NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

Informes NAU XXI: 1. El futur de la joventut. Una reflexi sobre els i les joves en un context de canvi i crisi
Per: Jos Manuel Pastor, Vicent Gonzlez-Rom i Jos Beltrn.
Jos Manuel Pastor, professor titular del Departament d'Anlisi Econmica i vicedeg de la Facultat d'Economia de la Universitat de Valncia, i investigador de lIVIE (Institut Valenci dInvestigacions Econmiques). Vicente Gonzlez-Rom, catedrtic de psicologia del treball i de les organitzacions i director de l'Observatori d'Inserci Professional i Assessorament Laboral (OPAL) de la Universitat de Valncia. Jos Beltrn, professor titular i director del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de Valncia.

El futur dels i de les joves

Desesperana, impotncia o desillusi. Qualsevol d'aquests substantius o tots ells alhora serveixen per a indicar lestat d'nim de la joventut espanyola i de les seues famlies per la gravetat de la situaci econmica actual. Les dades econmiques ms recents, referides al segon trimestre de 2012, sn contundents. La taxa d'atur dels joves menors de 25 anys s del 53,3% (grfic 1), la qual duplica la del conjunt de la poblaci (24,6%) i triplica la de les persones de ms de 55 anys (16,8%). Grfic 1. Taxa d'atur per grup d'edat. Espanya. 1977-2012
60 50 40 30 20 10 0
1981 1987 1993 1999

1979

1983

1985

1989

1991

1995

1997

2001

2003

2005

2007

2009

1977

Total

Menors de 25 anys

De 25 a 54 anys

De 55 i ms anys

Font: INE

2012

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

Per la joventut, estar desocupada i sense perspectives futures de trobar feina no noms t repercussions econmiques, sin tamb d'ndole psicolgica. El treball s un dels papers fonamentals que fan els individus al llarg de la vida, i mentre que la independncia econmica s una conditio sine qua non per a poder executar un projecte personal amb garanties, no tenir feina (o tenir-ne) pot afeblir (o reforar) lautoestima personal. La situaci dels i de les joves que s estan ocupats no es pot qualificar tampoc de satisfactria, sin que es caracteritza per la precarietat dels salaris, la temporalitat i la sobrequalificaci. El salari mitj dels i de les joves s aproximadament de mil euros bruts mensuals, un 42% inferior al del conjunt de la poblaci assalariada.1 Gaireb la meitat (47,3%) dels i de les joves entre 16 i 29 anys tenien un contracte temporal (enfront del 18,9% en el cas de la poblaci major de 34 anys). Aix mateix, el 39,1% tenia un treball per al qual estaven sobrequalificats (la major proporci entre els pasos de la UE) 2. La situaci de desocupaci (o de precarietat de locupaci) que afecta a la majoria de la joventut espanyola, els impedeix comptar amb la independncia econmica necessria per a emprendre amb garanties un projecte personal propi i obliga molts d'ells i delles a viure al mateix domicili dels pares. Tanmateix, fins i tot en aquests casos la situaci no s molt millor, perqu moltes persones joves resideixen igualment al domicili dalguna de les gaireb 2,2 milions de famlies en qu el membre de referncia tamb s aturat. Ms encara, el percentatge de joves que viuen en un domicili d'aquestes caracterstiques sha multiplicat gaireb per cinc des de l'any 2005. Paradoxalment, aquest panorama desolador apareix malgrat comptar amb la joventut espanyola ms formada de la histria (grfic 2). A Espanya, la mitjana danys d'estudis dels i de les joves el 2012 s de 10,3, mentre que el 1977 era de 6,9: un augment del 49,3%. Aix mateix, la joventut espanyola esta molt ms formada que el conjunt de la poblaci (10,3 anys d'estudis enfront de 9,2 anys).

