March est matriculada en segon curs de la diplomatura en Cincies Empresarials des del 20 de setembre de 2000.
COS
SIGNATURA
DATACI
66
La citaci
DEFINICI
La citaci s un document per mitj del qual es demana la presncia dalg en un lloc, un dia i una hora determinats a fi de dur a terme un trmit administratiu.
CARACTERSTIQUES
La citaci, document que adrea ladministraci al ciutad, segueix un esquema fix, amb un llenguatge formal i concs que pretn, en ltim terme, leficcia de lactuaci administrativa. No sha de confondre la citaci amb altres documents que tenen una funci especfica en el procediment administratiu, especialment lofici, la convocatria, la notificaci o la carta. El tractament personal que cal usar-hi s, per a lemissor, la primera persona del singular (jo) i per al receptor la segona persona del plural (vs). El temps verbal que susa en les resolucions s el present dindicatiu. El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de la instituci que emet la citaci sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de lorganisme, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci del destinatari La informaci que identifica el destinatari sha de situar al marge superior esquerre davall de la capalera de lorganisme que emet el document (excepte si susen sobres amb finestra), i consta de: Nom i cognoms. Adrea. Codi postal i ciutat. 2. Cos de la citaci Shi ha de fer constar les dades bsiques segents: Assumpte objecte de la citaci. Dia, hora i lloc. / Termini, horari i lloc.
67
La citaci
Segons els casos, tamb ha de constar-hi: La referncia a les disposicions legals que shi apliquen. La documentaci que cal aportar-hi. Les conseqncies per a la persona citada si no compareix. Aquestes dades, conv posar-les en pargrafs diferents per facilitar-ne la identificaci. 3. Signatura Shi ha dexpressar, en primer lloc, i amb article, el crrec que firma la citaci; desprs, la signatura, i, per acabar, el nom i els cognoms. Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci. 4. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). No es posa punt i final a la dataci.
TERMINOLOGIA
Citaci a dia cert (en castell: citacin a comparecencia), si es demana la presncia duna persona un dia i una hora determinats. Citaci a termini (en castell: emplazamiento), si la persona disposa dun termini i un horari per presentar-shi. No s correcte emprar el mot emplaar amb el significat de donar un termini perqu una persona es presente davant de ladministraci; en aquest cas sha dusar citar. Aix cal escriure: us citem perqu comparegueu, en lloc de: us emplacem perqu comparegueu. Tamb s preferible ls de presentar-se o comparixer en lloc de personar-se.
FRASEOLOGIA
Dacord amb la resoluci... Us cite perqu comparegueu... Us demane que us presenteu en... Us requerisc perqu comparegueu... Heu de presentar-hi...
68
La citaci
Documentaci que cal aportar-hi... Si no us presenteu... Si no compareixeu...
REMARQUES
La Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, en el punt 2 de larticle 40, fixa els continguts mnims de la citaci: lloc, data, hora, objecte de la compareixena i efectes de no atendre-la. La data que es t en compte en la tramitaci administrativa s la del registre, que pot coincidir o no amb la de redacci del document. Si la citaci es fa dins de la mateixa administraci, el destinatari es pot posar al peu del document. La citaci sanomena compareixena en lmbit jurdic.
69
La citaci
EXEMPLE
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
IDENTIFICACI
DEL DESTINATARI
Sra. Agns Blasco i Mar Carrer de Dalt, 4 12550 Almassora
Dacord amb la Normativa sobre matriculaci dalumnes de tercer cicle de la Universitat Jaume I, i com que us haveu matriculat de manera condicional com a becria, us cite perqu comparegueu a la Secretaria dEstudiants daquesta Universitat i hi feu efectiu limport corresponent de 500 euros.
COS
Termini: de l1 al 15 doctubre de 2001. Horari: de 9 h a 14 h. Lloc: edifici Rectorat.
La incompareixena comportar lanullaci de la vostra matrcula.
El cap de lrea
SIGNATURA
Maties Planelles i Sorl
DATACI
Castell de la Plana, 14 de setembre de 2001
70
El conveni
DEFINICI
El conveni s un document mitjanant el qual dues parts o ms estableixen un o diversos acords per aconseguir uns objectius en benefici mutu.
CARACTERSTIQUES
El conveni sempre mant un alt grau de formalitat; en alguns casos fins i tot shi poden usar frmules protocollries de tractament. Les parts que signen un conveni (organismes, institucions, entitats, empreses) han de complir, amb carcter obligatori, els acords signats. En la redacci dels convenis cal emprar la primera persona del plural del present dindicatiu: les nostres institucions, ens comprometem, establim; per tamb shi pot usar la tercera persona del plural: les seues institucions, es comprometen, estableixen, sempre que no es barregen en el mateix text. El format del document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
La gran varietat de tipus de convenis que hi ha obliga a considerar aquest model com una proposta general que es pot adaptar en cada cas concret. 0. Capalera En la capalera del paper cal situar els logotips de les institucions que firmen el conveni dacord amb les seues normes didentitat corporativa. 1.Ttol del conveni Shi expressen les dades que identifiquen el tipus de conveni, com tamb les institucions o els organismes que hi participen; tamb hi sol constar lobjectiu principal que es vol assolir. Habitualment es redacta en majscules i negreta:
CONVENI DE COEDICI ENTRE LINSTITUT DESTUDIS CATALANS I LA UNIVERSITAT JAUME I
2. Participants Cal identificar les parts firmants del conveni amb les dades segents: Nom i cognoms de qui signa. Crrec en qualitat del qual signa el conveni. Instituci o empresa que representa.
71
El conveni
Hi ha altres dades opcionals com sn la condici amb qu sactua (en propi nom, en representaci dalguna altra persona o entitat, etc.) i el tractament protocollari. Shi fa constar tamb que les persones que signen tenen la capacitat legal necessria per subscriure el conveni. Aquest apartat comena amb la frmula: Duna part... I de laltra... Normalment sintrodueix amb el participi REUNITS o altres formes com PARTICIPANTS, INTERVENEN, ACTUEN, PARTS. 3. Cos del conveni 3.1 Exposici de voluntats i antecedents Aquest punt sinicia amb els verbs MANIFESTEM, EXPOSEM o tamb ANTECEDENTS; a continuaci es descriu la voluntat de les parts, els antecedents del conveni i la legislaci que shi aplica. El contingut sha de redactar en pargrafs ben diferenciats, alineats a lesquerra i numerats. A continuaci es fa lexposici del contingut, que es pot introduir per la conjunci Que. Es pot acabar el darrer pargraf amb una frase que enllace amb lapartat segent: per la qual cosa, per aix. 3.2 Clusules o acords Aquest apartat sinicia amb la paraula PACTEM, ACORDEM, CONVENIM o tamb amb els substantius corresponents PACTES, ACORDS, CLUSULES; el text, cal distribuir-lo en pargrafs numerats i ben diferenciats. En lloc de la primera persona del plural, tamb shi pot emprar la tercera persona del plural: MANIFESTEN, EXPOSEN, PACTEN, ACORDEN, CONVENEN. Exemple a:
EXPOSEM:
1. Que les dues entitats tenen objectius 2. Que les universitats sn institucions 3. (...). Per la qual cosa... ACORDEM: 1. Que anualment es far 2. Que de manera conjunta
72
El conveni
Exemple b:
ANTECEDENTS
Primer. Que Segon. Que Tercer. Que

CLUSULES
Primera.Anualment es far... Segona. De manera conjunta... En alguns casos, especialment en lapartat de les clusules, el text de cada pargraf sintrodueix amb un ttol, a continuaci del numeral, que resumeix el contingut que el segueix; per remarcar-lo, es pot posar en negreta. 4. Frmula final Aquesta expressi, que segueix un esquema molt fix, fa constar el comproms de les parts que signen el conveni per complir els acords. Optativament es pot fer referncia a la dataci. Exemple: I en prova de conformitat de tot el que shi ha exposat, firmem per duplicat aquest document, al lloc i en la data indicats. 5. Signatures Cal fer-hi constar la signatura, el nom i el crrec de les persones que signen el conveni. Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci. 6. Dataci La dataci sestructura de la manera segent: la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).Tampoc es posa punt i final a la dataci.
73
El conveni
MANIFESTEM/MANIFESTEN o ANTECEDENTS EXPOSEM/EXPOSEN o ACORDS ACORDEM/ACORDEN o CLUSULES PACTEM/PACTEN o CONVENIM/CONVENEN
Duna part... i de laltra... Duna part... en nom i representaci d... Duna part..., que actua com a representant d... Ambdues parts ens reconeixem mtuament la competncia per formalitzar aquest conveni. En prova de conformitat, signem aquest conveni al lloc i en la data esmentats ms avall. I en prova de conformitat amb tot el que shi ha exposat, signem per duplicat aquest document, al lloc i en la data indicats. Desprs que totes les parts lligen lacord, i com a prova de conformitat amb el que shi expressa, el signem per quadruplicat. Acord de collaboraci entre lInstitut de Tecnologia Cermica i lempresa Cincler. Conveni especfic entre lAjuntament de Vila-real i la Universitat Jaume I per a activitats de normalitzaci lingstica. Acord marc multilateral de collaboraci entre les universitats de Valncia-Estudi General, dAlacant, la Jaume I i la Politcnica de Valncia. Signar un conveni en doble exemplar. Signar un conveni en dos exemplars.
REMARQUES
Si sopta per emprar els tractaments protocollaris en la redacci del conveni caldr usar els verbs en la tercera persona del plural. La numeraci dels diferents pargrafs es pot fer amb nombres cardinals (1., 2., 3.) o amb nombres ordinals (Primer, Segon, Tercer). De vegades, i per simplificar la denominaci dels organismes i institucions, sexpressa, al principi del text, que a partir daqueix punt semprar una designaci ms breu; per exemple: ...en representaci de la Universitat Politcnica de Valncia (a partir dara, Universitat).
74
El conveni
Totes les pgines del conveni han destar signades per les parts i ha dhaver-hi una cpia original per a cada un dels signataris. A ms de la firma completa al final del document, les parts solen posar la rbrica respectiva al marge de cada un dels fulls que integren el text complet del conveni. A vegades els convenis prenen el nom dacords, pactes, etc.; exemple:
ACORD DE COOPERACI ENTRE...
Els articles 6 i 7 de la Llei 4/1999, de modificaci de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, fixen el contingut dels convenis de collaboraci entre ladministraci general de lestat, i els organismes pblics que en depenen, i els rgans corresponents de les administracions autonmiques. Aquesta Llei tamb fixa la denominaci de diferents tipus de convenis: el conveni de conferncia sectorial (article 5.5) o el protocol general (article 6.4).
75
El conveni
EXEMPLE
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
TTOL
CONVENI ENTRE LA UNIVERSITAT DE VALNCIA-ESTUDI GENERAL, LA UNIVERSITAT POLITCNICA DE VALNCIA, LA UNIVERSITAT DALACANT I LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELL PER A LHOMOLOGACI DELS CERTIFICATS DE VALENCI EXPEDITS PELS RESPECTIUS SERVEIS LINGSTICS REUNITS Duna part, el Sr. Pedro Ruiz Torres, rector de la Universitat de Valncia-Estudi General. Duna altra part, el Sr. Justo Nieto Nieto, rector de la Universitat Politcnica de Valncia. Duna altra part, el Sr. Andrs Pedreo Muoz, rector de la Universitat dAlacant. I duna altra part, el Sr. Fernando Romero Subirn, rector de la Universitat Jaume I de Castell de la Plana. Les quatre parts es reconeixen mtuament la capacitat legal necessria per a aquest acte i EXPOSEN 1. Cada universitat, per la seua banda, a travs del seu servei lingstic, organitza cursos de reciclatge de valenci per al personal universitari, PAS i PDI, i per als estudiants. Aquests cursos estan inclosos en el pla de formaci particular de cada universitat i tenen una diversa valoraci interna. 2. En les reunions de coordinaci dels serveis lingstics universitaris sha detectat la necessitat destablir un pla de formaci homogeni i, per tant, un reconeixement de la validesa ms general, no tan sols interna, dels certificats que sexpedeixen en cada universitat. Per tot aix, les quatre parts acorden la formalitzaci daquest conveni, dacord amb les segents
PARTICIPANTS
COS
CLUSULES 1. Els certificats oficials de coneixements de valenci que expediran les universitats valencianes sn els segents: a) Certificat de coneixements orals de valenci. b) Certificat de grau elemental de coneixements de valenci. c) Certificat de grau mitj de coneixements de valenci. d) Certificat de grau superior de coneixements de valenci. 2. Els programes corresponents a cadascun dels certificats sn els que figuren en lannex I daquest conveni. 3. La competncia lingstica que shaur dacreditar per a lobtenci dels certificats esmentats en el punt primer s la segent:
a) Certificat de coneixements orals de valenci: correcta comprensi i expressi oral en valenci.
76
ESQUEMES I EXEMPLES
El conveni
EXEMPLE
ESQUEMA
b) Certificat de grau elemental de coneixements de valenci: correcta comprensi i expressi oral i escrita en valenci. c) Certificat de grau mitj de coneixements de valenci: Domini oral i escrit del valenci. Coneixement de lestructura fontica, morfosintctica i lxica del valenci. Coneixements bsics del marc social i histric de la llengua. d) Certificat de grau superior de coneixements de valenci: Domini oral i escrit del valenci. Coneixement de nivell superior de lingstica. Domini de lestructura fontica, morfosintctica i lxica del valenci. Coneixement de nivell superior del marc social i histric de la llengua. 4. Els certificats oficials universitaris esmentats en el punt primer, acreditatius de posseir la competncia lingstica que es descriu en el punt anterior, sobtindran desprs dhaver superat les corresponents proves organitzades pels diferents serveis lingstics universitaris. 5. El servei lingstic de cada universitat organitzar i desenvolupar aquests cursos segons les seues necessitats, sempre respectant-ne la denominaci, el programa i el nombre dhores, que haur de ser de 80. 6. Igualment, cada universitat es reserva tamb el dret de donar a aquests certificats la validesa administrativa o acadmica que considere pertinent. 7. En el moment que se signe aquest conveni entrar en vigor el reconeixement mutu de la validesa dels certificats expedits per les universitats amb data posterior a la daquest document. Lhomologaci de la validesa dels certificats universitaris anteriors a la signatura del conveni s un dret que es reserva cada una de les quatre universitats. 8. Cada universitat es reserva el dret dorganitzar altres tipus de cursos ms especfics que no tenen reconeixement dequivalncia en aquest conveni. 9. Una comissi formada per membres dels serveis lingstics de les quatre universitats ser lencarregada danalitzar i avaluar laplicaci del que sacorda en el conveni, i de proposar, si escau, modificacions i interpretacions dels acords. I en prova de conformitat i dacceptaci, les quatre parts signen aquest document, per quadruplicat, al lloc i en la data esmentats.
COS
FRMULA FINAL
Pedro Ruiz Torres Rector de la Universitat de Valncia
Justo Nieto Nieto Rector de la Universitat Politcnica de Valncia
SIGNATURES
Andrs Pedreo Muoz Rector de la Universitat dAlacant
Fernando Romero Subirn Rector de la Universitat Jaume I de Castell
Valncia, Alacant, Castell de la Plana, mar de 1996
DATACI
77
La convocatria de reuni
DEFINICI
La convocatria de reuni s un document per mitj del qual es demana la presncia dalg en algun lloc, en una data i en una hora determinats, per assistir a una reuni.
CARACTERSTIQUES
El text de la convocatria ha de mantenir el to formal propi del llenguatge administratiu, i alhora la claredat visual de lestructura i la brevetat en la redacci. Els tractaments personals que shi han dusar sn: per al redactor, la primera persona del singular, preferentment, ja que s el president qui signa la convocatria (o el secretari, per ordre del president); i per al receptor, la segona del plural (vs). El format s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
La convocatria de reuni segueix una estructura molt constant pel que fa als elements que la integren. 0. Capalera Normalment hi apareix imprs el nom de lentitat o instituci i cal seguir el disseny especfic que marquen les normes didentitat corporativa de cada organisme. 1. Dades del destinatari Nom i cognoms. Adrea. Codi postal i ciutat. A continuaci del nom i els cognoms es pot posar el crrec, si lassistncia a la reuni s per ra de la seua representaci en lorganisme. En les convocatries externes cal seguir el model de lesquema 2 (pg. 82), amb la destinaci immediatament desprs de lrgan convocant, i amb expressi completa de la seua adrea. En les convocatries internes la destinaci tamb es pot situar al peu del document, i nhi ha prou amb el nom i els cognoms.
78
2. Salutaci i comiat Les frmules de salutaci i comiat sn optatives. Noms es poden posar en les convocatries externes i han de ser Senyor o Senyora per a la salutaci i Ben atentament o Atentament per al comiat. 3. Identificaci de la reuni En aquest apartat apareix el nom de lrgan que fa la convocatria: ...reuni del Consell Interuniversitari Valenci corresponent a...; la indicaci, si escau dacord amb la normativa, del carcter ordinari o extraordinari de la reuni i el lloc, la data i lhora de la primera convocatria, i de la segona, si nhi ha. Si es vol fer constar lautoritat de qui fixa la reuni, aquest pargraf pot comenar amb frases de lestil Com a president de..., us convoque...; Per encrrec de la presidenta, us convoque..., si s el secretari qui fa la convocatria. 4. Ordre del dia Aquest apartat, llevat de les sessions constitutives, sinicia amb el punt Lectura i aprovaci de lacta de la reuni anterior i acaba amb el Torn obert de paraules, perode obert dintervencions a la fi duna sessi dun rgan collegiat. En tot cas, lordre del dia ha de figurar obligatriament en les convocatries. 5. Signatura de qui convoca Crrec. (Signatura.) Nom i cognoms. La persona que convoca ha dindicar el crrec que exerceix com a convocant (president o secretari) i sha dintroduir per larticle determinat corresponent. 6. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). 7. Informaci ocasional En aquest apartat, que s opcional, safegeix informaci dinters per als assistents: durada aproximada de la reuni, si sha de portar algun tipus de material, si hi ha documentaci annexa a la convocatria, etc.
79
FRASEOLOGIA
Per ordre del rector, us convoque a la reuni ordinria d... Complint lacord pres en lltima sessi, us convoque a la prxima reuni... Us convoque a la propera reuni de la Comissi... Per indicaci de la presidenta, us convoque a... Lectura i aprovaci, si escau, de lacta de la sessi anterior. Lectura i proposta daprovaci de lacta de la sessi anterior. Assumptes de trmit. Torn obert de paraules.
REMARQUES
Les normes que regulen les convocatries, les sessions, el procediment, etc., dels rgans collegiats estan establertes per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (BOE nm. 285, de 27 de novembre de 1992). Per la seua importncia nesmentem les segents: s funci del president dels rgans collegiats convocar les sessions, ordinries i extraordinries, i fixar lordre del dia, tenint en compte, si shan expressat amb la suficient antelaci, les peticions dels altres membres (article 23). Per ordre del president, el secretari pot convocar les reunions, com tamb citar els membres de lrgan (article 25). La convocatria haur darribar a cada destinaci amb una antelaci mnima de 48 hores. Els destinataris tamb hauran de tenir en el mateix termini la informaci corresponent sobre els temes que figuren en lordre del dia (article 24). Els rgans collegiats podran establir el rgim propi de convocatries, si aquest no est previst per les seues normes de funcionament. Aquest rgim podr preveure una segona convocatria i especificar-hi el nombre de membres necessaris per constituir vlidament lrgan (article 26). La redacci dactes usa moltes vegades abreviacions que substitueixen noms complets dorganismes, lleis, etc. La primera vegada que apareix una abreviaci cal explicar-ne el significat.
80
ESQUEMES I EXEMPLES
La convocatria
EXEMPLE 1
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Oficina de Recerca i Investigaci (ORI)
Dacord amb els Estatuts, us convoque a la reuni ordinria de la Comissi de Recerca i Investigaci (CRI), que tindr lloc el dia 24 de gener de 2001, a les 9 h, a la sala dactes de la Facultat de Cincies Experimentals, cam de Vera, s/n, amb aquest ordre del dia:
IDENTIFICACI
DE LA REUNI
1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior. 2. Proposta de reciclatge formatiu del personal administratiu. 3. Situaci financera de lORI. 4. Torn obert de paraules.
ORDRE
DEL DIA
El secretari
SIGNATURA
Josep Giner i Casanova Valncia, 17 de gener de 2001
DATACI
SRA. CLARA BOIX I AMIGUET
DESTINACI
81
La convocatria
ESQUEMES I EXEMPLES
EXEMPLE 2
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Departament dInformtica Sr. Pere Gisbert i Valero C/ Maestrat, 23 46003 Valncia Senyor, Per indicaci del president, us convoque a la prxima reuni ordinria del Consell Assessor del Tercer Cicle del Departament dInformtica. Dia: dimecres, 9 de febrer Hora: 10 h (1a convocatria), 10.30 h (2a convocatria) Lloc: seminari del Departament Ordre del dia: 1. Proposta daprovaci de lacta de la sessi anterior. 2. Informe del president sobre el conveni amb la Universitat de les Illes Balears. 3. Balan econmic de la Gerncia. 4. Torn obert de paraules. Atentament, El secretari del Departament
DESTINACI
SALUTACI
IDENTIFICACI
DE LA REUNI
ORDRE
DEL DIA
COMIAT
SIGNATURA
Antoni Altava Sanfeliu Valncia, 17 de gener de 2001
DATACI
82
El currculum
DEFINICI
El currculum s un document que cont, bsicament, les dades personals, acadmiques i professionals duna persona.
CARACTERSTIQUES
El currculum s un document que no genera ladministraci, sin que sn els ciutadans i ciutadanes els qui el redacten; en conseqncia, pot adoptar la forma que cadasc li vulga donar. Normalment, com que es presenta per aconseguir un lloc de treball, un premi, una beca, etc., les caracterstiques daquests podran condicionar la forma del document, de manera que convindr remarcar alguns aspectes ms que altres. El currculum consta de la relaci sinttica, per completa, de les dades personals i dels mrits acadmics i professionals assolits per la persona interessada fins al moment de la presentaci. Les dades expressades en un currculum han de poder ser comprovades fcilment; normalment es presenta acompanyat de les fotocpies, en molts casos confrontades o compulsades, dels documents originals. Com que es tracta dexpressar esquemticament una relaci de dades, no shi ha demprar cap tractament personal ni shi fa una redacci lingstica que implique ls de verbs, perfrasis verbals, etc. Si en algun cas sha de fer, cal evitar especialment el tractament de primera persona del singular i emprar-hi la tercera del singular, per tal devitar una autopresentaci subjectiva i mantenir aix un to impersonal i neutre. El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
Lesquema que proposa aquest MANUAL pot variar segons la destinaci i les funcions finals del document. De les diferents formes dordenaci de la informaci (retrocronolgica, temtica...), la cronolgica progressiva s la ms acceptada. 1. Dades personals Nom i cognoms. Nmero del document didentitat. Data de naixement. Adrea i telfon de contacte.
83
El currculum
Shi poden afegir altres dades dacord amb les caracterstiques de la petici que es pretn obtenir o les circumstncies personals: lloc de naixement, nacionalitat, situaci militar, adreces i telfons alternatius, horari de localitzaci, etc. 2. Dades acadmiques Shi expressen els ttols obtinguts, lorganisme dexpedici i la data, per ordre cronolgic o, si es vol, de major a menor nivell (llicenciatura, diplomatura...).Tamb shi pot afegir, si escau, la qualificaci obtinguda. Si algun ttol ja pressuposa lexistncia dalgun altre, aquest no cal esmentar-lo (per exemple, si una persona presenta el ttol de batxillerat no cal que esmente el de graduat escolar). Tamb shi pot fer constar els estudis que sestan cursant, encara que no shagen acabat encara. 3. Dades professionals Shi descriuen de manera cronolgica els llocs de treball ocupats fins al moment. Cada experincia ha de contenir el nom i lactivitat de lempresa, la faena desenvolupada o el crrec exercit i les dates. Shi poden afegir els motius de cessament. Conv singularitzar lexperincia professional ms rellevant dacord amb lobjectiu que es pretn aconseguir. 4. Formaci Aquest apartat, que cont els estudis no reglats, es pot desglossar en blocs homogenis, com ara cursos de formaci especfica, cursos generals, assistncia a congressos, jornades, seminaris, estatges, etc.; en aquest cas cal especificar si shi ha assistit doient o de ponent, i sempre se nha de fer constar les hores de durada, el lloc de realitzaci, les dates i lorganisme o lempresa organitzadors. 5. Altres dades Shi afegeixen dades rellevants de la biografia i de la formaci de la persona que presenta el currculum i que no es poden encabir en els apartats anteriors. En molts casos caldr crear-hi epgrafs especfics.
84
El currculum
Exemples: Idiomes. Cal expressar-hi el nivell de comprensi i dexpressi oral i escrita que es t de cadascun dels idiomes.Tamb cal indicar els centres on shan estudiat i els ttols o certificats assolits. Shi poden afegir les estades a pasos estrangers per estudiar idiomes, fent esment dels centres organitzadors, de les institucions on sha estudiat i de les dates. Informtica. Shi ha dexpressar si els coneixements dinformtica sn com a usuari, com a programador, com a analista, etc., a ms despecificar els centres on sha estudiat, els ttols obtinguts i lexperincia amb diferents sistemes operatius i programes informtics (processadors de textos, bases de dades, fulls de clcul, etc.). Publicacions. Caldr identificar el tipus de publicaci: creaci, investigaci, compilaci, traducci, etc., i remarcar si s una obra compartida amb altres autors o individual. En molts casos, a la referncia bibliogrfica completa (llibre o article, any dedici, editorial, localitat, pgines, edicions i, si s un article, la publicaci on va aparixer) es pot afegir fotocpia o original de la publicaci. Organismes de rellevncia a qu es pertany. Premis i distincions obtinguts. 6. Signatura Com que les dades identificadores de la persona que presenta el currculum ja consten al principi del document, en aquest apartat no cal repetir-ne el nom ni els cognoms, nhi ha prou amb la signatura. En alguns casos sopta per no signar els currculums. 7. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).
85
El currculum
REMARQUES
En resposta a anuncis doferta docupaci, el currculum sol anar adjunt a una carta de presentaci, personalitzada i adaptada a les caracterstiques del treball ofert. La carta de presentaci ha de tenir una extensi mxima dun full i sestructura, bsicament, en tres apartats: un primer pargraf de presentaci, on sexplica que senvia, adjunt, el currculum; un segon, per destacar-ne els aspectes ms rellevants i la idonetat del perfil propi per al lloc sollicitat, i un tercer, de comiat, on es mostra la disposici a una entrevista i es convida a la lectura del currculum (vegeu La carta, dins daquest volum del MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS). Si el currculum es presenta sol, es pot expressar la destinaci al peu i en majscules. A ms, se sol expressar el lloc de treball que es pretn obtenir com a primer punt del document. De vegades no es pot justificar documentalment alguna dada, com ara el coneixement didiomes (b, molt b) o dinformtica; en aquest cas susa la frmula a nivell dusuari. Aix mateix, shi pot fer esment dactivitats extraacadmiques o extraprofessionals (culturals, esportives, de pertinena a associacions diverses o altres, com per exemple tenir el carnet de conduir i vehicle propi, etc.) que poden tenir inters per al lloc de treball sollicitat o per a la beca que es vol aconseguir. El currculum ha de contenir totes les dades rellevants sobre la persona que el redacta, per alhora cal parar atenci a no posar-nhi cap de redundant o daccessria, i ms encara, a tenir cura que la redacci siga clara i concisa; si hi ha informaci que no s convenient donar a conixer, es pot ometre. s important que les dades ms rellevants apareguen remarcades respecte de les que tenen menys valor; aix es pot fer amb recursos tipogrfics, ls mesurat dels quals tamb ha de permetre una visualitzaci ms clara dels diferents apartats. Segons la destinaci del currculum shi pot incloure el nom, ladrea i el telfon de persones que poden donar referncies del treball exercit. Hi ha empreses que demanen els currculums escrits a m; en tot cas caldr fer-ne una presentaci acurada i tenir en compte elements com ara el tipus de lletra, la distribuci de lespai, els marges, linterlineat, els ttols dels apartats, la qualitat del paper, lescriptura en una sola cara, etc. s preferible ls dels termes normalitzats currculum/currculums que els llatinismes curriculum vitae/curricula vitae.
86
ESQUEMES I EXEMPLES
El currculum
EXEMPLE
ESQUEMA
CURRCULUM
TTOL
DADES PERSONALS Nom i cognoms: Marta Jover i Sesplanes Document didentitat: 18961940 Data de naixement: 22 de mar de 1967 Domicili: plaa de Pere Cornell, nm. 5, pis 4t, porta 2A Localitat i codi postal: Almassora (la Plana Alta) 12550 Telfon: 964561021 Telfon alternatiu: 964553656
DADES PERSONALS
DADES ACADMIQUES Llicenciatura en Traducci i Interpretaci per la Universitat Autnoma de Barcelona, juny de 1990. Cursos de doctorat del programa 0601 Anlisi del discurs del Departament de Filologia de la Universitat Jaume I, durant els anys 1992-93, amb la qualificaci mitjana de notable. Treball dinvestigaci (9 crdits), lany 1993: Proposiciones pedaggicas para el aprendizaje de los conectores argumentativos, amb la qualificaci dexcellent. Dacord amb el RD 185/1985, cada crdit equival a 10 hores lectives. Certificat dels cursos daptitud pedaggica (cicles I i II) organitzats per la Universitat de Valncia lany 1990. Dacord amb lOrdre de 2 de juliol de 1981 (BOE nm. 192, de 12-8-1971) cada cicle t una durada de 150 hores. Certificat de grau superior de coneixements de valenci de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci (JQCV). Certificats de capacitaci tcnica de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci: ensenyament de valenci a adults i correcci de textos.
DADES ACADMIQUES
DADES PROFESSIONALS
Frmula de comiat
Prctiques docents com a professora dangls a lInstitut Francesc Ribalta de Castell de la Plana, durant el curs 1991-92. Traductora de llenges comunitries (itali, angls i francs) de lempresa Sati, polgon industrial El Millars, Almassora, durant els anys 1992-94. Professora dels cursos de valenci per a funcionaris de ladministraci pblica organitzats per la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, durant el curs 199596, amb un total de 270 hores lectives.
DADES PROFESSIONALS
87
El currculum
EXEMPLE
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
FORMACI Curs sobre Correcci de textos jurdics, organitzat per la Generalitat de Catalunya, lany 1991, amb una durada de 20 hores. Curs de Terminologie ponctuelle, organitzat per la Universitat de Marsella, lany 1992, amb una durada de 20 hores. Jornades sobre Communication, Strategy and Language Learning, organitzades per la Universitat de Cambridge, els dies 18, 19 i 20 de febrer de 1993, amb un valor de 20 hores lectives. Curs destiu de la Universitat de Pisa: La parole nelle poesie di Giacomo Leopardi, lany 1995, amb una durada de 50 hores.
FORMACI
IDIOMES Comprensi i expressi oral i escrita dangls, de francs i ditali; molt b. Primer, segon i tercer cursos dalemany de lEscola Oficial dIdiomes de Valncia, durant els anys 1987-90. Estades daprenentatge didiomes: angls, organitzat per lIrish Association of Applied Linguistics de Dubln, els anys 1986, 1987 i 1990; francs, organitzat pel Lyce Victor Hugo de Li, lany 2000.
IDIOMES
ALTRES DADES
ALTRES DADES
Coneixement a nivell dusuria del programa de tractament de textos Word i de la base de dades Access 97. Realitzaci, en lactualitat, de la traducci al catal de lobra dAntonio Tabucchi Sostiene Pereira (1994) per a Edicions Altarriba, dAlacant.
SIGNATURA
DATACI
88
La declaraci jurada
DEFINICI
La declaraci jurada s un document amb qu, per voluntat prpia o a requeriment duna autoritat administrativa o judicial, es manifesta un fet sota jurament o promesa.
CARACTERSTIQUES
Com que lemissi del document, la fa un ciutad, no s preceptiu encapalar-lo per cap logotip que identifique ladministraci que lha de rebre. No obstant aix, cada organisme pot dissenyar models que faa servir en el seu mbit de gesti i, en aquest cas, s que es pot posar la identificaci corporativa de la instituci. La declaraci sha de redactar en primera persona del singular i amb els verbs en present dindicatiu. El format del document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
0. Capalera Si lorganisme ofereix el model de declaraci, la capalera que lidentifica sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci de qui declara Qui emet el document sha didentificar amb el nom i els cognoms, el document didentitat i les dades que requerisca la naturalesa de la declaraci. A ms, shi pot afegir informaci personal o professional que siga rellevant. 2. Normativa Aquest apartat no s fix; cont, si nhi ha, la normativa legal que regula la declaraci; aquesta referncia ha de ser succinta i noms shi ha dincloure quan siga procedent.Tamb shi pot esmentar la finalitat de la declaraci. 3. Cos de la declaraci Aquest apartat sintrodueix amb lestructura DECLARE (SOTA JURAMENT/PROMESA), en majscules i negreta; desprs, dos punts i una frase que expose, de manera resumida, la declaraci que es fa. Si es vol declarar ms dun fet, aquests shan descriure en pargrafs diferenciats i, preferiblement, identificats per un nmero.
89
La declaraci jurada
La frase introductria tamb pot ser:
PONSABILITAT). JURE/PROMET (SOTA LA MEUA RES-
4. Signatura Noms shi ha de posar la signatura, ja que el nom i els cognoms ja consten en lapartat de les dades de qui fa la declaraci. 5. Dataci La dataci sestructura de la manera segent: la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). No es posa punt final a la dataci.
Declare sota jurament/promesa... Jure/Promet sota la meua responsabilitat... ...prometre sota la prpia responsabilitat... ...fent s del dret que matorga larticle... ...dacord amb el que disposa larticle... ...que no he rebut cap quantitat a crrec de... ...no exercir cap activitat que... ...en relaci amb lexpedient tramitat per...
REMARQUES
Quan la declaraci es fa per iniciativa duna persona i no pel requeriment duna autoritat administrativa, cal posar al peu del document lmbit administratiu al qual sadrea. Hi ha una classe especial de declaraci, anomenada declaraci simple, en qu se substitueix la frmula declare sota jurament/promesa per simplement declare o faig constar. Altres tipus de declaracions administratives: declaraci de caducitat, declaraci de lesivitat. Declaracions de lmbit judicial: declaraci de fallida, declaraci de rebellia, declaraci dhereus, declaraci dutilitat pblica o dinters social.
90
ESQUEMES I EXEMPLES
La declaraci jurada
EXEMPLE 1
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Joan Pons i March, amb DNI nm. 08453980, domiciliat a Alacant, carrer de Cavallers, nm. 6, pis 8, CP 03080,
IDENTIFICACI
DE QUI DECLARA
DECLARE SOTA JURAMENT / PROMESA: Que acatar la Constituci, lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana i les lleis, i que no he estat separat mitjanant expedient disciplinari del servei de cap administraci pblica ni estic inhabilitat per a lexercici de funcions pbliques.
COS
SIGNATURA
DATACI
91
La declaraci jurada
EXEMPLE 2
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
SERVEI DE RECURSOS HUMANS
Declaraci dincompatibilitat
Dades personals Nom i cognoms: Adrea:

..................................................................................................................
DNI:
............................................. ................................
...............................................................................................................................................
Localitat:
Codi postal: .................................................................................................................................... Telfon: ......................................
IDENTIFICACI
DE QUI DECLARA
Cos/Escala/Categoria: Funcionari/ria de carrera Funcionari/ria inter/ina Funcionari/ria eventual Contractat/ada eventual Contractat/ada administratiu/iva Personal estatutari Presa de possessi per: Nou ingrs Excedncia voluntria Serveis especials Excedncia forosa Altres
Dacord amb larticle 10 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, dincompatibilitats del personal al servei de les administracions pbliques, i amb larticle 13.1 del Reial decret 589/1985, de 30 dabril,
COS
DECLARE: 1. Que no exercisc cap lloc de treball o activitat en el sector pblic, ni realitze activitats privades incompatibles o que requerisquen reconeixement de compatibilitat. 2. Que no percep pensi de jubilaci, retir o orfandat per drets passius o per qualsevol rgim de la Seguretat Social pblic i obligatori.
SIGNATURA DATACI
(Firma) Castell de la Plana, ............. d ............................................. de 200.....
92
La diligncia
DEFINICI
La diligncia s un document que, internament, acredita lexecuci dun trmit administratiu.

