Discover millions of ebooks, audiobooks, and so much more with a free trial

Only $11.99/month after trial. Cancel anytime.

Alba del vespre
Alba del vespre
Alba del vespre
Ebook44 pages13 minutes

Alba del vespre

Rating: 0 out of 5 stars

()

Read preview

About this ebook

L'Alba del vespre és la llum encesa de magentes i turqueses que fa que el cel adquireixi la transparència del cristall quan el Sol s'acaba de pondre i les estrelles encara s'amaguen rere la claror. En aquest llibre Carles Duarte recorre a aquesta imatge per dir el goig i la ferida de ser amb poemes que expressen commogudament la seva manera, alhora lúcida i vital,  d'entendre l'existència i la seva consciència profunda del vincle que ens uneix a la naturalesa. A l'Alba del vespre sentim el batec de la terra, l'alè del mar, esdevingut horitzó, l'univers acollint-nos, explicant la nostra fragilitat, però també convidant-nos a transcendir els nostres propis límits.
LanguageCatalà
Publisher3i4 edicions
Release dateJul 30, 2016
ISBN9788416789146
Alba del vespre

Related to Alba del vespre

Titles in the series (18)

View More

Related ebooks

Related categories

Reviews for Alba del vespre

Rating: 0 out of 5 stars
0 ratings

0 ratings0 reviews

What did you think?

Tap to rate

Review must be at least 10 words

    Book preview

    Alba del vespre - Carles Duarte Montserrat

    124

    Fugir de ser

    Fugir de ser,

    ser de nou,

    ser més.

    Cercar recer a la casa dels somnis.

    Renéixer,

    ressorgir,

    recrear-se.

    Els nostres ulls cremant amb el crepuscle.

    No ja tan sols nosaltres:

    som als teus ulls

    generacions de rostres i d’anhels:

    mirem,

    sentim.

    Es tensa l’arc

    i torna a ser de foc.

    L’olor de llum,

    la vida com un got de vi.

    Ser als llavis

    (deixar dormir la ment que et dicta el gest),

    al gest,

    la punta dels teus dits tocant la pell;

    ser a l’aire,

    l’espurna en l’infinit.

    Silenci.

    Ploure,

    ser la pluja,

    les gotes,

    una a una,

    lliscant sobre les fulles,

    mullant la terra,

    l’illa

    on, nàufrags,

    assedegats,

    ens aboquem als pètals

    i a l’aigua de la fruita.

    Estendre’ns

    com la nit

    damunt del mar.

    Desmentir el temps,

    besar de nou l’albada.

    Les formes del temps

    Volen les gavines en estol arran d’aigua,

    s’ajeu el dia entre un llençol de núvols,

    s’estira l’aire tebi del capvespre.

    Sagna la llum damunt de la

    Enjoying the preview?
    Page 1 of 1