Arriba als 13.575 euros en el cas de la poblaci menor de 25 anys, enfront dels 23.519 del conjunt de persones assalariades. Dades de l'INE, EEES 2010. 2 En el cas del conjunt de poblaci amb estudis superiors el percentatge s del 34,6%, enfront del 20,4% del conjunt de la UE27 (20,9% a la UE15).

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

Grfic 2. Mitjana danys destudis per grup d'edat. Espanya. 1977-2012.

11 10 9 8 7 6 5 4

Font: INE i elaboraci prpia

La coincidncia d'atur i elevat nivell de formaci en la joventut espanyola ha estat utilitzada errniament dargument per a desprestigiar el paper de la formaci i fins i tot per a qestionar la qualitat de lensenyament que donen les universitats espanyoles. Tanmateix, no hi ha res ms lluny de la realitat. Les dades sn tossudes en aquest sentit i indiquen que la formaci s la millor arma que t la joventut espanyola per a lluitar en la batalla contra la desocupaci i preparar-se per afrontar amb xit el futur. Les dades segents en sn un exemple: a) Les persones amb titulaci universitria guanyen ms del doble que les que tenen estudis primaris (en el cas dels i de les joves aquest avantatge salarial arriba al 36%). b) La taxa datur de la joventut entre els 16 i els 29 anys s del 40,2%, mentre que en el cas dels i de les joves amb estudis universitaris s del 23%, menor que la taxa d'atur general (24,6%) o fins i tot que la taxa datur de les persones amb estudis de batxillerat (26,2%). c) El 2011, un 49% de les ofertes d'ocupaci van ser per a titulats i titulades en universitats i un 30,5% per aquelles persones amb lensenyament obligatori. Aix significa que el 12,5% de les persones aturades que sn universitries opten al 49% de les ofertes d'ocupaci, mentre que el 56% de les persones aturades amb estudis bsics poden optar solament al 30,5% de les ofertes per a aquest perfil. d) Durant la crisi econmica (del segon trimestre de 2007 al segon trimestre de 2012) shan destrut gaireb tres milions de llocs de treball, per se n'han creat 314.000 per a persones amb estudis universitaris: el grup amb aquest nivell destudis s lnic que ha tingut creixement en ocupaci.

1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
De 16 a 29 anys Total

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

e) Els individus ms formats (especialment la poblaci universitria) tarden menys temps a trobar feina i tenen contractes laborals ms estables. f) Les persones amb titulaci universitria tenen major mobilitat funcional i geogrfica. Les xifres que shan presentat indiquen que el futur dels i de les joves a Espanya en un context de crisi com l'actual t llums i ombres, encara que certament hi predominen aquestes ltimes. Quant a les primeres, no hi ha dubte que tenir la joventut ms formada de la histria ajudar a fer ms rpidament lajust i a fer-lo de forma ms satisfactria. En segon lloc, la crisi est mostrant un comportament ms positiu de l'ocupaci qualificada, que ajudar a donar feina a la joventut ms formada. En tercer lloc, lintens ritme de destrucci d'ocupaci en sectors com ara la construcci est ajudant ja a accelerar el tan desitjat canvi del model productiu cap a sectors ms intensius en treball qualificat i de major nivell de productivitat. En quart lloc, la sobrequalificaci ha disminut durant la crisi, a causa que els llocs de treball qualificats sn cada vegada ms ocupats, en major mesura, per persones universitries. Finalment, un estudi recent3 ha comprovat que els i les joves ja estan reaccionant i estan responent a ladversitat de l'actual situaci ampliant la formaci, intensificant la flexibilitat (laboral, geogrfica, horria i funcional), adaptant les preferncies i les estratgies de cerca de feina a la nova situaci i sent ms actius en el disseny del seu futur professional. Quant a les ombres, uns estudis recents determinen que es podria produir-se una disminuci de la centralitat del treball en comparaci amb altres mbits de la vida (especialment la famlia i loci) i una certa desafecci afectiva i emocional del treball, que s justificada per la precarietat daquest, per la baixa qualificaci requerida i, en conseqncia, per la limitaci de les oportunitats per a realitzar-se i crixer professionalment. Per citar Aristtil, s cert que l'educaci s un ornament en la prosperitat, un refugi en l'adversitat i una provisi en la vellesa, per no ho s menys que s'adverteixen dificultats en el nostre teixit productiu per a absorbir en condicions dignes a la joventut millor formada. En aquest sentit, un informe recent4 adverteix que el procs s lent, per que pot ser accelerat movent les palanques de canvi oportunes.