CARACTERSTIQUES
La diligncia constata nicament la realitzaci dun trmit en el decurs dun procediment administratiu. Per mitj de la diligncia es pot deixar constncia del desglossament dun document, duna presa de possessi, de la modificaci duna situaci laboral, dactes que consten en arxius, en expedients, etc. El text de la diligncia sha de redactar en forma impersonal (exemple 1), o usar la primera persona del singular si cal identificar lemissor (exemple 2). El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm), tot i que a vegades sintegra, fins i tot mitjanant la impressi amb un segell, en un altre document.
ESTRUCTURA
0. Capalera La capalera que identifica lorganisme sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Cos de la diligncia Sinicia amb les frmules: DILIGNCIA per fer constar que... FAIG CONSTAR: Que... A continuaci, el fet que sacredita. 2. Signatura Shi ha de fer constar, en primer lloc, i amb article, el crrec; desprs, la signatura i, per acabar, el nom i els cognoms. Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci. 3. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).
93
La diligncia
FAIG CONSTAR: Que el dia... es va resoldre la denncia presentada per...
Que el document presentat per... cont informaci sobre... DILIGNCIA per fer constar que en el dia davui ha declarat... sobre lexpedient... ... que contra els acords de la Junta de Govern del dia... no shi ha presentat cap recurs.
REMARQUES
La Llei orgnica del poder judicial estableix, en el seu mbit, diferents tipus de diligncies: de constncia, dordenaci, de comunicaci o dexecuci (art. 280.2), i fixa que sn responsabilitat dels secretaris judicials, tot i que poden habilitar altres funcionaris per autoritzar diligncies de constncia i de comunicaci. Les diligncies dordenaci (regulades a partir de larticle 288) tenen per funci donar als actes judicials el curs ordenat per la llei i impulsar formalment el procediment en els diversos trmits dacord amb les lleis processals i shan de limitar a lexpressi del que es dispose amb el nom del secretari que les dicte, la data i la signatura daquest.
94
ESQUEMES I EXEMPLES
La diligncia
EXEMPLE 1
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
DILIGNCIA per fer constar que Llus Gisbert i Navarro ha pres possessi com a funcionari de carrera daquesta Universitat el dia 6 dabril de 2001.
COS
La cap del Servei de Recursos Humans
SIGNATURA
Marta Huguet i Ripolls
Valncia, 27 dabril de 2001
DATACI
95
La diligncia
EXEMPLE 2
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
COS
FAIG CONSTAR: Que en el balan econmic de lexercici 2000 que el Departament de Qumica Orgnica i Inorgnica ha presentat a la Gerncia daquesta Universitat no consten les despeses de telfon produdes en aquest perode.
El cap del Servei de Gesti Pressupostria
SIGNATURA
Jaume Vilanova i Lloren
DATACI
Castell de la Plana, 18 de maig de 2001
96
Linforme
DEFINICI
Linforme s un document que emet una opini autoritzada, especialment de lmbit jurdic o tcnic, per tal de basar la resoluci que, sobre un tema concret, ha de dictar lrgan administratiu, judicial, etc.
CARACTERSTIQUES
Linforme, que pot rebre tamb altres noms (anlisi, estudi, nota informativa...), no es genera dofici, sin que ha de ser sollicitat en el decurs dun procediment administratiu. Hi ha diferents tipus dinformes: Preceptius: els que exigeix la normativa legal. Es classifiquen en determinants, si sn imprescindibles per poder dictar una resoluci, o no determinants; noms en el primer cas es paralitza el procediment administratiu. Facultatius: aquells que, sense obligaci legal, demana lrgan administratiu competent. Vinculants: aquells que determinen la decisi que pren lrgan que ha de resoldre. No vinculants: aquells que assessoren lrgan sollicitant, independentment de la decisi que shi adopte. Des dun punt de vista textual hi ha informes descriptius i valoratius, i, si satn estrictament el contingut, hi ha informes lliures, el contingut dels quals excedeix la qesti concreta que en justifica lelaboraci, i vinculats, que recullen nicament all que sels demana. Dacord amb la Llei 30/1992, els informes habituals del procediment administratiu sn facultatius i no vinculants. Sanomena dictamen linforme que no s merament descriptiu, sin que cont valoracions i opinions de les persones que el redacten, i proposta de resoluci el que proposa les decisions que shaurien de prendre, a la vista dels arguments recollits en linforme. La gran quantitat delements diversos que intervenen en la redacci dels informes implica, doncs, la dificultat de fixar-ne un model invariable que es puga aplicar sistemticament; en tot cas, aquest MANUAL proposa un esquema que estructura la informaci mnima que ha de contenir un informe.
97
Linforme
Pel que fa als verbs, cal usar la primera persona del singular, si s un rgan unipersonal el que redacta linforme, i la tercera del singular si linforme parteix dun rgan collegiat; si hi ha ms dun redactor tamb es pot usar la primera persona del plural. En tot cas els verbs shan descriure en present dindicatiu. Linforme sha de redactar de manera clara, neutra i concisa; no shi ha de fer constar dades que ja cont lexpedient corresponent o que siguen innecessries, i el crrec de la persona que redacta linforme noms sha de fer constar en la signatura, no en linterior del text (aquest vicerector, que subscriu aquest document, opina que...). El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
0. Capalera La capalera que identifica lorganisme emissor de linforme sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci En la part superior del document cal esmentar el nmero de lexpedient en qu sinscriu linforme, el departament o persona que el sollicita i lassumpte que analitza. Segons els casos la identificaci de linforme consta de lrgan que lemet i del motiu. Si es tracta dinformes preceptius determinants o informes vinculants, caldr fer-ho constar. 2. Cos de linforme Segons el contingut es diferencien dos tipus dinformes: a) Uns ms senzills, en qu, desprs una frase introductria, es fa lexposici darguments introduts per la paraula INFORME, en majscules i negreta, seguida de dos punts; i a continuaci, de manera numerada o introduts per la partcula Que o altres signes numrics o tipogrfics, els pargrafs que estructuren el contingut. b) Uns altres ms extensos i complexos, que solen separar el contingut en dos apartats: Relaci de fets: explicaci, de manera clara i concisa, dels precedents que motiven la redacci de linforme.
98
Linforme
Fonaments normatius: enumeraci dels arguments legals i daltre tipus que basteixen les conclusions de linforme. En ambds casos conv presentar cada argumentaci en pargrafs numerats. 3. Conclusi Aquest apartat, que somet en els informes descriptius, recull les conclusions a qu sha arribat; dacord amb el tipus dinforme la conclusi podr ser una proposta de resoluci, una valoraci, un resum dels aspectes ms importants del punt anterior, etc. 4. Signatura Shi ha de fer constar, en primer lloc, i amb article, el crrec que redacta linforme; desprs, la signatura, i, per acabar, el nom i els cognoms. Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci. En ocasions es posa lrgan que lemet. 5. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). 6. Annexos Aquest apartat recull, si cal, la documentaci, degudament numerada, que apareix citada en linforme; en uns casos s la que ha servit de base per redactar-lo i, en uns altres, els documents que aporten informaci complementria. La documentaci inclosa en els annexos s prescindible per a qui rep linforme, per de vegades pot resultar til per precisar aspectes o continguts de linforme.
Cal remarcar ls incorrecte que es fa del verb informar (vegeu la pgina 42). Propose que... Es proposa que... Proposem que... Considere que... Es considera que Considerem que... Desprs de tenir en compte les disposicions legals escaients... Aquesta Comissi considera que... Desprs de seguir tots els trmits que exigeix la normativa legal, aquest Servei de... emet el segent INFORME: Que... Que... Que...
99
Linforme
Desprs de seguir tots els trmits que exigeix la normativa legal, aquest Servei de... emet el segent
INFORME:
1r. Dacord amb la normativa... 2n. Ats que... 3r. Si es t en compte...
REMARQUES
Referncia legal: Llei 30/1992, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, captol III, secci 3a, articles 82-83. La gran quantitat de tipus dinformes obliga a considerar les directrius exposades en aquest MANUAL com a orientacions que poden ser modificades segons els casos; aix, per exemple, en un informe molt extens o complex es pot estructurar el contingut en captols i aquests en seccions, amb un ttol i un ndex que en resumisca el contingut.
100
ESQUEMES I EXEMPLES
Linforme
EXEMPLE 1
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Nm. dexpedient: 0956/96 rgan que sollicita linforme: Secretaria General rgan que emet linforme: Servei de Llenges i Terminologia Assumpte: el tractament amb minscula dels crrecs pblics INFORME EXPOSICI DE FETS La funci bsica dun text s assegurar la comunicaci, i la lletra majscula s un recurs ms que hi contribueix. Mara Moliner, en el Diccionario de uso del espaol afirma: La cuestin del uso de la letra mayscula en la inicial de ciertas palabras es la ms catica de la ortografa (...) El desconcierto que reflejan las normas anteriores es debido, naturalmente, a que el uso de la mayscula tiene ms valor reverencial que gramatical; puede decirse que es un signo psicolgico. Podra despojarse a las letras maysculas de todo valor ortogrfico y dejarlas convertidas en otro tipo de letra ms y, como tal, restringir su uso al principio de los escritos y detrs de punto, y, gramaticalmente, no pasara nada. De les dues funcions que poden exercir les majscules, la demarcativa i la distintiva, la primera no presenta cap problema; s en ls distintiu on es plantegen els dubtes i les vacillacions. En principi, i com a criteri general, es reserven les majscules per als noms propis; i en cap cas es pot considerar un crrec (secretari, president, rector) com a nom propi en el sentit dnic i distingible seguint Mara Moliner dels altres de la seua espcie; tamb el Diccionari de la llengua catalana de lEnciclopdia Catalana defineix el nom propi com aquell que designa un individu (en oposici a nom com, que designa una espcie). La publicaci de la Generalitat de Catalunya Majscules i minscules afirma en la introducci: sembla adequat (...) tractar els crrecs com a noms comuns sense tenir en compte consideracions jerrquiques o reverencials que a vegades tamb es corresponen amb el fet que siguin crrecs nics (president, secretari, etc.) o que no ho siguin (tinent dalcalde, vocal, etc.), tot i que no sempre es mant la majscula per als primers i la minscula per als segons.
IDENTIFICACI
COS EXPOSICI DE FETS
101
Linforme
EXEMPLE 1
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
La pretensi datorgar ms importncia a qualsevol crrec per posar-li una lletra majscula al comenament no deixa de ser, al capdavall, una discriminaci (ortogrfica) envers els altres treballadors pblics; aix, posarem en majscula president, ministre, director general, secretari, cap de servei, cap de negociat, administratiu, auxiliar, ordenana (...) agent urb, policia, notari, conductor, dependent, etc.? o alguns s i uns altres no? Els usos reverencials de les majscules sn, alhora, arbitraris i discriminatoris. El Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona en la publicaci Proposta ds de majscules i minscules, 1990, constata que en el llenguatge administratiu hi ha hagut un abs de les majscules. Labs de les majscules ha crescut els ltims anys per ls expressiu que en fa el llenguatge publicitari i per la resistncia al canvi dels sectors ms tradicionals de ladministraci. La modernitzaci que es pretn aplicar a totes les administracions pbliques els ltims anys tamb ha de comportar la modernitzaci i lactualitzaci dels aspectes lingstics recollits, per exemple, en el llibre Manual de estilo del lenguaje administrativo, fet pel Ministeri per a les Administracions Pbliques, pel que fa a lespanyol i per publicacions com Llengua i Administraci per al catal. La mateixa opini manifesta Josep Ruaix i Vinyet en la seua gramtica El catal/1, on, en la pgina 134, afirma: Una falsa idea del respecte fa escriure amb la inicial majscula noms de crrecs i ttols: senyor, doctor, mossn, duc, marqus, president, alcalde, rei, etc., per noms caldria recrrer-hi en les abreviatures, si s que hom jutja til de servir-sen. Les convencions referents a ls de les lletres majscules no formen part, almenys en aparena, dels assumptes lingstics crucials. En canvi, s evident que un sistema descriptura ben establert i coherent no es pot donar per acabat sense convencions daquesta mena. Totes les persones que escriuen o revisen textos han de seguir els mateixos criteris de referncia per usar de manera homognia les majscules i minscules.
COS EXPOSICI DE FETS
FONAMENTS NORMATIUS 1. El Manual de estilo del lenguaje administrativo, del Ministeri per a les Administracions Pbliques, Madrid, 1990, en la pgina 55 diu: Se escribirn con mayscula (...) los tratamientos personales cuando van en abreviatura. Si van completos, se escriben con minscula. 2. La revista Llengua i Administraci, editada per la Generalitat de Catalunya i lEscola dAdministraci Pblica de Catalunya, en el nmero 38, de mar de 1990, subscriu ls de les minscules i de les majscules que es proposa en les pgines 14-15 de Majscules
COS FONAMENTS NORMATIUS
102
ESQUEMES I EXEMPLES
Linforme
EXEMPLE 1
ESQUEMA
i minscules: Crrecs oficials... Sescriuen amb minscules inicials, tant si amb la designaci del crrec designem la persona concreta que el t com si no s aix. Exemples: el president de la Generalitat va arribar..., el Parlament t un president i una vicepresidenta primera..., el governador civil de Barcelona..., el conseller de Cultura..., el director general de Poltica Lingstica . I encara: Formes de tractament o de designaci genrica de les persones que precedeixen els noms propis. Sescriuen amb minscula inicial. Exemples: santa Marta, sant Antoni, sor Caritat, fra Ginebr, mossn Alcover, el senyor Serra, el professor Carreter, el general Escofet, el bisbe Jubany, el ministre Serra, el conseller Cullell, el rei Joan Carles, el lletrat senyor Pau Vallhonrat, la magistrada de lAudincia. 3. El Libro de estilo de la redaccin del Servei de Relacions Informatives de Presidncia de la Generalitat Valenciana, de desembre de 1985, en lapartat 2.40 diu: Los nombres de cargos y tratamientos no castellanos llevarn minscula inicial sea cual fuere la forma con que se escriban en sus respectivos idiomas (premier, her, sir, lord); i en el punt 2.37 diu: (...) se emplean minsculas en los cargos, salvo que se trate de dignidades de carcter nico, y aun en este caso siempre que no precedan al nombre de su titular. 4. La Proposta ds de majscules i minscules del Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, Barcelona 1990, en les pgines 9-10 indica: Crrecs oficials (...) Sescriuen amb minscula inicial. Ex.: el vicerector dEconomia i Administraci, els presidents de les divisions, la vicedegana Sra. Rosa Sol, el cap del Servei dEsports, el conseller dEnsenyament, lalcalde de... Formes de tractament o de designaci genrica de les persones que precedeixen els noms propis... Sescriuen amb minscula inicial. Ex.: la professora titular duniversitat Rosa Cam, ladvocat Joan Puig, lauxiliar administratiu Ramon Vidal, el doctor honoris causa Ramon Puig, la professora emrita Carme Pous, el comte Ramon Berenguer, santa Apollnia. 5. El llibre destil de leditorial Tres i Quatre, en la pgina 18, diu: Cal bandejar el criteri descriure amb majscula determinats mots amb la vana voluntat de conferir-los una major importncia. Aix, doncs, shauran descriure amb minscula tota mena de crrecs, de ttols i de dignitats, siga quina siga la seua importncia jerrquica: rei, papa, pontfex, emperador, sold, president, ministre, conseller, marqus, comte, etc.. 6. El llibre destil del Diari de Barcelona, en la pgina 51, punt 6.7 afirma: Qualsevol forma de tractament i tota mena de crrecs van en minscula: senyor, sant (excepte quan forma part dun topnim), bisbe, abat, president, ministre, director general, catedrtic, director, doctor, sndic de greuges, sndic de comptes, defensor del poble.
COS
FONAMENTS NORMATIUS
103
Linforme
EXEMPLE 1
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
7. El llibre destil del diari Avui, en la pgina 17, punt 4.3.3 diu: Escriurem amb minscula: a) Els crrecs i les formes de tractament: rei, papa, president (de la Generalitat, del govern, del FC Barcelona), director general, conseller, ministre, alcalde, doctor. 8. El llibre destil de la Radiotelevisi Valenciana (edici fotocopiada), en la pgina 42, punt B) expressa que cal escriure en minscula els crrecs i els tractaments: ministre, conseller, president, rei, papa, director general, etc..
COS FONAMENTS NORMATIUS
9. El Diccionari de la llengua catalana de lEnciclopdia Catalana quan defineix el terme honorable diu: (...) El president de la Generalitat i el del seu Parlament reben el tractament de molt honorable. 10. El Manual de documentaci per a ladministraci municipal de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana fa un s generalitzat dels crrecs amb minscules: alcalde-president, secretari, etc. 11. La prctica quotidiana de quasi tots els mitjans de comunicaci escrits fan s de les lletres minscules a lhora descriure els crrecs: Levante, Castelln Diario, El Pas, El Temps, Mediterrneo...
PROPOSTA En la documentaci escrita que genere la Universitat Jaume I sha dusar sempre la minscula en els crrecs i els tractaments personals.
CONCLUSI
Shan dusar les majscules per escriure les abreviatures dels crrecs noms quan aquests van acompanyats dels tractaments protocollaris. Excellentssim i Magnfic Rector Excellentssima Vicerectora la documentaci presentada per la senyora Broch com va afirmar lalcalde en la reuni Servei de Llenges i Terminologia Lassessor lingstic Excm. i Mgfc. Rector Excma. Vicerectora
SIGNATURA
Andreu Prior i Fandos
DATACI
Castell de la Plana, 20 dagost de 1996
104
ESQUEMES I EXEMPLES
Linforme
EXEMPLE 2
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
INFORME DEL VICERECTORAT DE RELACIONS INSTITUCIONALS I INTERNACIONALS SOBRE EL SERVEI DE VIATGES

