Gol 11. A la terra dels gladiadors

Dissabte.

No veus res d’estrany en un costat del Taxibetes?

Fixa-t’hi bé... Exactament, l’escut del campionat!

Un escut blanc amb una creu vermella al mig, com la creu de Sant Jordi. La Sara i la Lara, les artistes de l’equip, el van dibuixar a l’autocar després del triomf de les Cebetes a la gran final del campionat. L’any que ve, l’equip d’en Gaston Champignon jugarà amb un escut com aquest a la samarreta. I potser amb un segon escut...

I és que, després de la victòria al campionat jugat a Barcelona, les Cebetes van emparaular un viatge a Itàlia, on les han convidat a jugar un torneig amb equips italians. Un total de vint equips de futbol 7, és a dir, de set jugadors, jugaran una petita Copa de Campions.

Per això, el Taxibetes, pilotat per l’August, ara és a l’autopista en direcció a Itàlia, amb totes les Cebetes ben contentes...

A més de l’equip, que s’asseu com sempre al fons de l’autocar, participen en l’expedició gairebé tots els pares i mares, la senyora Sofia, l’esquelet Socors, el periodista Eladi, preparat per fer fotos i prendre notes per a l’edició especial de L’Eladiari, i l’Ona, asseguda, naturalment, al costat del capità.

–Vols dir que no corre una mica massa l’August? –pregunta en Tomi, observant la ciutat de Florència en la llunyania.

–Potser tens aquesta impressió perquè som en una baixada –respon la ballarina.

–O potser és que em fa por que l’expedició s’acabi massa aviat, perquè quan tornem a Barcelona te n’hauràs d’anar a la Xina... –replica el capità.

L’Ona somriu amb dolçor.

Passat Florència, l’August posa l’intermitent i entra en una àrea de servei. És l’hora de dinar.

Mentre els pares paren les taules de càmping i treuen de l’autocar els cistells i les neveretes amb els entrepans, la fruita i les postres que ha preparat en Gaston Champignon, el cuiner entrenador reuneix les Cebetes, que duen totes el xandall blanc, l’uniforme de gala.

–El viatge és llarg –explica en Champignon–, convé que fem uns quants exercicis físics per no tenir els músculs garratibats. Hem de pensar que demà ja serem al terreny de joc per jugar el primer partit.

En Tomi doblega el cos cap endavant, s’agafa el turmell dret amb les mans i es manté en aquesta posició uns segons, evitant flexionar el genoll. Tot seguit, fa el mateix exercici amb la cama esquerra.

Les Cebetes, distribuïdes davant seu, l’imiten i repeteixen tots els exercicis.

–Molt bé! –exclama en Gaston Champignon–. Ara formeu una renglera davant meu.

L’entrenador llança la pilota i cadascú la torna al vol i es col·loca al final del