J. Garca-Montalvo i J. M. Peir (2012), Crisis econmica e insercin laboral de los jvenes: resultados del observatorio de insercin laboral de los jvenes 2011. 4 F. Prez, L. Serrano, J. M. Pastor, L. Hernndez, A. Soler i I. Zaera, I. (2012), Universidad, universitarios y productividad en Espaa, Fundaci BBVA.

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

Grfic 3. Taxa d'atur per nivells d'estudis acabats. Espanya. 1977-2012. (Percentatge).
60 50 40 30 20 10 0
1977 1979 1981 1983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2012

Analfabets Sense estudis i primaris Batx. Elemental/EGB/ESO

Batx. Superior/BUP i COU/Batxillerat FP I/CFGM FP II/CFGS

Diplomats Llicenciats Total

* II trimestre de 2012 Font: INE i elaboraci prpia

Quadre 1. Taxa d'atur per grups d'edat i nivell d'estudis (percentatge)

De 16 a 29 De 30 a De 46 a 55 Ms de 55 Total anys 45 anys anys anys Analf. estudis i sense 58,6 42,4 50,7 38,9 45,0

Estudis primaris ESO Batxillerat CFGM CFGS Diplomats/des Llicenciats/des Total

60,8 47,5 36,9 39,3 31,3 27,4 23,0 40,2

38,1 30,1 22,5 23,6 17,8 13,8 10,6 22,4

34,5 24,8 16,5 19,7 12,5 8,0 8,6 20,2

19,8 18,0 13,2 15,6 15,5 8,0 5,1 16,6

36,0 31,4 22,9 26,2 19,3 14,4 11,4 24,6

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

Distribuci en % dels assalariats segons grup d'edat, nivell d'estudis acabats i tipus de contracte. II trimestre 2012

De 16 a 29 anys Fins CFGS Indefinit Temporal Total 54,3 45,7 100,0 Universitaris 48,3 51,7 100,0 Total 52,7 47,3 100,0 Fins a CFGS 78,9 21,1 100,0

Ms de 30 anys Universitaris 86,0 14,0 100,0 Total 81,1 18,9 100,0 Fins a CFGS 74,6 25,4 100,0

Total Universitaris 80,5 19,5 100,0 Total 76,3 23,7 100,0

Nota: CFGS (Cicles Formatius de Grau Superior). Font: INE i elaboraci prpia.

2. Les respostes de la joventut

Com ha estat suggerit anteriorment, en la dramtica situaci actual que presenta el mercat laboral, la joventut espanyola esta adoptant una srie de respostes proactives, com ara ampliar la preparaci i la formaci, buscar oportunitats de feina a altres pasos i emprendre iniciatives per a crear un treball propi o empresa. Malauradament, tamb hi ha joves que s'han desvinculat del mn laboral i de l'educaci. Invertir en formaci El nivell educatiu de la joventut ha pujat els ltims anys. Segons els resultats de l'Observatori d'Inserci Laboral dels Joves Bancaixa-IVIE5, lany 2008 el 28% de la poblaci jove resident a les ciutats de ms cinquanta mil habitants que estaven al mercat laboral tenia estudis universitaris, mentre que el 2011, aquest percentatge havia pujat fins al 31%. En el grup de joves residents a ciutats de menys de cinquanta mil habitants sha observat un augment de similar magnitud: del 13% al 17%. Els resultats de lObservatori tamb indiquen que la mitjana danys deducaci de les persones joves que sincorporen al mercat laboral ha augmentat els ltims anys. Aix, a la Comunitat Valenciana la mitjana ha passat de 10 anys el 1996 a 12,3 anys el 2011. Tot i obtenir un ttol universitari, la joventut decideix seguir formant-se. Segons el Primer estudi dinserci laboral dels titulats i titulades de la Universitat de Valncia, que va presentar lObservatori dInserci Professional i Assessorament Laboral de la Universitat de Valncia (OPAL) el 20066, aquest s el cas del 83,7% dels llicenciats i llicenciades. De les persones titulades que segueixen formant-se, gaireb la meitat (48,1%) han cursat estudis de postgrau. Aquests percentatges van ser lleugerament superiors en el Segon estudi d'inserci laboral dels