1. Com indica la carta fundacional, la Societat de Relacions Internacionals va ser creada lany 1995 amb lobjectiu de promoure i incentivar la mobilitat internacional de la comunitat universitria, per especialment amb la intenci doferir un servei a la Universitat dAlacant. En tan sols 4 anys, hem aconseguit: a) 4.000 estudiants (nacionals i estrangers) durant lany 1999; b) 2.000 congressistes previstos per a lany 2000; c) 600 participants en el programa de viatges organitzats pel territori espanyol; d) El servei de projectes institucionals amb carcter internacional (Projecte Havana, Oficina 0,7, etc.). 2. Per tal de contribuir a aquesta tasca, lagncia de viatges de la Societat de Relacions Internacionals ha esdevingut un servei imprescindible. En vista de les necessitats creixents dels departaments i dels professors, la creaci dun servei de viatges a la Societat de Relacions Internacionals es va considerar un projecte positiu, que havia de ser extensible a tota la comunitat universitria i tenir carcter gratut. Una comissi davaluaci integrada pel Vicerectorat de Relacions Institucionals i Internacionals; la Vicegerncia de la Universitat dAlacant; el Servei Jurdic de la Universitat dAlacant, i la Societat de Relacions Internacionals, va determinar que la millor opci, a favor de linters general de la Universitat dAlacant, era encomanar a la Societat de Relacions Internacionals la gesti de viatges i allotjament; aquesta proposta va ser presentada a la Junta de Govern (amb data de 14/10/1999) i va ser aprovada per unanimitat. 2. La Societat de Relacions Internacionals, juntament amb Viatges Hispnia, t previst un equip hum de professionals integrat per dues persones a temps complet, dedicades exclusivament a ocupar-se de les necessitats de gesti de reserves i tramitaci de bitllets amb el suport de Viatges Hispnia i la Societat de Relacions Internacionals. 3. El nostre esperit s optimitzar tots els recursos que tenim per tal dassolir eficcia i eficincia en el nostre treball. Per tot aix, hem establert un procediment administratiu obert a tots els suggeriments que redueix les tasques burocrtiques i facilita la rapidesa i seguretat en el servei. Els beneficis immediats que ja tenim a labast sn: a) Targeta GEBTA dassistncia 24 hores. b) Pgina web per informar dels horaris i dels trajectes ms habituals, en la qual apareixeran publicades totes les promocions i tamb la informaci bsica per reservar viatges les 24 hores del dia. c) Bstia de suggeriments i reclamacions, que podeu enviar les 24 hores del dia per correu electrnica: viajes@sri.ua.es
IDENTIFICACI
COS
El secretari del Vicerectorat
SIGNATURA
Alexandre Soriano Ferrer Alacant, 5 de febrer de 2002
DATACI
105
La invitaci
DEFINICI
La invitaci s una convocatria per mitj de la qual es demana a alg lassistncia a un acte pblic, com ara una conferncia, una inauguraci, una exposici, etc.
CARACTERSTIQUES
La invitaci pertany, juntament amb la convocatria de reuni i la citaci, al grup de documents que podem aplegar sota el terme convocatria. En general, les invitacions sn impreses i, tant per lestructura com pel tractament personal i el grau de formalitat, sacosten ms al model del saluda. En el cas que no sen vulga fer un tiratge imprs o shaja denviar a un nombre redut de persones es pot seguir el model de lofici. Pel que fa al tractament personal, en la invitaci se sol emprar la tercera persona del singular, tant per a lemissor com per al receptor. No obstant aix, sutilitza el tractament de vs en el cas dinvitacions no personalitzades. Com en el saluda, shi pot usar els tractaments protocollaris, perqu es tracta dun document molt formal; en tot cas, per, s preferible prescindir-ne. Els temps verbals que cal emprar-hi sn el present dindicatiu i el futur. Les invitacions es poden fer amb formats molt diversos i ben diferenciats de lestndard ISO A4 dels documents administratius.
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de la instituci que emet la invitaci sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de lorganisme, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci de qui convida Lemissor sidentifica amb el nom, els cognoms i el crrec o b noms amb el crrec. 2. Cos de la invitaci Aquest apartat inclou: Frmula dinvitaci: ...invita..., ...es complau a convidar-vos... Identificaci de lacte a qu es convida. Data. Lloc. Hora.
106
La invitaci
3. Dataci La invitaci s un document que no sha de registrar, per tant noms duu una nica dataci, que sestructura com segueix: la poblaci, el nom del mes escrit en lletres minscules, la preposici de i lany escrit en xifres. 4. Informaci ocasional Aquest tipus dinformaci, com ara la confirmaci de lassistncia, si shi ha de portar la invitaci, les personalitats que assistiran a lacte, etc., sha de posar desprs de la dataci, i amb un cos de lletra menor.
Els verbs invitar i convidar sn sinnims. ...t lhonor de convidar-vos... ...es complauen a convidar-vos... ...es complau a invitar-vos... ...us convida a... ...us invita a... ...lacte ser presidit per... ...sota la presidncia de... ...a crrec de... ...cal confirmar lassistncia... ...que tindr lloc a... ...en acabar lacte, se servir un cctel...
REMARQUES
La invitaci no ha de portar ni frmula de salutaci ni frmula de comiat; tampoc no sha de signar. Si la invitaci sadrea a una persona determinada, cal recordar que en valenci no sha de posar davant del nom la preposici a, ja que tant el verb invitar com convidar sn transitius. Exemple: El rector de la Universitat de Valncia / invita / la senyora Grcia Marqus... El disseny de la invitaci pot ser molt diferent, segons el tipus dacte, la destinaci, etc.
107
La invitaci
EXEMPLE 1
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
IDENTIFICACI
DE QUI CONVIDA
El rector de la Universitat Politcnica de Valncia
Es complau a convidar-vos a lhomenatge que es far a Joan Fuster, en el qual intervindr el president de la Generalitat.
COS
Lacte tindr lloc el dia 9 doctubre, a les 11 h, a la sala dactes del campus del cam de Vera, s/n.
DATACI
Valncia, setembre de 2000
108
ESQUEMES I EXEMPLES
La invitaci
EXEMPLE 2
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Carrer de la Nau, 2 Valncia Telfon 963864100
El vicerector de Cultura de la Universitat de Valncia invita Carme Falc i Negre a la inauguraci de la nova sala dexposicions daquesta Universitat.
IDENTIFICACI
DE QUI CONVIDA
INFORMACI
Lacte ser presidit pel rector i, en acabat, shi servir un cctel.
Dia: 23 de febrer de 2001 Hora: 20 h Lloc: c/ la Nau, 2
OCASIONAL
COS
Valncia, gener de 2001
DATACI
109
La notificaci
DEFINICI
La notificaci s un document amb qu es comunica una resoluci o qualsevol altre acte administratiu a la persona interessada.
CARACTERSTIQUES
s un document altament formalitzat i destructura ben fixada. No sha de confondre, doncs, amb una altra mena de documents que, si b tamb traslladen informaci de ladministraci als ciutadans, tenen una naturalesa diferent, per contingut i per funci: cartes, oficis, circulars, citacions, etc. El tractament personal que cal usar-hi s, per a lemissor, la primera persona del singular (jo) i, per al receptor, la segona persona del plural (vs). Segons els casos tamb es pot usar, per a lemissor, el plural (nosaltres), si es vol representar la instituci o unitat administrativa en lloc de la persona concreta que fa la notificaci. Pel que fa a ls verbal, si la notificaci i la resoluci tenen la mateixa data, la referncia al moment que es dicta la resoluci sha de fer en pretrit indefinit: ha dictat. Si porten data diferent, en pretrit perfet perifrstic: va dictar. El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de la instituci que trasllada la notificaci sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de lorganisme, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci del destinatari Les dades del destinatari shan de posar al marge superior esquerre del paper davall de la capalera (excepte si susen sobres amb finestra) i cal que shi expresse: Nom i cognoms. Adrea. Codi postal i ciutat. 2. Frmula de notificaci Comena amb lestructura Us notifique que... i, a continuaci, la informaci bsica, que sol replegar la referncia a lexpedient o recurs sobre el qual es resol, i la data i lrgan que dicta la resoluci.
110
La notificaci
3. Cos de la resoluci Shi ha de reproduir el text ntegre de la resoluci, entre cometes. En alguns casos, i per raons dextensi, es pot trametre, adjunt, el text de la resoluci. 4. Recursos pertinents Cal que hi conste obligatriament si la resoluci s definitiva o no en la via administrativa, els recursos que la persona interessada pot interposar-hi, lrgan davant del qual shan de presentar i el termini de presentaci. 5. Signatura Shi ha de fer constar, en primer lloc, i amb article, el crrec que trasllada la resoluci; desprs, la signatura, i, per acabar, el nom i els cognoms. Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci. 6. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).
Us notifique que... Us notifiquem que... ...contra aquesta resoluci podeu interposar recurs... ...dins del termini dun mes comptador des de la data de la notificaci... ...tamb podeu interposar qualsevol altre recurs que considereu procedent... ...recurs de... davant...
REMARQUES
La notificaci, que s un tipus especial dofici, ha de ser cursada en el termini de deu dies a partir de la data en qu lacte haja estat dictat; aix sha de fer per qualsevol mitj que permeta tenir constataci que la persona interessada lha rebuda, i tamb de la data, la identitat i el contingut de lacte notificat. Lacreditaci de la notificaci efectuada sha dincorporar a lexpedient. Cal tenir en compte la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, especialment els articles 42, 58 i 59, i la Llei 4/1999, que la modifica.
111
La notificaci
EXEMPLE
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
IDENTIFICACI
DEL DESTINATARI
Josep Mir i Pladevall Avinguda del Port, 23, 2n 46003 Valncia
FRMULA DE NOTIFICACI
Us notifique que la rectora de la Universitat va dictar, el passat dia 24 de maig de 2001, la resoluci segent: Vista la sollicitud presentada per Josep Mir i Pladevall el dia 18 de maig de 2001, amb el nmero de registre 3423, en qu demana la convalidaci de les matries segents: Reactors Qumics i Processos Industrials Introducci al Laboratori Qumic Termodinmica dels Processos Industrials Ats que dels informes preceptius de la Comissi Assessora de Convalidacions daquesta Universitat es dedueix que no s procedent la convalidaci demanada, ja que no hi ha una correspondncia exacta de continguts i de crdits, Aquest Rectorat RESOL no concedir la convalidaci sollicitada.
COS
RECURSOS
Contra aquesta resoluci, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contencis administratiu davant del Jutjat Contencis Administratiu de Valncia, en el termini de dos mesos comptadors a partir del dia segent al de la notificaci. La cap del Gabinet del Rectorat
SIGNATURA
M. Josep Benavent i Vilar
DATACI
Valncia, 25 de maig de 2001
112
Lofici
DEFINICI
Lofici s una comunicaci escrita que emet un organisme oficial i que sintegra en la tramitaci dun procediment administratiu.
CARACTERSTIQUES
Lofici t un carcter estrictament oficial i un to formal, neutre, objectiu i impersonal. El contingut s monotemtic, es refereix a un expedient en qu sintegra i concreta documentalment una actuaci administrativa prevista legalment. Lestructura daquest document est molt fixada. Hi ha dos tipus doficis: Lofici intern: sadrea a un altre rgan de la mateixa administraci i t una redacci ms concisa i impersonal. Lofici extern: sadrea a rgans dunes altres administracions, empreses privades o particulars. El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de lrgan que redacta lofici sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci del destinatari La disposici daquestes dades s la segent: Nom i cognoms/Crrec. Adrea: c/, nm., pis, etc. Codi postal i ciutat. Els oficis externs shan dadrear individualment a una persona designada pel seu nom. Els oficis de carcter intern, cal adrear-los al crrec de lrgan administratiu, no a la persona que locupa, o b directament a lorganisme.
113
Lofici
2. Salutaci En les comunicacions oficials internes no es posa cap frmula de salutaci. Els oficis externs es poden introduir amb una frmula de salutaci formal, com ara Senyor/a. 3. Cos de lofici Lordenaci lgica del contingut s: Presentaci de lassumpte. Desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc. Conclusi: sntesi, petici, etc. 4. Comiat No sha de posar cap frmula de comiat en els oficis interns. En els oficis de carcter extern sovint no susa, per quan sutilitza s notablement formal, per exemple Atentament. 5. Signatura Shi ha de fer constar, en primer lloc, i amb article, el crrec; desprs, la signatura, i, per acabar, el nom i els cognoms. La disposici dels elements s la segent: Crrec (amb article). (Signatura.) Nom i cognoms. Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci. 6. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). Tampoc es posa punt al final de la dataci.
TERMINOLOGIA
adjuntar v tr Enviar juntament amb una carta, ofici, etc., altres documents. Us adjunte les llistes dalumnes de tercer curs.
114
Lofici
Com a adjectiu susa generalment entre comes, concordant amb la paraula a la qual es refereix. Us tramet, adjunt, linforme... Us tramet, adjuntes, les sollicituds... acompanyar v tr Adjuntar una cosa a una altra considerada com la principal. Heu dacompanyar la sollicitud amb la documentaci requerida. annexar v tr Adjuntar alguna cosa a una altra de manera que aquella depenga daquesta, li servisca de complement. Annexem els informes a lacta de la reuni. trametre v tr Fer anar alg o alguna cosa a la seua destinaci, enviar. Us tramet els informes que vau demanar.
FRASEOLOGIA
En relaci amb..., us comunique que... Per tal que/de..., us demane que... Us tramet, adjunt, linforme Us trametem, adjunta, la carta Us trametem, adjunts, els informes Us tramet, adjuntes, les cartes Us faig arribar la llista de... En resposta a..., us comunique que... Per tal que en tingueu coneixement... Perqu en prengueu coneixement i tinga els efectes que corresponga, us tramet... Dacord amb el que disposa larticle... del..., us comunique... Us enviem, perqu en prengueu coneixement, ... En data..., ens ha arribat... En resposta al vostre escrit... Pel que fa a... Us comuniquem... Us demanem que...
115
Lofici
REMARQUES
Alguns oficis tenen imprs un quadre en la part superior dreta, on sindica: - La data (que es representa numricament). - Els nmeros de referncia (nmero didentificaci de lexpedient o el nmero deixida o dentrada), tant per a lrgan emissor (referncia nostra: r/n) com per a lrgan receptor (referncia vostra: r/v). - Una descripci succinta de lassumpte a qu es refereix la comunicaci. - Ladrea del receptor, que se sol situar en un quadre a part, ajustat a lespai que correspon a la finestreta en els sobres que en porten. En els oficis externs, quan se cita per primera vegada les disposicions administratives, cal fer-hi constar el nmero, la denominaci i la data, i el diari oficial en qu apareguen publicades. Tamb han de contenir una informaci detallada sobre els fonaments legals, les vies de recurs, els terminis, etc., que facilite a la persona destinatria el coneixement dels efectes i les circumstncies de la comunicaci rebuda.
116
ESQUEMES I EXEMPLES
Lofici
EXEMPLE 1
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Vicerector dOrdenaci Acadmica Campus del Riu Sec 12071 Castell de la Plana
IDENTIFICACI
DEL DESTINATARI
Us trametem, adjunta, una cpia de la sollicitud rebuda en aquest Deganat referent a la petici davaluaci presentada per Manuela Bernat i Broch, de la titulaci de Psicologia, i us demanem que ens trameteu informaci sobre la normativa que shi aplica a la Universitat Jaume I, per tal de portar endavant el procs de la revisi.
COS
El deg de la Facultat de Cincies Humanes i Socials
SIGNATURA
Ferran Peirats i Altava Castell de la Plana, 20 de mar de 2001
DATACI
117
Lofici
EXEMPLE 2
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
ASSUMPTE
- Valncia, - R/n - R/v - Assumpte
6-4-2001 JAB/gmi Impagament de factures
Serveis DSL Sr. Vicent Carceller i Bosc C/ Alboraia, 33, 3r, 2a 46010 Valncia
IDENTIFICACI
DEL DESTINATARI
SALUTACI
COS COMIAT
El gerent de la Universitat de Valncia Us trametem, adjuntes, les cpies de les factures que han estat impagades per la vostra empresa per tal que feu les gestions oportunes a fi de satisfer el deute que heu contret amb aquesta Universitat.
SIGNATURA
Jaume Traver i Roig
118
El recurs
DEFINICI
En lmbit administratiu, el recurs s un document mitjanant el qual la persona interessada demana a una autoritat que anulle o modifique una resoluci o un acte administratiu que considera perjudicial per als seus interessos o contrari als seus drets.
CARACTERSTIQUES
El recurs es pot redactar amb els mitjans grfics que es considere oport, per shi ha de mantenir lestructura bsica que fixa la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, modificada per la Llei 4/1999 (BOE nm. 12, de 14 de gener). Ladministraci, per, pot facilitar un model unificat per a la interposici de recursos. La persona que interposa el recurs ha dusar-hi la primera persona del singular (jo), que respon a un estil ms directe de redacci administrativa i identifica clarament lemissor. La referncia a la destinaci es pot fer de manera impersonal o, si es prefereix, emprar-hi la segona persona del plural (vs). El temps verbal que susa en els recursos s el present dindicatiu. El format del document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de lorganisme que ofereix el model de recurs sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci de qui presenta el recurs Cal identificar de manera obligatria la persona que recorre o, si s el cas, el seu representant, amb les dades segents: Nom i cognoms. Document didentitat. Adrea postal completa o lloc i mitj a lefecte de notificacions. Sempre que es consideren rellevants per al procediment shi poden afegir dades opcionals, com ara el telfon, la professi, etc.
119
El recurs
2. Formulaci del recurs Consta duna exposici en qu es concreta lacte que s objecte de recurs. Es pot obrir amb una allusi a la normativa legal corresponent i, a continuaci, desprs de la frmula de recurs (FORMULE RECURS... o INTERPOSE RECURS...), en majscules i negreta, cal que hi consten les dades segents: El crrec o lrgan que va dictar la resoluci i la data. La identificaci de lexpedient. La data de la notificaci. Lallusi a la normativa tamb es pot posar desprs de la frmula de recurs. 3. Allegacions Aquest apartat comena amb el ttol ALLEGACIONS, en majscules i negreta. Desprs shi exposen els fonaments de dret i els motius en qu es basa la interposici del recurs. Tamb shi fa constar, si escau, la documentaci que es presenta adjunta. Les allegacions shan de redactar de manera sinttica i en pargrafs diferenciats. 4. Sollicitud Sintrodueix amb la paraula SOLLICITE (o SOLLICITUD), en majscules i negreta. Desprs, dos punts i, introduda per la conjunci Que (en majscula inicial), la petici concreta que es fa: la revocaci o modificaci de la resoluci objecte de recurs. Les altres peticions o remissions que es puguen fer a les allegacions shan de redactar en pargrafs diferents i introduir-les tamb per la conjunci Que. 5. Signatura Com que les dades que identifiquen la persona que signa el recurs ja consten al principi del document, no cal repetir-ne en aquest apartat el nom i els cognoms; nhi ha prou amb la signatura. 6. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). 7. Destinaci rgan, centre o unitat administrativa a qu sadrea el recurs. Normalment sexpressa al peu del document i en majscules.
120
El recurs
...que visc al carrer de Jaume Roig, nmero 14, pis 4t, de Valncia... Dacord amb larticle 115 de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com... ...contra la resoluci dictada pel rector de la Universitat d... el dia 5 de febrer de 2002, en lexpedient instrut sobre..., en el qual sc persona interessada... La resoluci em va ser notificada el dia 8 de gener de 2002. ...i presente, adjunta a aquest recurs, la documentaci que prova... ...la qual cosa acredite amb els documents annexos que indique tot seguit. ...dacord amb la declaraci presentada per... ...dacord amb el que estableixen el Reial decret... i els Estatuts de... ...en aplicaci de..., sobre... SOLLICITE: Que es dicte resoluci per revocar la resoluci. SOLLICITE: Que dicteu resoluci per revocar la que s objecte de recurs. Demane que es modifique la resoluci que s objecte daquest recurs en els termes segents: ...fent s del dret que em confereix larticle... ...dacord amb els criteris generals establerts per... i la normativa aprovada...
REMARQUES
Els tipus de recursos administratius, el procediment, els terminis i tamb altres aspectes sobre el seu contingut i estructura estan fixats per la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (especialment el captol II, que comprn de larticle 107 al 119) i per la Llei 4/1999 que la modifica. Segons aquesta Llei, hi ha tres tipus de recursos: el recurs dalada, que sinterposa davant del titular de lrgan superior jerrquic del que va dictar lacte, quan aquest no posa fi a la via administrativa, en el termini dun mes; el recurs potestatiu de reposici, que es presenta contra actes que posen fi a la via administrativa davant del mateix rgan que els va dictar, en el termini dun mes, i el recurs extraordinari de revisi, que es presenta contra els actes ferms en la via administrativa, davant de lrgan administratiu que els va dictar i noms en els supsits que preveu larticle 118 de la Llei 30/1992.
121
El recurs
Un altre cas ben diferenciat de recursos administratius s el dels anomenats recursos contenciosos administratius, que regula la Llei 29/1999, de 13 de juliol, de la jurisdicci contenciosa administrativa, i amb els quals es plantegen accions judicials contra actuacions de ladministraci pblica o relacionades amb normes de rang inferior al de llei. En tot cas no hem de confondre el recurs amb la reclamaci; aquesta s una acci que la persona interessada ha de formular com a requisit previ a lexercici davant de la jurisdicci civil o laboral de tota classe de demandes contra ladministraci fonamentades en el dret privat o laboral.
122
ESQUEMES I EXEMPLES
El recurs
EXEMPLE
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
(SI ESCAU)
Joan Castellet i Pons, tcnic de manteniment de la Universitat Jaume I, amb el DNI nmero 18679940, amb domicili a Castell de la Plana, plaa del Bisbe Pont i Gol, nmero 6, codi postal 12002 i telfon 964240322, Dacord amb larticle 114 de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, FORMULE RECURS DALADA Contra la resoluci dictada pel gerent de la Universitat Jaume I de Castell el dia 6 dabril de 2001, en lexpedient instrut sobre la concessi dun perms, per realitzar funcions sindicals, en el qual sc la persona interessada. La resoluci em va ser notificada el dia 9 dabril de 2001. ALLEGACIONS La resoluci no respecta la normativa vigent pel que fa a la legislaci sindical, ja que larticle 10, apartat h, del Conveni collectiu per al personal laboral de les universitats pbliques valencianes, el qual ms daplicaci, diu que es concediran permisos per realitzar funcions sindicals, de formaci i/o representaci de personal, en els termes que reglamentriament es determinen per als funcionaris pblics. En aquest mateix sentit, larticle 10, de la Llei orgnica 11/1985, de 2 dagost, de llibertat sindical, en lapartat 2 estableix que les seccions sindicals constitudes legalment poden nomenar, en empreses de 750 fins a 2.000 treballadors, 2 delegats sindicals; i en lapartat 3 daquest mateix article es preveu que aquests delegats sindicals tinguen les mateixes garanties que les establertes legalment per als membres del comit dempresa o dels rgans de representaci que sestablisquen en les administracions pbliques. La documentaci que us vaig presentar per sollicitar el perms justificava el nomenament que em va fer la secci sindical per a la tasca encomanada. SOLLICITE Que es revoque la resoluci que s objecte de recurs.
IDENTIFICACI DE QUI
PRESENTA EL RECURS
RECURS
ALLEGACIONS
SOLLICITUD SIGNATURA
Castell de la Plana, 16 dabril de 2001 RECTORAT DE LA UNIVERSITAT JAUME I
DATACI
DESTINACI
123
La resoluci
DEFINICI
La resoluci s un document amb qu un rgan de ladministraci expressa la decisi que ha pres sobre un assumpte i que generalment comporta lacabament del procediment administratiu.
CARACTERSTIQUES
La redacci de les resolucions pot seguir dos models: El primer presenta una estructura amb apartats ben diferenciats que sintrodueixen amb epgrafs identificadors (RELACI DE FETS, FONAMENTS DE DRET, RESOLUCI), en majscules i negreta, i usa oracions independents per expressar els continguts. s el model cada vegada ms usat, especialment en les sentncies judicials, i preserva millor els principis de simplicitat i comprensibilitat del llenguatge administratiu. Un altre model, usat noms per a resolucions curtes, sestructura com una nica frase que comena amb oracions subordinades, unes introdudes per vist/a (part expositiva) i altres, desprs de punt i a part, introdudes per ats/a (part argumentativa); a continuaci, i en un pargraf diferent, loraci principal (part dispositiva) introduda per RESOLC, en majscules i negreta. El tractament personal que cal usar-hi s, per a lemissor, la primera persona del singular (jo), si es tracta dun rgan unipersonal, o la tercera persona del singular (ell/ella), si dicta la resoluci un rgan collegiat; per al receptor, tot i que la resoluci s un acte del procediment administratiu en el qual no sexpressa el destinatari, cal emprar, si sescau, la segona persona del plural (vs). El temps verbal que susa en les resolucions s el present dindicatiu. El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de la instituci que dicta la resoluci sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de lorganisme, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc.
124
La resoluci
1. Identificaci de lexpedient Cal expressar-hi les dades que permeten a lemissor identificar el document i classificar-lo amb la resta de documentaci generada pel procediment. Aquest apartat s opcional. 2. Relaci de fets Tamb anomenada part expositiva; shi ha de fer constar els diferents fets i accions seguits des de linici de lexpedient. Per facilitar la visualitzaci i la comprensi del contingut conv expressarlo en pargrafs diferenciats i de manera sinttica; lepgraf introductori s: RELACI DE FETS. En el model ms senzill aquest apartat comena per Vist/a... 3. Fonaments de dret En aquest apartat, tamb anomenat part argumentativa, es fa referncia de manera succinta a les disposicions legals en qu es basa la resoluci; lepgraf introductori s: FONAMENTS DE DRET. En el model ms curt el text sintrodueix per Ats/a... Si no es tracta de resolucions motivades, aquest apartat es pot ometre. 4. Resoluci Tamb anomenada part dispositiva, s una exposici de la decisi presa, encapalada per una frmula lingstica com ara: RESOLC, Aquesta Comissi ACORDA o HE RESOLT; tamb es pot introduir o concloure amb frases i connectors com ara: Fent s de les atribucions que mhan estat atorgades, Per aix, En conseqncia, etc. 5. Recursos Cal expressar els recursos que siguen procedents contra la resoluci, lrgan administratiu o judicial davant del qual shan de presentar i el termini per interposar-los, sense perjudici que les persones interessades en puguen exercir qualsevol altre que consideren oport. 6. Signatura Shi ha de fer constar, en primer lloc, i amb article, el crrec que dicta la resoluci; desprs, la signatura, i, per acabar, el nom i els cognoms. Desprs del crrec i del nom no es posa cap signe de puntuaci. Si la resoluci semet per delegaci, cal fer-ho constar (p. d., a ms dexpressar la disposici o acte en qu es fonamenta la capacitat de resoldre.
125
La resoluci
7. Dataci La dataci consta de la localitat (sense preposici) i la data: el dia (en xifres), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt).
...amb data... hem rebut una sollicitud... ...fou examinat linforme de... ...ha presentat la documentaci exigida... ...desprs destudiar la proposta... ...a proposta de la comissi de... ...dacord amb la proposta presentada per... ...la Llei 30.../larticle... atorga competncies a... per emetre resolucions... ...dacord amb el que fixa el Decret... i la normativa de... ...en aplicaci de..., sobre... Vist/a... Vist que... Ats/a... Ats que... ...fent s de les atribucions que em confereix larticle... ...dacord amb els criteris generals establerts per... i la normativa aprovada... Contra aquesta resoluci, que posa fi a la via administrativa, podeu interposar recurs... davant d... en el termini d..., sense perjudici que pugueu fer s de qualsevol altre recurs que considereu oport.
REMARQUES
El contingut i lestructura de les resolucions administratives estan amplament establerts per la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (especialment pels articles 42, 43, 44, 55, 89, 93, 113, 117, 119, 124, 138), i per la Llei 4/1999 (BOE 14-1-99), que la modifica. Ja en van fixar els requisits formals lOrdre de 10 de gener de 1981 (BOE 14-1-81) i lOrdre de 7 de juliol de 1986 (BOE 22-7-86). I tot i que aquestes dues disposicions han estat derogades pel Reial decret 1465/1999, de 17 de setembre (BOE 25-9-99), el contingut resulta suficientment rellevant i actual com per considerar-les de referncia obligada.
126
La resoluci
Dacord amb larticle 13.2 de la Llei 30/1992 no es poden delegar competncies sobre la resoluci de recursos en els rgans administratius que hagen dictat els actes objecte de recurs. A ms, en les resolucions administratives que sadopten per delegaci cal indicar expressament aquesta circumstncia i es consideraran dictades per lrgan delegant. La comunicaci de les resolucions a les parts interessades es fa mitjanant un document especfic anomenat notificaci (vegeu aquest document en la pgina 125). En alguns casos susa la proposta de resoluci, document intern generat per lrgan inferior al que ha de resoldre i que cont el text que es proposa per a la resoluci definitiva.
127
La resoluci
EXEMPLE 1
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
IDENTIFICACI DE LEXPEDIENT
Expedient nm. 9887 de la Universitat dAlacant. RELACI DE FETS 1. El dia 2 dabril de 2001 Antnia Vizcarro Llopis va presentar un escrit, amb el nmero de registre 1223, en qu recorria contra la denegaci de lajuda assistencial que havia sollicitat per al curs 2000-2001. 2. La Comissi Econmica ha revisat les dades aportades per la interessada dels mrits aportats i ha comprovat que hi va haver un error en la baremaci.
RELACI DE FETS
FONAMENTS
DE DRET
FONAMENTS DE DRET 1. La legislaci vigent atorga la competncia en aquests afers a la Comissi Econmica, amb el vistiplau del rector. 2. La disposici 1998/99 del Rectorat daquesta Universitat estableix els requisits mnims que cal reunir per aconseguir ajudes assistencials. Per tant,
RESOLUCI
RESOLC Acceptar la reclamaci de referncia i ordene que siga pagada la quantitat concedida a partir del dia 2 de maig de 2001. Contra aquesta resoluci, que no posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs dalada, davant del Rectorat, en el termini dun mes comptador a partir del dia segent al de la notificaci. La vicerectora de Docncia (p.d. Resoluci de 23-9-2000)
RECURSOS
SIGNATURA
M. Josep Benavent i Vilar
DATACI
128
ESQUEMES I EXEMPLES
La resoluci
EXEMPLE 2
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
Vista la sollicitud presentada per Josep Mir i Pladevall el dia 20 dabril de 2001, amb el nmero de registre 3423, en qu demana la convalidaci de les matries segents: Introducci al Laboratori Qumic Reactors Qumics i Processos Industrials Termodinmica dels Processos Irreversibles Ats que dels informes preceptius de la Comissi Assessora de Convalidacions daquesta Universitat es dedueix que no s procedent la convalidaci demanada, ja que no hi ha una correspondncia exacta de continguts i de crdits, Aquesta Comissi de Convalidacions RESOL
IDENTIFICACI DE LEXPEDIENT FETS
RAONS
RESOLUCI
No concedir la convalidaci sollicitada. Contra aquesta resoluci, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contencis administratiu davant del Jutjat Contencis Administratiu de Valncia, en el termini de dos mesos comptadors a partir del dia segent al de la notificaci.
RECURSOS
La presidenta de la Comissi de Convalidacions
SIGNATURA
Isabel Bellver i Guardiola Valncia, 24 dabril de 2001
DATACI
129
El saluda
DEFINICI
El saluda s un document formal de carcter protocollari usat per a comunicacions breus (agraments, felicitacions, salutacions) que no forma part ni de la gesti ni del procediment administratius.
CARACTERSTIQUES
El saluda s un document destructura i continguts molt establerts, que noms sha demprar en casos molt concrets dalta formalitat. Noms lusen els alts crrecs de ladministraci i pot ser fcilment substitut per altres documents com la carta, la invitaci, etc. El tractament personal que cal utilitzar-hi s la tercera persona del singular, tant per a lemissor (ell/ella) com per al destinatari (vost). Lestabilitat dels diferents elements que configuren el saluda fa que, quasi sempre, noms calga emplenar el contingut, el nom del destinatari i la data sobre el model fet a la impremta. El carcter diferenciat del saluda entre els altres documents de qualsevol procediment administratiu, afegit al carcter formal i protocollari que el caracteritza, permet disposar el text centrat; a ms, si es considera oport, shi pot anteposar als crrecs els tractaments protocollaris que hi escaiguen. El format daquest document s, generalment, ISO A5 (148 mm x 210 mm).
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de la instituci a la qual pertany el crrec que saluda sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de lorganisme, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci de qui saluda Shi ha de fer constar el crrec i el nom de lorganisme al qual representa. En aquest document es pot introduir el crrec amb el tractament protocollari que hi corresponga, encara que, generalment, s aconsellable prescindir-ne. 2. Frmula de salutaci La frmula de salutaci es redueix a la paraula SALUDA impresa en un pargraf independent, en majscules i negreta.
130
El saluda
3. Cos del saluda En aquest apartat es fa constar el nom i els cognoms del destinatari i la informaci sobre el motiu de la salutaci (agrament, felicitaci, etc.), per mitj dun text breu. Els diferents verbs que estructuren les oracions senllacen amb la conjunci i. 4. Signatura En el cas del saluda, la signatura es redueix a posar la rbrica a sota del nom de la persona que fa la salutaci, i que ja apareix imprs en el document. 5. Frmula de comiat Les estructures que serveixen de frmules de comiat en el saluda sn molt similars i, convencionalment, es redueixen a les segents: es complau a expressar-li el testimoniatge de la seua consideraci; o aprofita locasi per testimoniar-li la seua consideraci. 6. Dataci La dataci sestructura segons els components segents: la localitat (ja impresa), el mes (en lletres minscules) i lany (en xifres i sense punt). Optativament shi pot posar tamb el dia (en xifres).
SALUDA ... el seu bon amic... i li agraeix... SALUDA ... la senyora... i la felicita per... SALUDA ... el senyor... i es complau a invitar-lo a...
REMARQUES
En valenci no sha de posar la preposici a davant del nom del destinatari, ja que el verb saludar s transitiu. Exemple: La rectora de la Universitat dAlacant / SALUDA / el senyor Maties Grau... Cal usar els tractaments protocollaris amb precisi, dacord amb la legislaci i els usos tradicionals. En tot cas shan de restringir a casos destricte protocol. sndic/sndica de Greuges Illustrssim/Illustrssima deg/degana de facultat Illustrssim/Illustrssima Illm. / Illma. Illm. / Illma.
131
El saluda
director/directora descola universitria Illustrssim/Illustrssima Illm. / Illma. director/a dinstitut universitari Illustrssim/Illustrssima Illm. / Illma. gerent Illustrssim/Illustrssima Illm. / Illma.
president/presidenta del Consell dUniversitats Excellentssim/Excellentssima Excm. / Excma. rector/rectora Excellentssim/a i Magnfic/a Excm. i Mgfc. / Excma. i Mgfca.
secretari/secretria general del Consell dUniversitats Illustrssim/Illustrssima Illm. / Illma. secretari/secretria general duniversitat Illustrssim/Illustrssima Illm. / Illma. vicedeg/vicedegana Illustrssim/Illustrssima vicegerent Illustrssim/Illustrssima vicerector/vicerectora Excellentssim/Excellentssima Illm. / Illma. Illm. / Illma. Excm. / Excma.
Aquests tractaments han danar units al crrec (lHonorable Conseller dAdministraci Pblica) i no a la persona (lHonorable Senyora Puig) i el gnere dels termes sha dadaptar al sexe de la persona a la qual pertany (Illustrssim Deg/Illustrssima Degana). Aix mateix, els crrecs, que han danar sempre en minscules, es posen en majscules quan van acompanyats del tractament protocollari. ...lExcellentssimVicerector de la Universitat deValncia. la Molt Honorable Presidenta de la GeneralitatValenciana. lExcellentssim i Magnfic Rector de la Universitat Jaume I, el senyor Carles Sos.
132
ESQUEMES I EXEMPLES
El saluda
EXEMPLE
ESQUEMA
CAPALERA
DE LORGANISME
La secretria general de la Universitat Jaume I
IDENTIFICACI DE QUI SALUDA
S A L U DA
SALUTACI
el professor Francesc Herrero Prior i li agraeix la collaboraci prestada per lInstitut de Tecnologia Cermica, que presideix, en els actes dobertura del curs acadmic 2000-01.
COS
SIGNATURA
Maria Planells i Verdeguer
aprofita locasi per testimoniar-li la seua consideraci.
COMIAT
Castell de la Plana, novembre de 2000
DATACI
133
La sollicitud
DEFINICI
La sollicitud (o instncia) s un document per mitj del qual una persona sadrea a ladministraci amb una demanda sobre una matria reglada que inicia un procediment administratiu. Quan la sollicitud es fa sobre matria que no ha estat legislada pels poders pblics susa el document anomenat petici.
CARACTERSTIQUES
Habitualment les administracions pbliques tenen models impresos de sollicituds que els ciutadans noms han demplenar; solen ser models diferents adaptats a la gesti concreta de la demanda que fa la persona que sollicita i amb estructures molt diverses segons la matria de qu tracta, els arguments que shi exposen, etc. Aquest MANUAL proposa dos models de sollicitud, un de ms esquemtic, i un altre que conserva lestructura tradicional de desenvolupament de lordre lgic duna oraci: subjecte (identificaci de qui sollicita), verbs (EXPOSE i SOLLICITE) i complements (exposici dels continguts). No obstant aix, cal adaptar el disseny del document a les necessitats de la gesti administrativa. En les sollicituds sha devitar les frmules de tractament protocollari i de cortesia, especialment al comenament i a linterior del document. La persona que redacta el document ha dusar preferentment la primera persona del singular (EXPOSE, DEMANE...); si el document apareix subscrit per ms duna persona, per, es pot usar la primera persona del plural (EXPOSEM, SOLLICITEM...). Per fer referncia a la destinaci del document cal emprar el tractament de vs (...i us demane que...). Si qui sollicita vol despersonalitzar el destinatari pot usar la tercera persona del singular (SOLLICITE: Que lAjuntament d... em concedisca...). A la sollicitud es pot annexar documents que justifiquen la petici o que completen les dades de limprs. El format daquest document s ISO A4 (210 mm x 297 mm).
134
La sollicitud
ESTRUCTURA
0. Capalera La identificaci de lorganisme que ofereix el model de sollicitud sha de fer dacord amb les normes didentitat corporativa de la instituci, i respectar, doncs, elements de disseny com la situaci del logotip, les mides dels marges, el tipus de paper, etc. 1. Identificaci de qui sollicita El redactor o redactora sha didentificar, obligatriament, amb el nom i els cognoms, el document didentitat, el domicili, el districte postal i la localitat on viu. A ms pot posar-hi altres dades que puguen resultar dinters dacord amb la petici que fa: lloc i data de naixement, telfon, professi, lloc de treball, etc. Opcionalment es pot enllaar aquest apartat amb el segent usant el pronom us. 2. Exposici de fets Aquest apartat, on sexposen els motius i els fets que justifiquen la sollicitud, sintrodueix amb el mot EXPOSE, amb majscules i negreta; desprs, dos punts i Que, conjunci completiva que introdueix (amb un verb conjugat) cada frase que es fa servir per exposar els fets. Aquestes frases shan descriure deixant un marge fins a la posici de la partcula Que, per remarcar visualment el mot EXPOSE i el cos de lexposici (vegeu lesquema). Si shavia usat el pronom us com a enlla entre els apartats 1 i 2, cal usar tamb alguna forma que connecte aquest apartat amb el segent; exemples: per la qual cosa us, per aix us, per tant us, etc. Segons els casos, el model esquemtic de sollicitud pot resultar ms aclaridor; aix, en lloc de redactar frases enllaades amb el verb (EXPOSE) per la partcula Que, es pot encapalar lapartat amb la frmula EXPOSICI DE FETS; desprs, introduts per numerals (1r, 2n, 3r, 4t, 5...) i separats per pargrafs, els fets. En les peticions no cal posar aquesta part expositiva. 3. Sollicitud Aquest apartat sintrodueix amb el mot SOLLICITE o DEMANE, amb majscules i negreta; desprs, dos punts i Que, conjunci completiva que introdueix la frase (amb un verb en forma personal) que expressa la sollicitud.
135
La sollicitud
Aquestes frases shan descriure deixant un marge fins a la posici de la partcula Que, per remarcar visualment el mot SOLLICITE i el nucli de la sollicitud (vegeu lesquema). Segons els casos nhi ha prou a introduir-lo amb la frmula SOLLICITUD; desprs, el contingut corresponent expressat en pargrafs independents i preferiblement numerats, si nhi ha ms dun. 4. Signatura Noms shi ha de posar la signatura, ja que el nom i els cognoms ja consten en lapartat de les dades de la persona que redacta la sollicitud. 5. Dataci La data, situada desprs de la signatura i alineada al nivell del marge esquerre inicial establert per les dades de la persona que sollicita, sestructura de la manera segent: en primer lloc, la poblaci; desprs, el dia (amb xifres), la preposici de, el nom del mes escrit en lletres minscules, la preposici de i lany escrit en xifres, i sense punt. La dataci no porta punt final. La sollicitud s un document que sha de registrar; per tant, la data que t validesa, i a partir de la qual es considera iniciat el procediment, s la del registre dentrada, no la data de redacci del document. 6. Destinaci Aquestes dades se solen escriure en majscula i shan de situar al peu mateix de lescrit, independentment don haja quedat la dataci. Les sollicituds, precisament per tractar-se de demandes sobre matria reglada, no shan dadrear a cap rgan personal de ladministraci, sin a la unitat administrativa competent. No passa aix en el cas de la petici que, a ms de lrgan administratiu, tamb pot adrear-se al crrec responsable.
...nascut/uda a... ...domiciliat/ada a... ...que visc a... ...amb domicili a... Per aix us... ...i amb DNI nm. ... carrer d... , nmero..., pis..., porta...
136
La sollicitud
plaa d... , telfon... Que shan convocat unes... Que, tenint en compte que... ...i, com que reunisc els... ...dacord amb el que estableix... ...com a... ...que treballe a... Que em siga concedida... Alacant, 24 dabril de 2000 Primer. La concessi d... Que accepteu aquesta petici... ...cosa que acredite amb la documentaci annexa. ...circumstncies que queden provades amb el document de lannex.
REMARQUES
Tot i que els diccionaris estableixen la sinonmia dels mots instncia i sollicitud, sha de considerar, dacord amb la Llei 30/1992 de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com (article 70, especialment), com a terme preferent sollicitud i com a secundari instncia. Cal redactar de manera clara i senzilla, i sistematitzar la informaci en pargrafs separats per facilitar la visualitzaci del contingut. Shan de rebutjar les expressions tradicionals redundants o innecessries, humiliants o afalagadores, i evitar frases de salutaci i comiat, i frmules de sollicitud (Merc que espera obtenir perqu considera que s justa, Grcia que demana de lamabilitat de V. I., Cosa que sollicita perqu s de dret, etc.). Si la persona que firma la sollicitud actua mitjanant un representant, cal posar-hi tamb les dades daquest, com si fos la persona interessada. La Llei 4/1999, de modificaci de la Llei 30/1992, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, regula, en larticle 43, el silenci administratiu en procediments iniciats amb la sollicitud duna persona interessada. La normalitzaci dels documents administratius, i especialment lampliaci de larticle 70 de la Llei 30/1992, ha estat regulada posteriorment, en lmbit de ladministraci general de lestat, pel Reial decret 1465/1999, de 17 de setembre (BOE nm. 230, de 25 de setembre).
137
La sollicitud
EXEMPLE 1
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
IDENTIFICACI DE QUI SOLLICITA
Albert Fabregat March, amb document didentitat nm. 18845673, amb domicili a Valncia, codi postal 46045, carrer de lArquitecte Arnau, nm. 15, pis 1r, telfon 963668675, com a auxiliar administratiu del Registre de la Direcci Territorial dEducaci i Cincia de Valncia, us
EXPOSICI
EXPOSE: Que la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci de la Generalitat ha convocat les proves per obtenir el certificat de grau elemental de valenci, el dia 2 de juny de 2001, a Valncia.
SOLLICITUD
SOLLICITE: Que em concediu perms laboral el dia 2 de juny de 2001, de 8 h a 15 h, per poder presentar-me a les proves esmentades.
SIGNATURA
DATACI
Valncia, 2 de maig de 2001
DESTINACI
DIRECCI TERRITORIAL DEDUCACI I CINCIA. VALNCIA
138
ESQUEMES I EXEMPLES
La sollicitud
EXEMPLE 2
ESQUEMA
CAPALERA
SERVEI DE DOCNCIA I ESTUDIANTS
Sollicitud de certificat
DE LORGANISME
(DESTINACI)
Dades personals Nom i cognoms: ................................................................................................................. DNI: .................................................. Adrea: .......................................................................................................................................... Telfon: ........................................ Localitat: ..................................................................................................................................... Codi postal: ............................ Titulaci: ..................................................................................................................................... Curs: ............................................... Tipus de certificat Certificat personal de notes. Amb nota mitjana. Sense nota mitjana. Renovaci del carnet de famlia nombrosa. (Gratut) Estar matriculat/ada. (Gratut) Prrroga en el servei militar. (Gratut) Prrroga en la prestaci social substitutria. (Gratut) Curs daptitud pedaggica (CAP). Religi. Valenci. 24 crdits. 40 crdits. Pla de formaci lingisticotcnica / Reciclatge del professorat. Altres Pagament (16,49 euros. Si sou famlia nombrosa: 8,25 euros) Domiciliaci bancria: entitat: ................ sucursal: ................ DC: ............. c/c: ................................ Universitat Jaume I: entitat: 2077 sucursal: 0580 DC: 42 c/c: 3104549646
IDENTIFICACI
DE QUI SOLLICITA
SOLLICITUD
SIGNATURA
(Signatura) Castell de la Plana, ........ d ................................ de 200 ........
DATACI
139
La sollicitud
EXEMPLE 3 [PETICI]
ESQUEMES I EXEMPLES
ESQUEMA
IDENTIFICACI DE QUI SOLLICITA
Mart Granell i Camahort, amb document didentitat nm. 23847679, amb domicili a Nquera, codi postal 46113, carrer de la Pilota, nm. 8, pis 3r, telfon 963860506, com a professor del Taller de redacci i creaci literria que simparteix a la vostra Universitat durant els mesos de maig i juny de 2002 organitzat pel Vicerectorat de Cultura, us
SOLLICITUD
DEMANE: Que ens concediu una quantitat de 500 euros per tal de comprar material bibliogrfic i informtic per al curs.
SIGNATURA
DATACI
Valncia, 28 de juny de 2002
CRREC A QU SADREA
RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE VALNCIA
140
PART II EL LLENGUATGE ADMINISTRATIU
DEFINICI I ESTIL
[ Definici i estil ]
LLENGUATGE ADMINISTRATIU
DEFINICI
El llenguatge administratiu s un registre lingstic formal que es caracteritza per usar una terminologia (culta, tcnica i unvoca) i una fraseologia especfiques, i en part compartides amb altres llenguatges despecialitat com el jurdic, leconmic o linformtic, sobre la base de la llengua estndard. s el model de llengua que usa ladministraci pblica i amb la qual es confecciona la documentaci administrativa, es redacten les lleis i normativa legal diversa, i es realitza la gesti prpia de ladministraci. Com a registre, es defineix atenent els elements segents: a) Els comunicants sn els ciutadans i els funcionaris, o els funcionaris entre si; sn, doncs, persones que no es coneixen o que sols tenen una relaci professional. b) El nivell de formalitat s alt, per amb variacions, segons la situaci ds, que pot anar de la solemnitat de la concessi dun doctorat honoris causa a la impersonalitat de la redacci dun informe o a la tramitaci dun expedient. c) La matria objecte de comunicaci s la gesti de ladministraci i dels interessos dels ciutadans com a collectivitat i individualment, a la qual sha daplicar el marc legal corresponent. d) El canal de comunicaci predominant s lescrit, en paper o en suport informtic, per tamb pot ser oral. e) La situaci ds sesdev a les dependncies de ladministraci. f ) La intenci dels comunicants pot ser molt diversa: informar, reivindicar, justificar, argumentar, sollicitar, felicitar, rectificar, negar, agrair... La combinaci diversa daquests elements tamb produeix variaci lingstica dins del mateix tecnolecte: no s el mateix tipus de llenguatge administratiu el que susa en una universitat, en un jutjat, en una ambaixada, en un hospital, etc.
ESTIL
El lxic i la fraseologia propis del llenguatge administratiu sn, en gran part, producte duna herncia secular que ha perms conservar arcaismes i formes tradicionals, algunes anacrniques, que resulten desconegudes per a la llengua general.
145
Actualment tamb shi recull un cabal lxic molt important procedent de les noves tecnologies, especialment a causa de la informatitzaci de la gesti administrativa. Cal tenir en compte que moltes formes del llenguatge administratiu tenen accepcions particulars, registrades o no pels diccionaris, que permeten una major precisi a lexpressi administrativa. El llenguatge administratiu valenci, que durant molts anys ha estat substitut pel castell i ha vist interrompuda la prpia tradici, es defineix a partir de: a) El retrobament amb la tradici de la llengua, heretada especialment del model unitari de llengua creat per la Cancelleria Reial. El model actual ha quedat fixat des dels anys vuitanta, grcies especialment a ls generalitzat que nhan fet les diferents administracions pbliques, i ha sabut trobar un equilibri entre tradici i modernitat. b) La coherncia amb les normes internacionals de llenguatge administratiu: criteris de normalitzaci i disseny de documents (format del paper, expressi de dates...), solucions terminolgiques coincidents, simplificaci i transparncia de la redacci administrativa..., que vinculen de la mateixa manera totes les llenges oficials i ls que sen fa a les administracions pbliques. c) Ladministraci on sha dusar, amb una forta tradici monolinge, i que actualment t dues llenges oficials. El valenci ha de superar els elements aliens procedents del castell administratiu ms ranci. A ms, laparici del multilingisme, cada vegada ms pals en algunes administracions com ara lacadmica, obliga a trobar solucions homognies i convergents aplicables a les diferents llenges en contacte.
CARACTERSTIQUES
UNITAT LINGSTICA
I DOCUMENTAL
UNIFORMITAT
El llenguatge administratiu ha de mantenir, en conjunt, una homogenetat bsica de la llengua, dels documents, de la terminologia, de les convencions, dels formats i qualitats del paper, etc., en tots els mbits de la mateixa administraci, amb independncia dels serveis i de les persones que nhagen de fer s. Els textos administratius han de ser prctics, i aconseguir que la transmissi dinformaci siga efica i rpida. Per assolir aquest objectiu sha dactuar sobre dos aspectes bsics: la llengua i el format dels documents.
FUNCIONALITAT
146
La redacci, en benefici de lagilitat en la lectura i de la millora de la com- LLENGUATGE prensi, ha de ser clara i sense ambigitats; conv evitar les oracions exces- CLAREDAT sivament llargues i de difcil comprensi. Cal redactar les oracions seguint lordre lgic de la frase: subjecte, verb i complements. Aquesta estructuraci de les frases facilita la comprensi, cosa que resulta especialment important en el llenguatge administratiu, en qu ha de predominar la funci comunicativa.
Que la Gerncia tramite lordre danullaci del pagament Que per la Gerncia es procedisca a portar a terme la remissi de loportuna ordre conduent a lanullaci del pagament Aprofita l'ocasi per saludar-vos Aprofita l'avinentesa per manifestar a vost el testimoni de la seua ms distingida consideraci El cap del Servei ha de firmar el certificat sobre convalidacions Es procedir a firmar, quan correspondr, el certificat sobre convalidacions pel cap del Servei Us envie, adjunta, la documentaci corresponent a lexpedient X perqu en feu la tramitaci pertinent Perqu en feu la tramitaci pertinent us adjunte, de lexpedient X, la documentaci corresponent
PREFERIBLE NO RECOMANABLE ORDRE LGIC
La fraseologia dels textos sha dentendre sense dificultats; en redactar-los cal tenir present el nivell de coneixement de les persones destinatries. Les oracions senzilles i directes sn preferibles a les frmules tradicionals, en alguns casos enrevessades, arcatzants i redundants.
Us tramet, adjunta, una Tinc lhonor dadjunt acompanyar a V.I. una Cosa que es fa pblica Cosa que es fa pblica per al general coneixement
COMPRENSIBILITAT FRASEOLOGIA
PREFERIBLE NO RECOMANABLE
Conv substituir frases fetes i nexes especfics del llenguatge administratiu tradicional per enllaos oracionals i fraseologia ds ms generalitzat i actual.
Segons / Dacord amb Ats el tenor de Per A instncia de Per a A lobjecte de / A fi de
NEXES LINGSTICS
147
PRECISI SEMNTICA
El llenguatge administratiu s un registre lingstic que disposa de frmules especfiques i daltres vinculades al llenguatge jurdic: terminologia (ofici, meritar, resoluci), fraseologia (he resolt, si escau), tractament protocollari (honorable, illustre diputada), abreviacions (r/n, fra.), etc., amb lobjectiu daconseguir precisi i univocitat; per tant, cal usar la prpia terminologia especialitzada duna manera rigorosa, per no abusiva, i fer servir mots i expressions que no comporten ambigitat de significats. Per exemple, cal tenir en compte lespecialitzaci semntica dalguns termes, com ara exposar, que sempraria en una sollicitud, i fer saber, que correspondria a un ban; o seleccionar els mots ms entenedors per a diferents tipus de receptors: buscar/cercar, entregar/lliurar, passat/proppassat.
ASSEQUIBILITAT
TERMINOLGICA
En aquest sentit, ls duna terminologia especfica no pot comportar la incomunicaci ni la confecci de textos de difcil comprensi per ls darcaismes, neologismes, etc., llunyans a la llengua estndard; per tant, els termes i les frmules fixes caracterstics del llenguatge administratiu han de ser seleccionats amb lobjectiu daconseguir una comunicaci efectiva i efica, sense perdre, per, el nivell formal propi daquest registre lingstic.
Abans de tot / Primer de tot Dantuvi
No obstant aix Nogensmenys Ladquisici de programari Ladquisici de software s
ESTIL DIRECTE ORACIONS ACTIVES
Lestil directe es fa ms entenedor per als ciutadans, facilita la comunicaci i el text no perd objectivitat ni rigor: les frases actives, doncs, sn preferibles a les passives i a les impersonals, i les positives, a les negatives.
Decidisc Es decideix
Decidim s decidit La carta senviar dilluns La carta no senviar fins dilluns
TEMPS VERBALS PERFRASIS VERBALS
Cal usar rectament els temps verbals; aix, sha de reservar el temps futur per a accions que encara no shan esdevingut, i no per substituir fets del present
148
ni per expressar lobligaci, per a la qual cosa cal usar les perfrasis corresponents. Aix mateix, en la redacci administrativa, sn preferibles les formes personals dels verbs a les impersonals i el mode indicatiu al subjuntiu.
El rector comenta que en la reuni del dia [En una acta] El rector va comentar que en la reuni del dia [En una acta] Lestudiant ha demplenar la sollicitud i lha de registrar Lestudiant emplenar la sollicitud i la registrar
FORMES PERSONALS
DELS VERBS
Labundant s de participis i gerundis caracteritzava el llenguatge administratiu tradicional, al qual conferia un estil retric i barroc. s desaconsellable, doncs, ls absolut del participi per iniciar una oraci.
Quan acabe el termini, cal presentar Acabat el termini, es presentar
PARTICIPIS
PREFERIBLE NO RECOMANABLE GERUNDIS
Aix mateix, hi ha alguns usos del gerundi que resten espontanetat a lexpressi lingstica, ja que en ocasions sn calcs daltres llenges o no estan reconeguts per la normativa.
La concessi del premi reconeix la tasca La concessi del premi reconeixent la tasca Resoluci que concedeix la petici a Resoluci concedint la petici a
Tamb s incorrecte usar linfinitiu amb valor imperatiu.

