Gol 7. A reveure, capità

M’imagino que deus voler saber on han passat les vacances les Cebetes després de conquerir la Forquilla d’Or. De seguida et trauré de dubtes.

Fem veure que tenim una catifa voladora: puja-hi i t’ensenyaré on són els petits campions del món de Gaston Champignon.

La primera etapa és Menorca, a la vila de Maó.

Que el veus, en Tomi, corrent per la sorra?

Encara s’hi veuen pocs para-sols, perquè només són les vuit, però, com tots els matins, l’excapità de les Cebetes s’ha llevat d’hora per fer exercici. Respirar la brisa marina és la millor manera de començar el dia amb bon peu i córrer per la sorra reforça els músculs i els pulmons.

Com saps prou bé, en Tomi ha acceptat la proposta d’anar a jugar amb els juvenils del Barça i vol presentar-s’hi estant en bona forma. A un club tan prestigiós, només hi tenen accés jugadors de gran qualitat i ell no vol fer el ridícul. Ha de mantenir ben alt el bon nom de les Cebetes.

Després d’una mitja horeta de cursa arran d’aigua, on la sorra és més compacta, en Tomi s’atura davant del mar per fer una mica d’estiraments i de gimnàstica. Tot seguit, arriba la part més dura de l’entrenament: una sèrie d’embranzides ràpides per la platja, enfonsant els peus a la sorra eixuta. I entre una embranzida i l’altra, no més d’un minut per reprendre l’alè.

A cada esprint, el davanter centre sent una veueta al cap que li crida: «Prou! Vols fer el favor d’aturar-te? Que estàs de vacances!»

En Tomi, però, no cedeix. Sap perfectament que, gràcies a la suor d’aquests matins, quan comenci el campionat, correrà com un llamp.

L’exercici següent consisteix a fer salts per reforçar les cames. Es dirigeix a l’entrada de la platja, on hi ha una roca grossa: amb les mans als costats, flexiona les cames per donar-se impuls i fa un bot per enfilar-s’hi. Deu salts seguits, un minut de pausa, deu salts més. Aquest exercici és útil per aprendre a saltar millor i, per tant, a picar de cap amb més facilitat.

Com sempre, després de l’últim salt, el dorsal 9 està extenuat. Camina cap a l’aigua, fa una capbussada i gaudeix del primer bany del dia, amb la satisfacció d’haver fet un bon entrenament. En acabat, torna a l’apartament, es dutxa i troba l’esmorzar que li ha preparat la mare.

En Donat, el pare, ja ha comprat la premsa esportiva. La fullegen tots dos alhora i conversen de futbol mentre mengen torrades amb mantega i melmelada al balcó de l’apartament que lloguen cada any.

Al vespre, quan es buida la platja, en Tomi fa un altre entrenament, aquest més breu. Fa uns tocs de pilota arran d’aigua i corre per la sorra compacta, jugant a regatejar les petxines i les onades que sembla que li vulguin prendre la pilota, com si fossin defenses.

L’últim exercici del dia és sempre el més divertit: el partidet amb el pare, u contra u. Les xancletes a la sorra fan de pals i juguen a driblar-se. Guanya qui arriba primer als cinc gols.

Jugar a futbol a la platja és esgotador. En Donat, que no està entrenat, es queda sempre sense alè, comença a encaixar gols i, llavors, recorre a mètodes més expeditius...

Com que tots dos estan xops de suor i la sorra s’enganxa a la pell, quan s’aixequen, sembla que estiguin arrebossats...

En aquestes condicions, és un plaer capbussar-se i fer l’últim bany del dia, mentre lluiten esquitxant-se.

En Tomi s’entrena molt a Menorca i pensa sovint en el Barça, però no oblida en cap moment la lliçó d’en Gaston Champignon, l’entrenador de les Cebetes: «El més important per a un noi que fa esport ha de ser sempre la