Vegeu Cuadernos de Capital Humano, nm. 139 (2012).

Observatori d'Inserci Professional i Assessorament Laboral de la Universitat de Valncia (OPAL), Primer estudi d'inserci laboral dels titulats i titulades de la Universitat de Valncia, Valncia, 2006. Els resultats d'aquest estudi es poden consultar en: http://www.fguv.org/opal/index.asp?ra_id=331.

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

titulats de la Universitat de Valncia, que va presentar l'OPAL el 20107 (84,3% i 48,5%, respectivament). Per qu moltes persones joves inverteixen en formaci? Una de les raons s que la inversi en formaci (s a dir, en capital hum) t conseqncies positives a curt, mitj i llarg termini. Com s'ha assenyalat anteriorment, com ms alt s el nivell de formaci, menor s la probabilitat d'estar en situaci de desocupaci. Segons les dades de lEnquesta de poblaci activa (EPA) corresponent al tercer trimestre de 2012, els i les joves entre 25 i 29 anys que noms tenen educaci primria presenten una taxa de desocupaci del 51,5%, mentre que en el grup que t estudis universitaris aquesta taxa es redueix al 24,6%. Daltra banda, com ja sha indicat, el collectiu de joves amb millor formaci accedeixen a treballs de major qualitat i amb millors condicions laborals. Aix, els resultats de l'Observatori d'Inserci Laboral dels Joves Bancaixa-IVIE assenyalen que com ms alt s el nivell educatiu dels i de les joves, major s el salari que reben i la probabilitat de tenir un contracte indefinit.8 En aquest mateix sentit, els resultats d'una srie d'anlisis predictives realitzades per l'OPAL amb una mostra representativa de persones titulades de la Universitat de Valncia assenyalen que els llicenciats i llicenciades que van continuar formant-se desprs d'obtenir la titulaci, en comparaci amb aquelles persones que no van continuar formant-se, tendien a ocupar llocs de major categoria professional, amb millors sous i ms ajustats al contingut de la titulaci i al nivell de qualificaci corresponents. Junt a aquestes conseqncies positives, la inversi en formaci tamb pot tenir conseqncies que poden ser disfuncionals. Una delles s la sobrequalificaci. Aquest fenomen apareix quan la formaci que adquireixen els i les joves s major que el nivell educatiu que es requereix per a cobrir els llocs de treball que ocupen. La sobrequalificaci tendeix a anar associada a pitjors salaris i menor satisfacci i benestar en el treball9. Espanya s el pas de l'OCDE amb el major nivell de sobrequalificaci10. Si la formaci s una resposta de la joventut a la situaci actual del mercat laboral, s rellevant conixer cap a on dirigir-la. En aquest sentit, s til atendre a les titulacions i ocupacions ms demanades. Desprs d'analitzar ms de 750.000 ofertes d'ocupaci qualificada l'any 2011, Adecco Professional i Infoempleo assenyalen en el seu III Informe. Carreras con ms salidas profesionales que les titulacions universitries ms demanades sn enginyeria industrial, administraci i direcci d'empreses (ADE) i enginyeria informtica.

