Gol 16. En camp enemic

Algunes Cebetes són al camp petit del poliesportiu, l’històric rectangle pelat que va veure néixer l’equip d’en Tomi i que va acollir els seus primers campionats.

El gat Marmita, estranyament despert, està estudiant amb molt d’interès el tràfec d’una colla de formigues, que s’esforcen per transportar una molla de pa. Al cel hi ha un parell de nuvolets blancs, corrent com estudiants que arriben tard a classe.

És una tarda calorosa de les acaballes d’agost i molta gent ja ha tornat de les vacances.

Però no pas tothom.

El grupet està observant en Joao, que té la pilota al peu i explica:

–A la platja, a Rio de Janeiro, vaig provar una nova finta espectacular. Vejam si em surt... Sara, mira d’entrar-me.

–Déu n’hi do! –exclama en Tomi.

–Quina finta! –aplaudeix en Tirant–. Qui te l’ha ensenyat? El teu cosí Rogeiro?

–Sí –respon el lateral dret–. La vam estar practicant plegats. Sembla fàcil, però s’ha de provar mil vegades perquè surti bé.

En Bojan agafa la pilota i ho prova. Desplaça la pilota amb un toc de l’exterior del peu, però el fa massa fort i no la pot controlar amb l’interior, perquè se li ha allunyat massa.

–Ho veus? –comenta en Joao, somrient–. Sembla fàcil... El secret és el moviment del turmell, que ha de ser molt ràpid. El peu pràcticament no se separa de la pilota. Desplaces la pilota amb l’exterior, l’acaricies, passes el peu per damunt i, quan el tens a l’altre costat, fas recular la bola amb l’interior. Però ho has de fer tot en una fracció de segon. El defensa, normalment, només veu el primer toc i es desplaça en direcció contrària!

–És fàcil de dir... –remuga en Bojan, astorat.

En Joao recupera la pilota, se la posa entre els peus i continua:

–Ja t’he dit que cal molta pràctica. El millor exercici és aquest: sense moure’t del lloc, passes el peu d’un costat a l’altre de la pilota. Un toc amb l’exterior, un amb l’interior, tan de pressa com puguis. Exterior, interior: pim-pam! Rapidíssim. I aquest és el nom que he posat a la meva finta: pim-pam. Has de tocar la pilota mil vegades, exterior i interior, així es flexibilitza el turmell i el peu es mou cada vegada més ràpid. Ho veus?

Tots observen admirats el peu esquerre d’en Joao que salta com un grill d’un costat a l’altre de la pilota.

–Ostres, ets més ràpid que una batedora! –exclama en Rafa, divertit.

–No oblideu que sóc brasiler –diu en Joao amb orgull.

–Doncs jo sóc serbi, i aquest estiu també he practicat una finta que Déu n’hi do –replica en Bojan.

Les Cebetes riuen.

El lateral dret recupera la pilota i es prepara per ensenyar la seva jugada:

–La meva finta no és tan espectacular com la d’en Joao, però és més fàcil de fer i crec que pot ser molt eficaç. L’he batejat com stop and go, o sigui, ‘atura’t i vés’. Mireu...

En Bojan s’allunya uns quants metres, torna corrents cap als companys i