Us demanem que confirmeu la vostra presncia a la reuni Us demanem confirmar la vostra presncia a la reuni Heu datendre les instruccions segents: llegiu el document, elaboreu la proposta i redacteu linforme Heu datendre les instruccions segents: llegir el document, elaborar la proposta i redactar linforme
INFINITIUS
No s aconsellable la substituci daccions verbals per substantius, els quals accentuen lestil nominalista que caracteritza el llenguatge administratiu; labs daquesta nominalitzaci resta claredat a lexpressi i lallunya de ls habitual de la llengua.
ESTIL NOMINAL
149
Avisar Donar avs Usar Fer-ne s

Inscriure Procedir a inscriure Cursar Donar curs Aix confirma Aix ve a confirmar
TRACTAMENT
PERSONAL
Lemissor dun escrit administratiu sha dexpressar en la primera persona dels verbs (jo, nosaltres) i el destinatari en la segona persona (vs, vosaltres).
Aprofite locasi per saludar-vos Aprofite locasi per saludar-lo/la Us comunique que les seues ordres sn Li comunique que les seues ordres sn
RESPECTE EDUCACI
El llenguatge administratiu ha dexpressar sempre un respecte per linterlocutor i emprar un tipus de llengua que defuja frmules tradicionals que facen trobar-se al ciutad en situacions dhumiliaci o inferioritat respecte als crrecs de ladministraci pblica.
Sollicite Suplica / Prega Sollicite Respectuosament pregue que es dignen concedir-me
BREVETAT
El llenguatge administratiu no ha de parafrasejar ni ser redundant; cal fer un llenguatge simple i sobri que evite els recargolaments i les repeticions innecessries i defugir-hi els elements grfics i lingstics superflus. Aix doncs, no sha de fer referncia als ttols ni als tractaments personals, especialment als protocollaris, dins del text o en els encapalaments (En, Excma. Sra., etc.); tamb conv evitar ls de parells de sinnims, que sn clarament redundants.
150
Aquest Rectorat, vist linforme, considera que Aquest Rectorat, vist i ats linforme, considera i estima que Lalumnat ha demplenar els impresos desprs de Els alumnes i les alumnes procediran a omplir els impresos desprs de Lliure aquest certificat a lefecte de I, perqu conste, i a petici de linteressat, lliure aquest certificat Cal exigir el justificant Cal exigir el preceptiu i necessari justificant
En els textos administratius, no pot haver-hi elements subjectius (expressions excessivament familiars o valoracions personals) que trenquen la relaci purament formal i de carcter pblic de la comunicaci administrativa, com ara ls de frmules de salutaci i de comiat amb paraules excessivament cordials, afectuoses o contradictries.
Senyor, Estimat amic,
OBJECTIVITAT
PREFERIBLE
Distingit senyor, Distingit company, Us salude atentament, [En una carta] Aprofite aquest ofici per saludar-te afectuosament,
NO RECOMANABLE
La fraseologia i la terminologia administratives shan dusar amb propietat i no sotmetre la lgica del discurs a convencionalismes propis dun llenguatge administratiu obsolet. Cal mantenir la coherncia textual i atendre sempre el contingut, el destinatari, la matria...
Us comuniquem que la vostra petici dajut econmic ha estat denegada Ens plau comunicar-vos que la vostra petici dajut econmic ha estat denegada
SENTIT COM
Els textos administratius han de ser gramaticalment correctes, tant en el lxic com en lortografia, la morfologia i la sintaxi. Sha de remarcar la necessitat daccentuar correctament les paraules, de ser coherents en ls de majscules i minscules, de restringir laparici dabreviacions, de puntuar adequadament...
GRAMATICALITAT
151
Les sollicituds shan demplenar abans de lacabament del termini Les sollicituds shan de cumplimentar abans de lacabament del termini
Les persones interessades han demplenar les sollicituds Les sollicituds shan demplenar pels interessats
Les persones interessades poden accedir als estudis de tercer cicle Les persones interessades, poden accedir als estudis de tercer cicle
Si no s possible la inscripci De no ser possible la inscripci

NO OMISSI DELEMENTS ORACIONALS
Cal restituir al llenguatge administratiu partcules gramaticals (preposicions, articles, conjuncions) que tradicionalment sometien i configuraven un model lingstic telegrfic i sense naturalitat.
Us tramet, adjunta, la fotocpia de lacta de la sessi nmero 23 Tramet adjunta fotocpia acta sessi 23 Us demane que accediu a aquesta petici Demane accediu a aquesta petici
LLENGUATGE
IGUALITARI
En lexpressi lingstica, ladministraci no pot fer distincions entre homes i dones; per tant, el llenguatge administratiu ha deliminar termes i expressions sexistes o amb connotacions discriminatries.
La persona interessada Linteressat
Qui subscriu El/La qui subscriu El funcionariat Els funcionaris
IMPRESOS
Els impresos i formularis han de resultar fcils demplenar. Cal defugir labs de quadres, trames grfiques i acolorides, barreja de diferents tipus i cossos de lletres, etc., que dificulten la comprensi i, segons els casos, la resposta.
152
Sha dordenar lespai de manera racional i pensant en el lector, de manera que la distribuci espacial de les parts del text permeta una primera informaci visual i una posterior lectura gil i efica, a ms de facilitar la identificaci del document i dels elements bsics que lintegren.
CLAREDAT VISUAL
Actualment hi ha una tendncia molt estesa a lesquematitzaci dels documents, de manera que shi facilita la replega dinformaci, leliminaci de conceptes innecessaris i el processament informtic de les dades. Segons els casos, i per aconseguir la comprensi dels textos adreats als ciutadans en qu, per exemple, sempren mots de terminologia administrativa de difcil comprensi (com ara meritar, via de constrenyiment, marmessor...), es pot recrrer a ls de recursos grfics (notes al peu, crides al marge...), i lingstics (sinnims, termes complexos...), de manera que sassegure la comprensi dels continguts i la transmissi de la informaci. Els textos administratius shan destructurar en pargrafs separats, de manera que a cada un corresponga una idea diferent; conv evitar les frases i els pargrafs massa llargs, i usar adequadament els signes de puntuaci. Com a criteri orientatiu, els pargrafs no conv que tinguen ms de tres frases, i que una frase no ocupe ms de tres lnies. Sha de tenir cura que els documents siguen nets, sense ratlladures ni esborralls, amb les paraules alineades als marges, etc. s a dir, sha devitar que un text semble haver estat fet sense atenci i desordenadament.
ESQUEMATITZACI
ACLARIMENTS
PARGRAFS
PULCRITUD
153
CONVENCIONS
En la redacci administrativa cal ser coherents en ls de convencions grfiques, com ara les abreviacions o les majscules; en el primer cas, no sen pot abusar i, en tot cas, cal dir-ne el significat la primera vegada que apareguen; en el segon, cal usar-les dacord amb els criteris establerts ms difosos posant atenci a no barrejar els diferents usos.
El Punt dInformaci i Assessorament de Centre de la Unitat de Suport Educatiu ha presentat El PIAC de lUSE ha presentat La Universitat Jaume I, la Universitat de Girona i la Universitat de les Illes Balears (a partir dara UJI, UdG i UIB, respectivament) han signat un conveni LUJI, la UdG i la UIB han signat un conveni
ABREVIACIONS
MAJSCULES
I MINSCULES
La rectora, lalcalde i el president del Tribunal Superior de Justcia van assistir a lacte La Rectora, lAlcalde i el President del Tribunal Superior de Justcia van assistir a lacte
La consellera de Treball i el director general de Benestar Social van rebre les reivindicacions de ladministrativa i lordenana del Museu dArt La Consellera de Treball i el Director General de Benestar Social van rebre les reivindicacions de ladministrativa i lordenana del Museu dArt
El llenguatge administratiu, doncs, no renuncia als trets que el caracteritzen com a llenguatge despecialitat, per busca la naturalitat en lexpressi per tal de transmetre la informaci de manera ms efica i aproximar ladministraci als ciutadans.
154
TRACTAMENT PERSONAL I PROTOCOLL ARI
[ Tractament personal i protocol.lari ]
TRACTAMENT PERSONAL
En la redacci dun document administratiu participen un emissor, que el redacta, i un receptor, a qui se li adrea o qui el rep; depenent del tipus de document ser ladministraci el subjecte (en una resoluci, per exemple) o el ciutad (en una sollicitud), i, consegentment, caldr usar el tractament que millor sadiga amb la naturalesa de lacte administratiu; cal mantenir la mateixa persona verbal i el mateix tractament durant tot el document. El tractament general que cal usar en llenguatge administratiu s senyor i senyora. Cal destriar els tractaments tradicionals valencians dels castellans i eliminar formes com Seor Don i la traducci literal Senyor En. Les formes de tractament no valencianes, si susen, sescriuen amb majscula: Sir, Don, Monsieur, Frau. Tamb cal usar les majscules en les formes abreujades dels tractaments en valenci: Sr., Dra., Excma. i Magfca. Rectora, etc., per cal tenir present que les designacions de crrecs pblics sescriuen amb minscula inicial: rector/a, conseller/a, gerent, president/a ... 1. El redactor o redactora Pot emprar, per a si mateix, tres tractaments diferents, segons les persones del verb: primera ( jo) i tercera del singular (ell/ella) i primera del plural (nosaltres). Cal, per, diferenciar-les per donar a cada una el seu valor distintiu. 1.1 Primera persona del singular s el tractament ms habitual en documents administratius en qu es vol individualitzar la persona que redacta. El seu carcter directe sadiu millor que la tradicional tercera persona en la major part dels documents unipersonals: certificat, ofici, resoluci, sollicitud i informe. Exemples: Us tramet els documents que..., Us comunique que dem..., CERTIFIQUE: Que..., Us envie la invitaci... 1.2 Tercera persona del singular Representa un predomini de lobjectivitat i dna un to dimpersonalitat a lescrit, ja que allunya la persona dels fets i estableix un distanciament entre qui escriu i a qui sescriu: reflecteix un grau mxim de formalitat. Actualment sempra quasi exclusivament per al saluda: Lalcalde de lAjuntament de Castell saluda el president de la Generalitat i li fa saber que... 1.3 Primera persona del plural Aquest tractament es fa servir per remarcar el valor collectiu del centre o departament que tramet el document ms que el sentit individual de qui
157
signa, per tamb susa en textos signats individualment per significar rellevncia, elegncia, modstia (ofici, carta i sollicitud). Exemples: Us trametem els documents que ens demanreu..., Us comuniquem que prximament..., El llibre que hem publicat... 2. El receptor o receptora Quant a la persona a qui sescriu, es poden distingir tres tipus bsics de tractament: vost, vs i tu. La forma tu no sescau ben b al llenguatge propi de la relaci administrativa, que demana un distanciament respectus entre qui remet i la persona destinatria; noms s adequat en la correspondncia privada o en casos de gran amistat i confiana mtua; el tractament de tu es pot utilitzar, doncs, en la correspondncia no oficial quan hi ha una relaci prvia de confiana, encara que normalment es considera totalment fora de lloc dins de la documentaci administrativa oficial. Depenent del contingut (informal i extern al procediment administratiu) i dels destinataris (estudiants, per exemple), resulta convenient emprar el tractament de tu en la mesura que es pot fer ms prxim el missatge al receptor o receptora. Els escrits no administratius admeten el tractament de tu per la relaci ms directa que estableixen. 2.1 Tercera persona del singular El tractament de vost estableix una relaci distant entre qui escriu i a qui sescriu, i manifesta una mxima formalitzaci de la relaci. s ms freqent en la comunicaci oral que en lescrita. Amb ls de vost els verbs i els possessius han danar en tercera persona, cosa que allunya linterlocutor, i a ms condueix a frases equvoques o sexistes; per exemple: Ha arribat lagent amb la seua documentaci (la que vost li ha confiat o la dell mateix?). El client ens ha confiat el seu nom (el nom del client o el meu?). Com ja saben... (ells o vosts?). Ens plau convidar-lo (i si lescrit sadrea a una dona o a ms duna persona?). Aquest tractament es reserva quasi exclusivament per al saluda. Altres exemples: Crec que (vost) voldr actuar..., Li fem saber que..., Caldr que aporte la documentaci...
158
2.2 Segona persona del plural El tractament de vs s el ms adequat en el llenguatge administratiu, ja que shi troba alhora un sentit de cordialitat i de respecte, a ms d'haver estat emprat tradicionalment pel valenci. Permet substituir en linterior dels textos les titulacions recarregades pel pronom feble corresponent sense que hi haja cap minva de consideraci: Ens plau convidar-vos a... El fet que vs coincideix amb vosaltres en ls de la segona persona dels verbs (us trametem), en els pronoms febles (porteu-nos), en els possessius (els vostres escrits), etc., evita lestranyesa que hom podria suposar a un s no habitual del llenguatge oral actual. La segona persona del plural dels verbs t lavantatge que coincideix morfolgicament en tot el domini lingstic: trameteu, disposeu..., mentre que amb vost, la tercera persona del singular t molta varietat diatpica: trameta/trameti, dispose/disposi... S que pot resultar afectat ls del pronom personal vs, pel poc s que sen fa actualment i la connotaci arcaica que comporta, per en tot cas hi ha moltes possibilitats de construir les frases sense posar-lhi: Perqu en prengueu coneixement... A ms a ms, ls de vs permet unificar el tractament a persones de sexe diferent, ja que sha de tenir en compte que la destinaci de lescrit pot ser un home o una dona; per exemple, les frases Em permet de saludar-lo (o saludar-la) o Em plau convidar-la (o convidar-lo) amb vs perden tota la crrega sexista: Em permet de saludar-vos o Em plau convidar-vos (vegeu Tractament igualitari, apartat 3.2). Pel que fa a aquest aspecte, cal adaptar els tractaments, els crrecs, etc., al sexe de la persona a qui es refereixen: La presidenta, senyora Carme Cassany... La jutgessa, la metgessa, la senyora degana... Aix doncs, en la documentaci administrativa s recomanable seguir lesquema segent ds dels pronoms i formes verbals, tant pel que fa a lemissor com al receptor: Persona que escriu el document: 1a persona del singular (jo) 1a persona del plural (nosaltres)
159
Persona a qui va dirigit el document: 2a persona del plural (vs) Exemples: Us tramet (jo), adjunt, el certificat que ens vau demanar (vs) Us comuniquem (nosaltres) que les vostres peticions han estat revisades Us faig saber que... Ens plau remetre-us...
TRACTAMENT PROTOCOL.LARI
Sentn per tractament protocollari el ttol de cortesia que es dna a una persona per la seua dignitat, autoritat, crrec o rellevncia social. Hi ha dos tipus de tractament protocollari: un satorga a ttol personal (distinci, crrec, herncia, etc.), i un altre, segons el crrec que sexerceix en ladministraci; mentre que aquest t un carcter temporal, el primer s vitalici. En un llenguatge administratiu actual, modern i democrtic, cal reduir al mxim lexpressi dels ttols i tractaments protocollaris que corresponen a persones per ra del crrec que ocupen; en tot cas no shan dusar per a crrecs inferiors jerrquicament a director o directora general. La soluci ms raonable s tendir a fixar el tractament de senyor i senyora com a introductor universal i bsicament nic dels crrecs pblics de ladministraci. Altres estaments socials tenen el seu tractament especfic; aix, Monsenyor s un ttol donat als cardenals, arquebisbes i bisbes, i Senyoria sempra en lmbit parlamentari i judicial. Els tractaments En/Na/N no sn recomanables en un llenguatge administratiu modern, perqu tenen una distribuci geogrfica desigual i, en lactualitat, als llocs on sutilitzen, no ho fan per expressar respecte i distanciament, sin familiaritat prpia dun registre colloquial. Les titulacions especfiques estan normalment regulades per la llei, i per tant cal ajustar-shi. No hi ha cap ra que justifique tan gran quantitat de tractaments i titulacions com susen en lactualitat en llenguatge administratiu. La reglamentaci legal dels tractaments personals protocollaris no nabasta ms que un nombre limitat. Per tant, ls de molts dels tractaments que habitualment apareixen en els documents administratius tenen el seu possi-
160
ble origen, ms en el costum i la inrcia administrativa, que en una regulaci de carcter legal. Conv, doncs, eliminar aquests tractaments dels escrits administratius. Noms es poden usar, i amb precisi, en documentaci protocollria (invitaci, saluda) i en actes solemnes de mxima representaci pblica. Les lletres inicials daquestes frmules sescriuen amb majscules, tant si es tracta de la forma plena com de labreujada. Cal tenir en compte que, quan el tractament protocollari va acompanyat del crrec, aquest tamb sexpressa, de manera excepcional, amb majscula. Exemple: Molt Honorable President de la Generalitat, per senyor Jaume Ribs, president de la Generalitat. El tractament protocollari ha danar unit al crrec (lHonorable Conseller) i no a la persona (lHonorable Senyor Puig), per tant cal emprar-hi la frmula segent: 1r.Tractament. 2n. Crrec. 3r. Nom de la persona (precedit per senyor/senyora). Exemple: Excellentssim i Magnfic Rector de la Universitat Jaume I, senyor Carles Serrat i Climent. Alguns tractaments apareixen precedits pel possessiu Sa; aquest cas, atpic, exigeix la introducci de la partcula el entre el tractament protocollari i el crrec: Sa Santedat el Papa Joan Pau I, Sa Majestat el Rei dEspanya, Sa Altesa Reial el Prncep dAstries. Aquesta mena de tractaments canvien el possessiu Sa per Vostra quan susen en segona persona: Vostra Senyoria, Vostra Senyoria Illustrssima. Hi ha ocasions en qu susen diferents tractaments per al mateix crrec; per exemple, a un cardenal correspon el tractament protocollari dEminentssim i Reverendssim, per en ocasions sel cita com Sa Excellncia Reverendssima, o tamb (cardenals, arquebisbes i bisbes) com a Monsenyor, tot i que aquest seria ms aviat un tractament personal que protocollari. Sha devitar, en tots els casos, els usos incorrectes de tractaments que han estat regulats legalment i la tendncia a usar ttols superiors als que corresponen als crrecs; cal tenir en compte, per, que si una persona que t un tractament protocollari vitalici, o a la qual ha estat atorgada una condecoraci honorfica, ocupa un crrec al qual correspon un tractament diferent, preval el superior.
161
Pel que fa a ladministraci de la Uni Europea no hi ha cap normativa comunitria que regule el tractament protocollari dels seus crrecs pblics; en la prctica, cada pas aplica els seus usos amb lestabliment de parallelismes amb els propis crrecs; aix, shi fa lequiparaci entre un diputat a les Corts Generals i un eurodiputat al Parlament Europeu, entre un comissari i un ministre, entre el president de la Comissi Europea i el president del Govern de lestat, etc. En tot cas, tamb shi ha de restringir ls dels tractaments protocollaris a casos destricte protocol, o no emprar-los, com es fa a Alemanya, on noms usen les formes senyor/senyora.
LLISTA DE TRACTAMENTS PROTOCOL.LARIS
Universitat
deg/degana de facultat Illustrssim/a director/directora descola universitria o dinstitut universitari Illustrssim/a director/directora dinstitut universitari Illustrssim/a gerent Illustrssim/a president/presidenta del Consell dUniversitats Excellentssim/a rector/rectora Excellentssim/a i Magnfic/a secretari/secretria general del Consell dUniversitats Illustrssim/a secretari/secretria general duniversitat Illustrssim/a sndic/sndica de Greuges o defensor/defensora de la comunitat universitria Illustrssim/a vicedeg/vicedegana Illustrssim/a
162
vicegerent Illustrssim/a vicerector/vicerectora Excellentssim/a
Administraci de lestat
ambaixador/ambaixadora Excellentssim/a cap destat (i el/la cnjuge) Excellncia defensor/defensora del Poble Excellentssim/a delegat/delegada del Govern de lestat a la comunitat autnoma Excellentssim/a delegat/delegada provincial Illustrssim/a diputat/diputada Excellentssim/a director/directora general Illustrssim/a ministre/ministra Excellentssim/a president/presidenta del Congrs dels Diputats Excellentssim/a president/presidenta (i vocalies) de les reials acadmies centrals de lestat Excellentssim/a president/presidenta del Govern Excellentssim/a president/presidenta del Senat Excellentssim/a president/presidenta del Tribunal de Comptes Excellentssim/a
163
prncep/princesa; infant/infanta; pare, mare i germans del rei Altesa Reial rei/reina Majestat secretari/secretria dEstat Excellentssim/a secretari/secretria general de delegaci en una comunitat autnoma Illustrssim/a secretari/secretria general de la Casa de Sa Majestat el Rei Excellentssim/a senador/senadora Excellentssim/a subdirector/subdirectora general Illustrssim/a subsecretari/subsecretria Illustrssim/a vicepresident/vicepresidenta del Govern Excellentssim/a
mbit judicial
deg/degana dels collegis oficials dadvocats (i procuradors) Illustrssim/a fiscal daudincia provincial Illustrssim/a fiscal del Tribunal Superior de Justcia Illustrssim/a fiscal/fiscal de sala del Tribunal Suprem Excellentssim/a fiscal en cap daudincia provincial Illustrssim/a fiscal en cap del Tribunal Superior de Justcia Excellentssim/a fiscal general de lestat Excellentssim/a
164
jutge/jutgessa Senyoria Senyor/a magistrat/magistrada daudincia provincial Illustrssim/a Senyoria Illustrssima magistrat/magistrada de lAudincia Nacional Illustrssim/a Senyoria Illustrssima magistrat/magistrada del Tribunal Superior de Justcia Illustrssim/a Senyoria Illustrssima magistrat/magistrada del Tribunal Suprem Excellentssim/a Excellncia magistrat jutge/magistrada jutgessa Illustrssim/a Senyoria Illustrssima president/presidenta daudincia provincial Illustrssim/a Senyoria illustrssima president/presidenta de lAudincia Nacional Excellentssim/a Excellncia president/presidenta del Consell General del Poder Judicial Excellentssim/a president/presidenta del Tribunal Constitucional Excellentssim/a president/presidenta del Tribunal Superior de Justcia Excellentssim/a Excellncia president/presidenta del Tribunal Suprem Excellentssim/a Excellncia secretari/secretria general del Consell General del Poder Judicial Excellentssim/a
Administraci autonmica
acadmic/acadmica de lAcadmia Valenciana de la Llengua Illustrssim/a
165
adjunt/adjunta a la Sindicatura de Greuges Excellentssim/a conseller/consellera de la Generalitat Honorable diputat/diputada de les Corts Illustre director/directora general de conselleria Illustrssim/a lletrat/lletrada major de les Corts Honrat/ada president/presidenta de la Generalitat Molt Honorable president/presidenta del Comit Econmic i Social Illustrssim/a president/presidenta del Consell Valenci de Cultura Illustrssim/a president/presidenta de les Corts Molt Excellent secretari/secretria (primer/a i segon/a) de les Corts Excellent secretari/secretria del Consell Honorable secretari/secretria general de conselleria Illustrssim/a secretari/secretria general de la Sindicatura de Comptes Illustrssim/a secretari/secretria general de la Sindicatura de Greuges Illustrssim/a sndic/sndica de Greuges Excellentssim/a sndic/a major de la Sindicatura de Comptes Excellentssim/a vicepresident/vicepresidenta (primer/a i segon/a) de les Corts Excellent
Administraci local
alcalde/alcaldessa Senyor/a alcalde/alcaldessa de Barcelona i de Madrid Excellentssim/a
166
alcalde/alcaldessa de capital de provncia Illustrssim/a alcalde/alcaldessa de municipis de ms de 100.000 habitants Illustrssim/a president/presidenta de diputaci provincial Illustrssim/a president/presidenta de les diputacions provincials de Barcelona i de Madrid Excellentssim/a
Esglsia catlica
arquebisbe i bisbe Excellentssim i Reverendssim canceller secretari Molt Illustre canonge Molt Illustre cardenal Eminentssim i Reverendssim deg del captol duna catedral Illustrssim papa Santedat president de la Conferncia Episcopal Espanyola Excellentssim i Reverendssim prevere Mossn rector dun seminari Illustrssim superior/superiora general dorde i de congregaci religiosa Reverendssim Pare/Reverendssima Mare vicari general o episcopal Illustrssim
Exrcit
almirall/almirallessa Excellentssim/a capit/capitana general Excellentssim/a
167
coronel/coronela Illustrssim/a general/generala Excellentssim/a tinent general/tinenta generala Excellentssim/a
168
Abreviatures
Tractaments Eminentssim i Reverendssim Excellncia Excellent Excellentssim/a Excellentssim/a i Magnfic/a Excellentssim i Reverendssim Honorable Honrat/ada Illustre Illustrssim/a Molt Excellent Molt Honorable Molt Illustre Mossn Respectable Reverendssim Pare/Reverendssima Mare (Sa) Altesa Reial (Sa) Majestat (Sa) Santedat (Sa) Senyoria Senyor/a vost Vostra Altesa Vostra Altesa Reial Vostra Excellncia Vostra Reverncia Vostra Santedat Vostra Senyoria Abreviatures Emm. i Rvdm. Exc. Exc. Excm./ Excma. Excm. i Mgfc./ Excma. i Mgfca. Excm. i Rvdm. Hble. Ht./ Hda. I. Illtre. Illm. / Illma. Im./ Ima. M. E. M. Exc. M. H. M. Hble. M. Illtre. M. I. Mn. Rble. Rvdm. P. / Rvdma. M. S. A. R. S. M. S. S. S. S. Sr. / Sra. v. V. A. V. A. R. V. E. V. Rev. V. S. V. S.
169
LLENGUATGE IGUALITARI
[ Llenguatge igualitari ]
INTRODUCCI
Ladministraci pblica, gestionada sobre unes bases democrtiques bastides per les lleis i lactual model de societat, ha de fer tots els esforos possibles per aconseguir un llenguatge igualitari, que evite les discriminacions que shi han produt tradicionalment, especialment locultaci de la dona pel llenguatge. Si el llenguatge dna mostres de discriminaci sexual s perqu reflecteix la realitat social, descriu all que veu; a mesura que la societat canvia, la llengua sadapta a la nova realitat (ns un exemple clar ladequaci del llenguatge a la rpida evoluci que sha experimentat en els oficis i en les professions). Algunes propostes antisexistes pretenen canviar, de sobte, les estructures gramaticals duna llengua que han estat creades al llarg dels segles, que han evolucionat al mateix temps que els seus parlants i que han tingut laportaci descriptors i intellectuals. s ben cert que el sistema lingstic es mostra, en molts casos, asimtric, no neutral, i que la distinci de gnere s arbitrria i independent de la voluntat dels parlants, per b que no s la llengua la que discrimina, sin les persones amb ls que en fan. En conseqncia, en la mesura que les persones i les mentalitats evolucionen cap a postulats no discriminadors, la llengua tamb ho far. Sn els usuaris i les usuries actuals de la llengua els qui han de posar tot el seu inters a accelerar aquests canvis irreversibles.
S IGUALITARI DEL LLENGUATGE ADMINISTRATIU
De totes les possibilitats que ofereix la llengua per evitar un s sexista del llenguatge noms es tindr en compte a continuaci les que es poden aplicar amb garantia dxit a textos escrits. En tot cas, no es pot oblidar que lobjectiu principal del llenguatge s la comunicaci, i que la seua eficcia sha de basar en criteris deconomia i funcionalitat; en llenguatges despecialitat com ara ladministratiu i el jurdic, a ms, no es pot caure en ambigitats, cal buscar-hi lexactitud i la precisi. Sha de procurar, doncs, que no hi haja cap possibilitat dequvoc a lhora dinterpretar un text pel fet dhaver usat algun recurs antisexista i, evidentment, que aquest no vaja en contra de la normativa de la llengua. Els diferents procediments que hi ha per redactar textos sense connotacions masclistes ni feministes no es poden aplicar sistemticament a tots els casos, cal estudiar-ne el context oracional i el marc textual.
173
RECURSOS LINGSTICS I GRFICS
1. s de noms collectius en sentit genric Ls de termes masculins en sentit genric est tan arrelat en linconscient lingstic de les persones que la major part de parlants no sadonen, quan els usen, de locultaci sistemtica que es fa de les dones en el llenguatge. El recurs ms recomanable, perqu complica menys les estructures sintctiques dels textos, tot i que estilsticament hi fa perdre vivacitat i simplicitat, s ls de noms collectius en sentit genric.
1.1 Referits a persones