Observatori d'Inserci Professional i Assessorament Laboral de la Universitat de Valncia (OPAL), Segon estudi d'inserci laboral dels titulats i titulades de la Universitat de Valncia, Valncia, 2010. Els resultats d'aquest estudi es poden consultar en: http://www.fguv.org/opal/index.asp?ra_id=334. 8 Vegeu Cuadernos de Capital Humano, nm. 100 (2009).
9

Vegeu G. J. Johnson i W. R. Johnson (1996), Perceived overqualification and psychological well-being, The Journal of Social Psychology, 136, 435-445. G. J. Johnson i W. R. Johnson (2000), Perceived overqualification and dimensions of job satisfaction: a longitudinal analysis, Journal of Psychology, 134, 537-555. P. B. Warr, (2007), Work, happiness, and unhappiness, Routledge, Nova York.
10

Vegeu Cuadernos de Capital Humano, nm. 103 (2009).

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

Aix mateix, els resultats del Segon estudi de les demandes dels ocupadors de titulats universitaris de la provncia de Valncia, de lOPAL,11 indiquen que les titulacions de la Universitat de Valncia amb major demanda els propers anys sn ADE, economia i enginyeria informtica.12 Finalment, segons lInforme del mercat de treball estatal 2012 (dades de 2011), realitzat per lObservatori de les Ocupacions del Servei Pblic dOcupaci Estatal, els sectors amb millors perspectives d'ocupaci sn l'agricultura, el turisme, el sector logstic, latenci de les persones majors i dependents, el sector de les energies renovables i l'eficincia energtica, els serveis a les empreses (informtica, comer i exportaci), l'automoci i la indstria qumica. Buscar feina a altres pasos Recentment han aparegut en diferents mitjans de comunicaci social notcies i reportatges sobre joves, generalment amb nivells alts d'educaci, que emigren a altres pasos a la recerca de feina. Les dades disponibles indiquen que Espanya ha deixat de ser un pas receptor net de migracions.13 Si b fins a gener de 2011 hi havia un saldo migratori positiu (s a dir, ms entrades que eixides), durant el citat any s'ha invertit la tendncia. Quant a la poblaci entre 18 i 30 anys, les dades de l'INE sobre el flux d'emigraci amb destinaci a l'estranger indiquen que el 2010 van eixir dEspanya 138.231 joves, mentre que el 2011 ho van fer 164.704: la diferncia representa un augment del 19,3%. La mala situaci econmica i la falta d'oportunitats de feina impulsen a la joventut espanyola a buscar treball a l'estranger. Segons lInforme Infoempleo.com 2011,14 les principals raons per a treballar a lestranger en una mostra de 3.017 usuaris de portals de cerca de feina en la xarxa van ser de forma destacada la cerca de millors oportunitats professionals (assenyalada pel 55% de la mostra) i la mala situaci econmica d'Espanya (assenyalada pel 54% dels entrevistats).15 Els quatre pasos de destinaci preferits van ser, per aquest ordre, Alemanya, Regne Unit, Estats Units i Frana. Treballar a altres pasos pot permetre a la poblaci ms jove desenvolupar la seua carrera professional i el seu projecte personal, ampliar les xarxes professionals i ocupar llocs de treball ms ajustats al grau de qualificaci. Tanmateix, el desarrelament familiar i els potencials problemes d'adaptaci representen costos en el procs. A nivell social, leixida de joves amb alt nivell de qualificaci implica que la societat no recuperar ni a curt ni a mitj termini la inversi que va fer en la seua formaci a travs del sistema pblic d'educaci. A ms llarg

11

Observatori d'Inserci Professional i Assessorament Laboral de la Universitat de Valncia (OPAL), Segon estudi de les demandes dels ocupadors de titulats universitaris de la provncia de Valncia, Valncia, 2011. Aquest estudi es pot consultar en: http://www.fguv.org/opal/index.asp?ra_id=329.
12 13

Cal notar que a la Universitat de Valncia no hi ha estudis denginyeria industrial. Vegeu Cuadernos de Capital Humano, nm. 134 (2012). Infoempleo.com i Adecco, Infoempleo.com. Oferta y demanda de empleo en Espaa, 2012. Els percentatges procedeixen d'una pregunta amb resposta mltiple.

