Gol 6. Vacances de campionat

Que el reconeixes, el gat que hi ha a la gàbia de plàstic, al costat d’aquella senyora no precisament primeta amb un enorme barret groc?

Et dono una pista: les Cebetes el van conèixer justament aquí, a l’aeroport del Prat, el dia que marxaven cap a Rio de Janeiro.

Justa la fusta! És el famós Boli-Boli!

I, com l’altra vegada, ara també perilla, perquè en Tomi i els seus amics s’estan passant la pilota mentre s’esperen per pujar a l’avió que els portarà a la preciosa ciutat de París, on passaran unes vacances apassionants.

La Sara acaba de proposar un joc:

–Abans de xutar la pilota, s’ha de cridar un número de l’u al tres. Qui la rebi ha de fer els tocs corresponents i després l’ha de passar cridant també un número.

–Em sembla perfecte! –aprova en Tirant, el setciències, que sempre que pot jugar amb números està content.

–Au, va, que comencem! –avisa la Sara, que llança la pilota amb les mans a en Joao tot dient–: Tres!

El brasiler alça la pilota amb la cuixa, fa tres tocs amb el cap i crida:

–Dos!

I amb l’esquerra passa la pilota a en Tirant, que la toca amb la dreta i, abans de xutar cap a en Tomi, diu:

–Tres!

Cada vegada que cau la pilota, els nois tornen a començar i intenten superar el rècord que, fa una estona, s’ha quedat en trenta-sis tocs.

Però en aquesta ronda les Cebetes el poden millorar.

–Ja portem trenta-quatre tocs! –crida exultant la Sara–. Ànims, capità, que batrem el rècord!

Però el cop de taló d’en Bojan ha desviat una mica la bola: en Tomi s’ha de llançar lliscant per arribar-hi i, amb una mena de xilena, la xuta cap als companys. La pilota, però, sobrevola el cap d’en Joao i va a parar a una gàbia de plàstic, que es bolca.

Els nois es llancen immediatament a la caça del gat, que els dribla tots, com en Tomi quan està en forma. Cal un porter amb mans ràpides que sàpiga calcular el temps de l’estirada!

I en efecte, aquí el tenim, amagat rere una columna, parant una emboscada al felí. Així que el Boli-Boli li passa a la vora, se li llança al damunt i... l’atrapa!

–Bravo! –criden exultants els companys–. Una aturada de campió!

Saps qui és el porter que ha recuperat el gat negre?

No, em sap greu, però no és en Nyicris... És un porter que coneixes, però no és el de les Cebetes. Duu una cinta vermella als cabells llargs i rossos...

Sí, és el Gat dels Rebels, que ara torna el Boli-Boli a la seva propietària. La senyora es recupera de l’ensurt i es retoca el gran barret groc. Tot seguit, es treu una targeta de visita, que dóna a en Tomi:

–Teniu, aquest és el meu número de telèfon. La propera vegada que marxeu de viatge, feu-m’ho saber. Així em podré assegurar que no ens tornem a trobar...

Els nois somriuen i reprenen el joc.

Ara et deus estar preguntant què hi fa el Gat, a l’aeroport, amb les Cebetes. T’ho explico de seguida.

El turmell d’en Nyicris encara necessita repòs i, per això, l’entrenador Gaston Champignon ha pensat a convidar el porter dels Rebels al torneig de París, que és un autèntic mundial en miniatura. Hi participaran equips de nois de tots els continents, que representaran cadascun un restaurant. I és que el torneig l’ha organitzat l’associació dels cuiners francesos, que premiarà amb la Forquilla d’Or els millors plats de l’any. Recollirà el prestigiós guardó precisament en Gaston Champignon, que ha vençut els seus competidors gràcies al genial menú a base de flors que serveix al Pètals a la