el funcionariat lalumnat el professorat o el personal docent i no i no i no el funcionari o la funcionria lalumna o lalumne la professora o el professor
Cap la possibilitat de substituir un substantiu amb marca sexista per un sintagma introdut pel mot persona ms ladjectiu adient: la persona interessada les persones afectades les persones candidates les persones llicenciades en Filologia i no i no i no i no la interessada o linteressat els afectats o les afectades les candidates o els candidats els fillegs o les fillogues
Tamb es pot emprar la perfrasi la persona responsable de; per exemple: la persona responsable del Rectorat la persona responsable de lAlcaldia i no i no el rector o la rectora lalcaldessa o lalcalde
Per aix no sempre es pot resoldre satisfactriament en tots els casos; per exemple: lAlcaldia i el Rectorat han signat un acord... Hi ha casos en qu la llengua no ha creat els noms collectius idonis: el secretariat (conjunt de secretaris i de secretries) lobrerat (conjunt dobrers i dobreres) el metjat (conjunt de metges i de metgesses) el filologat (conjunt de fillegs i de fillogues)
174
Segons els casos, les connotacions despectives o altres possibles accepcions fan desaconsellable ls dalguns termes collectius. 1.2 Referits a organismes, institucions i serveis: termes collectius per designar rgans unipersonals (crrecs) s especialment recomanable usar termes collectius o genrics en textos legals, on el que importa s el crrec com a instituci, ms que la persona que locupa; una redacci amb aquests elements pot resultar al principi un poc inusual, per la despersonalitzaci que saconsegueix sadiu perfectament amb una concepci de ladministraci sense connotacions sexistes. Aix: la Secretaria i no la secretria o el secretari la Gerncia i no la gerent o el gerent la Direcci i no el director o la directora la Regidoria, lAlcaldia, el Rectorat, la Delegaci... En alguns casos es produeix ambigitat pel fet de coincidir el crrec i la seu o loficina que aquest ocupa; ls habitual daquest recurs ha de permetre evitar lestranyesa que causa la designaci drgans unipersonals amb termes collectius o genrics. En tot cas sempre es pot optar, a lhora de designar el crrec, per ls de la doble forma completa lalcalde o lalcaldessa (punt 2.3) o perfrasis del tipus la persona responsable de lAlcaldia (punt 1.1). La llengua disposa duna srie de paraules de significat collectiu que, juntament amb perfrasis, poden evitar la connotaci sexista dels escrits; cada context nexigir una de diferent: alcaldia agrupaci alumnat assemblea associaci ciutadania collectiu collegi comunitat conjunt cos equip funcionariat gent gerncia grup infncia joventut personal presidncia professi professional professorat poblaci pblic qualsevol rectorat regidoria venat voluntariat
175
2. s de dobles formes, masculina i femenina, especialment en formularis i en textos administratius oberts Aquests recursos (2.1, 2.2 i 2.3) sn recomanables en formularis i en textos administratius oberts en qu el ciutad o ciutadana ha demplenar buits, per no es poden emprar en textos seguits, perqu es fa molt difcil aplicarhi concordances amb altres elements gramaticals com adjectius o pronoms i evitar que, formalment, no resulte carregat i difcil de llegir. Aix, per exemple, resulta inadequat: Es comunica a tots/es els/les matriculats/ades... Una possibilitat bastant raonable s fer constar els dos gneres noms en el nucli gramatical, i deixar la resta de partcules amb la concordana habitual: Es comunica a tots els estudiants i estudiantes matriculats... En altres ocasions es pot ometre el terme conflictiu; aix, en un formulari administratiu, podem deixar un espai en blanc per posar el nom i els cognoms (o posar nom i cognoms, ms dos punts i espai en blanc), i evitar una indicaci sexista com Sr./Sra. Aplicaci de les dobles formes: 2.1 Addici de la terminaci femenina a la masculina Fer laddici de la terminaci femenina a la masculina, s a dir, descompondre morfemticament les paraules que tenen marca sexual i expressar el morfema mascul i femen separats per una barra inclinada o, en menys casos, per parntesis. senyor/a catedrtic/a ciutadan(e)s rector/a secretari/ria molt(e)s presentador(e)s
2.2 Addici de la forma femenina completa a la masculina senyor/senyora catedrtic/catedrtica rector/rectora secretari/secretria
Grficament si susa ms duna paraula, shan de posar en lnies diferents: Distingit professor, Distingida professora,
176
Benvolguda companya, Benvolgut company,
2.3 s de dobles formes, sense abreujar i coordinades (sense barra inclinada)
El fet de poder posar en primer lloc tant el terme mascul com el femen, i fins i tot alternar lordre al llarg del text, evita la consideraci de qualsevol dels dos gneres com a accessori.Aquest recurs, per, resulta inadequat si es repeteix molt a linterior del text, perqu, evidentment, comporta la repetici de paraules: Benvolguts senyors i senyores, anunciem a les candidates i candidats que... En aquells casos en qu els substantius sn de gnere diferent, dacord amb la normativa actual, els adjectius i participis que shi refereixen han de concordar en mascul plural: els candidats i les candidates presentats a les eleccions... Si es vol aplicar una concordana in extremis, amb la duplicaci tamb dadjectius i altres paraules, sobtenen solucions inviables, tant normativament com pragmticament: els professors invitats i les professores invitades dels catedrtics i de les catedrtiques adscrits i adscrites a la Facultat... quan els/les candidats/ates hagen estat elegits/ides... Hi ha propostes que no recull, actualment, la normativa lingstica; per exemple, fer concordar ladjectiu o el participi amb el gnere del substantiu ms prxim o majoritari: una estudianta, un sindicalista i una professora han estat premiades per... Benvolgudes mares i pares, Recapitulant, a linterior del text, doncs, el recurs a les formes dobles s inviable si es vol aplicar sistemticament a tots els elements variables, ja que entrebanca la lectura de manera considerable. No obstant aix, si sopta per aquest criteri, es pot fer variar nicament la paraula principal i mantenir en mascul gnere no marcat la resta delements gramaticals: quan els candidats/ates hagen estat elegits... el professorat invitat dels catedrtics i catedrtiques adscrits a la Facultat... quan siguen nomenats els vicerectors i les vicerectores escollits per...
177
3. Construccions ms neutres i altres recursos lingstics 3.1 Cal emprar, segons els casos, construccions menys personalitzades: linforme tcnic llicenciatura en amb domicili a propietat de entre si tothom qui haja presentat sollicitud i no i no i no i no i no i no i no linforme del/la tcnic/a llicenciat o llicenciada en domiciliat/ada a propietari o propietria entre ells o entre elles tots o totes els qui hagen presentat sollicitud
3.2 En la correspondncia administrativa, per exemple, conv usar, per referir-se a la persona destinatria, el tractament de vs (en lloc de vost), perqu permet unificar el tractament a persones de sexe diferent, ja que cal tenir en compte que el receptor o receptora de lescrit pot ser un home o una dona: em permet saludar-vos i no em permet de saludar-lo (o saludar-la) em plau convidar-vos i no em plau convidar-la (o convidar-lo) 3.3 Usar la passiva reflexa o oracions impersonals: heu dintentar que es renuncie a i no heu dintentar la renncia dels interessats a sha de presentar limprs i no els estudiants han de presentar limprs 3.4 Canviar la redacci en la pronominalitzaci, en la forma verbal o emprar altres possibilitats que permet la llengua, de manera que es mantinga el mateix sentit per sevite la marca sexista: analitzem el problema al qual ens enfrontem es va intentar que sentengueren entre si i no i no analitzem el problema al qual ens veiem enfrontats es va intentar que sentengueren entre ells
4. El gnere i les professions, crrecs i oficis Levoluci de la societat ha fet que moltes professions exclusives fins ara dhomes passen a ser exercides per dones, i a linrevs. En aquest cas, cal seguir el que diuen els diccionaris normatius, que clarament afavoreixen el
178
gnere dels oficis, professions i crrecs dacord amb el sexe de la persona que els exerceix. Normalment s suficient afegir al terme mascul el morfema corresponent: assessor/a, rector/a. En altres casos, per, sn invariables i s un altre element oracional, normalment un article, el que adscriu el terme a un sexe o a un altre. Exemples: Variables
administrador administratiu ajudant alumne aprenent arquitecte assessor banquer bidell capats comissionat coordinador compare coronel deg administradora administrativa ajudanta alumna aprenenta arquitecta assessora banquera bidella capatassa comissionada coordinadora comare coronela degana delegat detectiu director estudiant hoste mar mariscal miner oficial pallasso prostitut rector secretari tcnic vicerector delegada detectiva directora estudianta hostessa marina mariscala minera oficiala pallassa prostituta rectora secretria tcnica vicerectora
Invariables
agent auxiliar cap comptable conferenciant conserge delineant economista fabricant fiscal genet gerent grum intrpret lder ordenana representant sollicitant suplent vigilant
En els casos invariables, la marca de femen o de mascul ve indicada pels determinants que shi anteposen: el conferenciant / la conferenciant, el lder / la lder. Cal remarcar la tendncia actual a feminitzar els noms doficis i professions que han passat a ser exercits per dones: ministra, jutgessa, diputada, consellera; en alguns casos es presenten solucions dubtoses, que sempre shan de resolManual de documents i llenguatge administratius
179
dre amb els diccionaris a la m: metja o metgessa?, alcalda o alcaldessa?, gerent o gerenta?; histricament, lalcaldessa era la dona de lalcalde, la metgessa era la dona del metge, etc. Laplicaci duna feminitzaci absoluta pot produir confusi de significats o, en alguns casos, connotacions pejoratives o mal considerades. Exemples:
rbitre bidell bus cacic capats caporal carter comerciant cnsol fuster rbitra bidella bussa cacica capatassa caporala cartera comercianta cnsola fustera intendent majordom mecnic msic pallasso pilot pblic (home) soldat xef xofer intendenta majordoma mecnica msica pallassa pilota pblica (dona) soldada xefa xofera
5.Altres possibilitats (inviables) Per evitar ls sexista del llenguatge shan intentat propostes que en cap cas es poden aplicar al llenguatge administratiu: 5.1 Lenginyeria lingstica, que tractaria dinventar uns morfemes que, acceptats convencionalment, designaren ambds gneres. Aquesta proposta presenta problemes lingstics no sempre superables, a ms de les dificultats dacceptaci i el caos semntic i expressiu. 5.2 Una altra possibilitat s substituir els termes masculins en sentit genric pels corresponents femenins. Aquesta pretensi dalterar els usos lingstics tradicionals, que formen part de linconscient collectiu dels parlants des de sempre, i fer-ho tot en femen, impossibilita en la realitat la comprensi efica del text. s del tot inviable, doncs, tant des duna perspectiva gramatical com pragmtica, fer servir formes femenines lalcaldessa, la regidora com a genriques, ja que gramaticalment estan marcades per designar noms persones de gnere femen, i en aquest sentit s interpretat pels parlants. Encara que al comenament del text sexplique que les formes femenines cal entendre-les com a genriques, s un s asistemtic i interfereix en la comprensi del text, en leficcia de la comunicaci.
180
5.3 Acceptaci del mascul com a genric en tots els casos; aix es diria: el doctor Carme Falc o el jutge Immaculada Ribs, sense tenir en compte que el femen, en aquests casos, t una expressi prpia i diferenciada: la doctora, la jutgessa...
CONCLUSIONS
Per tal daconseguir una redacci no marcada sexualment, es poden aplicar tots els recursos esmentats, sempre que no es violente lestructura mateixa de la llengua i les normes que la regeixen. En tot cas, les alternatives proposades no resolen tots els casos ni es poden aplicar sistemticament al llenguatge; els resultats sn, des dun punt de vista lingstic i estilstic, insatisfactoris. Cal estudiar, doncs, en cada cas concret, quin dels recursos pot ser el ms adient al context oracional, per, en tot cas, s la combinaci daquests elements la que ha daconseguir la versi adequada del text. En principi i en textos escrits, cal aplicar-hi, per ordre de preferncia, els recursos segents: PRIMER. s de collectius i genrics, tant referits a persones com a organismes. SEGON. s de dobles formes, preferentment de manera coordinada. En aquest cas, i a linterior del text, la concordana dels diferents elements sha de fer en mascul plural. La barra inclinada noms sha demprar en casos de paraules allades fora del text. TERCER. En tot cas, cal tenir en compte la possibilitat dusar estructures gramaticals menys personalitzades (vegeu el punt 3) i tamb demprar correctament el gnere en relaci amb els crrecs, els oficis i les professions. Leficcia i adequaci de la comunicaci, la naturalitat en lexpressi i el respecte a la normativa lingstica han de ser els principis que limiten lesfor igualitari que, a poc a poc, fa la llengua, i la societat.
181
MAJSCULES I MINSCULES
[ Majscules i minscules ]
INTRODUCCI
La lletra majscula inicial, que en les llenges romniques no t cap valor gramatical, s un recurs grfic convencional que serveix per remarcar certes paraules. En textos administratius t dos usos: a) Segons la posici de la paraula o s demarcatiu. Cal escriure majscula inicial en comenar un text o darrere dun punt. b) Segons el significat de la paraula o s distintiu. Cal escriure en majscula inicial els noms propis i els termes que es vol singularitzar. Ls distintiu s el que presenta problemes, fonamentalment a causa de la relativitat del concepte nom propi i de ls tradicional inadequat que mant una tendncia a abusar de la lletra majscula, especialment de la majscula reverencial. La diferncia entre un nom com (amb minscula inicial) i un nom propi (amb majscula inicial) no sempre s clara; segons el referent, un mateix terme pot correspondre a un nom com o a un nom propi: el desert de Gobi o el Desert de les Palmes. A ms, per tradici, per moda, pel gust personal o per influncia daltres llenges se sol emprar la majscula inicial de manera indiscriminada i incoherent. Tot seguit es recull ls de la lletra majscula inicial atenent aquesta doble classificaci i partint duns criteris lgics i coherents, interrelacionats i basats en propostes majoritriament acceptades. Resulta molt difcil poder preveure tota la casustica que es pot presentar en aquest s distintiu de la lletra majscula, per la gran quantitat dexemples que segueixen pot ajudar, ni que siga per analogia, a classificar qualsevol cas nou entre els que ja hi ha previstos. La lletra majscula inicial ha de servir per afegir qualitat i homogenetat lingstica als textos; els seus usos han destar basats en convencions establertes majoritriament i en criteris lgics que permeten redactar textos coherents i de qualitat.
185
S DE LES MAJSCULES SEGONS LA POSICI QUE OCUPEN EN UN TEXT
1. A principi de text o de pargraf i desprs de punt, si aquest tanca una frase Cal comenar en majscula inicial. 2. Desprs de dos punts 2.1 Cal comenar en minscula inicial, si sn dos punts i seguit. Personalitats invitades: el rector, el gerent, la degana... 2.2 Per cal usar-hi la lletra majscula si segueix una citaci textual en estil directe o si el text reprodut ja hi comena. La vicerectora va remarcar: Cal complir les normes de convivncia. Vaig comprar dos llibres: El nom de la rosa i Els secrets de Meissen. Si la citaci textual s incompleta a linici, cal comenar-la en minscula i es pot marcar amb punts suspensius inicials. Desprs el professor va continuar lexplicaci: ...i malgrat els resultats no us desanimeu. 2.3 En alguns documents administratius susa la conjunci Que en majscula inicial desprs de certes paraules: CERTIFIQUE: Que... SOLLICITE: Que... 2.4 Cal comenar en majscula inicial, si desprs dels dos punts es canvia de lnia (vegeu el punt 3.2). 3. Enumeracions 3.1 Si es fa en lnia seguida sescriu en minscula inicial (vegeu el punt 2.1). 3.2 Si es fa en lnia a part se sol introduir per algun signe grfic (numric, alfabtic, tipogrfic): Si sn substantius o sintagmes nominals es pot comenar en minscula i no posar-hi punt final. Llista de necessitats: ordinador DVD televisi impressora lector de CD-ROM
186
Si lenumeraci cont alguna forma verbal o sallarga ms duna lnia, cal comenar en majscula i posar-hi punt final. Acords: Aprovar lacta de la sessi anterior. Convocar la reuni del Claustre durant el mes de maig. Trametre la Memria de la Universitat a la Presidncia de la Generalitat. 4. Desprs de signes dadmiraci i interrogaci, i de punts suspensius 4.1 Si el sentit s dacabament duna frase, cal posar, a continuaci, majscula. En aquest cas els signes dadmiraci i interrogaci, i els punts suspensius equivalen a un punt. Ho havia aconseguit! Per per qu encara ho dubtava? El capvespre va caure a poc a poc. No podia assimilar tantes dades, dates, frmules... La professora, per, no fu cap gest. 4.2 Si el sentit no s el dacabament duna frase, cal posar, a continuaci, minscula. Que quins documents vaig presentar? noms certificats i justificants de pagament. Hi van assistir els jutges, els secretaris, els suplents..., fins i tot hi an la presidenta.
S DE LES MAJSCULES SEGONS LA FUNCI DISTINTIVA DEL TERME
1. Denominacions personals 1.1 Antropnims, pseudnims, sobrenoms, hipocorstics i lies Sescriuen en majscula inicial. Joan Fuster i Ortells Mara Moliner Josep Martnez Ruiz, lies Azorn Tfol [Cristfol] Edmondo de Amicis Jaume I el Conqueridor
Les partcules que precedeixen alguns cognoms shan descriure en minscula si van a continuaci del nom i en majscula si aquest no hi consta. Robert de Niro el senyor De Niro lvar dOrriols el traductor DOrriols Alicia de la Rocha la senyora De la Rocha Vincent Willem van Gogh un quadre de Van Gogh
187
1.2 Frmules de tractament personal Les diverses formes de tractament personal sescriuen en minscula, tret que acompanyen un tractament protocollari o formen part dun nom propi. el senyor Ripoll en Jaume i na Carme doctor honoris causa lapstol sant Pau mossn Pere sor Agns 1.2.1 Amb les formes abreujades cal emprar la majscula. el Sr. Ripoll St. Vicent Ferrer la Dra. San S.S. ha disposat que Mn. Pere Sta.Teresa
1.2.2 Quan el mot sant forma part dun nom propi sescriu en majscula; ns el cas, per exemple, dalguns topnims, festivitats, noms de plantes. el poble de Sant Mateu herba de Sant Roc Tots Sants dinarem junts per Sant Joan mal de Sant Lltzer larc de Sant Mart 1.2.3 Les formes de tractament no valencianes sescriuen en majscula. Sir Laurence Olivier Madame Claude Don Rodrigo Daz de Vivar 1.3 Frmules de tractament protocollari Els tractaments protocollaris, i els crrecs i els tractaments personals que acompanyen, shan descriure en majscula. el M. Hble. President de la Generalitat el Molt Honorable President de la Generalitat la senyora Maria Bru, Excellentssima i Magnfica Rectora de la Universitat 1.4 Crrecs oficials, dignitats i ttols nobiliaris Sescriuen en minscula. 1.4.1 Els crrecs pblics, corporatius, religiosos i representatius. la rectora el dalai-lama el rei lalcaldessa la cap de servei larquebisbe la regidora
188
el president el deg el papa la coronela el conseller lauxiliar el patriarca
el capit general el secretari el gerent labat el soldat la ministra la jutgessa
1.4.2 Els termes collectius usats en sentit genric per evitar ls sexista del llenguatge, especialment pel que fa a la designaci de crrecs. el rectorat (en lloc de: rector/rectora) lalcaldia (en lloc de: alcalde/alcaldessa) la gerncia (en lloc de: el/la gerent) el deganat (en lloc de: deg/degana) la presidncia (en lloc de: president/presidenta) la secretaria (en lloc de: secretari/secretria) la regidoria (en lloc de: regidor/regidora) el ministeri (en lloc de: ministre/ministra) Si aquests termes corresponen a rgans administratius o poltics concrets, cal escriurels en majscula. el Rectorat de la Universitat dAlacant la Gerncia de la Universitat de Valncia la Secretaria de les Corts Valencianes la Presidncia del III Congrs de Medicina el Ministeri dAfers Exteriors dAlemanya el Deganat de la Facultat de Cincies 1.4.3 Les professions i els oficis. la jutgessa lelectricista la professora 1.4.4 Els graus acadmics i administratius. la doctora el professor emrit la catedrtica 1.4.5 Els ttols nobiliaris. la duquessa el vescomte 1.5 Dinasties i llinatges Sescriuen en majscula. els Borja els ustria els Trastmara els March les princeses Borb la dinastia Ming
el fuster
lauditora
el magistrat el ministeri fiscal
la infanta
el bar
lemperador
Per hi ha casos en qu susa en minscula, tant en singular com en plural. el rei haiximita els alauites la dinastia curaixita
189
1.6 Noms de divinitats, ssers mitolgics, animals i personatges de ficci Sescriuen en majscula. All Venus la gossa Laika Buda Polifem el dof Flipper Du Pare Cbele Blancaneu Horus la Mare de Du la Pantera Rosa Si sempren en sentit genric van en minscula. una sirena el du dels cristians sembla un quasimodo 2. Organismes, institucions, entitats i empreses 2.1 Institucions, organismes i empreses pbliques o de carcter oficial, i els departaments o serveis que les integren Sescriuen en majscula.
la Generalitat Valenciana lAjuntament de Valncia la Diputaci dAlacant el Ministeri dEconomia i Hisenda la Conferncia Episcopal Espanyola la Direcci General dEsports el Jutjat de Primera Instncia nm. 1 la Policia Local [de Castell] la Gurdia Urbana [de Barcelona] la Universitat Nacional dEducaci a Distncia el Deganat de la Facultat de Filosofia la Gerncia de la Universitat el Servei de Llenges i Terminologia lInstitut Joan Llus Vives lInstitut de Batxillerat Francesc Ribalta el Foreing Office de ScotlandYard
190
s un dimoni
la Conselleria de Cultura i Educaci el Ple de lAjuntament el Consell de la Generalitat la Comissi Europea el Consell Valenci de Cultura la Comissi dEnsenyament del Parlament lArmada espanyola lExrcit de lAire lHospital General dAlacant la Universitat Jaume I la Facultat de Cincies Econmiques el Departament de Filologia Romnica la Fundaci Universitat-Empresa lEquip de Govern [de la Universitat] el Collegi Pblic Enric Valor el Bundesbank la Commonwealth
2.1.1 Si sescura la denominaci completa, cal usar-hi igualment la majscula.
la Universitat [dAlacant] ha decidit la Conselleria [dHisenda] ha presentat des del Servei [de Recursos Humans] sha decidit 2.1.2 Cal emprar la minscula si no s una referncia concreta, si susa en plural o si t carcter privat. cada vicerectorat ha de presentar una memria els consells socials de les universitats les facultats de Medicina i de Farmcia els ajuntaments de Castell i dElx els ministeris dHisenda i dAgricultura 2.1.3 Els termes equivalents dinstitucions i organismes que no formen part del nom oficial (termes coreferents) shan descriure en minscula. el consistori de la ciutat de Castell la instituci acadmica [la Universitat] el nostre centre [la Facultat de Dret] el gabinet ministerial [el Ministeri] la corporaci provincial aquesta entitat [la Cambra de Comer] aquest organisme [el Consell Social] lequip rectoral [de la Universitat]
2.1.4 Els termes que designen entitats o institucions juridicopoltiques i religioses sescriuen en minscula. aquesta monarquia parlamentria lestat espanyol ladministraci autonmica lislam lesglsia anglicana lexrcit americ
2.2 Empreses i entitats privades de carcter econmic, social, acadmic i cultural Sescriu en minscula el terme genric i en majscula la denominaci, en la qual, i dacord amb la forma decidida per lentitat, es pot incloure, si escau, altres paraules gramaticals com ara els articles o les preposicions. Cal respectar les formes creades per cada organisme. publicat per Edicions 62 s dEl Corte Ingls el sindicat Uni General de Treballadors el centre cvic de Ciutat Vella el Club de Golf La Coma el Caf de la Seu la Junta Directiva de lHrcules lAssociaci de Vens El Canyamelar el Gremi de Llibreters de Valncia Associaci de Jubilats Els Socors la Federaci Espanyola de Futbol la llibreria Tres i Quatre
191
3.Activitats acadmiques, cientfiques i socials 3.1 Congressos, colloquis, jornades, festivals, reunions, simposis, cursos, cicles Sescriuen en majscula les paraules principals, i els termes genrics si formen part del nom propi que introdueixen. la VIII Olimpada de Fsica el XV Colloqui de la Societat dOnomstica la Conferncia sobre el Prxim Orient la Mostra de Valncia Cinema del Mediterrani la IX Trobada de Serveis Lingstics el Festival per la Pau i la Solidaritat la Fira/el Sal de lAutombil de Barcelona el Campionat Amateur dEscacs el Mundial de Frana [campionat de futbol] la Lliga de Campions de futbol el Gran Premi de frmula 1 el II Congrs Internacional de la Llengua Catalana els XVII Cursos dEstiu la Universitat dEstiu Ramon Llull la Universitat Internacional Menorca Illa del Rei lEscola dEstiu dels Xiquets i Xiquetes V Cicle de Cinema i Fotografia 3.2 Discursos, conferncies, seminaris, ponncies, informes, estudis, cursets, comunicacions Es posa en majscula la primera lletra del ttol.
el mster en Toponmia llatina el curs de postgrau en Traducci automtica el pla destudis de Filologia linforme Ocupaci i legislaci laboral lestudi El personal laboral la conferncia Violncia i societat el seminari Introducci a la numeraci... el taller Expressi corporal i coeducaci el cicle de conferncies Dona i societat el programa dintercanvi Scrates-ERASMUS
192
Hi ha casos en qu el terme genric forma part del ttol; aquest es pot posar en cursiva o entre cometes:
el Curs de llenguatge administratiu lexposici Els ibers a la Mediterrnia la taula redona Contaminaci de laqfer
3.3 Premis, guardons, distincions El nom propi de premis, guardons i distincions sescriu en majscula i els termes genrics, en minscula, tret que aquests vagen acompanyats dun numeral, determinant o adjectiu.
els XXV Premis Octubre ella ha rebut la Creu de Sant Jordi el Premi Extraordinari de Carrera ha rebut la Medalla dOr de la Universitat li han atorgat lAlta Distinci el premi Andrmina de novella els premis Ciutat de Castell el premi Planeta el premi Nobel de la pau els premis de la Nit de Santa Llcia
3.4 Cicles formatius i acadmics Sescriuen en minscula, tret de la matria a qu fan referncia.
la llicenciatura en Dret la diplomatura en Turisme lenginyeria tcnica el segon grau de formaci professional els estudis de tercer cicle el doctorat en Lexicografia leducaci general bsica (EGB) leducaci secundria el batxillerat unificat i polivalent (BUP) lensenyament secundari obligatori (ESO) ha superat la selectivitat les proves daccs a la universitat
3.5 Titulacions, assignatures, rees de coneixement i programes de doctorat Sescriuen en majscula totes les paraules que designen la matria, tret darticles, conjuncions i preposicions. Direcci i Administraci dEmpreses Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti lrea de coneixement de Filologia Catalana lassignatura Histria de la Llengua II el programa de doctorat Anlisi del Discurs el programa de doctorat Comunicaci Empresarial:Tendncies i Perspectives
193
lassignatura optativa Catal per a la Cincia lassignatura troncal Dret Civil I els crdits de lliure configuraci s doctor en Qumica s diplomada en Traducci 3.6 Disciplines acadmiques i tcniques Sescriuen en minscula. lestudi de la fsica i de la qumica estudiar arquitectura comporta
la lingstica s una cincia sobre geometria algebraica cal dir
4. Publicacions, obres dart i documents

Llibres, pellcules, obres dart Sescriuen en majscula inicial i en cursiva. llig El nom de la rosa la tesi doctoral Els polmers... el Gran Larousse catal Diccionari catal-valenci-balear la projecci de La guerra de les galxies el programa informtic Examinator lobra Les amargues llgrimes van veure la Pietat de Miquel ngel el quadre de La Gioconda la representaci de Le nozze di Figaro el ballet El llac dels cignes de Txaikovski van escoltar la Simfonia nm. 40 en sol menor, k. 550 de Mozart
4.1
La inicial del primer mot del nom duna collecci i les dels noms i adjectius que hi du sescriuen en majscula. la collecci "Material Docent" la collecci "La Sonrisa Vertical"
4.1.1
Els mots que formen part duna publicaci peridica sescriuen en majscula i cursiva. la revista El Temps el diari El Pas "La traducci jurdica, paraula de traductor?" publicat en la Revista de Llengua i Dret nm. 27
4.1.2
194
4.1.3
Les parts que integren una obra sescriuen en minscula. el glossari lndex la introducci el captol
Els ttols duna part duna obra sescriuen en majscula inicial i entre cometes. la lli segona "La informtica i el dret penal" el poema "La desesperana" de lobra Poesies escollides de J. Carner la part III "Aspectes histrics" del llibre Curs de lxic cientfic
4.1.4
Documents oficials actuals Sescriuen en majscula inicial. la Llei orgnica 6/1985, d1 de juliol, del poder judicial la Llei 30/92, de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com El Text refs de la llei de funci pblica valenciana el Reial decret llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comunes en els edificis... el RD 557/1991, de 12 dabril, sobre creaci i reconeixement duniversitats i centres estrangers lOrdre de 15 de febrer de 1999, per la qual es regula el procediment de gesti i... el Pla de poltica lingstica de la Universitat Jaume I el Projecte de regeneraci del litoral valenci la Sentncia nm. 1217 del Tribunal Superior de Justcia
4.2
La denominaci incompleta o els usos genrics sescriuen en minscula. laplicaci de la llei una sentncia condemnatria la llei sobre les parelles de fet la llei de lavortament la llei de procediment administratiu el recurs presentat davant el tribunal
4.2.1 4.2.2
Les parts dun document oficial sescriuen en minscula. el prembul de la llei la disposici transitria el captol II "De les proves" el prleg lannex I "Categories professionals" el ttol II "De la independncia judicial" larticle 14 diu la clusula segona del conveni
195
4.2.3
Els documents de ladministraci pblica sescriuen en minscula lacta de la Junta de Govern el certificat acadmic personal lordre de desnonament linforme de lassessoria jurdica el dictamen del cap de Recursos Humans la targeta didentificaci universitria (TIV)
Les tramitacions i documents administratius, actuacions oficials i impostos sescriuen en minscula. el document nacional didentitat lesmena a la Llei de pressupostos la cartilla de la Seguretat Social la petici de compareixena el nmero didentificaci personal la interpellaci al Govern el passaport vigent limpost sobre la renda de les persones fsiques limpost sobre bns immobles (IBI) la taxa anual equivalent (TAE)
4.2.4
5.Temps 5.1 Dies, mesos i estacions; perodes i segles Sescriuen en minscula. els dilluns al maig el quatre-cents cap al nou-cents
la tardor el segle xv
5.2 Esdeveniments histrics singulars i celebracions oficials, socials i religioses Sescriuen en majscula, tret darticles, conjuncions i preposicions.
la Revoluci Cultural xinesa la Segona Guerra Mundial la Guerra de Successi la Guerra Civil espanyola la Guerra de les Gllies la Revoluci Francesa la Nit de Sant Joan el Nou dOctubre la Setmana Santa les Fogueres dAlacant la Revoluci dOctubre el Nadal el Dia de lArbre el Cap dAny la Candelera
5.3 Tractats, acords i fets histrics Sescriu en minscula el terme genric i en majscula el nom propi. els decrets de Nova Planta els pactes de la Moncloa la batalla de Lepant lAntic Rgim el tractat de Versalles el concili II del Vatic el cisma dOccident la Restauraci
la conferncia de Potsdam els acords de Camp David el procs de Nuremberg el procs de Nuremberg
196
5.4 Divisions temporals i culturals, i moviments intellectuals Sescriuen en minscula. el jurssic el romnic el cubisme el catarisme el cristianisme ledat de bronze lera de la fundaci de Roma el gtic el surrealisme lescolstica lhumanisme la dcada dels seixanta ledat mitjana el barroc el modernisme la beatlemania el romanticisme els anys vint
Hi ha casos en qu la tradici ha imposat ls de la majscula. el Renaixement la Decadncia 6. Espai 6.1 Topnims 6.1.1 Els topnims propis sescriuen en majscula inicial, tret darticles, conjuncions i preposicions. pel Campello la Vall dAlbaida la Serra den Galceran Sant Vicen dels Horts Canet lo Roig Castell de la Plana Bonreps i Mirambell Santa Margarida i els Monjos Rotgl i Corber Vila-real Vall-de-roures Mont-roig del Camp de sa Pobla a les Salines Santa Eulria del Riu 6.1.2 Els exotopnims adaptats segueixen les mateixes normes que els topnims propis. del Caire de la Corunya del Llenguadoc de lHavana dels Monegres de lHaia de Sud-frica dUcrana de Nia 6.1.3 Els exotopnims no adaptats mantenen les majscules de la llengua originria. de Los Angeles dEl Escorial a La Rioja per Le Mans de La Valletta dIl Catalano la Illustraci el Risorgimento la Renaixena la Belle poque
197
6.1.4 Els topnims que designen denominacions dorigen de productes de consum sescriuen en minscula. aquell xers era massa dol els millors porto sn els negres un terra de prtland un conyac de garrafa 6.1.5 Els gentilicis sescriuen en minscula. castellonenc nord-americ afgana cerd europeu ponent
6.1.6 Els termes coreferents aplicats als topnims sescriuen en majscula. la Ciutat Eterna la Vencia del Nord la Ciutat del Tria el Cap i Casal la Ciutat Comtal la Ciutat de la Llum
Cal tenir en compte, per, que alguns daquests termes no estan suficientment fixats per la tradici o resulten merament descriptius. En aquest cas sescriuen en minscula. la ciutat dels gratacels el pas del sol naixent lilla de la calma 6.1.7 La part genrica dun topnim urb o duna obra pblica sescriu en minscula i la part definitria, en majscula. la plaa del Mercat el barri del Palmeral el parc de Ribalta el pant del Sitjar lestret de Magallanes el campus del Riu Sec lavinguda de Jaume I el monestir de Benifass lautovia dAdems el canal de Suez el pavell Ciutat de Castell el campus dels Tarongers el carrer Major el mercat de Sant Antoni la via Augusta la presa dAssuan la rambla de les Flors el pont de Calatrava
6.1.8 La part genrica dels ornims i hidrnims sescriu en minscula i la part definitria en majscula. la vall del Millars la serralada Ibrica el desert del Shara el riu Ebre el llac de Sant Maurici el pol Nord la pennsula Ibrica les salines de Torrevella el cap de Sant Antoni la cova de les Meravelles la mar Mediterrnia loce Atlntic el penyal dIfac les illes Canries larxiplag de les Columbretes el trpic de Capricorn lequador la serra dEspad
198
6.1.9 En els casos en qu el genric ha passat a formar part del topnim o designa altres conceptes cal usar la majscula. la Vall dUix el Tossal Gros el Desert de les Palmes lEstany [Nules] les Illes Balears [com. aut.] el Fondo [Elx-Santa Pola] la Rambla [Barcelona] lEsplanada [Alacant] el Pla [Borriana] el Barri Gtic el Reial Monestir del Puig el Mercat Central [Valncia] Si el terme genric substitueix un topnim singular delimitat pel context lingstic, cal posar-lo en majscules. viuen al golf Prsic viuen al Golf [Prsic] sn de la pennsula Ibrica sn de la Pennsula [Ibrica] viuen al desert del Shara viuen al Desert [del Shara] 6.1.10 Els termes geopoltics sescriuen en majscula. lOrient Mitj el Tercer Mn dAmrica Llatina la Costa dels Tarongers els Pasos de lEst lExtrem Orient el Nou Continent lfrica Negra les Illes Britniques Si el complement que acompanya el topnim no en forma part, sescriu en minscula. sia meridional Europa occidental el sud dAmrica 6.1.11 Les divisions territorials administratives, histriques, religioses, etc., sescriuen en minscula. el departament del Loira Atlntic la regi del Caixmir la comarca de lAlcalatn la provncia de Conca la dicesi de Tortosa el terme municipal dElx 6.1.12 Els monuments i els edificis singulars sescriuen en majscula. el Micalet la Llotja [Valncia] el Golden Gate el Sal Daurat el Pati dels Tarongers la Casa dels Caragols la Capella Sixtina lArc de Triomf la Porta de la Mar la Biblioteca Municipal la Casa Rosada el Kremlin 6.1.13 Els edificis i les dependncies genriques dedificis pblics sescriuen en minscula. laula B405 la sala de juntes la cafeteria la biblioteca el garatge el laboratori de Dret
199
ledifici B laula magna
laulari el despatx B201
el magatzem la sala dactes Alfons el Magnnim
6.2 Cossos i espais celestes Sescriuen en majscula. el planeta Saturn la Terra la Via Lctia lssa Menor
la Lluna les Pliades
el cometa Halley la constellaci dOri
Si no fan referncia a lastronomia sescriuen en minscula. hi ha lluna plena una posta de sol sn duna terra desconeguda 6.3 Noms de vents i punts cardinals Sescriuen en minscula. vent de gregal un llevant molt fort van cap al nord sn duna comarca de loest
fa ponent anaren cap a garb
Els smbols dels punts cardinals sescriuen en majscula. el N [el nord] lO / lW [loest] lENE [lest-nord-est]
7.Altres 7.1 Noms collectius i artstics Sescriuen en majscula. de Xarxa Teatre de The Beatles
el Grup Parpall
lOrquesta Platera
7.2 Noms dobjectes, productes, vehicles i marques Sescriuen en majscula. la Barbie un Ford Ka el Greal el Concorde la promoci de Nike lOrient Express
un paquet de Kellogs un Boeing 727 lEuromed
Per si susen en sentit genric, cal escriurels en minscula. portava unes vambes molt velles he comprat un dnut de xocolate noms pren danones de postres
200
una aspirina per al dolor es va trencar el sostre duralita escolta msica amb un walkman
7.3 Termes i notacions musicals Sescriuen en minscula. do, re, mi, fa, sol, la, si sol bemoll adagio soprano minuet 7.4 Abreviacions
en la major allegro contralt treset concerto grosso
7.4.1 Les abreviatures sescriuen en majscula si lexpressi sencera tamb shi escriu. a. de C. [abans de Crist] J. M. [Josep Maria] 7.4.2 Les sigles sescriuen, en general, en majscula (tot i que hi ha una tendncia cada vegada ms marcada a emprar-hi les versaletes), encara que la forma sencera original estiga en minscula. DNI [document nacional didentitat] NRP [nmero de registre personal] IRPF [impost sobre la renda de les persones fsiques] Hi ha casos de sigles que combinen les majscules i les minscules. DdB [Diari de Barcelona] CiU [Convergncia i Uni] UVic [Universitat de Vic] ETApm [Pas Basc i llibertat. Politicomilitar] 7.4.3 Els smbols sescriuen en majscula o minscula, segons com hagen quedat fixats. H [hotel] h [hora] P [aparcament] EUR [euro] 7.4.3.1 Els smbols corresponents a les unitats de mesura s'escriuen generalment en minscula; per si el smbol correspon a la inicial d'un nom propi, sha descriure en majscula. cm [centmetre] km [quilmetre] W [del nom James Watt] N [del nom Isaac Newton] qHz [quilohertz] Wh [watt-hora] 7.4.3.2 Sescriuen en majscula inicial els smbols dels elements qumics. Au [or] Cs [cesi] Fe [ferro]
201
EL LLENGUATGE ADMINISTRATIU
7.5 Termes cientfics, invents i descobriments Noms sescriu en majscula el nom propi que hi haja en el terme. el teorema de Pitgores lefecte Hall la balana de Cotton el pndol de Foucault el principi dArquimedes lefecte Doppler la llei de Boyle-Mariotte la integral de Fourier
202
ABREVIACIONS: ABREVIATURES, SIGLES I SMBOLS
[ Abreviacions: abreviatures, sigles i smbols ]
DEFINICI Les abreviacions sn aquells mecanismes que t la llengua per escurar paraules, frases o sintagmes amb lobjectiu de fer ms curta la redacci dun text, facilitar-hi la visualitzaci de dades, evitar la repetici innecessria de termes massa complexos, etc. Cal, per, no abusar dels abreujaments i reduir-ne ls als casos que no perjudiquen la comprensi del text i no alteren substancialment la imatge grfica dun document. Ls abusiu de les abreviacions quan no hi ha cap ra que justifique ladopci de formes escurades dels mots pot malmetre lestil de lescrit o fer-ne difcil la interpretaci.
TIPUS 1.Abreviatures
1.1 Definici
Alguns mots shan descriure amb ms freqncia que daltres i, per estalviar temps o espai, es tendeix a representar-los noms per una o algunes de les seues lletres, normalment les primeres, i amb un punt o, en algun cas, una barra; mai no shan de posar les dues marques. Per exemple, per representar de manera abreujada la paraula carrer es pot optar per c. o per c/, per no escriure c/. o c./. Lacceptaci dunes abreviatures o dunes altres respon a una convenci, en alguns casos justificada nicament per la tradici histrica.
1.2 Criteris de formaci
Per truncament, s a dir, amb la lletra inicial o les lletres inicials del terme, ms un punt o una barra. aj. l/ ajud. b. (ajuntament) (lletra de canvi) (ajudant/a) (barri)
Per contracci, s a dir, amb la lletra o les lletres inicials, alguna o cap de les centrals i alguna de les finals, ms un punt o una barra.
205
fra. admdor. Sra. ctra. rbla.
(factura) (administrador) (senyora) (carretera) (rambla)
En alguns casos ls nha fixat formes arbitrries o acceptades per tradici. (a) (lies) dcat. (duplicat) Labreviatura sha descriure amb minscules o amb majscules, de la mateixa manera que lexpressi sencera. d. de C. (desprs de Crist) Excepci: les formes abreujades dels tractaments de respecte i de les designacions genriques de les persones que precedeixen els noms propis shan descriure amb majscula inicial. Sr., Sra. (senyor, senyora) Dr., Dra. (doctor, doctora) St., Sta. (sant, santa) Les abreviatures sescriuen en redona, encara que el terme sencer sescriga en cursiva. a. m. (ante meridiem) p. s. (post scriptum) En labreviaci de sintagmes mitjanant el punt no es pot ometre cap partcula gramatical (preposicions, articles) i cal deixar-hi els mateixos espais en blanc que hi havia abans de fer labreviaci. com. de serv. (comissi de serveis) j. dir. (junta directiva) e. f. (en funcions) Si sabreuja mitjanant la barra inclinada, per, es poden ometre, tant les partcules gramaticals com els espais. f/v (a favor vostre) f/n (a favor nostre) e/p (efecte a pagar) e/c (efecte a cobrar)
206
Els ordinals expressats en xifres han de dur lltima lletra de la paraula i no cal posar-hi cap punt. Si la lletra es posa volada procediment no habitual sescriu el punt entre la xifra i la lletra. 1r (primer) 1a (primera) 1.r / 1.a 2n ( segon) 2a (segona) 2.n / 2.a 3r (tercer) 3a (tercera) 3.r / 3.a 4t (quart) 4a (quarta) 4.t / 4.a 5 (cinqu) 5a (cinquena) 5. / 5.a Sha devitar labreujament dels noms propis en els escrits oficials. En tot cas, si cal fer-ho, sha de posar nicament la inicial del nom. J. M. Cases M. Moliner 6 nm. . Boronat lassoc. lav. (Josep Maria Cases) (Maria Moliner) (sis) (nmero) (ngels Boronat) (lassociaci) (lavinguda)
Cal conservar els accents, si escau.
Les abreviatures segueixen la regla general de lapostrofaci.
Les abreviatures no es poden separar, a final de lnia, de la paraula, expressi o xifra que acompanyen. nm. 45 i no: nm. 45
1.2.1 Gnere i nombre
Dr. Castellv Dr. Castellv
Si labreviatura en mascul singular no cont lltima lletra del terme original, les abreviatures equivalents en femen i en plural resten invariables. catedr. al. prof. pg. 3 nm. 3 (catedrtic / catedrtica / catedrtics / catedrtiques) (alumne / alumna / alumnes) (professor / professora / professors / professores) (pgina / pgines) (nmero / nmeros)
207
Si labreviatura en mascul singular cont lltima lletra del terme original, el femen es forma afegint-hi una a i el plural, afegint-hi una s. mascul Sr. Dr. singular Sr. dte. (senyor) (doctor) (senyor) (descompte) femen Sra. Dra. plural Srs. dtes. (senyora) (doctora) (senyors) (descomptes)
Les abreviatures femenines que acaben en a tona fan el plural en -es. singular Sra. Sria. Illma. (senyora) (senyoria) (illustrssima) plural Sres. Sries. Illmes. (senyores) (senyories) (illustrssimes)
El plural dels nombres ordinals es forma afegint a la xifra corresponent les dues ltimes lletres de la paraula, i en cap cas sescriuen amb lletres majscules. 1rs 2ns 3rs 4ts 5ns (primers) (segons) (tercers) (quarts) (cinquens) 1es 2es 3es 4es 5es (primeres) (segones) (terceres) (quartes) (cinquenes)
No s recomanable marcar el plural amb duplicacions de lletres; aix s preferible 12 pg. que no 12 pp. Cal adaptar les partcules gramaticals (preposicions, articles) que formen part duna abreviatura dacord amb els canvis de gnere i de nombre del sintagma originari. n. de la. n. dels a. n. de les a. (nota de lautor/autora) (nota dels autors) (nota de les autores)
Les abreviatures no shan dusar dins dun text seguit: a la cloenda van assistir tots els doctors i professors del Claustre... i no: a la cloenda van assistir tots els drs. i prof. del Claustre..
208
1.2.2 Formaci de noves abreviatures Per crear noves abreviatures cal seguir la regla de formaci segent: Un mot abreujat est format per la primera sllaba ms les consonants segents de la segona sllaba abans de la vocal, i un punt o una barra. serv (servei) corr. (correus) doc. (document) fac. (facultat) 2. Sigles
2.1. Definici
La sigla s una abreviaci formada per la lletra inicial, o per un grup de lletres inicials, dels mots dun sintagma, la qual sutilitza com un terme. Normalment fa referncia a organismes, societats, associacions (UJI, UA, UV, UPV, UMH o ONU, IMPIVA, UGT), publicacions (DOGV, BOE), comissions, serveis, departaments (CALA, DGPL, COPUT), crrecs, documents oficials (DG, LOU).
2.2 Tipus de sigles
a) Creaci prpia: CVC (Consell Valenci de Cultura), SCC (Societat Castellonenca de Cultura), IVAJ (Institut Valenci de la Joventut). b) Traducci: ONU (Organitzaci de les Nacions Unides) < UNO (United Nations Organization), OTAN (Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord) < NATO (North Atlantic Treaty Organization). c) Manlleu: RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles Espaoles), UNICEF (United Nations International Children Emergency Fund), DEA (Drug Enforcement Administration). Hi ha casos en qu no es tradueix la sigla, per sen dna la traducci del significat: IRA (Exrcit Republic Irlands), OLP (Organitzaci per a lAlliberament de Palestina), DIN (Institut Alemany per a la Normalitzaci).
Morfolgicament hi ha, duna banda, la sigla prpiament dita, formada noms per les lletres inicials de cadascuna de les paraules (substantius, adjectius) que integren el sintagma originari complet: ONCE (Organitzaci Nacional de Cecs dEspanya), SVS (Servei Valenci de la Salut), i duna altra, la sigla imprpia, en la qual sintegren, a ms, les partcules gramaticals que apareixen en lestructura completa: CiU (Convergncia i Uni).
209
Un altre tipus dabreviaci s lacrnim, format no sols per la inicial del sintagma que representa, sin per grups de lletres que en faciliten la lectura: INSALUD (Instituto Nacional de la Salud), radar (Radio Detecting and Ranging), Gestapo (Geheime Staatspolizei), TERMCAT (Terminologia Catalana)... Les sigles i els acrnims no lexicalitzats no poden accentuar-se ni separar-se per sllabes a final de ratlla. Tamb hi ha sigles i acrnims que no segueixen cap norma de les citades: IMAX (maximum image), UVic (Universitat de Vic), Cegas (Compaa Espaola de Gas), 3Com (Computers, Comunication and Compatibility). Les sigles es poden llegir com una successi de lletres (sigles alfabtiques): UPV (u pe ve), FM (efa ema); o com una paraula (sigles sillbiques): CIA, GRAPO. En alguns casos sen fa una pronunciaci combinada: CD-ROM (ce de rom). Totes les inicials que formen una sigla sescriuen, en general, amb majscula (tot i que hi ha una tendncia cada vegada ms marcada a emprar-hi les versaletes), encara que la forma sencera original estiga en minscula: CIF (codi didentificaci fiscal). No obstant aix, hi ha alguns casos de sigles mixtes: ETApm, UdG.Tamb nhi ha que han passat a ser escrites noms amb la primera inicial en majscula, sobretot si fan referncia a organismes o empreses molt coneguts i es poden llegir sillbicament: Unesco, Renfe. Les sigles lexicalitzades (sigles que han esdevingut noms comuns) reben el mateix tractament textual i gramatical que les paraules comunes, s a dir, saccentuen, sapostrofen i poden formar derivats i plurals: el lser, un tlex, lovni, els radars. La sigla no ha de portar cap punt ni cap espai en blanc entre les lletres.Aix, cal escriure: COPUT DGPL i no: C.O.P.U.T. C O P UT D.G.P.L. D G P L Les sigles no tenen forma de plural (excepte algunes de les lexicalitzades); per tant sha descriure:
210
Els SPE de les conselleries i no: Els SPEs de les conselleries
Hem comprat uns PC Hem comprat uns PCs
Hi ha alguns casos, molt pocs, en qu les sigles dupliquen les lletres per marcar el plural. SSMM (Ses Majestats) CCOO (Comissions Obreres) Aquestes sigles resulten molt difcils de lexicalitzar i noms es poden llegir verbalitzades. Les sigles que comencen per ps + vocal es llegeixen amb lemmudiment de la p. PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol) PSAN (Partit Socialista dAlliberament Nacional) Com la resta dabreviacions, sescriuen en redona, encara que la forma sencera sescriga en cursiva. DCVB (Diccionari catal-valenci-balear)
2.4
Lapostrofaci de les sigles
Davant de les sigles sillbiques (les que es lligen com una paraula), i tamb de les lexicalitzades, sha dapostrofar dacord amb la normativa. lUJI la Unicef lOTAN la UEFA lovni la Unesco Davant de les sigles alfabtiques (les que es lligen lletra per lletra) no sha dapostrofar mai. la FP la UGT la OCDE el ADN la UPV el FBI la IBM la EGB Hi ha sigles que habitualment no es llegeixen ni sillbicament ni alfabticament, sin que verbalitzen cadascun dels mots que les formen. En aquests casos, i tamb en aquells altres en qu hi ha dubte sobre si la sigla es llegeix com una paraula o lletra per lletra, les sigles poden adaptar-se a qualsevol dels casos anteriors. el FC Barcelona (el Futbol Club Barcelona)
211
3. Smbols
3.1 Definici
El smbol s una abreviaci o signe convencional que ha quedat fixat internacionalment. Es representa mitjanant lletres (m, ) o altres signes tipogrfics (%, , & ) i combinacions daquests (H2O, cm3), i el seu significat pot fer referncia a una magnitud, una expressi, una quantitat, un element qumic, etc. Hi ha abreviatures que shan arribat a imposar en un camp determinat i han passat a ser smbols, independentment de la manera descriure el mot en cada llengua; per exemple, kg s el smbol del mot quilogram.
Els smbols sescriuen dacord amb les normes ISO (International Organization for Standarization) i altres convencions internacionals, i no duen ni punt, ni barra, ni marques de gnere ni de nombre (1 m, 1000 m; 1 h, 2 h). 5 km (correcte) 5 kms (incorrecte) 45 min (correcte) 45 min. (incorrecte) Si la quantitat numrica apareix en lletres, no es pot escriure el smbol, sin el terme complet. trenta minuts 30 min setanta quilmetres per hora 70 km/h i no: trenta min setanta km/h Els smbols poden anar amb majscules o minscules, segons com hagen quedat fixats, independentment de la resta del text en qu sinsereixen. H (hotel) h (hora) NH3 (amonac) P (aparcament) bitllets de 100 EUR COTXES DE MS DE 180 km/h Entre la xifra i el smbol conv deixar un espai. Si coincideix amb un final de lnia, no es pot separar la quantitat del smbol. 37 cm (trenta-set centmetres) 24 (vint-i-quatre euros)
212
En alguns casos, per, no es fa la separaci entre la xifra i el smbol. 21 C (vint-i-un graus Celsius) 12 (dotze segons) 10% (deu per cent) Els smbols sescriuen sense espais en blanc entre els diferents carcters. kWh (quilovat-hora) Els smbols de les unitats de mesura noms susen si van precedits duna xifra i sescriuen generalment en minscula; per si el smbol correspon a la inicial dun nom propi, sha descriure en majscula. 25 km (25 quilmetres) 1W (watt, del nom James Watt) 1N (newton, del nom Isaac Newton) La primera lletra o lnica dels smbols qumics s sempre una majscula. Kr (cript) Au (or) Els smbols shan descriure en redona i es lligen verbalitzats. 10 m/s (deu metres per segon) 14 h 13 min 2 s (catorze hores, tretze minuts i dos segons) Els smbols no shan dutilitzar dins dun text seguit. levoluci del marc alemany... i no: levoluci del DM... Hi ha termes que es poden abreujar com a abreviatura, com a sigla o com a smbol. abreviatura sigla smbol not. N (notable) pta. PTA (pesseta)
213
EL LLENGUATGE ADMINISTRATIU
RECOMANACIONS
Ls de les abreviacions no ha de comportar cap obstacle per a la comprensi dun text. La primera vegada que apareguen caldr explicar-ne el significat, tret que siguen molt conegudes: c/, nm., DNI. No shan dusar les abreviacions que no comporten un estalvi substancial despais; per exemple, no t cap sentit abreujar mai. (maig) o cod. (codi). Cal evitar ls de les abreviacions en escrits formals i dabast extern a la instituci, i noms usar-les quan siga absolutament necessari. s convenient usar les abreviacions ms conegudes i no inventar-ne de noves. Si sha de fer, cal seguir els procediments de creaci establerts; conv que siguen clares, de fcil pronunciaci, sense connotacions pejoratives i que evoquen el terme sencer a qu fan referncia. No sha de barrejar, en el mateix text, diferents tipus dabreviacions per als mateixos significats; aix, no sha dusar junts labreviatura ptes. i el smbol PTA, o Ex. i E. en substituci del mot excellncia. No sha de confondre labreviaci amb la compactaci, procediment de reducci de mots amb criteris informtics, en qu no importa tant la comprensi del lector, com la necessitat que un ordinador entenga una expressi lingstica reduda al nombre finit de carcters que exigeix un programa.
214
LLISTA DABREVIATURES
A abans de Crist abril acadmic/acadmica a compte de addenda addicional adjunt/adjunta administraci administrador/administradora administratiu/administrativa adrea electrnica advocat/advocada a favor [de] a favor meu a favor nostre a favor vostre agent agost agricultor/agricultora agricultura agrnom/agrnoma agronomia ajudant/ajudanta ajuntament a latenci de a la meua ordre alcalde/alcaldessa alemany lies al meu crrec al meu compte al meu favor a lordre de altitud altura alumne/alumna ambulatori amplada amplria
a. de C. aC abr. acad. a/c add. add. ad. adj. adm. admdor./admdora. admtiu./admtiva. a/e adv. f/ f/m f/n f/v ag. ag. agr. agr. agrn. agron. ajud. aj. ajt. a/ m/o alc. al. (a) m/c m/cte m/f o/ alt. alt. al. amb. ampl. ampl.
215
angls ante meridiem, s a dir, abans del migdia antic/antiga any aparcament apartament apartat apndix aprenent/aprenenta aprovat/aprovada aproximat/aproximada/aproximadament apte/apta arqueologia arquitecte/arquitecta arquitectura article assignatura associaci associat/associada atent/atenta atentament tic autombil autopista autoritat autoritzat/autoritzada auxiliar avinguda
angl. a. m. ant. a. aparc. apmt. apt. ap. apnt./apnta. apr. aprox. ap. arqueol. arquit. arq. art. assign. assoc. assoc. att./atta. att. t. autom. autop. autor. autzat./autzada. aux. av. bda. bxs. bnc. b. b. batx. ben. bibl. bibl. b/n bl. butll.
B baixada baixos barranc barri barriada batxillerat benefici bibliografia biblioteca blanc i negre bloc butllet
216
C cada unitat caixa alta caixa baixa calefacci cantonada captol carrer carrer carretera cartografia castell catal catedrtic/catedrtica cent cntim certificat/certificada cinqu/cinquena cinquens/cinquenes cintur circa, s a dir, a lentorn de circulaci circular (document) climatologia clnica coeditor/coeditora coedici collaborador/collaboradora collaborador/collaboradora tcnic/tcnica collecci collegi columna comarca comissi comissi de serveis companyia compilador/compiladora comptabilitat compte corrent compte nou compte obert conferiu
c/u c. u. c. a. c. b. calef. cant. cap. c. c/ cr. ctra. cartogr. cast. cat. catedr. ct. ct. cnt. cert. 5/5a 5./5.a 5ns/5es 5.ns/5.es cint. c. ca. circul. circ. climat. clin. coedit. coed. coll. coll. tcn. coll. coll. col. com. com. com. de serv. cia. comp. compt. c/c cte. ct. c/n c/o cf. cfr.
217
confronteu consell construcci contractat/contractada convocatria coordinador/coordinadora corporaci corrent correus crdit cursiva
cf. cons. constr. contr. conv. coord. corp. ct. corr. crd. curs. df. del. d. do. dep. derog. descrr. dte. des. desp. d. de C. desv. d/ d/d d/fra d/v dj. dl. dt. dc. dip. leg. dir. dir. gral. dir. dism. disp. ds. dist.
cva.
D dficit delegaci denominaci dorigen departament derogaci/derogat/derogatori descrrega descompte desembre despesa desprs de Crist desviaci dies dies data dies factura dies vista dijous dilluns dimarts dimecres dipsit legal direcci/director/directora direcci/director/directora general directiu/directiva disminut/disminuda disposici dissabte distncia
dept. desc. dC
218
districte diumenge divendres divisi doctor/doctora document drecera dret dreta duplicat/duplicada
distr. dg. dv. div. Dr./Dra. doc. drec. dr. dta. dupl. econ. ed. ed. ed. e/ e/c e/n e/p efct. m/g m/t m/x Emm./Emma. e. f. entr. entl. esc. esc. esgl. esp. esp. espf. esq. est. estac. et al. etc.
dt. dcat./dcada.
E economia edici editor/editora editorial efecte efecte a cobrar efecte a negociar efecte a pagar efectiu el meu gir el meu tal el meu xec eminentssim/eminentssima en funcions entrada entresl escala escola esglsia espanyol especialment especficament esquerre/esquerra estaci estacionament et alii, s a dir, i altres etctera
e/cobr e/neg e/pag ef.
Emtm./Emtma.
219
excellncia (tractament) excellent (qualificaci) excellent (tractament) excellentssim/excellentssima excepte exemple expedici expedidor/expedidora expedient extensi, exterior
E. Ex. exc. E. Exc. Excm./Excma. exc. ex. exped. expd. exp. expt. ext.
F fbrica facsmil factura facultat fascicle favor febrer ferrocarril festiu figura finca forestal franc [a la] fbrica, preu francs furgoneta G gener general gir gir postal gir telegrfic gireu full govern H habitants honorable
220
fbr. facs. fra. fac. fasc. f/ feb. fc. fest. fig. fca. for. f. f. fr. furg.
gen. gral. g/ g. p. g. t. g. f. gov.
h. H.
hab. Hble.
honrat/honrada hospital
Ht./Hda. hosp. ib. d. il. I. Illtre. Illm./Illma. Im./Ima. imp. impt. impr. inc. ind. inf. inf. insp. inst. ins. int. int. int. internac. intr. it. it. jul. j. de gov. j. dir. jur. jurispr. Jutj. 1a Inst. lab. m/fra m/l m/r ltat./ltda. lq.
I ibdem, s a dir, en el mateix text dem illustrador/illustradora illustre illustrssim/illustrssima import impost impremta incorporat/incorporada indstria inferior infra, s a dir, ms avall inspector/inspectora institut insuficient inters inter/interina interior internacional introducci itali itinerari J juliol junta de govern junta directiva jurdic/jurdica jurisprudncia jutjat de primera instncia L laborable la meua factura la meua lletra la meua remesa limitat/limitada lquid
221
liquidaci lletra de canvi lletra de crdit lletra meva lletra nostra lletra vostra llicenciat/llicenciada loco citato, s a dir, lloc citat locus sigili, s a dir, lloc de segell
liquid. l/ l/c l/m l/n l/v llic. loc. cit. l. s.
l/cr
M magnfic/magnfica majscula matrcula dhonor mxim/mxima mercaderia mercantil mes mesos data mesos terme mesos vista millsim/millsima mnim/mnima minscula molt honorable molt illustre mossn N nacional negociat negreta no apte/apta nombre nominal nominatiu nostra nostre nota bene, s a dir, advertiu-ho b nota de la redacci nota de lautor/autora
222
Mgfc./Mgfca. maj. matr. dh. mx. merc. merc. m/ m/d m/t m/v mill. mn. min. M. H. M. Hble. M. I. M. Illtre. Mn. nac. neg. negr. no ap. nre. nom. nom. n. n. n. b. n. de la r. n. de la.
ntra. ntre.
nota del compilador/compiladora nota de leditor/editora nota del traductor/traductora notable novembre nmero nmero de registre
n. del c./n. de la c. n. de le. n. del t./n. de la t. not. nov. nm. n. nm. de reg. obs. oct. o. of. op. cit. ord. ord. mun. O. M. o/p pag. p. i. p/ pg. paq. par. parc. part. part. pds. pt. ptge. pg. pav. p. abs. p. aut. p/c p. d. p. e. p. f. p. o.
O observaci octubre ofici oficial opus citatum, s a dir, obra citada ordenana ordenana municipal ordre ministerial ordre de pagament P pagament pagament immediat pagar pgina paquet parada parcella particular partida passads passat passatge passeig pavell per absncia per autoritzaci per compte de per delegaci per exemple per favor per ordre
p.
p/cte p. ex.
223
per poder pes brut pes net pesseta plaa poblaci polgon porta portal portugus postdata, s a dir, desprs de la data post meridiem, s a dir, desprs del migdia post scriptum, s a dir, desprs de lescrit prefectura preferncia president/presidenta primer/primera primers/primeres principal principi prioritat privat procurador/procuradora professor/professora professor/a ajudant/a professor/a associat/ada professor/a contractat/ada professor/a inter/ina professor/a titular programa prohibit/prohibida proppassat/proppassada propvinent provncia pujada
p. p. p. b. p. n. pta. pl. pobl. pol. pta. ptal. port. p. d. p. m. p. s. pref. prefer. pres. 1r/1a 1.r/1.a 1rs/1es 1.rs/1.es pral. princ. prior. priv. proc. prof. prof. ajud. prof. assoc. prof. contr. prof. int. prof. tit. progr. proh. ppt./ppda. pvt. prov. pda.
Q quadruplicat quart/quarts quarta/quartes quintuplicat