14

15

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

termini aquesta inversi podria recuperar-se si els que sen van poden tornar desprs d'haver treballat fora. En aquest cas, tornarien amb major experincia, coneixements i competncies Per per tal que aix esdevinga cal superar la crisi econmica i docupaci i cal adoptar poltiques serioses i fiables que estimulen el retorn.

Emprendre iniciatives L'activitat emprenedora de la poblaci espanyola ha crescut lleugerament entre 2010 i 2011. Segons lInforme GEM16Espanya 2011, el percentatge dindividus que inicien una activitat emprenedora ha passat del 4,3% al 5,8%. Aquest augment ha estat major entre la poblaci de 18 a 24 anys (del 2,8% al 4,4%). Entre les persones universitries tamb sobserva una tendncia similar. Aix, mentre que en el Primer estudi d'inserci laboral dels titulats de la Universitat de Valncia el percentatge de titulats que van optar per lautoocupaci va ser del 6,7%, en el segon estudi aquest percentatge va pujar fins al 7,6%. Laugment de lactivitat emprenedora es deu en bona mesura als alts nivells de desocupaci que presenta el mercat laboral i a les dificultats que existeixen per a trobar feina per compte daltri (Informe GEM Espanya 2011). Davant la necessitat de disposar dingressos, molts individus opten per emprendre iniciatives i crear el seu propi lloc de treball. De fet, si analitzem a nivell regional la taxa d'atur segons l'EPA d'octubre de 2011 juntament amb l'activitat emprenedora de les regions, observarem una relaci positiva, de manera que com ms gran s la taxa d'atur regional major s l'activitat emprenedora (Informe GEM Espanya 2011). Lempreniment pot tenir conseqncies positives tant a nivell individual com social. Entre les primeres cal destacar que l'empreniment permet desenvolupar la iniciativa personal i ofereix un alt grau d'autonomia per a dissenyar el treball propi. Entre les segones cal assenyalar que l'empreniment contribueix al creixement econmic i a la creaci de llocs de treball. No obstant aix, a l'hora d'emprendre iniciatives la joventut espanyola ho t una mica ms difcil que la dels pasos del seu entorn. A Espanya, per engegar una iniciativa empresarial cal fer front, de mitjana, a deu procediments al llarg de vint-i-vuit dies, mentre que als pasos de l'OCDE noms cal tramitar, com a mitjana, cinc procediments en tretze dies (Informe GEM Espanya 2011). A ms, segons aquest informe, laccs al finanament i als programes governamentals de mesures de suport a l'empreniment sn deficients, la qual cosa afegeix obstacles al procs. Les universitats espanyoles estan intentant facilitar l'accs al finanament a travs de diverses vies, com ara els concursos per emprendre. En aquest sentit, l'OPAL de la Universitat de Valncia est dissenyant una plataforma en la xarxa (UNIEMPREN) que permeta als emprenedors i les emprenedores universitries obtenir un capital inicial a travs del micromecenatge.

16

Global Entrepreneurship Monitor.

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

Joventut nini Si b certs grups de joves adopten respostes proactives en la situaci actual, nhi ha que tenen la resposta de desvincular-se del mn del treball i de leducaci. Aix, un percentatge important de la joventut espanyola que est aturada no busquen feina activament i no segueixen cap tipus d'educaci reglada o formaci ocupacional. Es tracta del grup denominat joves nini: ni estudien ni treballen.17 Com sabem, en termes d'ocupaci la recessi econmica ha estat especialment dura per al collectiu jove. Si a la falta de treball sumem la desvinculaci educativa, aquest grup de joves se situa en risc de greu exclusi laboral i social18. La recessi econmica ha provocat un augment del percentatge de joves a Espanya entre 15 i 24 anys que manquen docupaci i que no segueix cap tipus de formaci. Com saprecia en la grfica segent, segons les dades d'Eurostat , aquest percentatge es va mantenir entre el 12% i el 13% durant el perode 2000-2007, amb uns nivells similars a la mitjana de la Uni Europea (vint-i-set pasos). Nogensmenys, a partir de 2008, amb l'inici de la crisi econmica, el percentatge va comenar a augmentar fins a arribar al 18,5% el 2011, molt per sobre de la mitjana europea (12,9%).

