Discover millions of ebooks, audiobooks, and so much more with a free trial

Only $11.99/month after trial. Cancel anytime.

Matí de la mort
Matí de la mort
Matí de la mort
Ebook71 pages58 minutes

Matí de la mort

Rating: 0 out of 5 stars

()

Read preview

About this ebook

Aquest que el lector acaba de llegir no és, estrictament, un llibre sobre la mort. Certament la mort —que ja forma part del títol mateix de l'obra— determina l'orientació de la majoria dels poemes (¿hi ha, però, cap poema escrit a consciència l'orientació del qual no depengui de la brúixola única de la Desconeguda?). La mort o, potser d'una manera més precisa, la pèrdua, en un sentit ampli. I, tanmateix, jo vull creure que Matí... és una obra que tracta de la vida, i que ha arribat als vostres ulls tota bombollejant dels assumptes que solen omplir l'existència de qualsevol persona: el cos, els fills, el somni, els amics, la por, el sexe, la joia, el menjar, l'angoixa, els animals, el desencant, la música, l'esperança, les cases, el desig, el silenci, el dolor, l'absència, l'eufòria, el desfici, els indrets, l'amor, la malenconia, la llum, la fosca... També el mal de coll, la gana, alguns objectes insignificants, els diners. I, per damunt de tots —i per damunt de tot—, tal vegada el temps i la memòria. He d'admetre, però, que, sense haver viscut l'experiència, a final del 2012, d'acompanyar l'amic Antoni Magrané Prades en els seus últims tres mesos de vida —i, per raons que ara no cal explicar, ho vaig fer dos o tres cops per setmana—, probablement jo no hauria escrit aquest llibre. O, almenys, és segur que no l'hauria escrit exactament així. La vivència d'aqueix fet —la malaltia que l'anà consumint a poc a poc i, finalment, el traspàs, la desaparició— no es troba en cap detall precís de l'obra. Però, en canvi, diria que el sentit d'aquella emoció tan trasbalsadora que em continua entristint quan la recordo està dissolt en força dels poemes de Matí de la mort.
LanguageCatalà
Publisher3i4 edicions
Release dateJul 30, 2016
ISBN9788416789283
Matí de la mort

Read more from Jordi Llavina

Related to Matí de la mort

Titles in the series (18)

View More

Related ebooks

Related categories

Reviews for Matí de la mort

Rating: 0 out of 5 stars
0 ratings

0 ratings0 reviews

What did you think?

Tap to rate

Review must be at least 10 words

    Book preview

    Matí de la mort - Jordi Llavina

    llibre

    Les feies mortes

    Els morts amics ressusciten en tu

    Umberto Saba

    Totes aquestes ànimes, tantes, les feies mortes

    —desferres de l’oblit, despulles del record—.

    Però va haver-hi un temps en què semblaven fortes

    les seves mans, i es creien mestresses d’un cor fort,

    i feien com les canyes, que, a frec d’aigua, veus tortes

    fins que el vent passa i tornen, tot d’una, al vell acord.

    A la vinya de l’ésser, es poda les redortes

    i l’arrel podereja. Eines de tall: la mort.

    Totes aquestes ànimes que va velar la llum,

    que ara només són pols, i pol·len groc en l’aire,

    i aquell color que, al lluny, es va desfent del fum,

    varen xisclar de goig i emmalaltir de febre,

    van viure amor i plors. Jo avui les dreço al caire

    del meu poema abans no ens colgui la tenebra.

    Tens set, i beus,

    però és la mort, de fet, qui beu en tu:

    tu ets el seu bot, i ets el seu vi.

    Tens gana, menges,

    i no és sinó la mort qui menja en tu:

    tu ets el seu plat, i la seva pitança.

    Quan fas l’amor, també és la mort

    qui viu l’instant de goig,

    lluny de la seva eternitat estèril:

    tu ets el seu cor, ets el seu cos,

    la mort vesteix la teva pell.

    I, quan recordes qui vas ser temps ha,

    és sols la mort qui fa memòria.

    La mort, però, no que no pot escriure.

    Fossar fluent

    The grave proves the child ephemeral

    W. H. Auden

    Ens en anem

    ¿Ens en anem?, preguntava la mare

    als seus dos fills, a la platja, cadells

    arrebossats, de cap a peus, de sorra;

    i, més que una pregunta, allò era un prec,

    un prec dit en veu baixa. Ara el petit

    cavava amb una pala, o bé rasclava

    la sorra fosca a tocar de les ones

    com si llaurés un camp (i era rosada

    damunt la terra, el rastre salivós),

    i el gran omplia la galleda al mar

    i n’abocava l’aigua feta un doll

    damunt aquell ciment engrunadís

    amb què s’havia de bastir el castell.

    Ens en anem, tornava a dir la mare,

    ja gairebé sense to de pregunta,

    no gens imperativa, amb la veu blana,

    com qui posa tres punts rere la frase,

    i així tornava a convidar els seus fills

    a acompanyar-la, car ja eren les dues

    de la tarda, hora de fer un pensament,

    perquè el dinar —apuntava— no es fa sol.

    Encara no, deia un dels dos, i l’altre:

    Un quart... Va: cinc minuts, que ja acabem.

    Veig els dos nens, íntimament units

    en aquell noble esforç d’alçar el fortí

    dels seus dies de joia, encara sense

    dolor ni hostilitats —fonaments sòlids—.

    Si l’un s’encarregava del fossat

    que cerclava el castell, tot ple d’una aigua

    enverinada amb cocodrils famèlics

    (ho proclamava així una fantasia

    probablement apresa de la ràdio),

    l’altre aixecava —anava compactant—

    el mur massís de la muralla. Okay,

    cinc minutets, concedia

    Enjoying the preview?
    Page 1 of 1