224
quadr. 4t/4ts 4a/4es quint.
4.t/4.ts 4.a/4.es
R rambla reedici referncia referncia meua registre reimpressi remitent reservat/reservada resoluci reverend/reverenda reverendssim/reverendssima revers (dun full) revista revoluci revoluci per minut revoluci per segon redona (lletra) ronda S salvat error o omissi sant/santa secretari/secretria segle segon/segona segons/segones segent segents sense any sense data sense lloc sense despesa sense nmero senyor/senyora senyoria servei servei pblic setembre signatura sine anno, s a dir, data de publicaci desconeguda
rbla. reed. ref. r/m reg. reimpr. rnt. rvat./rvda. res. Rnd./Rnda. Rev. Rvdm./Rvdma. v. rev. rev. rev/min rev/s red. rda.
s. e. o o. St./Sta. Secr. s. 2n/2a 2ns/2es seg. seg. s. a. s. d. s. l. s/desp s/n Sr./Sra. Sria. serv. s. p. set. sign. s. a.
2.n/2.a 2.ns/2.es ss. s/d
225
sine loco, s a dir, lloc de publicaci desconegut sine nomine, s a dir, editor desconegut sobre sobretic societat societat annima societat cooperativa societat de garantia recproca societat de responsabilitat limitada societat en comandita societat limitada societat regular collectiva sub voce, s a dir, en lentrada (dels diccionaris) superior suplement suplent supra, s a dir, ms amunt suspens
s. l. s. n. s/ s/t soc. s. a. s. coop. s. g. r. s. r. l. s. en c. s. l. s. r. c. s. v. sup. supl. supl. sup. susp. t/ t. t. c. t. e. t. g. tel. telegr. tl. 3r/3a 3rs/3es t. m. tt. tit. trad. trad. transcr. transf. trans. transp. trav. trv. trib. tripl.
T tal tarifa tarifa corrent tarifa especial tarifa general telfon telegrama tlex tercer/tercera tercers/terceres terme municipal ttol titular traducci traductor/traductora transcripci transferncia transitori/transitria transport travessera travessia tribunal triplicat
226
3.r/3.a 3.rs/3.es
U ltim/ltima unitat universitari/universitria urbanitzaci urgncia ut supra, s a dir, com abans V valenci valor vegeu vehicle venciment verb verbi gratia, s a dir, per exemple versaleta vide o videte, s a dir, vegeu vigilant vist i plau vitamina vocabulari volum vosaltres vost Vostra Altesa Vostra Altesa Reial Vostra Excellncia Vostra Reverncia Vostra Santedat Vostra Senyoria Vulgarisme X xec Z zona
lt. u. univ. urb. urg. u. s. val. v/ v. veh. venc. v. v. gr. vers. vid. vig. v. i p. vit. vocab. vol. vos. v. V. A. V. A. R. V. E. V. Rev. V. S. V. S. vulg. x. z.
un.
veg. vnt.
v.
227
LLISTA DE SIGLES
A Acadmia Valenciana de la Llengua agent ajudant/ajudanta de facultat ajudant/ajudanta descola universitria aprovat associaci de mares i pares dalumnes associaci de pares dalumnes associaci de vens associat/associada a temps complet associat/associada a temps parcial autoritat certificadora (Internet) B base de dades batxillerat unificat i polivalent butllet oficial Butllet Oficial de la Provncia Butllet Oficial de lEstat C catedrtic/catedrtica descola universitria catedrtic/catedrtica duniversitat circular codi didentificaci fiscal codi postal collegi pblic comissi directiva comit directiu consell directiu curs dorientaci universitria D decret decret legislatiu decret llei denominaci dorigen Diari Oficial de la Generalitat Valenciana
228
AVL AG AFAC AEU A AMPA APA AV ATC ATP CA BD BUP BO BOP BOE CEU CU C CIF CP CP CD CD CD COU D DLEG DL DO DOGV
Diccionari catal-valenci-balear Diccionario de la Real Academia Espaola Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana dipsit legal direcci/director/directora general districte districte postal document nacional didentitat
DCVB DRAE DIEC DECat DL DG D DP DNI EGB ESO ERASMUS EU EUA E FC FMI FP FD FM GP GPS GT IBI IVA IRPF IAE IPC IP IB IFP IES
229
E educaci general bsica educaci secundria obligatria Programa europeu dacci per a la mobilitat destudiants universitaris escola universitria Estats Units dAmrica excellent F ferrocarril Fons Monetari Internacional formaci professional franqueig a destinaci freqncia modulada G gir postal global positioning system gir telegrfic H-I impost sobre bns immobles impost sobre el valor afegit impost sobre la renda de les persones fsiques impost sobre les activitats econmiques ndex de preus al consum inspector/inspectora institut de batxillerat institut de formaci professional institut densenyament secundari
IMF
Institut dEstudis Catalans Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana Institut Joan Llus Vives instrucci (document) insuficient
IEC IIFV IJLV I I JAC JD JPC JQCV JPI L LEC LECr LRU LRJPAC LOU HTML URL MH RAM ROM AM MODEM NA NP NN NB N NUSS NIF PIN
J Junta Avaluadora de Catal junta directiva Junta Permanent de Catal Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci jutjat de primera instncia L llei Llei denjudiciament civil Llei denjudiciament criminal Llei de reforma universitria Llei de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com Llei orgnica duniversitats llenguatge dassenyalament de lhipertext localitzador de recursos uniformes M matrcula dhonor memria daccs aleatori memria noms de lectura modulaci damplitud modulador i desmodulador [aparell] N no apte/apta no presentat nom ignorat nota bene, s a dir, advertiu-ho b notable nmero dafiliaci a la Seguretat Social nmero didentificaci fiscal nmero didentificaci personal
230
nmero internacional normalitzat per als llibres nmero internacional normalitzat per a publicacions seriades o revistes
ISBN ISSN SW LW MW OM O OP OM ONG PAS PDI POD PB PN PIME PM PD PS PIB PNB PNN WAP FTP HTTP PAAU PK RD RDLEG RDL RO R S SNL
O ona curta ona llarga ona mitjana ordenana municipal ordre (document) ordre de pagament ordre ministerial organitzaci no governamental P personal dadministraci i serveis personal docent i investigador pla dorganitzaci docent pes brut pes net petita i mitjana empresa policia militar postdata, s a dir, desprs de la data post scriptum, s a dir, desprs de lescrit producte interior brut producte nacional brut producte nacional net protocol daplicaci sense fil protocol de transferncia darxius protocol per transferir fitxers o documents en el web proves daptitud per a laccs a la universitat punt quilomtric R reial decret reial decret legislatiu reial decret llei reial ordre resoluci S sentncia servei de normalitzaci lingstica
231
servei pblic societat annima societat annima concessionria societat cooperativa societat de garantia recproca societat de responsabilitat limitada societat en comandita Societat General dAutors dEspanya societat limitada societat regular collectiva suspens
SP SA SAC SCOOP SGR SRL SC SGAE SL SRC S TAE TV TM TR TEU TEUI TU TUI UAB UA UdA UB UdG UIB UdL UP UV UVic UIC UJI UMH UOC UPC UPV UPF URL URV UTM
T taxa anual equivalent televisi terme municipal text refs titular descola universitria titular descola universitria inter/interina titular duniversitat titular duniversitat inter/interina U Universitat Autnoma de Barcelona Universitat dAlacant Universitat dAndorra Universitat de Barcelona Universitat de Girona Universitat de les Illes Balears Universitat de Lleida Universitat de Perpiny Universitat de Valncia Universitat de Vic Universitat Internacional de Catalunya Universitat Jaume I Universitat Miguel Hernndez Universitat Oberta de Catalunya Universitat Politcnica de Catalunya Universitat Politcnica de Valncia Universitat Pompeu Fabra Universitat Ramon Llull Universitat Rovira i Virgili Universal Transverse Mercator
232
V vigilant vist i plau vostra excellncia X xarxa [informtica] mundial
VG VP VE WWW
233
LLISTA DE SMBOLS
A alemany (llengua) Alemanya ampere angls (llengua) rab (llengua) rea arrova, rova atmosfera ustria B basc (llengua) Blgica bret (llengua) byte C candela catal (llengua) cavall de vapor centilitre centmetre centmetre cbic coulomb cors (llengua) D dans (llengua) decigram decilitre decmetre dret de reproducci, dret dautor/autora Dinamarca dlar E Espanya espanyol (llengua)
234
de D A en ar a @ atm A eu B br b cd ca CV cl cm cm3 C co da dg dl dm DEN $ E es
AUT
BEL
HP cc
DIN DK USD ESP
est estereoradian est-nord-est est-sud-est euro
E sr ENE ESE
EUR
F farad fins (llengua) Finlndia francs (llengua) Frana freqncia modulada frils (llengua) G gallic (llengua) galls (llengua) gallec (llengua) gigabyte gram Gran Bretanya grau (geometria) grau (centesimal) grau centgrad o Celsius grau Fahrenheit grec (llengua) Grcia H habitant per quilmetre quadrat hectrea hectogram hectolitre hectmetre henry hertz Holanda holands (llengua) hongars (llengua) hora hotel
F fi FIN fr F FM fur ga cy gl Gb g GB gr C F el GR
SF FRA
GRE
h/km2 ha hg hl hm H Hz HOL NL nl hu h H
235
I ien informaci Irlanda Itlia itali (llengua) J japons (llengua) joule K kelvin L litre lumen lux Luxemburg M marca registrada megamegabyte megahertz metre metre cbic metre per segon metre quadrat mili milligram millilitre millmetre minut (temps) minut (geometria, unitat de longitud angular) mol N newton nord nord-est nord-nord-est
236
Y i IRL I it ja J K l lm lx L M Mb MHz m m3 m/s m2 M mg ml mm min mol N N NE NNE
info ITA
L LUX
nord-nord-oest nord-oest noruec (llengua) Noruega
NNO NO no N oc O ONO OSO
NNW NW NOR
O occit (llengua) oest oest-nord-oest oest-sud-oest ohm P pargraf pascal percentatge, per cent percentatge, per mil pesseta Portugal portugus (llengua) Q quilogram quilogram per metre cbic quilohertz quilojoule quilmetre quilmetre per hora quilowatt quilowatt-hora quilovolt quilovoltampere quintar R radian retoromnic (llengua) revoluci revoluci per minut revoluci per segon romans (llengua) rus (llengua)
W WNW WSW
Pa % PTA P pt kg kg/m3 kHz kJ km km/h kW kWh kV kVA q rad rm r rpm rps ro ru
POR
237
S sard (llengua) segon (temps) segon (geometria, unitat de longitud angular) siemens suec (llengua) Sucia sud sud-est sud-oest sud-sud-est sud-sud-oest T televisi tesla tona tona mtrica txec (llengua) V-W volt watt watt-hora weber xins (llengua)
sc s S sv S SUE S SE SO SW SSE SSO SSW TV T t tm cs V W Wh Wb zh
SWE
238
FRA SEOLOGIA
[ Fraseologia ]
FRASEOLOGIA ESPECFICA
1. Per introduir la comunicaci En resposta a la vostra carta Ens s grat informar-vos que Ens complau anunciar-vos Ens permetem dadrear-nos a Ens plau de comunicar-vos que Permeteu-nos que us informem Posem al vostre coneixement Us comuniquem Us fem saber Us trametem, adjunt, el Us trametem, adjunta, la 2. Per introduir la petici o el justificant de recepci 2.1 Peticions A fi de... us demanem que Amb el desig que... us exigim Amb la seguretat que voldreu atendre Com que tenim el propsit de... ens permetem demanar-vos El motiu daquesta carta s per sollicitar la vostra collaboraci Envieu-nos, si us plau Esperem la vostra resposta Si no us s molstia, us agrairem que ens envireu Us agrairem la tramesa de Us demanem que ens envieu Us escric per demanar-vos 2.2 Justificants de recepci Acusem rebuda de la carta Hem rebut el vostre escrit Pel que fa a la vostra comunicaci de data Responent a la vostra sollicitud Us justifiquem la recepci de 3. Per mostrar agrament, discrepncia i excusa 3.1 Felicitacions i agraments Agram molt el vostre inters Compteu amb la nostra gratitud
241
[ Fraseologia ]
Ens agradar molt rebre Us fem arribar la nostra sincera felicitaci Rebeu una afectuosa enhorabona Us agram la confiana que Us agrasc per endavant Us donem les grcies per 3.2 Excuses i negatives A partir del dia... donarem per cancellat el comproms Considerem que aquest procediment no s el correcte Disculpeu-nos lerrada Em sap greu no estar dacord amb Ens dol no disposar de Ens veiem obligats a negar-vos Lamentem haver-vos dinformar Malgrat la vostra intenci, no hem pogut No podem admetre la vostra petici Sentim lerror sofert i ens excusem per Sincerament, lamente que Us avisem que hem rescindit 4. Per acomiadar-se Adu Amb una atenta salutaci Atentament Fins aleshores us saludem cordialment Fins ben aviat Rebeu una salutaci cordial Salutacions Una abraada
242
[ Fraseologia ]
CONNECTORS LINGSTICS
1. Per marcar comenament 1.1 Ordre abans que res dentrada el primer punt que cal considerar en primer lloc 1.2 Explicaci a lentorn de aix que aix aix s ara b ara certament com com a exemple com ara daltra banda de ms a ms dit duna altra manera efectivament en altres paraules en altres termes en efecte 2. Per marcar continutat 2.1 Atenuaci a penes almenys en la mesura que igual que ni tan sols 2.2 Causa a base de a causa de a fora de a ra de segons segons com sense que si ms no per comenar primer primer de tot primerament en particular en el cas concret de en relaci amb i a ms a ms s a dir la idea central s pel que fa a quant a per exemple ns un bon exemple respecte a/de sobre el tema de tal com sha dit tamb un bon exemple daix s un altre punt important s una bona mostra
grcies a ja que per per causa de