Percentatge de joves entre 15 i 24 anys sense ocupaci que no segueixen cap tipus deducaci o formaci. (Font: Eurostat).
20.0 18.0 16.0 14.0 12.0 10.0 8.0 6.0 4.0 2.0 0.0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 European Union (27 countries) Spain

Els factors que augmenten la probabilitat de pertnyer a aquest grup sn de tipus social, econmic i personal. Segons un estudi de la Fundaci Europea per a la Millora de les

17

El terme angls usat per la Uni Europea per a referir-se a aquests joves s NEET: not in employment , education or training.
18

Fundaci Europea - Fundaci Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball, Young people and NEETs in Europe. First findings, 2011.

10

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

Condicions de Vida i de Treball,19 aquests factors de risc sn: tenir un nivell educatiu baix, tenir algun tipus de discapacitat, ser immigrant, viure en rees remotes, pertnyer a una famlia amb baixos ingressos familiars i tenir pares amb alguna daquestes caracterstiques: atur, nivell educatiu baix o divorciats. Estar desvinculat del mn del treball i de l'educaci t importants conseqncies personals per als i a les joves, ja que aix limita enormement les possibilitats d'iniciar el projecte personal i professional propi de manera autnoma. Per, a ms, tamb t costos econmics i socials importants. En l'estudi esmentat en el pargraf anterior es va estimar (amb dades de l'any 2008) el cost econmic associat a la falta de participaci d'aquest grup de joves en el mercat laboral. Per a aquesta estimaci lanlisi es va centrar en les persones de 16 i 29 anys, aturades o inactives, durant un perode igual o major a sis mesos. El cost estimat per a Espanya va ser d11.406 milions d'euros (l'1,1% del PIB). Quant als costos socials, l'estudi de la Fundaci Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball va comparar les puntuacions que en lEstudi europeu de valors (2008) va obtenir el grup de joves sense feina i que no cursaven cap tipus d'educaci o formaci (joves nini: ni estudien ni treballen), amb les puntuacions dels joves que estaven ocupats o seguien formant-se. Els resultats van revelar que el primer grup tenia menys confiana en les institucions i tenia una participaci poltica i social menor que el segon. Les conclusions de l'estudi assenyalen que, com a grup, els joves nini: (...) presenten un major risc de desafecci i tenen ms probabilitats de desvincular-se de la societat. Sobre aquesta base, les preocupacions de les autoritats poltiques sobre les implicacions del fenomen nini en la participaci democrtica estan plenament justificades, aix com la necessitat de mesures poltiques per reenganxar els joves nini al mercat de treball o a leducaci. (p. 7).

3. Preguntes sobre el futur de la joventut

Lintellectual Raymond Williams sostenia que s necessari formular preguntes perqu, encara que no obtenim sempre respostes, ens encaminen o ens orienten cap a algun tipus de resposta. Una bona pregunta ja anticipa almenys una possible resposta. En l'escenari que tenim ara mateix (crisi, incertesa, desconcert...) s important saber reconixer el pitjor si volem recrrer el cam cap al millor, si volem eixir de limaginari dominant, amb paraules de leconomista Serge Latouche. Les preguntes que es plantegen a continuaci no pretenen esgotar l'inventari, ni molt menys, sin captar qestions que apareixen de manera explcita o implcita en el discurs de la ciutadania i que formen part de les representacions socials. Algunes daquestes qestions estan inspirades en els informes El futur de la joventut i Les respostes dels i de les joves, aix com en les converses que shan mantingut en el grup de treball Nau XXI. Algunes poden ser reiteratives quant a la formulaci, si b pretenen introduir alguns matisos que poden resultar d'inters.
19

Fundaci Europea Fundaci Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball, Young people and NEETs in Europe. First findings, 2011.

