Conceptes fonamentals a l'hora de posar accent o diresi Sllaba.

Les vocals i les consonants sagrupen en sllabes - una sola emissi fnica. Diftong. i/u amb funci no voclica quan es combinen amb vocals en la mateixa sllaba. Diftongs decreixents. i/u desprs de vocal ai: mai au: blau ei: llei, servei eu: neu, creu ii: miiasi iu: niu, riu oi: boira ou: bou ui: cuina uu: duus

Diftongs creixents. a inici de paraula o en posici intervoclica ia: ianqui, feia ua: seua ie: hiena, baieta ue: diuen io: Iogurt, Foios ui: ui!, huit, hui iu: iuca uo: uombat

els formats per u no voclicaprecedida de g o q i seguida de vocal qua: aigua qua: quadern ge: ungent qe: conseqent gi: ping qi: aqfer guo: lenguota quo: qurum

Triftong Diftong creixent + i/u semivoclica. Son molt rars. Paraguai. Hiat Dos vocals contiges que no formen diftong. Aeroport. Accent grfic Paraules que saccentuen. - agudes, quan acaben en: vocal -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. - planes, quan no acaben en: vocal -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. - esdrixoles, sempre saccentuen. - diacrtic :paraules amb lesmentat accent. (pg.42 gramtica AVL) Diresi Posem diresi: - per fer sonar els diftongs creixents: qe, qi, ge, i gi. - per fer sonar i / u,i no podem posar accent compareu; polaina i cocana, peu i pec. - paraules derivades larrel de les quals acaba en vocal i el sufix comena per: continutat, decament, helicodal, traduble, europetzar - verbs els radicals dels quals acaben en vocal, excepte infinitiu, gerundi, futur i condicional (agrair, agraint, agraira, agrairia, per agrat, agrasc, agraa, agrasca) - perfect dindicatiu dalguns verbs: cloure i derivats, coure, plaure, quan no calguen els accents. plaa, plaes, plaa, plaem, plaeu, plaen. No posem diresi: - en els compostos formats amb els sufixos: europeista, altruisme, harmnium, Mrius. - en paraules amb prefixos intrauter, reincidir, coincidncia, contraincicaci, preinscripci i autoionitzaci, i lexemes comenats per i/u.