243
[ Fraseologia ]
ats que car com que considerant que en virtut de 2.3 Condici a condici que/de en cas que/de fora que llevat que mentre que noms que 2.4 Conseqncia a conseqncia de aix aix s que aleshores consegentment cosa que de manera que 2.5 mfasi cal insistir cal tornar a el ms important s encara ms s ms fins 2.6 Finalitat a fi i efecte de a fi que/de amb lobjectiu que/de la finalitat del qual 2.7 Jerarquitzaci abans que res en segon lloc menys... que ms... que no solament... sin que a ms
244
per culpa de per tal com perqu (+ indicatiu) puix que vist que posat que sempre que si si de cas sols que tret que doncs en conseqncia s per aix que per aix per aquest fet per consegent per tant fins i tot i encara la idea central s tal com sha dit vull ressaltar
per per a per tal que/de perqu (+ subjuntiu) per damunt de preferentment primer de tot principalment sobretot
[ Fraseologia ]
2.8 Modalitat aix aix com aix mateix com com si de tal manera que 2.9 Oposici aix i tot al contrari amb tot ara b de tota manera en canvi encara que i no malgrat que 2.10 Paral.lelisme ads... ara aix... com ara... ara com menys... menys com menys... ms com ms... menys com ms... ms daltra banda duna banda... de laltra entre que... i que 2.11 Rectificaci aix no obstant aix s altrament amb tot i que de fet en realitat en veritat 2.12 Temporalitat abans ads a continuaci
igual que igualment tal com tan com tant com
malgrat tot mentre que per b que per contra per sin tanmateix tot i que
entre... i luna... laltra mig... mig ni... ni no sols... sin tamb o... o per un cant... per laltre sia... sia tan... com tant... com ms aviat no obstant aix per realment sin sin que tot i que
i ms endavant mentre
245
[ Fraseologia ]
a ms a ms a ms alhora aleshores anteriorment dara en avant duna banda desprs en primer lloc fins que 3. Per marcar lacabament aix doncs doncs en conclusi en definitiva en resum en suma
ms amunt ms avall poc abans quan simultniament tan bon punt tan aviat com tot duna tot seguit
en ltim/darrer lloc finalment per acabar per concloure per fi per tant
246
[ Fraseologia ]
FRMULES FIXES
A
A cargo de A crrec de, a compte de, a cura de, sota la responsabilitat de A contar A comptar, comptador/comptadora A cuenta A compte, pagament a compte A cuenta y riesgo A/Per compte i risc A la llana, puja Al ms-dient, puja A la sazn En aquells moments, aleshores, llavors, en aquell temps A los efectos de A l'efecte de, a fi de, per tal de A los efectos de que A fi que, a lefecte que, per tal que, als efectes, a efecte de, a aquest efecte A los efectos pertinentes/oportunos Als efectes que pertoquen, als efectes corresponents A los solos efectos Noms al/s efecte/s, nicament al/s efecte/s, noms per tal de A mayor abundamiento De ms, encara, a ms de, i encara ms, amb ms motiu/ra, a major motiu, de ms a ms, endems A plazo fijo A termini fix A plazos A termes, a terminis A precio unitario Tracte per unitat
A que se contrae Al qual fa referncia A riesgo y ventura A risc i perill/ventura A tanto alzado A (un) tant alat, a escruix, alfarrs, alfarrassar, a preu fet, a preu fixat A tantos das vista/fecha Dac a tants dies/(una lletra) a tants dies vista A tenor de Dacord amb, segons, ats el tenor de, per ra de, en virtut de A todos los efectos Amb carcter general A vuelta de correo A correu seguit, a primer correu, pel primer correu A vuestra disposicin A la vostra disposici Abstenerse de Abstenir-se de, estar-se de Agotar la va administrativa Posar fi a la via administrativa Al amparo de A lempara de, dacord amb, segons, tot emparant-se amb, emparant-se en, en aplicaci de Al contado Al comptat, al manvs Al menudeo A la menuda Al por mayor A lengrs, a la grossa Al por menor A la menuda, al detall
247
[ Fraseologia ]
Al portador Al portador, a qui el porte, a qui el porta, a qui el presenta Al pronto Dantuvi Al quinto A la cinquena Allanamiento de morada Violaci de domicili, violaci destatge Allanarse a la demanda Assentir a la demanda Ambos inclusive Tots dos inclusivament, ambds inclosos Ante mi Davant meu Arreglo de cuentas Arranjament de comptes Asistir la razn Tenir/Posseir la ra Atenerse a las consecuencias No defugir les conseqncies Avance reintegrable Crdit lliure dinteressos
Bajo sobre Dins dun sobre Base imponible Base imposable Bienes propios Bns comunals Bsqueda y captura Crida i cerca
C
Caer en la cuenta Adonar-se Caja de caudales Caixa de cabals Carecer de base No tenir fonament Cerrar tratos Fer tractes Citacin de comparecencia Citaci a dia cert Citacin de remate Citaci a execuci Clusula de descuelgue Clusula de desvinculaci Como mximo Com a mxim, tot al ms, a tot estirar Como mnimo Com a mnim, tot al menys Como quiera que Com siga que, com que Compra/Venta en firme Compra/Venda ferma Comprar a crdito Comprar fiat Con antelacin Anticipadament, amb anticipaci
B
Bajo cuerda, bajo mano Per/De sotam Bajo juramento Sota jurament Bajo la nica condicin de que Amb lnica condici que Bajo los auspicios de Sota el patrocini de Bajo pena de muerte Sota pena de mort
248
[ Fraseologia ]
Con anterioridad Amb anterioritat (abans), amb temps (amb antelaci) Con atraso/retraso Amb retard Con cargo a A crrec de Con domicilio en Que viu a, amb domicili a, domiciliat a /domiciliada a Con fecha /En fecha Amb data (si s la data de lescrit), en data (si s la data de presentaci en el registre) Con la salvedad de Amb la condici de Con voz y voto Amb veu i vot Conforme a Conformement a, dacord amb, segons Conforme a derecho Dacord amb el dret Considerando Ats/Atesa Cuando proceda Quan escaiga, quan siga procedent Cuenta de resaca Compte de ressaca Cumplir con su cometido Acomplir la seua comesa
Cumplirme Pertocar-me, correspondrem, plaurem
Dada cuenta y lectura del acta Llegida lacta, feta la lectura de lacta Daos y perjuicios Mals i perjudicis, danys i perjudicis Dar a crdito Donar fiat, fiar Dar a entender Fer entendre Dar aviso Avisar, trametre un avs, passar avs Dar comienzo Comenar, iniciar, encetar Dar cuenta Donar compte Dar cumplimiento Acomplir, executar Dar de alta Donar lalta, donar dalta Dar de baja Donar la baixa, donar de baixa Dar fe Donar fe Dar noticia Assabentar, comunicar, fer saber Dar parte Comunicar Dar traslado Traslladar Dar vista del expediente Sotmetre lexpedient a la vista Darse a conocer Fer-se conixer De antemano Per endavant, a la bestreta De comn acuerdo De com acord, acordadament De conformidad con De conformitat amb, conformement amb, conformement a, dacord amb
Curso del tiempo Pas del temps
D
Dada cuenta Havent donat compte de, ats que, havent-se-men donat compte
249
[ Fraseologia ]
De consuno Obrar dacord, en simultanetat De fecha reciente De fa poc De ignorado paradero De parador ignorat, que es desconeix on es troba De intento A gratcient De larga fecha De fa molt de temps De mancomn De mancom De propio puo Amb la prpia m De (mi/tu/su) puo y letra De prpia m, a m Debe y haber Dbit i crdit Decaer en su derecho Perdre el seu dret, decaure del seu dret Declarar bajo juramento / promesa Declarar sota jurament/promesa Derecho a hacerlo por s Dret a actuar per si mateix/sense representants Derecho de tanteo Fadiga de dret, dret de tempteig Das laborables Dies faeners, dies feiners, dies hbils
En conformidad con De conformitat amb En cumplimiento de Tot complint, complint, per complir, per donar compliment En demanda de En cerca de, a la recerca de En descubierto En descobert
En el acto A lacte, tot seguit, de seguida, tot duna
En el plazo de Abans del termini de, dins de En esta/tal conformidad En aquest cas, sota aquesta condici En fecha prxima Dins de pocs dies, dins de poc temps En orden a Amb vista a, pel que fa a En pago a Per paga de, en paga de En su caso (si procede) Si escau, si s procedent En su caso (si se produce) Si sescau
En su caso (si es preciso) Quan sescaiga, si sescau, quan pertoque
E
El da de la fecha Avui, hui En concepto de En concepte de, com a
En su defecto Si no nhi ha, si mancava, si hi manca, quan nestiga mancat/mancada, si de cas hi manca, si no, en defecte de, quan no nhi haja En tanto en cuanto Tant com En su da Quan pertoque, quan sescaiga, quan siga, al seu moment
250
[ Fraseologia ]
En suspenso En suspens En tiempo Dins del termini En tiempo y forma Dins del termini i en la forma escaient En uso de las atribuciones que tengo conferidas Fent s de les atribucions que mhan estat conferides En virtud de En virtut de, per ra de Entrega contra reembolso Lliurament amb reemborsament Estado de mediciones Estat de mesuraments Estar al tanto Estar amatent, fer el cap viu Estar a salvo Estar estalvi
Estarse a Ajustar-se a, acomodar-se a, atenir-se a
Hacer la vista gorda Fer els ulls grossos Hacer las veces de Actuar en nom de/com a, substituir Hasta la fecha Fins avui Hasta nuevo aviso Fins a un altre avs Intereses atrasados Interessos endarrerits
L
Liberacin de fondos Alliberament de fons Libreta de ahorros Llibreta destalvis Lo previsto en/por El que preveu, el que es preveu a
Llevar a cabo Portar a efecte, portar a cap, dur a terme
F-G M
Fecha tope Data lmit Ganar definitiva firmeza Esdevenir ferm/ferma, consolidar-se Mejor postor Ms-dient, millor postor Mejor proveer Decidir millor Muy seor mo Distingit senyor Muy seora ma Distingida senyora
H-I
Hacer efectivo/efectiva Fer efectiu/efectiva Hacer frente Afrontar, enfrontar-se amb Hacer hincapi en Remarcar, fer esment en, fer esment sobre
N
No aclararse No entendre-shi
251
[ Fraseologia ]
No ha lugar No escau, no pertoca, no correspon, denegat/denegada No hay de qu No sho val, no es mereixen No hay derecho No shi val Nuda propiedad Nua propietat
Poner en marcha Engegar, posar en marxa Por cuenta ajena Per compte daltri Por el tipo a la baja Pel tipus a la baixa Por estas fechas A hores dara Por ningn concepto De cap manera Por sus cauces Pel seu cam, per les seues vies Por va de apremio Per via de constrenyiment Preaviso de retiro Preavs de retirada Prestar conformidad Donar la conformitat Pro forma (factura) Proforma (factura) Proceder a (inaugurar) Inaugurar Pronto pago Pagament immediat Prximo (pasado) Proppassat Prximo (venidero) Propvinent Puesta en marcha Engegament, posada en marxa
P
Pagar por terceras partes Pagar en respectius teros Pguese Pagueu, que es pague Para su conocimiento Perqu en prengueu coneixement Para su conocimiento y efectos Perqu en prengueu coneixement i tinga els efectes que corresponguen, perqu en prengueu coneixement i als efectes oportuns/que pertoquen Para vuestra custodia Perqu en sigueu custodis Para vuestro conocimiento Perqu en prengueu coneixement Paradero desconocido Es desconeix lindret en qu es troba, parador ignorat Parar el perjuicio Afectar el perjudici Pedir prestado Amprar, manllevar, fer-se prestar Poner a salvo Posar en lloc segur Poner atencin Parar esment en/a, fer esment en/a Poner en conocimiento Assabentar, fer avinent
252
Q
Quebranto de moneda Menyscapte de diners Quedar enterado Quedar assabentat, estar assabentat Quita y espera Quitament i espera
[ Fraseologia ]
R
Recin De nou, novament, tot just, fa poc Recin emitido Tot just ems Recortes de prensa Retalls de premsa, retalls de diaris Recurso de fuerza en conocer Recurs de coneixement fors Recursos ajenos Recursos aliens, recursos daltri, recursos de tercers Resultando (que) Vist, vista (que) Ruegos y preguntas Torn obert de paraules, proposicions i preguntes, precs i preguntes
Segn lo dispuesto Segons el que disposa, dacord amb all que disposa, dacord amb les disposicions Segn resulta de Segons es dedueix de, segons resulta de, segons es desprn Sentencia recurrida La sentncia contra la qual es recorre, la sentncia objecte de recurs Sealar fecha Assenyalar/Fixar la data Seas personales Dades personals Ser grato Plaure Ser bice Ser impediment, ser entrebanc Si hubiera lugar Si hi esqueia, si pertocava, si era possible, si feia al cas Si procede Si escau, si s procedent, si pertoca Sigue al dorso Continua al dors, continua darrere Sin perjuicio que Sense perjudici que, aix no vol dir que Sin venir al caso Sense fer al cas, sense venir a tomb Srvase hacer Per favor, feu Sobre aviso A laguait, alerta Suma y sigue Rssec, suma que es reprn, sumes del foli, suma i a cap Surtir efecto Tenir efecte, fer efecte Suspender de empleo y sueldo Suspendre de sou i faena
S
Salvo aviso en contra Llevat dun avs en contra Salvo buen fin A les resultes, amb la reserva acostumada, salvant-ne la bona fi, si sen comprova/prova la conformitat, posat que siga conforme Salvo error u omisin Llevat derror o omissi, salvat error o omissi, llevant errors i omissions Sana crtica Bon criteri Sano y salvo Sa i estalvi, bo i sa Se precisa Cal, es necessita Segn ley Segons la llei, dacord amb la llei
253
[ Fraseologia ]
T
Tanto alzado Tracte a ull Tanto ms cuanto Ms que ms si, majorment si Tanto por ciento Tant per cent, percentatge Tendido telefnico Lnia telefnica Tenedura de libros Tenidoria de llibres Tener a bien Tenir lamabilitat Tener el honor Tenir lhonor Tener suficiente Tenir-ne prou Trmino medio Terme mitj
Toda vez que Ats que, per tal com Toma de posesin Presa de possessi Toma de razn Presa de coneixement Tomarse la libertad Permetres de Tom razn Nhe pres nota
V
Venir al caso Fer al cas, ser del cas Va de apremio Via de constrenyiment Visto bueno Vist i plau, vistiplau, visat
254
[ Fraseologia ]
ALTRES ADVERBIS I LOCUCIONS USUALS A la vez Alhora, ensems, a la vegada, conjuntament A la vuelta de Al cap de A largo plazo A llarg termini, a la llarga, a llarg terme A lo largo de Al llarg de, durant tot A lo ms tardar Com a ms tard, tot al ms tard A lo mejor Si molt conv, tant de bo, potser, a la millor, possiblement, probablement A lo que parece Pel que sembla, pel que es veu
A lo sumo A tot estirar, com a mxim, pel cap alt
A
A buen seguro Ben segur (que), de cert (que), de segur (que) A bulto A ull, per damunt damunt, a grans trets A ciencia cierta Amb certesa, del cert, amb seguretat, ben segur, de segur A continuacin A continuaci, tot seguit, en acabant, en acabat A corto plazo A curt termini, a la curta, a breu termini A decir verdad Amb franquesa, francament, si hem de ser francs, amb sinceritat A destiempo Fora de temps, a deshora A este fin/objeto Amb aquest fi/objecte A fecha fija A un dia fix, a dia cert, a dia adiat A fin de cuentas Al capdavall, fet i fet, al cap i a la fi A fin de que A fi que, per tal que A grandes rasgos A grans trets, amb poques paraules A granel Al detall, a la menuda, a dojo A la mayor brevedad possible Com ms prompte millor, al ms aviat possible
A manera de A tall de, a manera de A mediados de A mitjan A medias A mitges A medida que A mesura que A menos que Llevat que, tret que, fora que, si no s que, excepte que, si s que no, passat que A menudo Sovint, amb freqncia A no ser que Tret que, llevat que, fora que, si no s que, si s que no
255
[ Fraseologia ]
A partir de A partir de, den, a datar de A pesar de A pesar de, malgrat, no obstant aix A primeros de A la primeria de, al principi de A raz de Arran de, amb ocasi de A razn de A ra de
A resultas de A causa de, per ra de, com a resultat de
Al objeto de Amb lobjecte de, a fi de, a fi i efecte de, per tal de Al odo (hablar) A cau dorella (parlar) Al respecto Respecte daix, en aquest aspecte/respecte, en aquest punt, en aquesta qesti
Alrededor de Al voltant de, a lentorn de, pels volts de
Ante todo Abans de res, abans de tot, en primer lloc, primer que res Anteayer Desps-ahir, abans-dahir
Antes de cualquier cosa De bell comen, dantuvi, abans de res Apenas (manera) A penes, amb treballs, amb prou feines
A sabiendas A la sabuda, sabent-ho A salvo Salvat/s, salvada/ades, fora de perill A ser posible Si pot ser, si s possible A simple vista A colp dull, a ull nu A su vez Al seu torn (al vostre torn), quan li corresponga A tal efecto A aquest efecte, amb aquesta finalitat, amb aqueix fi
A toda prisa A corre-cuita, a cuita-corrents, corrents
Apenas (temps) A penes, tot just, noms Aprisa De pressa As como Aix com, i tamb
B
Bajo mano De sotam Basta y sobra Prou i massa Baste decir Noms cal dir Bien mirado Tant per tant Bien que B que, encara que, per b que
A veces A/De vegades, a voltes, a cops Al alcance de A labast de Al fin y al cabo Al cap i a la fi, al capdavall, fet i fet Al menos Almenys, si ms no, com a mnim, pel cap baix
256
[ Fraseologia ]
C
Caso de En cas de Caso que Donat/Posat cas que Como es debido Com cal, tal com cal Como para Per a Con arreglo a Dacord amb, segons, conformement a Con creces Amb escreix, amb molt descreix Con excepcin de Llevat de, tret de, a excepci de Con exclusin de A exclusi de Con frecuencia Sovint, freqentment Con motivo de Amb motiu de, a causa de, per ra de Con mucho De bon tros Con objeto de Per tal de Con relacin a En relaci amb, pel que fa a, relativament a Con respecto a Pel que fa a, quant a, referent a, en esguard a, tocant a, pertocant a Con todos los detalles Amb tota mena de detalls Con todos los pormenores Amb tots els detalls Con vista/s a Amb vista a, cara a
Cuando ms Pel cap alt Cuando menos Pel cap baix Cuanto antes mejor Com ms prompte millor, al ms aviat possible
D
Da lo mismo T igual, igual fa, tant se val, tant fa Dado que Ats que, com que, per tal com, posat que, ja que Darse cuenta Adonar-sen, adonar-se de Darse prisa Afanyar-se, donar-se pressa De ahora en adelante Dara endavant, dara en avant, en endavant, davui endavant, dac endavant De cabo a rabo De cap a cap De cualquier modo Aix i tot, siga com vulga, de qualsevol manera De cuando en cuando De tant en tant, de temps en temps, adesiara De forma que De manera que, de fais que De improviso, de la noche a la maana De sobte, de colp, tot duna, tot dun plegat, de cop i volta De modo que De manera que
257
[ Fraseologia ]
De otro modo Altrament, si no, duna altra manera De pronto, de repente De sobte, de colp, tot duna, de colp i volta, tot dun plegat De punta a cabo De cap a cap De todos modos Aix i tot, de tota manera De veras De veres, de deveres, de deb De vez en cuando De tant en tant, adesiara Debido a A/Per causa de, per ra de, grcies a, per culpa de Dentro de poco Dac a poc Desde aqu Des dac, dac estant Desde entonces Daleshores en, de llavors en Desde luego No cal dir-ho, sens dubte, s clar, i tant, naturalment, per descomptat, evidentment, certament
En balde Debades, endebades, en va En cantidad suficiente Prou, a bastament, a bastana En caso de/que En cas de/que, posat el cas de/que En cualquier caso En tot cas, passe el que passe En cuanto a Quant a, pel que fa a, tocant a, sobre En el momento de A lhora de, en el moment de En el primer momento Dantuvi, de primer moment En estos momentos A hores dara, en aquests moments En lo sucesivo Dara en avant, dara endavant, en endavant En lugar de En lloc de, en comptes de En ninguna parte Enlloc, en cap lloc, en cap banda En principio En principi, de bell antuvi En seguida De seguida, tot seguit, tot duna En serio De deb, de veres, seriosament En tal caso En aquest cas En todas partes Pertot arreu, pertot, arreu En todo caso Si de cas, en tot cas En vez de En lloc de, en comptes de
E
El da despus/siguiente Lendem El mes prximo El mes vinent/que ve La semana prxima La setmana vinent/que ve El presente ao Enguany En adelante En avant, en endavant, dara endavant, davui endavant
258
[ Fraseologia ]
F-H
Fin de semana/de mes/de ao Cap de setmana/de mes/dany Hace un momento Fa poc, no fa molt, no fa gaire Hoy por hoy Ara per ara, ara com ara
Ni siquiera Ni tan sols Nuevamente De bell nou, de nou
P
Para el caso Pel que fa al cas Pasado maana Desps-dem Por adelantado Per endavant, a la bestreta Por aadidura De ms a ms, dafegit, descreix, de sobrepuig Por consiguiente Per consegent, per tant Por cuanto Ats que, per tal com, ja que, puix que Por debajo de Per davall de, per sota de Por descontado Per descomptat, no cal dir-ho, ni cal dir-ho Por ejemplo Per exemple, com s ara, com ara Por el momento De moment Por encima de Per damunt de Por fin A la fi, a lltim, finalment Por lo alto Com a mxim, pel cap alt Por lo bajo Pel cap baix, com a mnim Por lo dems Fora daix, a banda daix, aix de banda
259
L
Llegado el caso Si arriba el cas Lo antes posible Com ms prompte millor, al ms aviat possible
M
Ms bien Ms aviat Ms o menos Ms o menys, si fa no fa, a la ratlla de Mejor dicho Ms ben dit, o millor Menos mal (que) Encara com, sort (que) Mientras tanto Mentrestant, entretant
N
Nada de nada Res de res, gens ni mica, gens ni miqueta, ni mica Nada menos, ni ms ni menos Ni ms ni menys Ni con mucho, ni de lejos, ni mucho menos Ni de bon tros, ni de molt
[ Fraseologia ]
Por lo menos Si ms no, almenys Por lo pronto Primer de tot, de primer moment, dantuvi, abans de tot Por lo tanto Per tant, per consegent, en conseqncia, doncs Por ms que, por mucho que Per ms que, malgrat que Por medio de Mitjanant, per mitj de, a travs de Por otra parte Daltra banda, dun altre costat, altrament Por si acaso Per si de cas, per si un cas, per al cas que, si per cas, si a cas, si un cas Por supuesto que Per descomptat que, no cal dir-ho, no cal dir que, ni cal dir-ho, ni cal dir que Por todas partes Pertot arreu, pertot, arreu Puesto que Ats que, puix que, ja que
Sin duda Sens dubte, val a dir Sin duda alguna Sense cap dubte Sin embargo Tanmateix, per, no obstant aix, aix no obstant, aix i tot, de tota manera Sobre todo Sobretot, ms que ms
T
Tal cual Tal com s, tal qual Tan pronto como Tan bon punt com, tan prompte com, tan aviat com, aix que Temprano Enjorn, de mat, dhora Todo el mundo, todos Tothom, tots Todo lo ms A tot estirar, com a molt
R-S
Respecto a Pel que fa a, respecte a, respecte de, sobre Salvo que Llevat que, salvat que, salvant que, fora que, tret que, si no s que Sea como sea A totes passades Ser preciso Caldre, haver-se de, ser necessari Si acaso Si de cas, si ms no Siempre y cuando Sempre que
260
U-Y
Un montn Un munt, una pila, un fum Un poco de Un poc de, una mica de Una gran cantidad de Un munt de, una pila, un grapat Unos pocos Uns quants Ya que Ja que, puix que, ats que, per tal com
TERMINOLOGIA
[ Terminologia]
A
Abandono Abaratar Abarcar Abastecer Abertura Abigeato Abintestato Abogaca Abogado/a Abogar Abono Abrumar Absolver Acatamiento Acaudalado/a Acaudalar Acceder Acepto Acertar Acervo Aclaracin Acometer Acometida Aband, deixadesa Abaratir Abraar, abastar, agafar, arribar a, comprendre, incloure Proveir, subministrar, fornir, abastar Obertura Abigeat Abintestat Advocacia Advocat/Advocada o advocadessa Advocar Abonament (ingrs), pagament Aclaparar Absoldre Acatament Acabalat/Acabalada, adinerat/adinerada, cabals/cabalosa Acabalar Accedir Acceptaci (duna lletra de canvi) Encertar Cabal, patrimoni, bns Aclariment, aclarida Emprendre, escometre, mamprendre 1. Ramal de connexi 2. Connexi de servei 3. Canonada dalimentaci Endegar, condicionar, arranjar, endrear, agenar Esdeveniment, succs, succet Conforme, concorde, dacord Escurar, acurar, acurtar Creditor/Creditora
Acondicionar Acontecimiento Acorde Acortar Acreedor/a
263
[ Terminologia]
Acta de apeo Acuar Acusar recibo
Acuse de recibo
Adelantar Adelanto Adeudar Adeudo Adicin Adir Admitir Adolecer Adscribir Aduana Aduccin Aducir Adverar Advertencia Afianzador Afianzar Afidvit Afirmar Aforado/a Aforo Afrenta Afrentamiento Afrontar Afueras Agilizar Agotar
Acta de delimitaci Encunyar, empremtar Justificar la recepci, acusar la recepci, certificar la rebuda Justificant de recepci, justificant de rebuda, avs de recepci Avanar, bestraure (diners) Bestreta, acompte, avanament, deure 1. Deure 2. Endeutar-se Deute, dbit, crrec 1. Addici, addenda 2. Adici (acci dacceptar una herncia) Adir (acceptar una herncia) Admetre Patir, pecar de Adscriure Duana Adducci Adduir Adverar, autenticar Advertiment, advertncia, avs, remarca Fianador Refermar, fianar, afermar, assegurar Afidvit 1. Afirmar, assegurar 2. Afermar, fer ferm Aforat/Aforada, amb fur propi o especial Aforament, cabuda Afront Afrontament 1. Atendre/Respondre a (un pagament) 2. Afrontar/Confrontar (dos edificis) Afores, foranies Agilitar, agilitzar 1. Esgotar, exhaurir, eixugar 2. Aclaparar, consumir, extenuar 3. Posar fi
264
[ Terminologia]
Agrado Agravante Agravar Agraviar Agravio Ahnco Ahondar
Ahorrar Aislar Ajeno/a Albacea Albaceazgo Albarn Albedro Alborotar Alcance Alegar Alentar Alevosa Alevoso/a Alcuota Almacn Almacenamiento Almacenar Alocucin Alquilar Alquiler Alrededor Alrededores Alusivo/a Alzada Alzado
Grat Agreujant Agreujar Agreujar, ofendre Greuge, injria, ofensa, ultratge Insistncia, deler 1. Enfondir 2. Enfonsar 3. Aprofundir, profunditzar Estalviar Allar 1. Ali/Aliena, daltri 2. Estrany/Estranya Marmessor/Marmessora Marmessoria Albar Albir Esvalotar Abast, capacitat Allegar Animar, encoratjar Tradoria, deslleialtat Tradorenc/Tradorenca, trador/tradora, deslleial Alquota Magatzem Emmagatzemament, emmagatzematge Emmagatzemar Allocuci Llogar, arrendar Lloguer, renda, censal Al voltant de, entorn de Rodalia Allusiu/Allusiva Alada, apellaci 1. Alat 2. A preu fet
265
[ Terminologia]
Alzar Allanamiento Amojonamiento Amojonar Amontonar Amortiguar Amortizar Amparar Amparo Anales Anlisis Anaquel Anchura Anejo/a Anexar Antedata Antefirma Antepasado/a Anteponer Anteproyecto Anticipo Antigedad Anual Anulabilidad Anulacin Anular Anverso Aparato Apariencia Apelacin Apelar Apellido Apndice Apeo
266
Alar, aixecar Aplanament Amollonament, fitaci Amollonar, fitar Amuntegar Amortir, esmortir, esmorteir Amortitzar Emparar Empara Annals Anlisi Prestatge, lleixa Amplria, amplada, ample Annex/Annexa Annexar Antedata Antefirma, antesignatura Avantpassat/Avantpassada Anteposar Avantprojecte Acompte, bestreta Antiguitat 1. Anual (que dura un any) 2. Anyal (que sesdev cada any) Anullabilitat Anullaci Anullar (tornar nul) Anvers Aparell (instrument per a operacions tcniques, conjunt drgans fisiolgics) Aparena Apellaci Apellar Cognom Apndix Atermenament
[ Terminologia]
Apercibimiento
Apercibir Apertura Aplauso Aplazamiento Aplazar Apostilla Apostillar Apoyo Aprecio, hoja de Apremiante Apremiar Apremio Aprender Aprobacin Aprobado/a Aprobar Apto/a Apunte Arbitraje Archivar Archivo Armonizar Arqueo Arraigar Arriesgar Arrogacin Artculo Asalariado/a Asamblea Asentir Asertorio
1. Advertiment, amonestaci, admonici, avs 2. Advertncia (advertiment amb amenaa) 3. Prevenci (correcci disciplinria imposada pel jutge a un advocat) 4. Apercebiment (dapercebre) Apercebre Obertura Aplaudiment Ajornament, dilaci Ajornar, diferir Postilla Postillar Suport, ajut, ajuda Full dapreciaci Urgent Constrnyer, apressar, urgir Constrenyiment, urgncia, pressa Aprendre, dependre Aprovaci, beneplcit Aprovat/Aprovada Aprovar Apte/Apta Apunt, apunt comptable Arbitratge Arxivar Arxiu Harmonitzar Arqueig Arrelar Arriscar Arrogaci Article Assalariat/Assalariada Assemblea Assentir Assertori/Assertria
267
[ Terminologia]
Asiento Asignar Asignatura Asociar Asunto Atender Atendido/a Atestiguar Atrasar Atraso Aumentar Ausente Autenti(fi)car Auto
Autofinanciacin Avance Avenencia Aventajar Avera Averiguar Avocar Azafata/Auxiliar de
1. Assentament, apuntaci (inscripci) 2. Seient, siti, setial Assignar Assignatura Associar Afer, assumpte, tema, argument Atendre Ats/Atesa Atestar, testificar, testimoniar Endarrerir, retardar, ajornar Endarreriment, retard Augmentar Absent Autenticar 1. Acte (resoluci judicial) 2.Actuacions (conjunt dactuacions i documents) 3. Acta, document, escriptura 4. Ordre 5. Fets 6. Interlocutria Autofinanament Avan, avanament, avanada Avinena, concrdia Avantatjar Avaria Esbrinar, aclarir, indagar, escatir Advocar, reclamar, avocar Hoste/Hostessa
B
Bandeja Balance Baremo Bastantear
268
Safata Balan Barem Validar
[ Terminologia]
Bastanteo Becario/a Bedel/a Bianual Bienal Bienes propios Bienio Bisiesto Boca de riego Bocacalle Boletn Boletn de entrega Boleto Bolsa Borrador Borrar Bosquejar Bosquejo Brocrdico Burstil
Validaci Becari/Becria Bidell/Bidella 1. Bianual (que dura dos anys) 2. Bianyal (que passa cada dos anys) Biennal Bns comunals Bienni Bixest, de trasps, bissextil Boca de reg Cap de carrer Butllet, bollet Nota de lliurament Butlleta, bolleta, tiquet 1. Bossa 2. Borsa (destudis, de treball, de valors) 1. Esborrany (primera redacci dun text) 2. Esborrador (objecte que serveix per esborrar) Esborrar Esbossar Esbs Axioma legal, brocard Borsari/Borsria
C
Cabecera Cabezalero/a Calentar Calificacin Calificar Cambiar Cancelacin Cancelar Canjear Capalera Marmessor/Marmessora Escalfar Qualificaci Qualificar Canviar Cancellaci Cancellar Canviar, bescanviar
269
[ Terminologia]
Carear Careo Cargo Carrera
Casar Casco antiguo Casco urbano Casillero Catastro Caudal Caudaloso/a Causa de pedir Causa de tacha Causahabiente Caucin Celador/a Celebrar
Cercana Certidumbre Cesar
Cese Circunscribir Circunstancia Cobro Cdigo