11

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

1. PREGUNTES PRVIES Parlar de la joventut s apellar a una categoria d'edat que obeeix a una construcci social. En la categoria joves apareix una realitat plural, heterognia i molt diversa. Una primera pregunta es refereix a la identitat dels joves (qui s la joventut ara, a diferncia de la de fa tres o quatre dcades), i a la durada de la joventut. En definitiva: de qu parlem quan parlem dels joves 2. SOBRE EL TIPUS D'ESTRATGIES DELS JOVES DAVANT LA CRISI Quin tipus d'estratgies plantegen els i les joves en un escenari de crisi com el que patim: individuals, collectives; proactives, reactives; solitries, solidries; reflexives, impulsives; racionals, emocionals; d'adaptaci, d'oposici; d'inhibici, de contestaci? 3. SOBRE EL PAPER DE LES INSTITUCIONS DAVANT ELS I LES JOVES EDUCACI I FORMACI Per qu molts i moltes joves inverteixen en formaci? Fins a quin lmit pot la joventut assumir un cost d'oportunitats que tendeix a augmentar com ms va ms? Qu succeeix quan les institucions educatives constaten un increment de la fuga de cervells? Daltra banda, ofereix l'escola actual competncies que desprs seran exigides pel mercat laboral? Existeix un desancoratge o desajustament entre educaci i treball? Quins sn els compromisos de la joventut quant a les institucions educatives? ECONOMIA I OCUPACI En una societat i en una economia de coneixement, quin sentit t retallar la inversi en la formaci juvenil? Com considera el sistema econmic actual la poblaci jove? Qu representa aquest collectiu des del punt de vista de les poltiques d'ocupaci? POLTICA Quin s l's poltic dels i de les joves en els programes electorals? Quina s la relaci de la joventut amb la poltica? Qu prioritzen les poltiques de joventut en les institucions que shan creat per a engegar-les: habitatge, ocupaci, qualitat de vida, participaci, noves tecnologies, oci i esport? Quines accions positives s'estan duent a terme? FAMLIA (PAPER DE LES FAMLIES I CONFIGURACI DE NOVES FAMLIES) Quin s el lloc que ocupen els i les joves en les famlies dorigen? Quines sn les estratgies d'adaptaci o reajustament de les famlies pel que fa a la demora de la seua emancipaci? Quins efectes t la dilaci de l'emancipaci sobre la configuraci de famlies de destinaci i en el marc d'un model de famlia postnuclear?

12

NAU XXI, espai danlisi i debat de la Universitat de Valncia

MITJANS DE COMUNICACI Quina imatge de la joventut transmeten els mitjans de comunicaci? Quin s fa aquest collectiu dels mitjans de comunicaci? Quina s l'actitud dels i de les joves envers els mitjans de comunicaci? CULTURA De quina manera contribueixen els i les joves a la creaci cultural? Quin tipus de cultura contribueixen a recrear, alterar, recodificar...? Quin tipus de relaci i d'actitud mantenen els joves amb la cultura? Amb quin tipus de cultura (prctiques i processos culturals) sidentifiquen? Quin valor concedeix la joventut a l'educaci i a la cultura? Com organitzen loci? Quines sn les seues preferncies? Qu compta ms per la joventut, els valors materials o els immaterials, els valors individuals o els solidaris? Hi preval el gen de la competitivitat o el de la cooperaci?

4. SOBRE L'IMAGINARI I LA REPRESENTACI SOCIAL DELS JOVES Com es veuen els i les joves? En quins mites o icones culturals queda representada la joventut?

13