You are on page 1of 45

GORA 1

Cincies socials, geografia i histria Primer curs


www.vicensvives.es

ndex
01

La Terra, un planeta del Sistema Solar

09

La Prehistria

02

La representaci de la Terra: els mapes

10

Les primeres civilitzacions: Mesopotmia i Egipte

03

Les formes de la Terra

11

El mn grec

04

Rius i mars

12

LImperi rom

05

El temps i el clima

13

Hispnia romana Lherncia de la cultura clssica

06

Climes i paisatges de la Terra

14

07

Climes y paisajes dEuropa dEspanya Climas i paisatgesde Espaa,i Europa y la CA

15

La fragmentaci del mn antic

08

Societat i medi ambient

16

Les nostres terres a lAntiguitat

GORA 1

09 La Prehistria

1. Els primers ssers humans


2. El Paleoltic: la caa i la recollecci 3. Lart de les cavernes 4. El Neoltic: la producci daliments 5. LEdat dels Metalls 6. La Prehistria a la Pennsula Ibrica
GORA 1

09 Introducci

La Prehistria abraa un perode de temps que comena amb lorigen de lespcie humana, ara fa ms de dos milions danys, i sestn fins a laparici de lescriptura (3500 a.C.).

No hi ha testimonis escrits de lactivitat humana durant aquest perode de temps tan llarg, noms testimonis arqueolgics.
Al Paleoltic la humanitat vivia de la caa i la recollecci, i era nmada; desprs, en el Neoltic, va aprendre a domesticar animals i a cultivar la terra, i es va tornar sedentria.

GORA 1

09 1. Els primers ssers humans

1.1. Adaptaci i evoluci


Levoluci humana (mapa)

1.2. El procs dhominitzaci

GORA 1

09 1.1. Adaptaci i evoluci Fa uns sis milions danys, alguns primats, a lfrica, van comenar una lenta evoluci per a adaptar-se a les noves condicions climtiques i sobreviure en un medi hostil. No tenien grans qualitats fsiques, per van ser capaos dorganitzar-se en grups per caar a les planes. Eren els primers homnids, que amb el pas del temps van donar lloc a lespcie humana.

GORA 1

09 Levoluci humana

1. Els orgens de lsser hum GORA 1

09 Levoluci humana

2. Australopithecus GORA 1

09 Levoluci humana

3. Homo habilis GORA 1

09 Levoluci humana

4. Homo erectus GORA 1

09 Levoluci humana

5. Homo sapiens sapiens GORA 1

09 1.2. El procs dhominitzaci Els canvis que van convertiren els primats en ssers humans van ser lents i complicats. Posici vertical i marxa bpeda. Desenvolupament del cervell. Alliberament de les mans. Aparici del llenguatge.

GORA 1

09 2. El Paleoltic: la caa i la recollecci

2.1. Les societats de caadors-recollectors

2.2. La utilitzaci del foc


2.3. La fabricaci dinstruments
Un campament paleoltic (illustraci)

GORA 1

09 2.1. Les societats de caadors-recollectors Laparici dels primers ssers humans marca el comenament del primer perode prehistric: el Paleoltic. Durant aquest perode, els ssers humans eren depredadors, vivien dall que els oferia la naturalesa: caa, pesca, recollecci. Aquests grups humans eren nmades: es desplaaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.

GORA 1

09 2.2. La utilitzaci del foc LHomo erectus devia descobrir el foc de manera casual ara fa ms d1 500 000 anys. Ms endavant, els neandertals van aprendre a encendre el foc per mitj de diverses tcniques. El domini del foc va ser un element molt important per al progrs hum: va permetre calfar-se, illuminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.

GORA 1

09 2.3. La fabricaci dinstruments La fabricaci dinstruments s un dels signes que diferencia lespcie humana dels altres animals. Al comenament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir una vora tallant. Ms endavant van fer servir slex, amb el qual van fabricar bifaos. I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com los o la banya, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors...

GORA 1

09 Un campament paleoltic

GORA 1

09 Un campament paleoltic

GORA 1

09 3. Lart de les cavernes

3.1. Les primeres creences religioses

3.2. Les pintures rupestres


3.3. Estatuetes i gravats
Escena de pintura rupestre (illustraci)

GORA 1

09 3.1. Les primeres creences religioses Les primeres creences religioses sembla que van aparixer per la necessitat de donar una explicaci a fenmens que resultaven misteriosos per als primers ssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol. Els ssers humans tamb van intentar influir sobre els fenmens naturals per mitj de cerimnies rituals.

El fet que els enterraments seguiren unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existiren rituals funeraris.

GORA 1

09 3.2. Les pintures rupestres Fa uns 30 000 anys, sobre les parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens van comenar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caa... Hi ha diverses explicacions sobre el significat daquestes pintures: rituals mgics propiciatoris de la caa, cerimnies

GORA 1

09 3.3. Estatuetes i gravats La humanitat prehistrica tamb ens ha deixat nombroses mostres dart mobiliari. Es tracta, principalment, de reproduccions danimals, bastons gravats, penjolls dos o de marfil i petites escultures femenines (Venus paleoltiques).

GORA 1

09 Escena de pintura rupestre

GORA 1

09 Escena de pintura rupestre

GORA 1

09 4. El Neoltic: la producci daliments

4.1. Lagricultura i la ramaderia

4.2. Noves ferramentes i noves tcniques


4.3. La difusi del Neoltic
Lorigen de lagricultura i la seua difusi (mapa) El poblat neoltic de atal Hyk (illustraci)

GORA 1

09 4.1. Lagricultura i la ramaderia Fa uns 10 000 anys, en una zona de lOrient Prxim (coneguda com a Creixent Frtil), va comenar la producci daliments. Aquesta nova etapa de la histria de la humanitat s coneguda amb el nom de Neoltic. Lobservaci constant dels fenmens de la natura i dels animals van ser lorigen de lagricultura i de la ramaderia.