270
Acarar, confrontar Acarament, confrontaci Crrec 1. Correguda, corredissa (acte de crrer) 2. Carrera (estudis universitaris) 3. Cursa (pugna de velocitat) 4. Carrera, cs (lloc destinat per crrer) 1. Cassar (anullar) 2. Casar (unir en matrimoni; combinar) Nucli antic Nucli urb Caseller Cadastre 1. Cabdal (principal) 2. Cabal, capital, bns Cabals/Cabalosa Ra petitria Causa dinvalidaci/anullaci Drethavent 1. Cauci (garantia, fiana) 2. Precauci, prudncia Zelador/Zeladora 1. Fer, tenir lloc 2. Subscriure, cloure, acabar (un contracte) 3. Celebrar (un acte festiu o solemne) Rodalia Certesa 1. Separar, remoure, destituir, deposar, rellevar 2. Cessar (dimitir un crrec) Cessament, comiat, separaci, rellevament, deposici, privaci Circumscriure Circumstncia Cobrament, cobrana Codi
[ Terminologia]
Coheredero/a Colacin Colateral Coleccin Colegiado Colegio Coligacin Colisin Colitigante Colocacin Colusin Cometido Comienzo Comisariado Comisin Comiso Comodatario/a Comparecencia Comparecer Compareciente Compeler Compensacin Componenda Compraventa Comprobante Comprobar Comprometer Compromisario/a Compulsar Concebir Concejal/a Concejala Concesin Concluir Conclusin
Cohereu/Cohereva Collaci Collateral Collecci Collegiat Collegi Colligaci Collisi Collitigant Collocaci Collusi Comesa, finalitat, missi Comenament, inici Comissariat Comissi Coms Comodatari/Comodatria Compareixena Comparixer Compareixent Compellir Compensaci Avinena, conxorxa, maquinaci Compravenda Comprovant Comprovar Comprometre Compromissari/Compromissria Compulsar Concebre Regidor/Regidora, conseller/consellera, edil Regidoria Concessi Concloure, resumir Conclusi
271
[ Terminologia]
Concluso/a Concluyente Concordancia Concordante Condenatorio Condenatoria Condonante Conducente Condueo/a Confundir Conjetura Consecuencia Conseguir Consejero/a Consejo Conserje Considerando Constreimiento Consuncin Contabilizar Contable Contador/a Contadura Contar Contemplar
Contenedor Contenido Contestacin Continuidad Continuo/a Contraer Contrafuero Contrado
Concls/Conclusa Concloent Concordana Concordant, conforme Condemnatori Condemnatria Condonador/Condonadora Conduent Copropietari/Copropietria Confondre Conjectura Conseqncia Aconseguir Conseller/Consellera Consell Conserge Considerant Constrenyiment Consumpci Comptabilitzar Comptable Comptador/Comptadora Comptadoria 1. Comptar (determinar una quantitat) 2. Contar (explicar) 1. Expressar, preveure, considerar, tractar de, recollir (tenir en compte) 2. Contemplar (un paisatge) Contenidor Contingut Contestaci, resposta, contesta Continutat Continu/Contnua Contraure Contrafur Contreta
272
[ Terminologia]
Contrata Contrato Contrayente Contribuyente Convalidar Converger Conyugal Cnyuge Corchete Corredura Corretaje Cortapapeles Costas, pagar las Coste Costumbre Cotejar Cotejo Coyuntura Cruce Cruzar
Cuanta Cuantitativo Cuatrienal Cuatrienio Cuatrimestre Cuenta Cuenta corriente Cuestin Cuestor Cuidar Cmplase Cumplido Cumplimentar
Contracta Contracte Contraent Contribuent Convalidar, revalidar Convergir Conjugal Cnjuge Claudtor Corredoria Corretatge Tallapapers Costes, pagar les Cost Costum Confrontar Acarament, confrontaci Conjuntura Crulla 1. Creuar, travessar, passar 2. Encreuar (disposar en forma de creu) 3. Barrar (un xec) Quantia, import, valor Quantitatiu Quadriennal Quadrienni Quadrimestre Compte Compte corrent Qesti Qestor Cuidar Acompliu-ho 1. Complert, complit 2. Compliment 1. Emplenar, omplir, formalitzar (un imprs) 2. Complimentar (fer compliments a alg)
273
[ Terminologia]
Cumplir Cuo Cuota Cupo Cheque
1. Complir (executar una promesa, un comproms) 2. Acomplir (dur a terme, realitzar, fer) Encuny Quota Contingent, quota, dotaci Xec
D
Dato Debe Debidamente Dbito Decanato Decano/a Decenal Decenio Deceso Defender Defendible Demandado/a Demandante Demanial (bien) Dependiendo Dependiente/a Deponer Derechohabiente Derrochar Derroche Desagraviar Desagravio Desahuciar Desahucio Desalojar Desarrollar Desarrollo
274
Dada, informaci Dbit, crrec, deure Degudament, com cal Dbit, crrec, deure Deganat Deg/Degana Decennal Decenni Decs Defensar Defensable Demandat/Demandada Demandant B de domini pblic Depenent Dependent/Dependenta Deposar, destituir Drethavent Balafiar, malbaratar Balafiament, malbaratament Desagreujar Desgreuge, desagreujament Desnonar Desnonament Desallotjar, fer fora 1. Desplegar (una llei) 2. Desenvolupar, desenrotllar Desenvolupament, desenrotllament, desplegament
[ Terminologia]
Descuento Descuidar Descuido Desempear
Desempleo Desenvolver Desfalco Desglose Despedir Despilfarro Destino
Detentar (un cargo) Deuda Deudor/a Devengar Devengo Dicente Directriz Disfrutar Disfrute Dispuesto/a Distribuidor/a Dolo Duda
Descompte Descuidar, descurar, negligir Descuit, descurana 1. Exercir, ocupar (un crrec) 2. Complir, desenvolupar (una activitat, una funci) 3. Desendeutar (lliurar de deutes) Atur, desocupaci 1. Desenvolupar 2. Desembolicar, deslligar, desfer Desfalc, desfalcament Desglossament Acomiadar, despatxar, donar comiat Malversaci, malbaratament, balafiament, dilapidaci 1. Destinaci (finalitat, lloc denviament) 2. Dest, sort, fat 3. Crrec, collocaci, destinaci, lloc de treball Ocupar, exercir, detenir, mantenir Deute Deutor/Deutora Meritar, acreditar, reportar, produir, guanyar Dret a percebre, meritaci, guany, profit Dient Directriu 1. Gaudir 2. Ser beneficiari/beneficiria, usufructuar, fruir 1. Gaudiment, gaudi 2. Benefici, usdefruit Disposat/Disposada, dispost/disposta Distribudor/Distribudora Dol, engany, maquinaci fraudulenta, frau Dubte
E
Ejecutoria Ejercer Executria Exercir
275
[ Terminologia]
Ejercicio Embargo Emitir Emplazar Empleado/a Emplear
Empleo
Enajenar Encabezamiento Encabezar Encargo Encasillar Encauzar Encuesta Enderezar Endosante Endoso Enfoque Enjuiciar Ensayo Enmienda Ente Entendimiento Enterado/a Enterar Entrega Entregar Envo
276
Exercici Embargament, embarg, empara Emetre 1. Citar a termini, requerir a comparixer 2. Emplaar (situar) Empleat/Empleada, treballador/treballadora 1. Usar, emprar 2. Emprar, esmerar, gastar, desprendre 3. Ocupar, collocar (donar treball) 1. s, esmer, empriu 2. Ocupaci, collocaci, faena, feina, ofici 3. Aplicaci Alienar Encapalament Encapalar Encrrec, comanda Encasellar Endegar, encarrilar, canalitzar, encaminar Enquesta Endegar, redrear Endossant, endossador Ends, endossament Enfocament Enjudiciar Assaig Esmena Ens, entitat 1. Enteniment, esma, senderi 2. Entesa, acord Assabentat/Assabentada 1. Assabentar, fer saber, fer avinent 2. Adonar-se, assabentar-se (dalguna cosa) 1. Lliurament, entrega, remesa, donaci 2. Dedicaci Lliurar, entregar, fer a mans, remetre Tramesa, enviament
[ Terminologia]
Erradicar Escritorio Escriturar Establecer Establecimiento Estadillo Estancia Estipendio Estorbar Estrado Evaluacin Evaluar Evento Exceder Excelencia Excelente Excepto Exencin Exento/a Expendedor/a Expendedura Extinguir Extorsionar Extranjero/a Extravo
Eradicar Escriptori Escripturar Establir Establiment Estat, relaci, butlleta destat, detall destat 1. Estada, estatge, sojorn (temps) 2. Habitaci, estana, habitatge (lloc) Estipendi Destorbar, entrebancar, fer nosa, dificultar, obstaculitzar Estrada, tarima Avaluaci, valoraci, apreciaci Avaluar, valorar, apreuar Esdeveniment, fet, succs Excedir, sobrepassar, superar, ultrapassar Excellncia Excellent Excepte, llevat de, fora de, tret de Exempci Exempt/Exempta Expenedor/Expenedora Expenedoria Extingir Extorquir Estranger/Estrangera Prdua, foraviament, esgarriament
F
Facultad Fallar Fallecimiento Fallo Facultat 1. Decidir, pronunciar, resoldre, sentenciar 2. Fallar (no encertar), espifiar Defunci, trasps 1.Veredicte, decisi, pronncia, sentncia 2. Equivocaci, falla, fallada, mancament, defecte, error 3. Fallida, esfondrada, desfeta, crac, bancarrota, insolvncia
277
[ Terminologia]
Favorecer Fehaciente Fiador/a Fichero Fideicomiso Fideicomisario/a Fiducia Fiel Fijacin Fijo/a Financiar Financiero/a Finiquito Firmar Firme Firmeza Flete Fletar Fluidez Fluido/a Folleto Forneo/a Franqueo Franquicia Fraude Fraudulento/a Fronterizo/a Funcionariado de empleo Fundamento
Afavorir Fefaent Fianador/Fianadora Fitxer Fidecoms Fidecomissari/Fidecomissria Fidcia Fidel Fixaci Fix/Fixa Finanar Financer/Financera Liquidaci, quitana, quiti, qutia, poca Signar, firmar Ferm/Ferma Fermesa Noli Noliejar Fludesa Fluid/Fluida Fullet, opuscle For/Forana Franqueig Franqucia Frau, dol Fraudulent/Fraudulenta, frauduls/fraudulosa Fronterer/Fronterera Personal eventual Fonament
G
Gaceta Ganancia Ganancial Garaje
278
Gaseta Guany, lucre De guany Garatge
[ Terminologia]
Garante Garantizar Gasto Grabar Gravoso/a
Fianador/Fianadora Garantir Despesa 1. Enregistrar, gravar 2. Gravar (un impost) Carregs/Carregosa, oners/onerosa
H
Halagar Hardware Heredamiento Heredero/a Hincapi Hito Hoja Hoja de aprecio Huelga Huelguista Huellas digitales Afalagar Maquinari Heretament Hereu/Hereva Insistncia Fita, moll 1. Full (de paper) 2. Fulla (darbre, dafaitar) Full dapreciaci, full daprenent Vaga Vaguista Empremtes digitals
I
Ilegal Ilcito/a Ilustrar Ilustre Ilustrsimo/a Improrrogable Impuesto Inaplazable Incautacin Incentivar Incertidumbre Illegal Illcit/Illcita Illustrar Illustre Illustrssim/Illustrssima Improrrogable Impost, impsit Inajornable Confiscaci, requisici Promoure, impulsar, fomentar, incitar, donar incentius Incertesa
279
[ Terminologia]
Inciso Incluir Inclusive Incontinente Incurrir Indefendible Indescifrable ndice Infrascrito/a Ingenio Insertar ntegro/a Intento Interceder Interpelar Interponer Intervenir Inverosmil IVA repercutido IVA soportado
Incs Incloure Inclusivament Encontinent, tot seguit, tot duna 1. Incrrer (en una falta, en un delicte, error) 2. Produir, concrrer (en circumstncies no negatives) Indefensable Indesxifrable ndex Sotasignat/Sotasignada, infrascrit/infrascrita Enginy Inserir ntegre/ntegra, sencer/sencera, enter/entera Intent, temptativa Intercedir Interpellar Interposar 1. Decomissar, comissar (els burots) 2. Intervenir (participar) Inversemblant IVA transferit IVA suportat
J
Jefatura Jefe/a Juez/a Juicio Justipreciar Justiprecio Direcci, delegaci, prefectura, comandncia, comandament Cap, director/directora Jutge/Jutgessa Judici, ju, procs 1. Fixar el preu just, estimar 2. Alfarrassar 1. Preu just, estim 2. Avaluaci, apreciaci 3. Alfarrs 1. Jutjar, judicar 2. Considerar
Juzgar
280
[ Terminologia]
K-L
Kilogramo Kilmetro Labor Laudemio Laudo Lectivo/a Legajo Legar Legislacin Legtima Legtimo/a Levantar acta Ley Liberado/a Liberar Librado/a Libramiento Libranza Librar Quilogram, quilo Quilmetre Labor, tasca, faena, feina, treball Llusme Laude Lectiu/Lectiva Lligall Llegar Legislaci Llegtima (part duna herncia) Legtim/Legtima (dacord amb la llei) Estendre/Alar acta Llei Alliberat/Alliberada Alliberar, afranquir Lliurat/Lliurada, entregat/entregada Lliurament Lliurana, lliurament 1. Alliberar, deslliurar (salvar) 2. Lliurar (expedir) 3. Girar, lliurar (una lletra de canvi) Lliure albir, lliure arbitri Confrontar, termenejar, fer parti, ser contigu Liquiditat Guia de telfons Aconseguir, assolir, reeixir, atnyer, obtenir Assoliment, guany, aconseguiment 1. Cridar, anomenar, convocar 2.Telefonar, trucar 3. Dir-se Aconseguir Luxe
Libre albedro Lindar Liquidez Listn telefnico Lograr Logro Llamar
Lograr Lujo
281
[ Terminologia]
M
Maestra Mancomn, de Mando Manzana de casas Manejo Mrmol Mster Matriz Medida Medio/a Mestratge, mestria Acordadament, mancomunadament, dacord Comandament, autoritat Illa de cases, pany de cases Maneig Marbre Mster Matriu Mida, mesura 1. Mig/Mitja (meitat, incomplet) 2. Medi (lloc, hbitat, espai) 3. Mitj (instrument, procediment, situat entre dos objectes o entre dos extrems) 4. Mitjans (bns o rendes) 1. Amidar, prendre les mides (lnies o superfcies) 2. Mesurar (capacitat, qualitats i sentits figurats) Millora Millorament Millorar Millora Capalera Minvar, disminuir Menyscapte, menyscabament, detriment, prdua Missatge Missatger/Missatgera Minva, disminuci Mtode Miler Minoraci Missi Missiva Meitat Muntacrregues Total, quantitat Vagants (bns) Astricci
Medir Mejora Mejoramiento Mejorar Mejora Membrete Menguar Menoscabo Mensaje Mensajero/a Merma Mtodo Millar Minoracin Misin Misiva Mitad Montacargas Montante Mostrencos (bienes) Multa coercitiva
282
[ Terminologia]
N
Nato/a Neto/a Nombramiento Nombrar Nota de asume Nota de reparo Nota mnima de acceso Notable Nulamente Nmero Numeroso Nat/Nada Net/Neta Nomenament 1. Nomenar (designar alg per a un crrec) 2. Anomenar (esmentar, donar nom, dir-se) Conformitat Nota desmena Nota de tall Notable Nullament Nombre, nmero Nombrs
O
Observancia Olvidar Olvido Orden Ordenador Ordenanza Orfanato rgano Ostentar Otorgamiento Otorgar Otros Observana Oblidar Oblit 1. Ordre (classificaci, manament) 2. Orde (religis) Ordinador Ordenana Orfenat 1. rgan 2. Orgue Exercir, ocupar, assumir Atorgament Atorgar 1. Altrament, daltra banda, altress, endems, igualment, tamb 2. Petici, pretensi
P
Pabelln Pagadero/a Pavell Pagador/Pagadora
283
[ Terminologia]
Pagadura Pago Paliar Panel Panfleto Papeleo Papelera Paradero Paradjico Parcela Pared medianera Paro Prrafo Parte Partida
Pase (documento) Paulatinamente Peatn Pedido Percibir Prdida Perecedero/a Perentorio/a Perito/a Perjuicio Permanecer Personarse Pertenecer Pertenencia Psame Peticin Peticionario/a
284
Pagadoria Pagament Palliar Plaf, tauler, panell Pamflet 1. Paperassa, paperam 2. Gestions, trmits Paperera Parador, lloc on para, lloc on es troba, estatge, estada Paradoxal Parcella Paret mitgera Desocupaci Pargraf 1. Part (dun tot; dun naixement) 2. Comunicat, informe, informaci 1. Certificat (de naixement) 2. Partida (pressupostria) 3. Partida, contrada (lloc) Passe, passi (document) Gradualment Vianant Comanda Percebre Prdua Perible Peremptori/Peremptria Prit/Prita, expert/experta Perjudici, damnatge Romandre Comparixer, acudir, presentar-se Pertnyer Pertinena Condol Petici, demanda, sollicitud Peticionari/Peticionria, demandant, sollicitant
[ Terminologia]
Pico Pisapapeles Plazo Pleiteador/a Pleiteamiento Pleiteante Pleitear Pleito Pliego Pluriempleo Plusvala Poderdante Poderhabiente Porcentaje Porcentual Pormenor Pormenorizar Posgrado Prerrequisito Prerrogativa Prestacin de fianza Prstamo a la gruesa Presuncin Presunto/a Pro indiviso Proceder
Prolongar Promedio Proponer Prorrata Prorratear Prorrateo
Escaig Petjapapers 1.Termini (temps assenyalat per a alguna cosa) 2.Terme (fi dun termini) Pledejador/Pledejadora Pledeig Pledejant Pledejar Plet Plec Pluriocupaci Plusvlua Poderdant, apoderador/apoderadora Poderhavent Percentatge, tant per cent Percentual Detall Detallar Postgrau Prerequisit Prerrogativa Constituci de fiana Prstec a la ventura, prstec a risc martim Presumpci Presumpte/Presumpta Proindivs 1. Procedir (provenir de) 2. Ser procedent, escaure, pertocar, ser adient, adir-se, ser escaient, correspondre 3. Realitzar, fer, complir, dur a terme (proceder a) Prolongar, perllongar, allargar Mitjana, terme mitj Proposar Prorrata Prorratejar Prorrateig
285
[ Terminologia]
Protesto Protocolario/a Proveedor/a Proveer Proveimiento Providencia Puesto (de trabajo) Puesta en marcha Puja
Protest, protestament, protestaci Protocollari/Protocollria Provedor/Provedora Proveir (dictar una provisi) Provement, provisi Provisi (document jurdic) Lloc (de treball) Posada en funcionament/marxa, iniciaci, engegada Licitaci, dita, puja, oferta, proposta
Q
Quebrantamiento Quebrantar Quiebra Quinquenio Quita Quitanza Infracci (de forma), trencament de condemna, transgressi formal, ruptura Trencar, rompre, crebantar 1. Fallida, crac 2.Trencament, ruptura Quinquenni Quitament, quiti, qutia Quitana, quitaci
R
Rasgo Rato Reanudar Rebasar Recabar Recargo Recaudar Recib Recibimiento Recibidor
286
Tret Estona Reprendre, recomenar Excedir, superar 1. Demanar (informaci) 2. Recaptar (diners) Recrrec Recaptar Ho he rebut (en un document) Rebuda, recepci Rebedor
[ Terminologia]
Recibo Recubrimiento Recuento Recurrir Red Redondeo Reembolsar Reflejar Refrendar
Registrar
Rehusar Reintegro Relevar Rellenar Remanente Remate Rentabilidad Rentable Reparo Reparto Repeler Replanteo Resarcimiento Retn Retiro Reto Retracto Retranqueo Retrasar
Rebut, quitana, poca, rebuda Recobriment Recompte Recrrer Xarxa Arrodoniment, arredoniment Reembossar, reemborsar Reflectir 1. Ratificar, confirmar, legalitzar 2. Referendar (ratificar, sotmetre a referndum) 3.Visar (un passaport) 1. Registrar, escorcollar (una persona, un objecte) 2. Registrar, enregistrar, inscriure, apuntar, assentar (escriure en un registre) 3. Enregistrar, gravar (en suport magntic) Refusar Reintegrament, reintegraci Rellevar Emplenar, omplir, formalitzar (un document) Romanent, restant 1. Extrem, cim, acabament 2. Rematada (en una subhasta) Rendibilitat Rendible 1. Objecci, remarca 2. Reparaci (duna ofensa) Repartiment Repellir Replanteig Rescabalament Reserva (de), gurdia, refor Retir Repte Retracte Zona dedificaci reculada Retardar, demorar, endarrerir
287
[ Terminologia]
Retraso Reunir Rigurosidad Rito Robo Rotulacin Rtulo Rotura Ruego Ruegos y preguntas
Retard, demora, endarreriment 1. Complir condicions, concrrer 2. Reunir-se (persones) Rigor Ritu Robatori Retolaci Rtol Trencament, trencada, rompiment Prec 1.Torn obert de paraules (rgans collegiats) 2. Precs i preguntes (corporacions locals)
S
Sabidura Sala de lo Civil Saliente Saludo Salvedad Salvo Sede Seguro Sellar Sello Semoviente Sendos Sentar (jurisprudencia) Sealar Squito Serio/a Siglo Simposio Saviesa Sala Civil Ixent, sortint Salutaci Excepci Salvat Seu Assegurana Segellar Segell, timbre Semovent Sengles Fer, constituir (jurisprudncia) 1. Senyalar (posar senyals) 2. Assenyalar (mostrar, dir, fixar, determinar) Seguici Seris/Seriosa Segle Simposi
288
[ Terminologia]
Simultaneidad Simultneo/a Sin embargo Sito/a Sobreseer Sobreseimiento Socavar Software Sojuzgar Sometimiento Sondeo Sortear Sorteo Stano Subasta Subrogacin Subsanar Subsiguiente Suceder Sucesin Sugerencia Sujecin Sujeto Suma y sigue Suplido Suspendido/a Suspenso/a Sustanciar Sustitucin Sustraccin Sustraendo Sustraer Sus labores
Simultanetat Simultani/Simultnia Tanmateix, no obstant aix Situat/Situada, ubicat/ubicada Sobreseure Sobresement Soscavar Programari Subjugar Submissi, sotmetiment Sondatge, sondeig 1. Sortejar (fer un sorteig) 2. Defugir, esquivar, esmunyir-se (escapar) Sorteig Soterrani Subhasta, licitaci Subrogaci Esmenar, reparar, resoldre Subsegent 1. Succeir, ocrrer, passar, esdevenir-se 2. Seguir, subseguir, succeir (heretar) Successi Suggeriment Subjecci Subjecte Rssec Bestreta Susps/Suspesa Suspens/Suspensa Substanciar Substituci Subtracci, sostracci Subtrahend Sostraure Mestressa de casa
289
[ Terminologia]
T
Tabln (de anuncios) Tacha Tachar
Talante Tamao Tanteo Tarea Tarjeta Tasa Tasar Tenedura Tenencia Tentativa Terminar Trmino Terreno Tesorera Testigo Testimonio Texto Toldo Toma de razn Tomador (de un seguro) Trasladar Trance Transcurrir Transmitir Trasunto Trienal
290
Tauler (danuncis) Invalidaci, causa dinvalidaci 1. Allegar motiu dinvalidaci 2. Ratllar, passar ratlla, anullar, invalidar 3. Qualificar Tarann Grandria, mida, dimensions, grossria, format Tempteig, fadiga Tasca, faena, feina, treball Targeta Taxa, escandall Taxar Tenidoria 1.Tinena (acci i objecte de la possessi) 2.Tinncia (crrec i oficina del tinent) Temptativa Acabar, finir, terminar Terme Terreny Tresoreria Testimoni Testimoniatge, testimoni Text Tendal, vela, envelat Nota dintervenci Prenedor (duna assegurana) Traslladar 1. Constrenyiment (apremio) 2.Trnsit, trngol Transcrrer 1.Trametre (enviar) 2.Transmetre (transferir) Trassumpte Triennal
[ Terminologia]
Trienio Turnar Turno
Trienni Alternar, anar per torn Torn
U
Ujier Uno Urgir Uixer/Uixera Un, u 1. Urgir, ser urgent, crrer pressa 2. Obligar (una llei) 3. Instar, apressar Usdefruit Usufructuar, usdefruitar Usufructuari/Usufructuria
Usufructo Usufructuar Usufructuario/a
V
Valedero Vala Validez Valija Valla Valuacin Vecindad Vecindario Vecino/a Vencimiento Venia Venidero Ventaja Ventanilla Ver una causa Verdadero Valedor, vlid Vlua, valor Validesa Valisa Tanca Avaluaci, estimaci Venatge Venat 1.Ve/Vena, venat 2. Prxim, proper Venciment Vnia Propvinent, vinent, entrant, venidor Avantatge Finestreta Conixer duna causa, dun afer Veritable, vertader, ver
291
[ Terminologia]
Verja Verosmil Veto Vnculo Visto bueno
Vivienda
Reixa, reixat Versemblant Veto, vet Vincle 1.Vistiplau (verificaci i conformitat dun certificat, duna actuaci. Ex.: amb el vistiplau de la directora) 2.Vist i plau (en la firma) Habitatge
Z
Zanjar (un asunto) Resoldre, decidir, cloure, tancar (un assumpte)
292
BIBLIOGRAFIA
[ Bibliografia ]
ABRIL ESPAOL, J. Diccionari prctic de qestions gramaticals. Barcelona: Edicions 62, 1997. Actes de les II Jornades sobre lestabliment del llenguatge administratiu. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1988. (Materials; 10) ALAMANY, R. Sobre la construcci en les expressions de data. Edici de la polmica entre Joan Coromines i Antoni Rovira i Virgili. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1984), nm. 4, pg. 83-110. ALVAR EZQUERRA, M. La formacin de palabras en espaol. 1a ed. 1994. Madrid: Arco Libros, 1996. Apunts de llenguatge jurdic. Barcelona: Direcci General de Relacions amb lAdministraci de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1990. Apunts de llenguatge mdico-forense. Barcelona: Direcci General de Relacions amb lAdministraci de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1991. ARANA, E.;VILANA, A. Tots els signes de puntuaci. Barcelona: Ediciones Faus, 1990. ARMENGOL I FERRER, F. Directiu/directiva: aproximaci a un terme jurdic conflictiu. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (2000), nm. 33, pg. 9-22. ARROYO, C.; GARRIDO, F.J. Libro de estilo universitario. Madrid: Acento Editorial, 1997. Assessorament Lingstic 1. Barcelona: Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya, 1995. [Carpeta de materials] BADIA, J. [i al.] El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el catal. Barcelona: Castellnou, 1997. BADIA I MARGARIT,A. M. Lestabliment del llenguatge administratiu catal: de la teoria a la realitat. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1983), nm. 1, pg. 17-25. BADIA I MARGARIT, A. M.; DUARTE, C. Formulari administratiu aplicat especialment a la Universitat. 1a ed. 1979. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1992. (Manuals Curial; 3) BAULIES, J.; XURIGUERA, J.B. Diccionari terminolgic de ladministraci municipal. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1980. BAYO DELGADO, J. dir. Lenguaje judicial.A: Cuadernos de Derecho Judicial. Madrid: Consejo General del Poder Judicial, 1998. BROTO I RIBAS, P. Vocabulari bsic per als jutjats. Barcelona: Direcci General de Relacions amb lAdministraci de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1991.
295
[ Bibliografia ]
CABR I CASTELLV, M. T. Normes internacionals i metodologia terminolgica. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1988), nm. 11, pg. 63-76. CAIRAT, M.T.; ZAMORA, A. Llenguatge administratiu i comercial. Barcelona: Teide, 1992. CALVO RAMOS, L. Algunos caracteres del lenguaje administrativo castellano. A: Actes del Colloqui sobre Llengua i Administraci. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1984, pg. 95-106. CALVO RAMOS, L. Algunos rasgos sexistas en el diccionario de la Real Academia Espaola de la Lengua. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1998), nm. 30, pg. 47-62. CALVO RAMOS, L. El subcdigo de la etiqueta en el lenguaje administrativo castellano. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1985), nm. 5, pg. 75-92. CALVO RAMOS, L. Introduccin al estudio del lenguaje administrativo. Gramtica y textos. Madrid: Gredos, 1980. (Biblioteca Romnica Hispnica. Estudios y Ensayos; 309) CALVO RAMOS, L. Las aportaciones metodolgicas de diferentes disciplinas en el estudio del lenguaje administrativo. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1988), nm. 11, pg. 29-62. CALVO RAMOS, L. Viabilidad de una modernizacin del lenguaje administrativo espaol y de otras lenguas peninsulares. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1983), nm. 2, pg. 21-31. CAP, J.; VEIGA, M. Abreviacions. Barcelona: Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya, 1997. CARDONA, O. La correspondncia comercial en catal. Barcelona: Curial, 1992. (Manuals Curial; 1) CASANOVA, E. Delements histrics per al restabliment del llenguatge administratiu catal. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1985), nm. 5, pg. 61-73. CASTELLN ALCAL, H. Anlisis normativo del lenguaje administrativo. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1998), nm. 30, pg. 7-46. CASTELLN ALCAL, H. El lenguaje administrativo. Formas y usos. Granada: La Vela, 2000. CASTELLN ALCAL, H. El vocabulario administrativo y los diccionarios. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1999), nm. 31, pg. 9-39. CASTELLN ALCAL, H. La reforma del lenguaje administrativo: la experiencia de los Estados Unidos de Amrica. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (2000), nm. 34, pg. 23-43.
296
[ Bibliografia ]
CHACN, L. Manual de formularis per a ajuntaments. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1985. 2 v. (Manuals i Formularis; 3 i 4) Claves para conocerme. Madrid: Ministerio para las Administraciones Pblicas, 1992. [Resum de: Manual de estilo del lenguaje administrativo.] COMES, J. Formulari catal de documents notarials i equivalncies mtriques de monedes, pesos i mesures. Barcelona: Barcino, 1985. COMET I CODINA, R. La modernitzaci de lAdministraci i el seu reflex en lestil dels documents administratius. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1988), nm. 11, pg. 7-27. I Congrs de la Dona a Catalunya. Recull de ponncies i comunicacions. Barcelona: Departament de Presidncia de la Generalitat de Catalunya, 1989. Criterios lingsticos. Santiago de Compostella: Universidade de Santiago de Compostela, 1998. Criteris de traducci de noms, denominacions i topnims. Barcelona: Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya, 1999. Criteris de traducci de textos normatius del castell al catal. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1999. Criteris lingstics. 1a ed. 1989. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 1992. Criteris lingstics.Valncia: Generalitat Valenciana: Comercial Denes, 1995. CUTTS, M. The Plain English Guide. Kent: Oxford University Press, 1999. Diccionari dabreviacions. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. Diccionari jurdic catal. Barcelona: Illustre Collegi dAdvocats de Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1986. DAU documents administratius universitaris. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 1991. DE BOFARULL, J.; GINEBRA, J.; TVAR, A. Praxi lingstica. I. Convencions. Tarragona: Servei Lingstic de la Universitat Rovira i Virgili, 1999. DE BROTO, P. Vocabulari bsic per als jutjats. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1991. DEZ QUIJANO, D. Terminologia administrativa. Fraseologia. Barcelona:Arimany, 1985. (Vocabularis) Documentaci Municipal. [Barcelona] (1985-1989). Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya. [Suplement de Llengua i Administraci]
297
[ Bibliografia ]
Documentos administrativos: Modelos comentados. Santiago de Compostella: Universidade de Santiago de Compostela, 1997. Documents administratius de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Gabinet Lingstic de la Universitat Pompeu Fabra, 1994. Dret lingstic. Actes del Simposi sobre Dret lingstic. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1989. DUARTE, C. Criteris per a la traducci administrativa entre el catal i el castell. Llengua i Administraci [Barcelona] (1984), nm. 12, pg. 5. DUARTE, C. Curs de llenguatge administratiu catal. 3a ed. Barcelona:Teide, 1987. DUARTE, C. El catal, llengua de ladministraci. Barcelona: Edicions Indesinenter, 1980. (Assaig; 1) DUARTE, C. El llenguatge administratiu. A: Actes del Colloqui sobre Llengua i Administraci. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1984, pg. 51-60. DUARTE, C. Els llenguatges despecialitat. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1990), nm. 14, pg. 93-109. DUARTE, C. Els nivells dinfluncia castellana en el llenguatge administratiu catal. Llengua i Administraci [Barcelona] (1984), nm. 11, pg. 8. DUARTE, C. Els problemes del llenguatge administratiu catal. Serra dOr. [Barcelona] (1984), nm. 294, pg. 11-12. DUARTE, C. Els usos internacionals del llenguatge administratiu: dues notes. Llengua i Administraci [Barcelona] (1984), nm. 10, pg. 5. DUARTE, C. Introducci a la traducci administrativa entre el catal i el castell. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1985), nm. 5, pg. 33-54. DUARTE, C. La discriminaci de sexe en el llenguatge administratiu. A: Estudis sobre la llengua, el dret i ladministraci. Barcelona: La Magrana, 1986, pg. 129-139. [II Congrs Internacional de la Llengua Catalana] DUARTE, C. La tradici del llenguatge administratiu catal: dues notes prctiques. Llengua i Administraci [Barcelona] (1983), nm. 9, pg. 5. DUARTE, C. La traducci administrativa avui: mtodes i problemes. Llengua i Administraci [Barcelona] (1988), nm. 11, pg. 77-89. DUARTE, C. La traducci jurdico-administrativa avui a Catalunya. Llengua i Administraci [Barcelona] (1983), nm. 13, pg. 61-69. DUARTE, C. Lelaboraci de llenguatges especialitzats de ladministraci. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1986), nm. 8, pg. 17-23.
298
[ Bibliografia ]
DUARTE, C. Lenguas en contacto: el estndard y el lenguaje administrativo. Revista Vasca de Administracin Pblica [Oati] (1982), nm. 4, pg. 117-120. DUARTE, C. Llengua i Administraci. 1a ed. 1986. Barcelona: Columna, 1993. DUARTE, C. Per a una definici del llenguatge administratiu. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1983), nm. 1, pg. 3-8. DUARTE, C.; ALSINA, A.; SIBINA, S. Manual de llenguatge administratiu. 1a ed. 1991. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1996. (Manuals i Formularis; 8) DUARTE, C.; DE BROTO, P. Introducci al llenguatge jurdic. 1a ed. 1986. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1990. DUARTE, C. [i al.] Laprofitament de la documentaci medieval en lestabliment del llenguatge administratiu catal actual. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1984), nm. 4, pg. 3-9. DUARTE, C.; TORRENTS, R. Notes sobre documents administratius dels segles XVI i XVII. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1990), nm. 7, pg. 7-11. El llenguatge administratiu. A: Actes del Colloqui sobre llengua i administraci. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1984, pg. 51-60. El llenguatge administratiu: mtode i organitzaci. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1988. (Materials; 10) Els signes de puntuaci. Bellaterra: Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autnoma de Barcelona, 1993. Estilo administrativo A: Lingua viva, nm. 18, 1998. ESTIVILL, A; URBANO, C. Com citar recursos electrnics [En lnia]. Barcelona: Escola Universitria Jordi Rubi i Balaguer de Biblioteconomia i Documentaci de la Universitat de Barcelona, 1997. <http://www.ub.es/biblio/citae.htm> [Consulta 31 de gener de 2003] ESTIRADO CAZORLA, F., ed. Fichero de altos cargos. Madrid: Ficesa, 1998. FABREGAT, F.; LPEZ, A.; OLMOS, V. Construccions de llenguatge administratiu municipal del segle XVII al Pas Valenci. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1988), nm. 11, pg. 157-190. FERRER PASTOR, F. Normes de correcci doriginals i de proves dimpremta. Valncia: Denes, 1994. Fitxes de normalitzaci lingstica. 1a ed. 1989. Barcelona: Servei de Llenges i Terminologia de la Universitat Politcnica de Catalunya, 1991. 2 v.
299
[ Bibliografia ]
Formulari de documentaci administrativa dels centres educatius. Valncia: Conselleria dEducaci i Cincia de la Generalitat Valenciana, 1992. (Suport a lEnsenyament en Valenci; 7) Formulari de documents administratius i comercials, Consell Insular de Menorca. 2 v. Formulari de procediment administratiu. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1986. (Manuals i Formularis; 2) Formulari per a jutjats de gurdia.Valncia: Conselleria dAdministraci Pblica de la Generalitat Valenciana: Consell General del Poder Judicial. Formulari jurdic. Barcelona: Consell dels Illustres Collegis dAdvocats de Catalunya: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1997. Formulari jurdic. Barcelona: Consell dels Illustres Collegis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, 1997. GALIANA SAURA, A. La incidncia de la tcnica legislativa en el llenguatge jurdic. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1999), nm. 31, pg. 11-33. GARCIA MESEGUER, A. Lenguaje y discriminacin sexual. Barcelona: Montesinos, 1983. GARRIDO, C. Manual de correspondencia moderna. Barcelona: De Vecchi, 1992. GMEZ TORREGO, L. Manual de espaol correcto. 1a ed. 1989. Madrid: Arco/Libros, 1994. 2 v. GONZLEZ NAVARRO, F. Modelos de instancia y estilo administrativo. Documentacin Administrativa [Madrid] (1986) nm. 121, pg. 61-89. GRETEL. La redacci de les lleis. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1995. GRETEL. La forma de les lleis. Barcelona: Bosch Casa Editorial, 1986. Gripau. 1a ed. 1994.Alacant: Secretariat de Promoci del Valenci de la Universitat dAlacant, 2002. Guia lingstica prctica 1. Dubtes lingstics ms freqents. Barcelona: Servei de Llenges i Terminologia de la Universitat Politcnica de Catalunya, 1996. Guia lingstica prctica 2. Convencions grfiques. Barcelona: Servei de Llenges i Terminologia de la Universitat Politcnica de Catalunya, 1996. Guia lingstica prctica 3. Disseny i elaboraci de materials docents. Barcelona: Servei de Llenges i Terminologia de la Universitat Politcnica de Catalunya, 1997.
300
[ Bibliografia ]
Guia lingstica prctica 4. Recursos i obres de consulta. Barcelona: Servei de Llenges i Terminologia de la Universitat Politcnica de Catalunya, 1998. HAENSCH, G. Les llenges despecialitat o tecnolectes. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1983), nm. 1, pg. 9-16. HERNNDEZ-GIL, A; CIENFUEGOS, A. El lenguaje del Derecho Administrativo. Madrid: Instituto Nacional de Administracin Pblica, 1986. HERNNDEZ, C. [i al.] La llengua tamb s femenina. Barcelona: Comissi Obrera de Catalunya, 1999. Indicacions per evitar la discriminaci per ra de sexe en el llenguatge admininistratiu. Barcelona: Departament de Presidncia de la Generalitat de Catalunya, 1992. IZQUIERDO, F. A.; RUSCALLEDA, T. Formulari comercial catal. 1a ed. 1984. Girona: Cambra de Comer, Indstria i Navegaci, 1990. JORDANA, C. A. Formulari de documents en catal. 1a ed. 1933. Barcelona: Barcino, 1983. La Carta. Consells prctics. Andorra: Assessorament Lingstic del Govern dAndorra, 1990. [Manual i disquet] La instncia i la petici. Valncia: Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana, 1991. (Propostes Lingstiques; 1) La tradici del llenguatge administratiu catal: dues notes prctiques. Llengua i Administraci [Barcelona] (1983), nm. 9, pg. 5. LACREU, J. Les sigles. Comunicacin y estudios universitarios [Valncia] (1991): Fundacin Universitaria San Pablo, pg. 65-79. Les llenges en lAdministraci.Valncia: Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, 1986. [Actes duna taula redona organitzada pel Gabinet ds i Ensenyament del Valenci, octubre de 1985.] Les majscules i les minscules. Bellaterra: Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autnoma de Barcelona, 1992. Lestabliment del llenguatge administratiu. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya. (Materials; 4) Llengua i Administraci [Barcelona] (1982-1994), nm. 1-50. Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya. Llengua i s. Revista Tcnica de Normalitzaci Lingstica [Barcelona] (1994) nm. 1. Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya. Llenguatge jurdic. Materials daprenentatge. Barcelona: Direcci General de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya, 1998.
301
[ Bibliografia ]
Llenguatge no sexista a lmbit sindical.Valncia: Secretaria de la Dona de Comissions Obreres del Pas Valenci i Institut Valenci de la Dona, 1995. Llibre destil. 2a ed. Barcelona: Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona, 1993. Majscules i minscules. 1a ed. 1989. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. MANDOUNE,T. Redacte mejor comercialmente. Madrid: Paraninfo, 1989. Manual de documentaci per a ladministraci municipal. Valncia: Generalitat Valenciana, 1990. Manual de documentaci per a ladministraci municipal. Selecci de personal. Bases generals.Valncia: Generalitat Valenciana, 1992. Manual de documentos administrativos. 1a ed. 1994. Madrid: Ministerio para las Administraciones Pblicas:Tecnos, 1995. (Prctica Jurdica) [Manual i disquet] Manual destil i llenguatge administratiu. Valncia: Oficina de Promoci i s del Valenci de Comissions Obreres del Pas Valenci, 1994. [Publicaci interna] Manual de estilo del lenguaje administrativo. 1a ed. 1990. Madrid: Ministerio de Administraciones Pblicas, 1997. (Manuales) Manual de llenguatge administratiu. Castell: Universitat Jaume I, 1992. Manual de llenguatge administratiu valenci.Valncia: Generalitat Valenciana, 1984. 2 v. Manual para la composicin de textos. Santander: Universidad de Cantabria, 1995. Manual per a la redacci de documents. Barcelona: Comissi Obrera de Catalunya, 1999. MANZANA LAGUARDA, R. Recopilacin de jurisprudencia en materia lingstica.Valncia: Conselleria dAdministraci Pblica de la Generalitat Valenciana, 1992. MAR, T. comp. s de llenguatges no discriminatoris. Xtiva: Comissions Obreres del Pas Valenci i LUllal Edicions, 1999. (Eines dInnovaci Educativa; 3) MART, P. Situaci actual del llenguatge administratiu en llengua catalana. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1996), nm. 25, pg. 7-30. MARTNEZ BARGUEO, M. La simplificacin del lenguaje administrativo en Italia. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1996), nm. 25, pg. 31-50. MARTNEZ BARGUEO, M. Pasado y presente del lenguaje administrativo castellano. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1992), nm. 18, pg. 7-23. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario de ortografa tcnica. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez: Biblioteca del Libro, 1987. MARTNEZ DE SOUSA, J. Diccionario de redaccin y estilo. Madrid: Pirmide, 1993.
302
[ Bibliografia ]
MARTNEZ DE SOUSA, J. Dudas y errores del lenguaje. 1a ed. 1983. Madrid: Paraninfo, 1987. MAS, J. M. Jutjats de pau 1. Conceptes generals. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1988. MAS, J. M. Jutjats de pau 2. Procediments civils. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1988. MAS, J. M. Jutjats de pau 3. Procediments penals. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1988. MAS, J. M. Jutjats de pau 4. Registre Civil. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1988. MAS, J. M. Jutjats de pau: manual prctic. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1993. MATA, R. M. El gran libro de la moderna correspondencia comercial y privada. Barcelona: De Vecchi, 1992. MESTRES I SERRA, J. M. Abreviacions: un assaig de classificaci tipolgica. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1985), nm. 6, pg. 13-22. MESTRES I SERRA, J. M. Eines de referncia per a la redacci i la correcci de textos administratius i jurdics. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1986), nm. 7, pg. 13-33. MESTRES I SERRA, J. M. El mn de les expressions temporals: una aproximaci a la histria de lexpressi de la data. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1987), nm. 9, pg. 21-64 i nm. 10, pg. 33-67. MESTRES I SERRA, J. M. Els signes de puntuaci i altres signes grfics. COM ensenyar catal a adults [Barcelona] (1990), nm. 21, pg. 22-29, i nm. 22, pg. 23-30. MESTRES I SERRA, J. M. La problemtica de les abreviacions i els diccionaris. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1996), nm. 26, pg. 9-28. MESTRES I SERRA, J. M. Les relacions entre lAdministraci i ladministrat/ada des del punt de vista del llenguatge administratiu i jurdic. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1991), nm. 15, pg. 21-33. MESTRES I SERRA, J. M. Lestudi diacrnic del llenguatge administratiu. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1988), nm. 11, pg. 119-133. MESTRES, J. M. [i al.] Manual destil. La redacci i ledici de textos. Barcelona: Eumo Editorial: Universitat de Barcelona, 1995. Metodologia del treball terminolgic. Barcelona:TERMCAT: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990. MORELL I IZQUIERDO, E. Criteris lingstics per a un s no sexista del llenguatge.
303
[ Bibliografia ]
Gandia: Ajuntament de Gandia: Comissions Obreres del Pas Valenci, 1998. ORELL, A; RODRGUEZ, M. Manual prctic de formaci administrativa. Palma de Mallorca: Cort, 1990. PENA, M.; SIBINA, S. Documents. Formulari administratiu per a BUP, Centres Universitaris, EGB i FP. Girona: PaVerd, 1986. Presentaci doriginals i informacions destil. Castell: Universitat Jaume I, 1992. Primavera destiu 87. [Valncia] (1987). Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana. Primavera destiu 88. [Valncia] (1988). Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana. Primavera destiu 89. [Valncia] (1989). Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana. PRIETO DE PEDRO, J.; ABRIL CURTO, G. Reflexiones y propuestas para la modernizacin del lenguaje jurdico administrativo castellano. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1987), nm. 10, pg. 7-31. PRING, R. Seleccin de formularios e impresos administrativos y comerciales. Bilbao: Ediciones Deusto, 1991. Proposta dabreviatures, sigles i smbols. 1a ed. 1989. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 1992. Proposta de representaci de referncies i citacions bibliogrfiques. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 1991. Proposta de traducci de noms propis. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 1991. Proposta ds de majscules i minscules. 1a ed. 1989. Barcelona: Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, 1992. Propostes destil i convencions per a tesis i tesines. Barcelona: ESADE. Universitat Ramon Llull, 1996. PUJOL, J.M.; SOL, J. Ortotipografia. Manual de lautor, lautoeditor i el dissenyador grfic. Barcelona: Columna, 1995. REBS I SOL, J. E.; SALLAS I CAMPMANY, V.; DUARTE, C. Formulari de procediment administratiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1982. Recomanacions generals per a la redacci i presentaci de treballs. Barcelona: ESADE: Universitat Ramon Llull, 1997.
304
[ Bibliografia ]
Recomanacions per a un s no sexista de la llengua.Valncia: Institut Valenci de la Dona de la Generalitat Valenciana, 1989. Recomanacions per a un s no sexista del llenguatge. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya, 1992. (Traducci de loriginal Guidelines on non-sexist language, Pars, 1991) Recull de documentaci laboral. Barcelona: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, 1995. [Publicaci interna] Recull de documents administratius. Models i criteris de redacci. Barcelona: Gabinet de Llengua Catalana de la Universitat Autnoma de Barcelona, 1993-1997. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1992) nm. 1. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya. RIERA, M. Correspondncia comercial i privada en catal. 1a ed. 1986. Barcelona: La Llar del Llibre, 1992. RUIZ DE ZAROBE, L. La modernizacin del lenguaje administrativo: hacia una mayor personalizacin del discurso administrativo. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1998), nm. 29, pg. 147-157. SALES, M. Manual de la moderna correspondncia privada en catal. Barcelona: Edicions Cap Roig: De Vecchi, 1986. SNCHEZ ISAC, J. Formulari de documentaci municipal. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1980. (Manuals i Formularis) SANZ, G.; FRASES, A. Manual de comunicacions escrites a lempresa. Barcelona: Interactiva de Serveis Pedaggics, 1998. SAURA I LLUVI, L. Formularis del procs laboral. Barcelona: Fundaci Jaume Calls, 1991. SERVITJE I RIERA,A. Llibre destil de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 1996. Sllabus processal civil i formularis. Barcelona: Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1984. SOL, J. Llibre destil de lAjuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995. SOL, J.; PUJOL, J.M. Tractat de puntuaci. Barcelona: Columna, 1989. SOLER, S. El llenguatge administratiu. Barcelona: Ediciones Faus, 1993. SOTO, C. Cmo hacer un curriculum vitae y presentar un historial profesional. Madrid: Ibrico Europea de Ediciones, 1984.
305
[ Bibliografia ]
TORRENTS, R. De la realitat a la teoria: hi ha una filosofia del llenguatge administratiu?. Revista de Llengua i Dret [Barcelona] (1983), nm. 2, pg. 59-71. Tradici i modernitat en el llenguatge administratiu. Barcelona: Escola dAdministraci Pblica de Catalunya, 1986. (Materials; 8) [Actes del Cicle de Conferncies sobre Tradici i Modernitat en lEstabliment del Llenguatge Administratiu] URGELL, M.; DURAN, C. Vocabulari econmico-administratiu. Barcelona: Departament dEconomia i Finances de la Generalitat de Catalunya, 1988. Uso no sexista del lenguaje administrativo. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales: Ministerio para las Administraciones Pblicas, 1990. VILLARRUBIAS, F. A. Tratado de protocolo del Estado e Internacional. Oviedo: Ediciones Nobel, 1994. Vocabulari de majscules i minscules.Valncia: Conselleria dEducaci i Cincia de la Generalitat Valenciana: universitats dAlacant, Politcnica de Valncia i Jaume I de Castell, 1995. Vocabulari jurdic castell-catal catal-castell. 1a ed. 1978. Barcelona: Prtic, 1983.
306

Manual de Documents I Llenguatge Administratius

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual de Documents I Llenguatge Administratius

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS

MANUAL DE DOCUMENTS I LLENGUATGE ADMINISTRATIUS

BIBLIOTECA DE LA UNIVERSITAT JAUME I. Dades catalogrfiques

De la present edici: Publicacions de la Universitat Jaume I. Servei de Comunicaci i Publicacions

PART II. El llenguatge administratiu

PART I DOCUMENTS ADMINISTRATIUS

DISSENY DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

OFICINA DE COOPERACI INTERNACIONAL I EDUCATIVA

Annex al conveni de cooperaci educativa

Data del conveni: conveni: .......................................................................................................................................................................................................................

(Firma) Castell de la Plana, .............. d ........................................ de 200 ...........

Manual de documents i llenguatge administratius

OFICINA DE COOPERACI INTERNACIONAL I EDUCATIVA

Appendix to the educational cooperation agreement

Agreement date: date: ......................................................................................................................................................................................................................... Agreement

(Signature) Castell de la Plana, ...............

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Sol.licitud de beca de col.laboraci

Manual de documents i llenguatge administratius

VICERECTORAT VICERECTORAT DE DE DOCNCIA DOCNCIA I ESTUDIANTS I ESTUDIANTS

(Firma) Castell de la Plana, ............ d ................................................. de 200 ...........

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

ELS DOCUMENTS ADMINISTRATIUS

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Vicerectorat dOrdenaci Acadmica i Professorat

Manual de documents i llenguatge administratius

Valncia, 18 de setembre de 2000

Alacant, 4 dabril de 2001

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Jaume Altava Bellmunt Cap de Normalitzaci Documental Alacant, 24 de gener de 2001

Manual de documents i llenguatge administratius

Castell de la Plana, 13 de mar de 2001

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

Manual de documents i llenguatge administratius

ESQUEMES I EXEMPLES ESQUEMES I EXEMPLES

Carme Vendrell Pitarch, cap de lrea de Recursos Humans de la Universitat dAlacant,

I perqu conste expedisc aquest certificat.

Vist i plau El vicerector de Docncia

SIGNATURA VISTIPLAU SIGNATURA

Ignasi Granell i Safont

Alacant, 24 de gener de 2002

Manual de documents i llenguatge administratius

Localitat: Castell de la Plana