Gol 13. Un campionat difícil

Que recordes com ens havíem quedat? Les Cebetes entraven al terreny de joc per enfrontar-se amb l’Huracà Club en el primer partit del nou campionat. El primer campionat amb onze jugadors de l’equip d’en Gaston Champignon.

L’àrbitre ja ha xiulat l’inici del partit! Estàs a punt? Bé, doncs, agafa’t fort i som-hi!

El cuiner entrenador repeteix la formació que va funcionar tan bé en l’últim amistós, l’esquema 4-2-3-1: en Nyicris entre els pals; la Sara, l’Eva, en Rafa i en Joao a la defensa; i l’Aquil·les i en Bru, dos pesos pesants, davant de l’àrea formant una mena de dic de contenció; més endavant, al centre del camp, el trident compost per en Xavi, en Tomi i l’Igor, que ha de crear les ocasions de gol; i a l’atac, tot sol, en Mario, un davanter italià boníssim i gran novetat de les Cebetes.

Els nois de l’Huracà Club vesteixen una samarreta groga amb una mena de U vermella a la panxa. S’han distribuït seguint l’esquema 4-4-2: quatre defenses, quatre centrals i dos atacants.

El partit és, des de bon començament, molt disputat, però les emocions es fan esperar, perquè la pilota està enfangada al mig del camp, com quan la bola del joc del milió queda atrapada i no baixa. Tant els jugadors com els espectadors s’han d’acostumar al futbol amb onze jugadors, en què els xuts a porteria i els gols arriben amb menys freqüència que en el futbol 7.

Han vingut tots els seguidors de les Cebetes: els pares, l’esquelet Socors, la senyora Sofia, els tambors brasilers d’en Carlos i el senyor Calixt que, per variar, s’ha refredat... El periodista Eladi ja ha escrit a la llibreteta la primera observació: «Aquil·les i Bru, bona feina. Tomi, fluixet.»

En efecte, els dos centrals ja han interceptat moltes pilotes, que han llançat cap endavant, mentre que el capità no acaba de trobar una bona posició per fer valer el seu domini. El migcampista de l’Huracà Club, el número 4, se li ha enganxat com una paparra.

En Gaston Champignon, a la banqueta, es grata el bigoti esquerre amb la cullera de fusta i diu a l’August:

–El seu dorsal 10 ens crearà maldecaps... És francament molt bo. Sort en tenim que en Bru i l’Aquil·les el controlen bé. Podríem canviar de posició l’Igor i en Tomi. Potser, a la banda, el capità trobarà més espai. Què me’n dius?

–Com? Ah, sí, perdona... m’havia distret –respon el xofer del Taxibetes.

Al cuiner entrenador se li escapa una rialleta:

–Em jugo el que vulguis que tenies el cap a París...

–És veritat, no t’ho nego pas... –somriu l’August.

Com deus recordar, el xofer del Taxibetes fa poc que s’ha promès amb la Violette, la germana d’en Champignon, que viu a França. Està enamoriscat i només pensa en la seva preciosa colometa...

Arrambat a l’esquerra, en Tomi troba més espai, tal com havia previst el seu entrenador, i a més pot dialogar sovint amb en Joao, amb qui sempre s’ha entès la mar de bé. Temps enrere havien sigut companys de davantera, l’un davanter centre i l’altre lateral esquerre. Ara en Joao fa de defensa lateral i, quan puja a l’atac, troba el capità, que crea jugades a la banda al servei d’en Mario, el davanter