Discover millions of ebooks, audiobooks, and so much more with a free trial

Only $11.99/month after trial. Cancel anytime.

Voldria que el meu cos es fongués amb el teu
Voldria que el meu cos es fongués amb el teu
Voldria que el meu cos es fongués amb el teu
Ebook67 pages19 minutes

Voldria que el meu cos es fongués amb el teu

Rating: 0 out of 5 stars

()

Read preview

About this ebook

Voldria que el meu cos es fongués amb el teu és el seu tercer poemari i el punt de partida d'una trilogia poètica. "T'adoro fins l'esquelet", o, "no hi havia en València dos amants com nosaltres": els poemes de Voldria que el meu cos es fongués amb el teu són l'última demanda de l'amant després de que l'amor hagi desaparegut. El refugi de la paraula davant de la impotència del record. El dret dels enamorats. Es una cançó, una dedicatòria, un cant que aspira unívocament a ser gest ; a fondre's amb el cos de l'amant perduda. També és una memòria de l'amor que se'n va i de la carn viva. 
LanguageCatalà
Publisher3i4 edicions
Release dateJul 30, 2016
ISBN9788416789313
Voldria que el meu cos es fongués amb el teu

Related to Voldria que el meu cos es fongués amb el teu

Titles in the series (18)

View More

Related ebooks

Related categories

Reviews for Voldria que el meu cos es fongués amb el teu

Rating: 0 out of 5 stars
0 ratings

0 ratings0 reviews

What did you think?

Tap to rate

Review must be at least 10 words

    Book preview

    Voldria que el meu cos es fongués amb el teu - Àlex Reig

    Vinyoli

    Malaltia

    Vida. A l’Andreu Vidal

    Em pregunto per la vida sota el llit

    i per les flors amagades d’aquest març que passa i

    per aquest hivern tan cru que porto a les venes

    i a la sang, que floreix de cop en un gest

    i

    llavors és quan em mires, i jo em recullo

    i no vull sortir de casa, ja no més de casa

    i torno a les preguntes, des del sofà

    còmodament estirat però mort de por

    i intento formular hipòtesis vàlides

    intuïcions encertades, justes,

    però sóc tan enfora ja,

    que se’m mengen els cucs

    que he deixat a terra;

    els mateixos cucs morts de gana

    que em miren,

    com tu, aquest hivern,

    quan revelo un gest imprevist

    i em dius que veus el nen que vaig ser

    i et demano llavors suplicant

    que em portis a dins del ventre

    i que em tornis a fer de mare

    que no hi ha més llum, et dic,

    en aquest pou tan negre

    si no és dins de les teves entranyes.

    a fora, et dic, m’agitaria constantment

    entre el res i el no-res.

    Salobre i xicraini

    Era un dia d’hivern i tot el teu cos

    esperava mentre una grip espantosa

    el devorava; no veies els fanals de la nit

    ni el teu carrer, les portes del qual estaven

    cremades, i l’olor, de bon matí, et travessava

    els narius, i els ulls cansats també se’n ressentien

    senties com la terra girava, i el seu moviment

    impertorbable, es barrava al teu coll, com un esternut

    i llavors miraves els arbres, i els contemplaves parat

    en una filera, morts de

    Enjoying the preview?
    Page 1 of 1