GORA 1

09 4.2. Noves ferramentes i noves tcniques Les noves tasques agrcoles van comportar la fabricaci de ferramentes especialitzades: laixada, la fal, el mol de m La necessitat demmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la cermica. Tamb van descobrir com selaboren teixits.

Ls de pedres semiprecioses polides per a elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.

GORA 1

09 4.3. La difusi del Neoltic Des del Creixent Frtil, es va produir, a partir del VII millenni a.C., la difusi de les tcniques agrcoles noves arreu dEuropa. A ms de fer-ho a lOrient Prxim, lagricultura va sorgir de manera autnoma en altres zones del planeta: La vall de lIndus (ndia).

La vall de lHuang He (Xina).


La vall del Song Hong (Vietnam).

Els altiplans de Centreamrica (Mxic).


La serralada dels Andes (Per).
GORA 1

09 Lorigen de lagricultura i la seua difusi

1. Lorigen de lagricultura i la seva difusi GORA 1

09 Lorigen de lagricultura i la seua difusi

2. Primers nuclis agrcoles autnoms GORA 1

09 Lorigen de lagricultura i la seua difusi

3. Expansi per Europa a partir del VII millenni a.C. GORA 1

09 El poblat neoltic de atal Hyk

GORA 1

09 El poblat neoltic de atal Hyk

GORA 1

09 5. LEdat dels Metalls

5.1. La utilitzaci dels metalls

5.2. Lelaboraci dels metalls


Elaboraci del bronze (illustraci)

5.3. Artesans i comerciants 5.4. Les primeres ciutats

GORA 1

09 5.1. La utilitzaci dels metalls El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.), per era molt tou i els utensilis es deformaven molt de pressa. De la mescla del coure amb lestany es va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall ms dur que podia substituir la pedra. Vers el II millenni a.C. es va comenar a treballar el ferro, un metall excellent per a fabricar armes i ferramentes agrcoles.

GORA 1

09 5.2. Lelaboraci dels metalls Al principi, es va comenar a treballar el metall en fred (coure). Per la veritable metallrgia va aparixer ms endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja. Una nova fase de la metallrgia va comenar amb el procs de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motles. Finalment, es va desenrotllar la siderrgia (ferro), amb una tecnologia ms complexa que necessitava temperatures altes.

GORA 1

09 Elaboraci del bronze

GORA 1

09 Elaboraci del bronze

GORA 1

09 5.3. Artesans i comerciants La metallrgia era una activitat que necessitava veritables especialistes. A mesura que les societats es van fer ms riques van sorgir altres oficis: joiers, ferrers, ceramistes La producci de mercaderies noves va estimular lintercanvi, s a dir, el comer. Parallelament es desenrotllaren les primeres tcniques de navegaci i es va inventar la roda.

GORA 1

09 5.4. Les primeres ciutats Aquestes innovacions van produir transformacions als poblats neoltics de lOrient Prxim. La poblaci va crixer i els poblats van comenar a tenir molts edificis i muralles per a defensar-se, i es van convertir en veritables ciutats. Amb el desenrotllament dels oficis especialitzats, van aparixer grups socials diferenciats i algunes persones van comenar a acumular riquesa i poder. De vegades, entre els guerrers que defensaven les ciutats selegia un cabdill o rei que governava la ciutat.

GORA 1

09 6. La Prehistria a la Pennsula Ibrica

6.1. El Paleoltic

6.2. Les pintures rupestres


6.3. El Neoltic. El megalitisme 6.4. LEdat dels Metalls

GORA 1

09 6.1. El Paleoltic La presncia dels pobladors a la Pennsula Ibrica s molt antiga. A Atapuerca (Burgos) shan trobat les restes humanes ms antigues de la Pennsula Ibrica. Aquests pobladors vivien en campaments a laire lliure i tenien ferramentes molt bastes. Ms endavant, la Pennsula va estar poblada per neandertals, que vivien en coves i abrics, i van comenar a fabricar eines ms especialitzades. En letapa final del Paleoltic, amb lHomo sapiens sapiens, es van incorporar materials com los i la banya, i tamb sorgiren les primeres mostres dart.
GORA 1

09 6.2. Les pintures rupestres A la Pennsula Ibrica, molt rica en art rupestre, es diferencien dues grans zones: A la zona cantbrica predomina la representaci naturalista danimals, normalment allats i de colors vius (cova dAltamira, Cantbria). A la zona mediterrnia o llevantina hi ha escenes de grup amb una tcnica ms esquemtica.

GORA 1

09 6.3. El Neoltic. El megalitisme Les primeres comunitats neoltiques van aparixer a la Pennsula Ibrica vers el VI millenni a.C. Els jaciments ms antics es troben a la costa mediterrnia i es caracteritzen per la presncia de lanomenada cermica cardial. El desenrotllament del megalitisme a la Pennsula Ibrica va comenar al final del Neoltic i va perdurar fins desprs de lEdat dels Metalls. Extremadura, Galcia, Pas Basc, Catalunya i Andalusia sn especialment riques en aquest tipus de monuments.

GORA 1

09 6.4. LEdat dels Metalls Vers el III millenni a.C. es va estendre la metallrgia del coure per la Pennsula Ibrica (Los Millares). Ms tard, vers el II millenni a.C., es desenrotllaren cultures que coneixien la metallrgia del bronze (El Argar). LEdat del Ferro (I millenni a.C.) va comenar amb larribada de pobles colonitzadors de la Mediterrnia (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.

GORA 1

You might also like